Última parada

De sobte veig que em crida, merda merda, vaig a desapareixer però ja tinc a la ell a sobre i m'ha fet alguna cosa perque no pugui, m'està apuntant amb la vareta, però en un segon faig que la seva vareta voli per els aires i me la quedo mirant apuntant-la.

-Mireu, fem com si això no hagues pasat d'acord? jo marxo i no us faig res, si? molt be!-

- Que fem com si no haguera passat res!

El mire, amb rabia, furia, amb ganes de carregar-me'l ahi mateix. Trec la vareta apuntant-lo.

- Que fem com si no haguera passat res...oh, clar com si no m'hagueres deixat mig morta, oi? Com si no m'hagueres torturat sense motiu! COM SI RES!

L'apunte amb la vareta i boles d'energia van directes cap a ell, boles d'energia enviades amb molta rabia, aquestes es van dividint creant fins a més de cent, en la seua direccio .

Guay, com mola. Porto un mes fent d'aurora i ja m'he trobat amb dues varetes apuntant-me. Que guay...

La Sam mig embogeix. És natural, jo l'entenc. No puc entendre com pot dir això. Ara ja no només és un tema personal, sino que era el nostre treball, no podiem fer com si res i anar-nos, ens farien fora. Bé, això, i que jo ja li tenia ganes, al Johnson.

La Sam li fa un encanteri, m'aparto de cop, anant cap a la meva vareta. Sé que es protegirà amb un escut, i em convé tenir la meva vareta per quan tingui ell la seva, perquè ja sé que em té bastanta tírria aquest noi...

-No ho facis difícil, Johnson!- dic, amb la vareta a la mà.

La Sam es rapida, però jo mes, faig un escut de manera que no em toqui cap d'aquelles boles i quan estic preparat per atacar veig que la Bell te la vareta a la ma.

-Així que no voleu fer com si res ee...-

Moc la vareta i li faig un tall al coll a cada una i un altre als canells, no lo suficients pofunds com per matarles.

-Això nomes és un avis...-

Em pose la mà al coll i veig que la Lils també te sang, amb un moviment de vareta li cure ràpidament el coll i els canells, fent el mateix després amb els meus. Em mire el Johnson.

- Aixi que un avis, eh...

Amb un moviment ràpid li faig un tall a l’alçada del colze.

- Això també és un avis, fill de puta. Un avis de que hui és la teua última nit.

El mire, estem relativament prop, la Lils a la meua esquerra i ell davant. Veig el banc que hi ha a la seua esquerra, i abans que es done compte ja l’he apuntat, fent que aquest es transforme en un drac.

- No, no volem fer com si res.

La ràbia m'encén. Un avis? UN AVIS??

-PERÒ TÚ DE QUE VAS?!

L'apunto amb la vareta.

-Alça les mans, deixa la vareta al terra i no moriràs aquesta nit.- li dic, freda.- o fes-nos més mal, i prepara't pel que pugui passar. Tu decideixes.

Aturo el drac un segon. Tan bon punt ens vulgui atacar, el drac anirà cap a ell.

Veig que el drac m'esta amenaçant amb la mirada i que si faig alguna cosa, la Bell el deixerà correcap a mi, així que deixo la vareta al terra.

-Be, Bell, guanyes, no vull morir, de moment no....-

Veig com la seva vareta cau al terra. Bé, sembla que dialogant la gent s'entén...

-Bé... bé...

Faig desapareixer el drac, i m'apropo poc a poc cap a ell, encara apuntant-lo, per agafar la vareta que ha deixat caure, però just quan l'agafo, m'adono del meu gran error.

M'he confiat massa.

S'apropa fins que arriba just als meus peus, i quan està recollint la vareta del terra, lli dono un cop de colze a l'esquena i li cau la seva vareta a terra.

-Ets massa confiada...-

L'agafo del coll i li clavo la punta d'un ganivet al coll, mentres recullo la meva vareta.
La Sam està en blanc, s'ha paralitzat aaixí que aprofito i faig que la seva varet acabi a la meva butxaca.

-Be, i ara que? hos heu despedit ja??-

Veig que la punta del ganivet es clava a poc a poc fins que comença a sortir un rajoli de sang, i començo a clavar m'entres dono voltes.

