Socialitzant durant el dinar [whoever wants to meet me]

Vaig entrar al menjador, buscant cares conegudes. No vaig saber reconèixer ningú, o sigui que vaig seure a la taula de Gryffindor i vaig servir-me una mica de menjar.

Tot sigui dit, estava desganat. Tenia massa coses al cap: la Claire, la Daanna, la Nyx, la Bianca... i després, la música. Vaig recordar el primer dia, amb en Gabriel, quan comentàvem que hauríem de buscar un lloc per assajar. Portava tres dies anant a assajar, diàriament, a aquella sala del tercer pis, i no li n'havia dit res. Potser també seria hora... tot i que aquells dies havia estat massa ocupat embolicant-me amb totes, com per pensar en en Gabriel.

Vaig arribar al Gran Saló, i no me havia perdut i això que Hogwaaaaaaaaaaaarts era mooolt gran, però havia arribat. Vaig correr a la taula.

- Tinc faaaaaaaam!- vaig dir.- Que hi ha hui per menjar? Hi ha mussaka? Jo vuic mussaka! - vaig vore un noi sentant.- Holaaaaa! - vaig dir donant botets- Saps que hi ha per menjar? Hi ha Tzatziki?

Va entrar una nena jove, molt graciosa.

- Ei, ei, frena...! No m'estranya que tinguis tanta gana si ets sempre tan energètica... - vaig somriure-li -. I dubto que hi hagi tzatziki, avui, n'hi va haver fa quatre dies.

Vaig riure una mica. Aquella nena no s'estava quieta.

- Com et dius, noia? - vaig somriure-li, afable i sincer.

- Soc la Cassandra Kaia Konstantaras, però és mooooooolt llarg, aixi que Cass ^^. No hi ha Tzatziki? Fa quatre dies? Doncs jo no ho vaig voree O.O Joo....jo volia. Algun dia la fare jo Energetica? Com les barretes?- vaig dir rient.- I tu qui ets? També ets lleó?

Vaig riure. Aquella noia era una passada, em feia molta gràcia. No s'estava quieta.

- Sí, jo també sóc lleó - va aparèixer el menjar; potser si s'entretenia amb el menjar es calmaria una mica -. Apa, a menjar, Cass...

Vaig quedar-me bocabadat, mirant aquella plàtera d'espaguetis. Vaig allargar la mà i me'n vaig omplir el plat. I d'arròs, també. De fet, no era gaire menjar. Estava desganat.

- Quin curs fas?

- Faig segon, ja soc mooolt major i tu? També ets major?

Vaig vore el menjar.....ooooooooooooooooh quanta quantitat! Aleshores ho vaig vore.

- Mussaka!- vaig donar un botet, hi havia mussaka, els elfs m'havien escoltat!! O.O.- Han posat mussaka!- vaig omplir-me el plat fins a dalt.- I tu com et dius? Jo soc nova d'aquest any.- vaig començar a menjar.- Hi ha molta gent Lleó?

- Sí, jo també sóc gran. Faig sisè. - vaig agafar la plàtera de mussaca quan ella va acabar de servir-se'n -. I també sóc nou d'aquest any, o sigui que no tinc ni idea, de si hi ha molts lleons. Espero que sí.

Vaig començar a menjar. Aquell rissotto de bolets estava boníssim, i em recordava casa meva.

- Per cert, jo em dic Matthew Sheen, però com que també és una mica llarg em pots dir Matt. - vaig servir-me una mica d'aigua i vaig fer un glop.

-Ueeeeeeeee! tinc gaaanaaaa!

Vaig entrar corrents al gran saló, amb el Mr. Mouse a la meva espatlla, i vaig córrer d'un costat a l'altre de la taula de Gryffindor. Vaig frenar en sec en veure una noia que pareixia de la meva edat parlant amb un altre que tampoc coneixia.

-Eh! jo no us coneixo! y tu no pots ser més gran que jo!- feia petits saltets d'un costat a l'altre- Us vull conèixer!- vaig mirar amb uns ulls brillants a la noia-Et vull conèixer.

Vaig entrar al Gran Saló, animada. Aquell dia pintava bé.

