Socialitzant-me

Ja era novembre, i per mala sort, ja feia massa fred com per sortir molt a dibuixar a fora. No m'ho podia permetre, sortir més d'un pic. I entre guants, abrics i bufandes no estava gaire cómoda per dibuixar. Així que utilitzava més la cámara. Aprofitava l'estona que sortia per fotografiar allò que després voldria dibuixar, i després m'anava a la biblioteca i ho dibuixava.

I així era com em trobava ara. A una de les taules, amb una fotografia d'en Givenchy quan l'havia trobat amb la neu al jardí. No havia nevat molt, però si que ho havia fet prou com perquè el a la fotografia es pogués veure, i per tant, al meu futur dibuix. Trec el quadern de dibuix i els meus carbonets per començar a dibuixar.

-Està ocupat? -dic assenyalant la cadira del costat de la noia.

Anava amb uns quants llibres als braços, per llegir sobre les constel·lacions que apareixien durant aquella època de l'any. I vaja, altres coses. Per passar l'estona, més que res.

La noia va mirar enlaire i va fer que no amb el cap, i vaig començar a deixar els llibres a la taula de manera que no la molestessin.

-Juno, oi? -li dic mentre m'assec. Em crida l'atenció el dibuix que està començant. Realment en sap, de dibuixar.

Una veu em fa aixecar el cap. Veig a un noi de la meva casa, que ja he vist més cops però mai he parlat amb ell. Thomas em sembla que es diu.

-No, no et preocupis, pots seure si vols.- li dic, somrient.

Amb compte faig una de les potes del moixet amb el carbonet, amb molt de compte... Mentrestant, penso que potser m'hauria de relacionar més amb la gent. Només em relaciono molt amb l'Alex, i bé, a vegades també amb la Caddy i amb el petit Jack, però això no es relacionar-se, és jugar.

-Tu ets el Thomas, oi? Fas... setè? O sisè?

-Sí, sóc en Thomas i faig setè.-dic somrient, parlant en veu baixa. -I tu ets la Juno i fas... cinquè o sisè?

Em miro els lloms dels llibres, intentant decidir-me per un. Difícil de triar.

-Et puc demanar una cosa? Com t'ho fas per dibuixar tan bé?

Em tenia encuriosit. O sigui, sí, era bastant retòrica, la pregunta, però tot i així... no n'hi havia gaire de gent que ho fes tan bé.

-Quart.- dic, divertida. Em fa gràcia que és pensi que soc un o dos anys més gran.- I soc la Juno Styles, sí.

Em posso una mica vermella quan diu allò dels dibuixos.

-Bé, jo, eh... No ho sé, sempre m'ha agradat dibuixar, i des de petita que ho faig... suposo que gràcies a la practica i certa habilitat, no ho sé... T'agrada?- li demano, ensenyant-li el meu dibuix.

Miro els llibres que ha agafat. Constel·lacions...

-Doncs sembles més gran.

Agafo el llibre de dalt de tot. És la manera més simple d'escollir, començar pel principi.

-Crec que et deu venir de dins... perquè per més que es practiqui, si no et surt no et surt. I sinó mira't els dibuixos dels pergamins dels Slytherins i Gryffindors... s'han passat des de primer decorant-los per avorriment, i jo no hi he sapigut notar cap millora-dic rient. -Sincerament? M'agrada de debò.

Miro la foto que té al costat, del gat que està dibuixant.

-És impressionant tot el que s'arriben a assemblar.

-Jo no hi estic d'acord.- li dic, pensativa.- És precissament perquè ho fan per avorriment quan no es nota cap millora. No ho fan perquè els hi agrada i volen millorar, i no volen que cada cop els hi surti millor. Simplement ho fan. Tanmateix... hi han Gryffindors i Slytherins que dibuixen molt bé.- dic, pensant en l'Alex.

Miro al Givenchy de la fotografia i miro el que estic fent jo i somric, agraïda.

-Gràcies... i tu, llegeixes sobre constel·lacions per gust o per astronomia?

-Mmm... em temo que la senyoreta té la raó.-dic amb un somriure.-I home, ningú ha dit que no hi haguéssin excepcions. A més... ni tan sols a Hufflepuff ni Ravenclaw hi trobaràs gaire gent que ho faci tant bé...

Oh, s'ha fixat en els llibres.

-Doncs... una mica per tot. Sí que ho faig per la classe, però més aviat ho faig per mi. M'agrada aprendre, i sobretot m'encanta llegir. Em pregunto perquè em van posar a Ravenclaw... -dic aixecant els ulls.- No ho se, el fet de voler saber el que ens envolta, i arribar a la conclusió que no sabem res de res, però tot i així no resignar-se.

-No, tranquil, si entrem al mateix sac, no?- dic, rient fluixet quan em demana perquè el van possar a Ravenclaw.- M'agrada com penses. I sobre que llegeixes? Historia de l'astronomia? La teoria geocentrica de Ptolomeu o ja directament son llibres moderns que donen per suposat la teoria heliocèntrica de'n copèrnic i es demana el perquè de l'expansió accelerada de l'espai?

