Un dinar i un descans [Kikus]

- Enveja? Sens dubte! A quin home no faria enveja el Conseller si dormís amb tu? - vaig riure, per sota el nas -. Tot i que n'hi ha que, més que dormir...

Vaig sospirar, divertit.

Vaig negar amb el cap, divertida per les seves paraules.

- Au, calla, que ara segur que no podré dormir, que m'ho he imaginat... - vaig fer una ganyota -. Oh, tindré malsons...

Vaig riure, realment no era quelcom agradable d'imaginar... Vaig demanar a la cambrera que em dugués un cafè amb gel, el necessitaria si volia sobreviure a la tarda a la Conselleria sense adormirme. Quan me'l va portar vaig començar a remenar, amb parsimònia i calma, després de posar el líquid al got amb el gel. Vaig fer un glop, pensativa.

- Està bé. I quan se suposa que... Començo? - vaig preguntar, mirant el got.

- Ara mateix. Sin prisa pero sin pausa. - vaig mirar el rellotge -. Se t'ha acabat l'hora de dinar, gairebé, i has de tornar al despatx. Ens veurem aviat, Sue...

Vaig aixecar-me i vaig deixar el galió que havia costat el dinar, sobre la taula.

- Ha estat un plaer, tornar-te a veure. Com als vells temps, distret mirant-te a les hores de dinar... - vaig picar-li l'ullet.

- No sé quan pretens que ens veiem, però avisa abans, quan es tracta de coses així m'agrada estar preparada - vaig contestar.

Vaig acabar-me el cafè, assaborint-lo, i després vaig anar cap a la barra i vaig deixar allà els diners que devia pel menú.

- Bé - vaig dir, anant cap a la porta -. Doncs espero que hagis gaudit d'un dinar com els dels vells temps...

Vaig riure, divertida, i vaig picar-li l'ullet jo, sortint per la porta.

Vaig sortir darrere seu, mirant-me-la de dalt a baix sense ni tan sols dissimular. M'agradava, i molt; seria tota una experiència si aconseguia lligar-me-la. Val a dir que era una mica més gran que jo, la qual cosa donava un morbo extra a la possibilitat.

- Espero que puguem disfrutar de moltes altres coses, tu i jo... - vaig somriure-li, seductor, abans de fer mitja volta per marxar.

Vaig posar-me a riure quan va parlar, divertida.

- És clar, un altre dia anem a gaudir d'un cafè, tu i jo... Encara que no sé si et convindria més un suc de pinya, a tu, ara que ho penso.

Vaig mossegar-me el llavi, encara rient. Jo era més gran que ell, i tot i així al noi semblava que li agradava passejar la mirada bastant més del normal pel meu cos.
Vaig creuar-me de braços, disposada a marxar però esperant un moment per veure si em deia quan voldria que l'informés a ell i als seus... Amics, de tot el que rondava per la Conselleria.

- Et sorprendries de la maduresa del nen del suc de pinya - vaig dir, sense ni fer mitja volta, tot i que una mica sorprès pel comentari.

Vaig seguir caminant, tranquil·lament. Llavors em vaig girar, fent mitja volta sobre els meus talons; la noia ja havia començat a caminar en direcció contrària, donant-me l'esquena.

- Eh, Sue...! - la noia es va girar, onejant els cabells al vent -. Ens veiem demà a l'hora de dinar, aquí mateix! No facis tard!

Vaig somriure, seductor, content per l'èxit; després vaig fer mitja volta i vaig marxar, sense presses, travessant la Ronda d'Alla cap a no sé on.

Vaig començar a caminar en direcció contrària a la seva, quan vaig sentir que em cridava de nou. Em vaig girar, i vaig assentir a les seves paraules, tornant-li el somriure.

- És clar, t'esperaré aquí mateix amb un suc de pinya!

Vaig fer adéu amb la mà, i vaig dirigir-me de nou cap a la Conselleria, fent un aparetratge en una cantonada per no molestar a la munió de gent que inundava els carrers. Aquell noi era ben peculiar...


[TEMA TANCAT]