Em quede parada, sense saber que fer, es a dir, no em fiava molt quan ha deixat la vareta a terra, i volia haver avisat la Lils quan anava a per ell, però no m'ha donat temps, no m'ha donat temps a reaccionar.
Agafa la meua vareta i se la guarda, te la Lils agafada amb força, amb un ganivet al coll, em continue quedant parada, retrocedisc fins que em done contra la taula, i note la motxilla a la meua esquena....la motxilla...tinc una altra vareta....no, espera....no se on esta....però...pose la mà darrere l'esquena i busque la motxilla, però aleshores note una altra cosa, el canó de la pistola, la pistola que havia llevat a la Cass feia just una setmana, i que com no sabia que fer amb ella havia guardat a la motxilla fins trobar un lloc on deixar-la. Agafe amb compte i li done la volta, agafant-la bé.

- Despedir-nos?- li dic al Johnson.- Crec que t'equivoques, com ja te dit aquesta és la teua última nit.

I abans que cap dels dos es done compte del que passa trec el braç de darrere l'esquena i apuntant a l'unic lloc on se que no donare a la Lils, el genoll, li dispare, fent que aquest caiga.

Caic a terra, amb poques forces agafo el ganivet que ma caighu ti li clavo a la Bell a la panxa, intento estirar cap a baix però a peneses mou un centimetre.

Se que aqui s'acaba tot, ja no hi ha mes.....

Merda, merda merda...

Sento el fred fil del ganivet. Sembla que sempre duu ganivets. Sento el líquid calent de la meva sang tacant-me el coll. Veig la por a la cara de la sang, i em mossego el llavi. No, ara no podem perdre'l, ara ue l'hem trobat no em pot matar i fugir com si res...

La Sam, llavors, treu una pistola. Empal·lideixo. Pensa disparar? Em donarà, estic al mig... la bala surt disparada, fent un soroll que em fa fer un bot, però els braços del Kurt em fan caure amb ell. Li ha donat...

Just en el moment que penso desfer-me d'ell, sento un dolor agut a la panxa, i que no puc respirar. Estossego sang. Merda... Va, Sam, mata'l... va...

Ignore un moment el Johnson, i em mire la Lils, pense un moment en ell i apareix, una flamarada. El Hume es posa sobre la seua panxa i verteix sobre ella petites llagrimes platejades, això supose que deu bastar.
Em mire el Johnson, esta en terra agafant-se la cama, m’aprope cap a ell, caminant lentament, amb la pistola encara a la mà, mentres vaig parlant.

- Malament Johnson, malament, deuries fer cas quant la gent parla. Et vaig advertir que no els tornares a tocar, que deixares la Lils en pau, i no has fet cas, que no la tornares a tocar, i l’has agafada del coll, i després li has volgut matar clavant-li un ganivet...malament Johnson, malament. No fas cas i això et duu problemes.- vaig mirant-me la pistola, mentres li parle. La recarregue de nou.- Com ara...mira’t on estas.- dic senyalant-lo amb l’arma.- Mira’t com has acabat...et creies massa llest? Pensaves que ens havies vençut? Que no et passaria res? No Johnson.- dic negant amb el cap.- Deuries haver-me matat quant estaves a temps...Et vaig dir que no jugares amb mi, et vaig dir allà que t’ho faria pagar i tu reies, i no feies cas. Podries haver viscut més, però ara vas a morir, com ja te dit, aquesta és la teua última nit. Creus que algú plorarà la teua mort? No li importes a ningú, el teu pare està mort, la teua germana ni s’enrecorda de tu i la teua mare està massa preocupada en ella mateixa com per plorar-te. Ningú t’anirà a visitar quant estigues mort, no hi hauran flors en la teua tomba i el teu nom es pedrà en el temps. Ningú t’estima Johnson. Ningú.

Arribe al seu costat i el mire des de dalt, aleshores ho veig, en els seus ulls, un besllum de por, ho sap, que morirà i res el salvarà i això em fa somriure.

- S’ha acabat el show fill de puta.

I mirant-lo des de dalt, li somric i li dispare al cap, i veig com la vida marxa dels seus ulls i cau en un pou negre d’on ja no te eixida, d’on ja no tornarà mai més.

Em miro el fènix de la Sam, sense poder evitar un somriure. L'Hume...

Llavors la Sam s'alça i va cap al Johnson. Jo cada cop em vaig sentint millor, em llevo la sang de la boca i m'alço una mica, escoltant el que li diu. I em fa por. Ho reconec. Aquella mirada despiadada, conjuntada amb aquella veu freda... Em frego els canells, llevant-me una mica de sang, i de cop sento la seva última frase cap al Johnson.

"S'ha acabat el show fill de puta"

Un soroll fort i mor. Així de ràpid! Havia vist ja com de ràpida podia ser la mort. En l'Arianne, en els meus pares... però també com de lenta podiaa ser, amb la quasi mort de la Sam... Aquesta només era una més. Una ja necessaria.

