Música... música...

- Oooh! Nose a Hogwarts hi han molts passadissos, i tots sempre tenen coses guays...doncs, aquest!- dic posant la ma en un passadis a l'atzar, perque em dona igual el passadis, tots son guays. A més vaig a buscar fantasmes amb la Wen, aixo ja mola. Perque pensava, be,ho deia la consciencia, que la Wen ja no voldria fer coses amb mi, pero si que vol. Veus consciencia? No tenies rao.

Em pose davant l'espill mirant-nos.

- Jo vuic una foto...ens fem una foto? ^^- dic senyalant la camera que duc penjada a l'altre muscle, perque a un l'atrapador i l'altre la camera- Oooooooh, se m'oblidava, vaig rebre carta del pare i em va dir que m'havia comprat una cosa guay-guay, i es per els cinc ^^

-Passadís del quart pis, cap allà anem!

Ens miro al mirall i per un segon sembla que res ha passat, que seguim sent les mateixes d'abans. No ho som, però allà, disfressades i somrient, ho pareixem.

-Sí! Una foto! Va, vinga, una foto!- li dic, pasant un braç per les seves espatlles.

Posse la camera damunt el piano amb el temporitzador i vaig corrent amb la Wen.

- Oooh! Que xula!- dic despres quan li mostre la foto.- Et fare una copia mola molt.

Em mire la Wen somrient.

- Quart pis! T'ho dic? El que em va dir el meu pare...tot i que pot ser no vos agrada, pero pense que pot ser és divertit ^^

Em quede mirant el piano, la Wen es recolça en aquest i abans de que es menege li faig una foto, ha eixit molt mona ^^

Em cega de nou el flash de la càmara de la Cass. Parpadejo uns segons, i somric.

-Què son? Més polseres màgiques?

Alço el meu braç, mentre li parlo. Allà hi ha la cadena amb el teixó, la dinamita i l'escombra que ens havia regalat per el meu aniversari.

- Perdo pel flash, es que es automatic. No, pero també és algo guay. - em quede mirant la pulsereta, jo tambe la duc mai me la lleve.- El pare em va dir que estant en Atenes havia passat per no se quina tenda i havia vist una caixa amb...talkies-walkies...no...-sona rar, com es deia...?- Ah, talki...no...walkies-talkies! Una caixa amb walkies-talkies, bé com es diguen i que eren d'eixos bons, bons, que són de no se quant de llarg, no dels de joguet. I que li varen fer gracia i els va comprar. Hi havien sis i com nosaltres som cinc, doncs guay, em va dir que els va provar i funcionavem.

Done botets mentes camine.

- Que m'enviara el paquet guay d'aqui unes setmanes ^^ A mi m'agrada perque podrem parlar de punta a punta del castell, es guay, no? T'agrada? Si no vos agrada li puc dir que no els envie.

-Oh, si! Espera, amb els cinc?

De cop em quedo pensativa. Fa dies que estic evitant l'Edward. No es que estigués enfadada amb ell, ni molt menys. Es que em feia por. Em feia por estar amb ell i dir-li que l'estimava, o que ell m'ho digués. O que li fes un altre petó. Em feia molta por que el meu dubte sobre si l'estimo o no sigui veritat. Sé el perquè. No puc estimar així a algú, tinc por de que si l'estimo, si me'l lleven... no em podria refer.

-Guay guay.- dic, somrient, llevant els meus pensaments del cap.- Es com tinguesim telepatia tots!- li faig l'ullet.

- Si! Com si tots cinc forem telepatics! ^^ Li ho dire a la Rue, a l'Eddie i al Nicolu.- veig que esta pensant alguna cosa, pero no li pregunte si volguera dir-ho, sap que m'ho pot dir.- Encara que nosaltres tres som les mosqueteres i podem fer-ho sense aparells ^^

No li havia contat al Nicolu lo dels poders mental, estrany, perque jo sempre li ho contava tot.

- No li ho vaig contar al Nicolu, lo de la telepatia. De petits ens enviavem notes xifrades perque els pares no les poguerem llegir.- haguera molat que haguerem tingut telepatia, aixi estariem més units.

Em quede mirant el passadis.

- On estem?- ghostbusteeers...

-Li pots dir, al Nicco. Dona el mateix, pel que hem va dir el James, es estar tant amb la Rue i estimar-la tant el que ha fet que tinguem telepatia, això, i la poció que vàrem fer... ah! per cert! t'he d'ensenyar unes quantes poció que he fet per a tots, per si en algun moment ens trobem en... problemes.- omito la paraula perill.

Miro el passadís i miro el mapa.

-Estem al tercer pis. Hem de pujar un. Va, anem!

- Si? Guay ^^ Es que no sabia si ho podia saber o no. El James? I com ho sap?

Arribe a l'escala i començe a pujar-la donant botets.

