Socialitzant durant el dinar [whoever wants to meet me]

Havia arribat a la taula després d'haver anat a saludar a en Matt i companyia i m'havia posat a dinar, quan vaig sentir algú darrera meu que parlava.

- Hola... Perdona, però em podries dir si aquesta és la taula de Hufflepuff? Estic una mica perduda... - Em va dir.

Vaig girar-me cap a ella i li vaig somriure... tot i que ella no el va poder veure.

Creia recordar haver vist a aquella noia amb un gos per l'escola. Era cega.

- No et preocupis, preciosa, jo t'ajudo.- Li vaig dir amb amabilitat - Aquesta és la taula de Ravenclaw, la de Hufflepuff està tan sols una mica més cap allà. Vols que t'hi acompanyi? - Vaig dir, simpàtica.

>>Per cert, sóc la Claire. Claire Anderson. - Em vaig presentar.

Vaig somriure.

- Moltes gràcies. Jo em dic Rue Hawthorne.

Vaig quedar-me uns segons pensant... No sabia on estava. Al ser nova, no m'acabava d'orientar.

- Doncs... Si no t'importa... - vaig dir, vergonyosa - La veritat és que no sé quina direcció em dius - vaig dir, posant-me una mica vermella.

-No passa res - Vaig dir, deixant els coberts i aixecant-me del banc- Una vegada t'hi acostumes, és fàcil, ja veuràs.- Vaig fixar-me en que no duia el gos, avui. - On has deixat aquell gosset tant maco que t'acompanya a totes bandes? - Li vaig preguntar, mentre li agafava una mà i li passava pel meu braç, fent-li de guia.

Vaig caminar, a poc a poc, entre les dues taules.

-Quin curs fas, tu? - Vaig preguntar, quan vam passar pel costat de la taula de Gryffindor i pel lloc on éren en Matt, la Wen i la Cass.

Vaig menjar una mica més quan vaig veure a la Rue que l'acompanyava la Claire.

-Mira-la!

Vaig saltar del banc (ja devia ser la tercera vegada que ho feia) i vaig anar cap a ella.

-Rue! Ara mateix parlava de tu a una amiga meva! La vols conéixer? És aquí al costat, jo l'acabo de conéixer i crec que es molt simpàtica. Vols? Eh? Vols?- vaig mirar el terra.- On es el Nikko, Rue?

Vaig veure com la Wen cridava a la Rue i venia cap a nosaltres, saltant. Com sempre.

- Bé, Rue, encantada d'haver-te conegut. Et deixo en bones mans, doncs. Si necessites res, ja saps, crida'm!

I li vaig fer un petò a la galta per acomiadar-me.

Vaig tornar a la taula de Ravenclaw a acabar de menjar.

Vaig fer un moviment de mà en direcció a la Claire, i em vaig dirgir a la Wendy.

- Sí, m'encantaria conèixer-la - vaig dir-li amb un somriure - El Nikko no es trobava gaire bé avui... l'he deixat a l'habitació descansant - vaig dir.

- Holaaaaaaaaa! Soc la Cass Oooooooooh! Tens un cabell precios! Com t'has fet eixes trenes! molen moltissim!

Va dir que tenia un gos.

- Tens un gos! Alaaaa i com és? Jo sols tinc el meu mussol

Vaig veure des de l'altra punta de la taula que entrava la Rue, sense el seu gos. Vaig mirar a veure si algú l'ajudava abans d'aixecar-me. Hi va anar l'Anderson, i la va acompanyar fins on eren la Wen i la nena nova, la Cass.

Vaig somriure en veure que tenia amics. M'encantava, la Rue. Però ara no tenies ganes d'unir-me a la festa, la Wen m'havia deixat feta pols...

Vaig veure com la Cass venia i vaig somriure.

-Rue, aquesta és la Cass, Cass, aquesta es la Rue.- Vaig somriure.- El Nikko? Es molt i molt simpátic, a ell també li agrada el Mr Mouse, encara que hi ha que vigilar-los per si se li acudeix mossegar-lo.

Vaig mirar la taula.

-Què et pareix si t'asseus amb nosaltres avui, Rue?^^

Vaig fer-li un somriure a la Claire quan va acompanyar aquella nena. Després vaig quedar-me mirant la situació, mentre l'Agatha seguia allà baix. Què devia haver-li dit, la Wen, perquè l'Agatha es quedés així?

- Hola! - vaig dir, simpàtic, intentant no espantar la noia, que no devia saber que jo era allà -. Em sembla que no ens coneixem... Jo em dic Matt, encantat. I tu?

Vaig somriure.

- Hola a tots dos, i encantada. Em dic Rue.

Vaig girar-me cap a la Wendy.

- Doncs... va, sí, suposo que sí. Pel que m'han dit, el director no ho notaria... - vaig riure, asseient-me lentament a la taula, al costat de la Wen.

Vaig callar en notar uns pensaments força amargs força a la vora. Immediatament vaig trencar la comunicació, però en aquelles mil·lèssimes de segon que vaig trigar vaig saber que els pensaments eren de l'Agatha. Esperava que estigués bé.