I ja em vaig endur la primera alegría del dia. Vaig veure una esquena que reconeixia molt bé. Era en Matt. I tenia a la Wen i a una altra noia que suposava que era nova corrent al seu voltant.

Em vaig apropar, per l'esquena d'en Matt i em vaig posar un dit als llavis en senyal de "silenci" quan les dues noies em van veure.

Vaig arribar fins on éren i li vaig tapar els ulls a en Matt.

-Qui sóc...- Li vaig murmurar a cau d'orella.

- La Ravenclaw més genial del món, ets... - vaig agafar-la de les mans -. Què, no dines, tu?

Vaig somriure a la noia nova, sense deixar les mans de la Claire.

- Escolta, noieta... tu també ets Gryffindor, oi? Com et dius? I quin curs fas? - vaig caure en que estava essent molt mal educat -. Perdona, jo no m'he presentat. Em dic Matt, jo. I tu?

- Sí, sí que dino, però t'he vist i he volgut venir a dir-te hola.- Vaig dir, fent-li un petó a la galta mentre ell encara em subjectava les mans.

Vaig veure com es presentava a la Wendy i li somreia. Era tant encantador quan volia...!

- Hola Wen! ^^ - Vaig saludar, animada - I hola....bé, no sé com et dius, però hola! ^^ - Vaig dir a l'altra noia, que tenia les galtes inflades per la quantitat de menjar que s'havia posat a la boca.

Varen arribar dos xiques, una tenia la meua edat i també era lleo! ^^ i l'altra pareixia més major.

- Holaaaaaaaaaaaaaaaa!- vaig dir.- Soc la Cassandra i vosaltres qui sou? Tu ets lleo, no? Però tu no, tu ets de la casa de Bam-Bam! Jo també et vuic coneixer .- vaig possar més menjar al plat- Vol que siguem amigues?- vaig dir a la lleo.- Em caus bé, jo vuic ser amiga teua, soc nova i no conec ningú i Hogwarts és taaaaaaaaaaaan gran!

Vaig arribar a la taula de Gryffindor i hi vaig veure algunes cares conegudes. Hi havia la Wen i una altra nena de la seva edat, més o menys, que devia ser nova.

Li estava dient que volia ser amiga seva.

- Oh, madureu, per favor -vaig fer amb un somriure irònic mentre m'asseia al seu costat i m'omplia el plat de... què era allò? Menjar estranger? Mola.

Per fi Gryffindor començava a semblar una mica més Gryffindor! Perquè, últimament, entre Maggie Monitora Prewett, Lilian Esticapuntdemorir Bell i Erin Vigilanoetfacismal River, allò semblava el Concurs a Miss Serietat.

-Jo?- vaig pensar un segon i em vaig adonar de que no m'havia presentat. Vaig possar els peus junts i vaig amagar les mans darrere de la meva esquena.

-Em dic Wendy, Wendy Ginevra Moore, però Ginevra és de l'any de la picor, així que millor Wendy o Wen, mola molt més!

Vaig saludar a tots el que van venir i vaig somriure a la noia de la meva edat

-Oh sí! Es clar! t'agraden els ratolins?- vaig treure el Mr. Mouse i el vaig possar-lo a la taula.

I aleshores la Wen va treure el seu monstre.

-Ai la puta que va parir la rata! -vaig exclamar fotent un bot.

Em vaig apartar com un llamp del seu sector de la taula fins que em vaig quedar asseguda a la punta del tot, a vuit metres de distància.

"Has de superar això de les rates... U.U"

Vaig veure com arribava l'Agatha i com la Cass i la Wen compaginàven de meravella. Llavors la Wen va treure el seu ratolí i el va ensenyar a Cass i l'Agatha marxava corrent. Tenia pànic als ratolins. Va arribar fins a l'altre extrem de la taula.

Jo vaig començar a riure. Vaig abraçar en Matt des d'on estava, dreta darrera seu. Li vaig fer un petó a la galta i li vaig dir, fluixet perquè ningu mes ho pogues sentir.

-Tinc ganes de tu...

Em vaig redreçar i vaig fer adéu amb la mà a tothom, inclosa l'Agatha.

- Fins després noies! - i li vaig dedicar una guinyada d'ull a en Matt.