- Pocions? Per si es trobem en...? Se que anaves a dir perill. Pero estema Hogwarts aqui no ens pot passar res. Que ens hauria de passar?- i Bam-Bam i la Lils vigilaven, estavem segures.- De les que et curen? Com el dictam?

-Ell també és com la Rue, llegeix els pensaments.

Camino mirant les parets, buscant fantasmes.

-Ja, però més val estar prevenits, no creus? Per si de cas en algun moment hem de sortir de l'escola... son de curació i... bé, es una mica de tot, ja ho veuràs.

Vaig escoltar un sorollet al fons del passadís.

-Ho has sentit? Potser es un fantasma!

- Aleshores ell tambe pot saber que pensem?- no m'agradava aixo de que es posaren en la meua ment, sols podien fer-ho la Wen i la Rue, pero perque teniem telepatia.- I es posa en la ment de les persones? Com se si algu es posa en la meua ment? O pots saber? I com ho impedeixes?

Em quede escoltant es com una fresa...em pose les ulleres i agafe bé l'atrapador.

- Pot ser si...- no faria soroll, pero com que tenia les botes guays no feia.- Anem a esbrinar-ho...

-No! ell intenta no fer-ho, però a vegades ho fa sense voler. Només ho fa per ajudar. I no se com es fa per que no es fiquin a la teva ment...

Vaig intentant no fer soroll, però després m'adono de que les meves botes no feien soroll. Somric i camino darrere la Cass.

-No se qui pot ser.- li xiuxiuejo

- Esbrinare com fer que algu no es pose en la teua ment, perque es privat, imaginat que algu es posa i et controla, no mola.- parle baixet perque no ens descobrisquen.

Em pare en el cantó, es sent el soroll darrere. Pose l'atrapador davant meua i em quede mirant la Wen.

- Vaig jo davant i aixi tu em cobreixes, ghostbusters ^^

-Ghostbusters^^- li contesto jo, encara que no se molt bé encara que és.

Em poso preparada amb la vareta a la mà, perquè jo no tinc atrapador, com li diu ella a aquella peça d'aspiradora.

-Vinga, et cobreixo.- li dic.

Somric, feia tant de temps que no jugava com una nena que m'havia oblidat el divertit que era jugar-hi.

I aleshores avançe, girant el canto, m'acatxe i comence a caminar poc a poc, aleshores ho veig, un fantasma, transparent, que esta tocant una lira. Em pose darrere d'una armadura, em mire el fantsma, no dona, por, sera facil d'atrapar.
Em gire cap la Wen.

Esta ahi, i esta tocant una lira, a la de tres?

Quan em diu que està tocant una lira quasi deixo anar un riure, però m'aguanto i només dic telepàticament que si, que a la de tres, que estiic preparada.

Em sap greu per el pobre fantasme, això si, perque està el pobre allà sense molestar, tocant la lira. Bé, potser s'ho pren bé i es possa a riure.

Estic amb la vareta preparada- li dic.

Doncs...1...2...3!

I done un bot fora de l'armadura, cridant.

- Ghostbusteeeeeeeeeers!- i apunte amb l'atrapador el fantasma- hahahahahaha!

Toma! A Hogwarts molava més que a Grecia, els fantasmes es podien vore!

- Atrapat!

-Ua! Anem a per un altre!

Anem cap a les escales i comencem a pujar.

-Per cert, saps alguna cosa del Luckgarden?- la Nyx m'havia demanat per ell, però jo no pensava anar-lo a cercar. Pero creia que la Cass si que parlava amb ell a vegades.

Em quede mirant l'atrapador, que guay!

- Ja tenim un!

Correc darrere la Wen en direccio cap a les escales.

- Del Percy? Som amics, ell diu que no, pero jo se que si, jo sempre li dic hola quan va pels passadissos ^^- done botets.- L'altre dia...be ja fa prou, varem anar d'excursio al bosc i varem trobar el ru...acromantules, varem trobar acromantules, pero varem escapar ^^ El bosc mola molt, jo no havia entrat tan endis, el Percy em guiava perque ell ja havia entrat un cop.

Pal·lideixo quan parla de les acromàntules. Sembla mentida a mi em va salvar la Nyx, i ara sembla que el seu germà va ajudar a la Cass quan varen anar.

-Al bosc? Vàreu anar al bosc?- demano, sense creure-m'ho.- El bosc es perillós...

El Luckgarden devia estar molt avorrit per fer una cosa així. Me'l conec prou...

- El bosc és guay.- dic.- I va ser idea meua anar, perque li vaig dir que no havia anat i li vaig demanar que m'acompanyara.- no recorde si va ser aixi, pero bah.- El Percy em va ajudar, no és tan dolent, ell es pensa que si, i per aixo fa algunes coses, pero no es tan dolent.- perque si fora dolent podria haver-me abandonat al bosc, no?

Aleshores arribem al cinque pis...és el cinque?

- Estem en el cinque pis? Jo per aquell passadis no he anat mai.- dic senyalant el petit passadis que hi ha a l'esquerra.