M'aixeco i miro el cadaver del Johnson. El moc una mica amb el peu,, assegurant-me que està mort. Però és clar que està mort. Una bala li ha travessat el crani, igual que al seu amo.

-Fill de puta.- dic, passant-me la mà per la panxa. Per un segon m'havia vist morta.- Estàs bé, Sam?

Em quede mirant el Johnson somrient, m'ajupisc i de la seua butxaca trec la meua vareta i la de la Lils, se la pase.

- Perfectament.

Em mire el cadaver i continue somrient, amb la vareta netege les emprentes de la pistola, eliminant aixi les de la cass i deixe les meues, després agafant la seua mà, deixe també les seues. Tire la pistola al terra amb indiferència.

- Estic perfectament.

Em quede mirant els canells i veig la sang seca, m'ho neteje amb magia al igual que al coll.

- Com et trobes?- li pregunte.

Hi ha que dir que tinc fam, eixe entrepa de truita m'ha deixat amb fam, crec que tinc alguna xocolatina a la motxilla, en busque i trec dos.

- Vols una? - li pregunte a la Lils.- Tinc fam...

Em quedo mirant-la, pàlida. Somriu. Escup a un costat una mica de sang que de cop m'ha pujat, de la ferida que m'havia fet el Johnson. Torno a aixecar el cap, netejant-me la boca amb la mà, i em miro l'escena.

-Jo-der.

Em miro el cadaver jo també. Encara no m'ho puc creure del tot. Ha elegit morir. Jo li he donat una oportunitat, li he donat l'oportunitat de seguir viu, i m'ha clavat el punyal. Per què? Per què podent seguir viu ha fet una cosa així?

Volia endurse'm amb ell a la mort?

-No, no vull cap.- li dic, una mica freda.- Que es suposa que hem de fer ara? Hem de cridar al conseller o què?

Em menge la xocolatina mirant-lo, faig apareixer un llençol i el tape, pot ser a la Lils no li és agradable de veure, a mi m'es igual, és més ara mateixa li pegaria foc, abans que ser enterrat..encara que saber que sera menjat per cucs també...si, be, pero clar hi hava que avisar algu, la responsabilitat d'una auror, perque encara era auror, per ara, després ves a saber, no crec que me la llevaren. I si ho feien...sempre tenia altres opcions de treball.

- Pot ser deuriem avisar-lo.-li dic.- és el cap de departament.- em guarde l'altra xocolatina i em penge la motxilla.- Se suposa que som aurores, tu almenys ho seras, ves a saber jo.- dic mirant el llençol. Bec un glop d'aigua.- Pero be, almenys ens em lliurat d'ell...

-Ha actuat violentament, no et faran fora.- li dic.- Potser a mi sí, per imbécil.

Em miro la camisa i deixo anar un gemec de frustració.

-Una altra camisa que se'n va a la merda... el diner no surt dels arbres, joder, mira que ha de trencar roba amb maleficis, eh?

Vale, estic començant a dir imbecilitats per el nerviosisme.

-Jo només volia una nit tranquil·la...

- Per imbecil? Dis-me quan has actuat per Imbecil..e.n cap moment, a mi si que tenen motius, pero be, ja veurem, si em tiren, doncs mira.

Em quede mirant la camisa, hi havia un encanteri que feia la mare quanes trencava alguna peça de roba, com es deia....Ah, si, dic l'encanterii, i en un moment la camisa esta com si s'haguera acabat de comprar.

- El vaig apnedre de ma mare, he descobert que si l'escolte aprenc coses utils.- li dic somrient.- En tindrem alguna, de nit tranquil.la, la proxim anem a algun pub muggle, pot ser ahi no trobem visites...de indesitjables.

Note que la Lils esta molt nerviosa, vaig cap a ella i l'abraçe. No se si ella el necesita, pero jo si, no es que em senta malament pel que he fet, al contrari no crec haver fet res malament, pero necesite una abraçada.

-Quan? Doncs quan he pensat que l'imbècil aquest s'havia rendit i que no feia falta utilitzar la violència i quasi em mata, joder!

Em miro la camisa, després la miro a ella i somric. Li dono les gràcies, perquè no es que fos res importantíssim, però a mi ja m'estava fent perdre els nervis... Llavors ve i m'abraça.

-Sam...

L'abraço jo també. Joder, feia dos minuts em veia morta, escupint sang. Jo-der....