- El meu nom també és llarg ^^ Ooooooooooh! Un ratoli! Que gordoo!- vaig acariciar-lo.- I t'agrada volar? A mi m'encantaaaaaaaaa volar! Se volar de cap per avall! Alaaaaaa! que guay!- li vaig senyalar el lloc del meu costat.- Et sentes? Aixi serà més guay ^^ Wen també vas a segon?

-Està gordo?- vaig mirar com havia agafat un petit formatge i el rossegava feliç.-Si que està gordo- vaig riure.- es diu Mr. Mouse!

Vaig escoltar el que em deia i els meus varen brillar:

-M'agrada molt! Tinc una escombra!! Es moooooooooooolt guaaaaaay! Soc encistelladora de l'equip de Quidditch dels lleons, Go Gryffindor!- vaig cridar, i vaig adonarme que l'Agatha no hi era. Vaig obrir molt els ulls fins què la vaig localitzar.- Espera un segon que no se que li passa a l'Agatha...

Vaig anar fins on era:

-Què t'ha passaaaat?

La Claire va marxar després que la Wendy treiés un ratolí i l'Agatha fugís corrent. La Wendy, sorpresa, va deixar el ratolí Mr.Mouse amb la Cass i va anar a buscar l'Agatha.

- Cass, me'l deixes un moment? - vaig agafar el ratolí -. T'agraden, els animals?

Vaig somriure, amable. Després, vaig tornar-li el ratolí a la noia i vaig seguir menjant mussaca.

La Wen va venir corrents cap a mi per veure què em passava. Em feia una mica de vergonya.

- No podies tenir un mussol o un gat, com la gent normal? >.<

Vaig mirar-la uns segons sense entendre res, després vaig creuar els braços, ofesa, enfadada.

-Oh, ho diu la que té de mascota a una serp.- vaig mirar malament la taula dels Slytherins i me'n vaig anar sense dir-li res més cap a on era la Cass.

Doncs no era normal, era millor que la gent normal, i si a ella no li agradaven els ratolins, que es comprés una serp amb el seu nòvio.

Em vaig asseure amb la Cassandra.

-A tu t'agrada el Mr. Mouse, oi, Matt?- vaig demanar-li.

Primer no vaig entendre el comentari sobre la serp mascota. Després vaig entendre que ho deia pel Fortin. El comentari em va sentar cop un cop de puny a l'estómac i no vaig saber què contestar-li. Ella sabia que tenia pànic a les rates, peró aquell comentari havia estat un cop baix.

No vaig dir res, senzillament em vaig quedar amb la mirada fixa al plat fins que va marxar altre cop.

"Volies Gryffindors? Toma Gryffindors"

- M'encanten els animals, jo de petita tenia un gat l'Hermes, però un dia va despareixer, jo volia un altre però els meus pare no em van deixar, segons la meua germana l'Hermes va pujar al cel en busca dels altres deus però els gats no volen, a que no?

Va arribar la Wen, me la vaig mirar.

- El ratoli és super mono, jo vuic un gat o un gos, algo gordo que puga abraçar, tinc el Pinya, però sols envia cartes.- em vaig mirar la Wen.- Et passa alguna cosa?- em queia bé.- Pareixes preocupada - vaig continuar servint-me menjar.

Vaig somriure a la Cass. A ella si li agradaven els ratolins.

-Oh! Jo conec algú que té un gos! Es diu Rue, una amiga meva que va a segon com nosaltres i va a Hufflepuff, on van els teixons.- li vaig explicar somrient.- El gosset es diu Nikko, i la guia per tot arreu.

Vaig servir-me menjar.

-Preocupada? Mmmm una mica, per l'Agatha, però crec que ja cambiarà tot.^^

Vaig arribar al Gran Saló una mica més tard que la majoria. El Nikko estava malalt, pobre... Per suposat, havia decidit que ell havia de descansar; Ja me les arreglaria sense la seva ajuda. Però, és clar, em va costar una mica.

Gràcies a déu, al final vaig aconseguir trobar el Saló. Vaig anar lentament cap a les taules, i finalment em va semblar que topava amb la punta d'una.

Hi havia una veu de noia que flotava al meu costat. Em vaig girar cap a ella, amb un somriure.

- Hola... Perdona, però em podries dir si aquesta és la taula de Hufflepuff? Estic una mica perduda...