- Jo també m'ho he cregut per un moment, pero tots tenim errors, i tampoc esper tant, no. I no haguera deixat que et pasara res.- li dic.- No hagueres mort.

Em quede mirant el Hume que s'havia posat en una rama.

- Li puc enviar el Hume al conseller més rapid.- em mire la Lils.- Lils...som un pack, oi que si? I sempre ens cobrim les esquenes, no haguera deixat que et pasara res.

L'agafe de la ma i la pose d'esquena al Johnson, perque no el veja.

- Bé, doncs li envie el missatge? O utilitzem un patronus?

-Sí, som un pack, som un pack...

Li somric, lleument. Es mort, un altre que es mort, i que em tenia bastantes ganes, com he pogut veure.

-Patronus, el patronus és més elegant, més formal.

Faig un moviment de vareta, recordant el meu record feliç, i el gat, l'Schrodie, platejat, surt de la meva vareta.

-Senyor Conseller, som la senyoreta Bell i la senyoreta Williams, ens hem trobat al senyor Johnson en Hogwarts, a reaccionat violentament i ens hem hagut de defensar. És mort. L'hauria de venir a veure...

El moix surt volant, i em quedo mirant la Sam.

-Tot surtirà bé...

El gat que reconec com el patronus de l'auror Bell apareix al meu despatx i em transmet el missatge. Se'm posen els pèls de punta: en poc temps han mort tots. Massa violentament, a més. De seguida aparec al lloc indicat pel patronus, i em trobo amb l'escena: el cos inert del criminal Johnson, amb la Williams i la Bell al costat.

- Es pot saber què ha passat? - dic, molest, mentre analitzo la situació.

Té un forat de bala al cap, que reconec com a conseqüència de la pistola que porta la Williams. Ja m'imagino com ha anat, veient la roba de la Bell i la situació actual.

- Williams, Bell, què-ha-passat?

Pateixo, una mica. No molt, però sí una mica. La veritat és que la simple idea que hagi d'amonestar les meves dues millors aurors em posa els pèls de punta, encara ara que hi ha seqüaços del Fortin voltant per tot arreu sense objectius ni propòsits. Però és evident que no han actuat com tocava.

Em quede mirant el conseller, pareix molest...si, molest deu ser la paraula, ens quedem la Lils i jo mirant-no i com que la Lils no parla ho fare jo.

- Ens ha atacat, mentres sopaven, li em dit que es rendirà i no ho ha fet.- mentres no ens demane els records podem anar bé, si els demana bé...A la Lils almenys no podia amonestar o suspendre, ella no havia fet res.-He contestat a l'atac i ell s'ha defensat, ens em llançat encanteris per afeblir-lo, per dur-lo a Azkaban, però finalment ha dit que es rendia, i quan la Lily i jo em anat a per ell, atacat la Lily agafant-la del coll i intentant clavar-li un ganivet, li he pegat un tret a la cama i després tot i aixi s'ha llançat a per la Lily, per tant no he tingut altra opció que pegar-li un tret al cap.- li dic mirant-lo.- Seguia tenint la vareta massa prop i la Lily estava ferida.

Ens quedem callats, mire de reull la Lils que es mira també el conseller, totes dues esperant.

Sospiro, dolgut, en sentir la història. El Wizengamot no els ho deixarà passar, això.

- Williams... ha passat amb notes impecables la revisió del primer mes, però és encara una interna, no una auror regular... té unes normes, i no se les pot saltar així...

M'hi acosto una mica.

- Primer, si no esteu de servei, no podeu actuar com si hi estiguéssiu. Quan sigueu, si arribeu a ser-ho, aurors de ple dret, aleshores no tindreu "hores de servei", sinó que treballareu vint-i-quatre hores al dia. Però no estàveu de servei i la captura no hauria estat reconeguda com a funció d'auror sinó com a imprudència civil. I, per l'amor de déu, Williams... les armes de foc i tota mena d'arma muggle estan prohibides, al cos d'aurors! Ho hauria de saber més que ningú, ja és la segona vegada que li diuen!

Em frego els ulls, cansat. Aquestes coses m'esgoten totes les energies.

- I vostè, Bell... està ben entrenada, com s'ha deixat enganyar i atacar per un individu sense preparació? - agafo aire, tranquil·litzant-me com puc -. Mireu... aquesta vegada n'heu fet una de bona, i n'hauríeu de ser conscients. No us retiraré la placa ni us suspendré, però sí que us limitaré a feines de despatx fins que hagi quedat clar que no teniu motiu per saltar-vos cap mena de normes...