Val, potser m'he emocionat massa i estic parlant massa. Em relaxo una mica i torno a mirar el dibuix. El Givenchy em demana amb els ulls que l'acabi. Somric, es tan exigent com el de veritat. Agafo el carbonet i torno a dibuixar-lo, esperant la seva resposta.

-Doncs sincerament encara no ho se. He anat a la prestatgeria i he agafat els primers. Per això els noms... Adams, Atteberry, Aronica, Abbey, Barlage, Byron.M'agrada el misteri. -dic rient.-Si no m'agrada com són els aniré a canviar. No me'ls podré pas acabar tots. Però vaja, suposo que alguna cosa de dinàmica estel·lar hi haurà... i m'agradaria també la teoria de cordes... Ja m'ho trobaré.

Em miro la foto.

-Com es diu? -em mira estranyada.-El gat vull dir. És teu? O potser d'algú de per aquí, això semblen ser els jardins..

-Al tercer prestatge.- li dic. Després m'adono de com ha sonat, em posso una mica vermella. La rata de biblioteca que ho sap tot... en fi.- Al tercer prestatge hi ha sobre la dinàmica estel·lar...

Em miro la fotografia del Givenchy quan ell em demana com es diu. Somric.

-És el Givenchy. El gat del meu nòvio... es sol escapar molt i enfilar-se als arbres per jugar, i avui he sortit a donar una volta i l'he trobat als jardins.

-Oh, doncs per poc! -exclamo.-Bé, no em falta gaire per arribar-hi doncs. -sembla ser que es coneix la distribució d'allò més bé.-Així també t'interessa el tema?

Givenchy... oh ja se de què em sona.

-Givenchy com la marca aquella de roba o maquillatge o... vaja, això que us agrada a vosaltres?

M'imagino com devia quedar, un noi parlant de marques de cosmètica. Però tu, a vegades la Sam en parlava amb la Lily o amb qualsevol altre noia i clar, se t'acaba quedant.

-A mi m'interessa una mica tot...

Somric quan em demana per la marca de disseny i faig que si amb el cap.

-Es que l'Alex vol ser dissenyador com el seu pare... D'aqui el nom del gat...

Dibuixo una mica la cua poc a poc i somric mirant-lo directament.

-I tu, que tens novia?

-Ooh, ara ho entenc tot. -dic amb un somriure ampli.

Em poso a riure quan em demana si tinc novia.

-Carai, que directa! -dic.- Saps la Samanta Williams? L'any passat feia setè, també a Ravenclaw... segur que la coneixes o n'has sentit a parlar, tant per ella com per les seves idees.

A veureeeee, ningú per la dreta, ningú per l'esquerra, val, ja puc eixir de la part prohibida, merdaaa la porta fa massa soroll, estigues queta, no fases soroll, va callat, ja.
Havia anat a la secció prohibida a tornar els llibres, uns llibres, que havia necesitat, deuria haver anat de nit, però havia sentit que una de ravenclaw els necesitava i anava anar aquesta vesprada a per ells...mira, la que ve cap a mi, somriu, posa cara de bona nena, ale, ja ha passat, uff, doncs els volia i com anarà i no estigueren...Em pose bé la jaqueta, aquest any he decidit que res de uniformes sosos i negres, roba colorida, la meua jaqueta és blau cel, mola. Pareix que ningú m'haja vist, espera, aquell em somriu, per què em somriu aixi? Que por, oh, i ara ve cap a mi, no em sona d'haver-lo vist, per què somriu i ve cap a mi? Doncs jo no vuic, he de marxar, he de preparar petards, però arriba i m'agafa del braç.

- Aix, solta'm!- i li xafe el peu i isc corrent, però entropesse amb una taula i em cau un llibre al braç.- Au...que passa?- dic mirant el llibre.- Que estas en contra meua?- veig que és de pocions.- Oh, clar, és comprensible, a mi tampoc em caieu bé.

Em posso vermella quan em diu que soc directa. Només volia treure un tema del que parlar, no volia que es pensés el que no era. Em diu que sí que te novia abans de que jo pugui dir res en la meva defensa, i somric.

-Sí, sé qui és. És aquesta que ara és aurora, no?

Llavors una noia rossa es baralla amb un noi de slytherin que l'ha agafada del braç relativament a prop de la nostra taula. Se'm possen els cabells de punta per un segon, i la noia s'intenta desfer, es dona contra la nostra taula, cau i li cau un dels meus llibres al damunt. M'aixeco de cop i veig que és la Caddy.

-Caddy!- Aixeco el cap i veig al noi d'Slytherin.- Què passa?

-L'he vist sortir de la secció prohibida. Hauriem d'anar a veure el director, no, nena?

-La secció prohibida??!- només mirar-la, i sabent com és, ho veig possible. Bé, pensa, Juno.- Això és imposible.

-Perquè tu ho diguis.

-No, perquè la Caddy ha anat a cercar-me uns llibres que li he demanat. Potser ha estat un efecte òptic. Saps el que és un efecte òptic, no?

La Caddy s'aixeca del terra i possa cara de bona nena.

-Bé, sigui com sigui... et torno a veure i res d'efecte òptic. Directament al director.- li diu a la Caddy, abans d'anar-se'n.

- Pots dir el que vuigues, però no tens raó.- li dic treient la llengua.

Em mira, però no pot fer res, no te proveees, hahahah.

- Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! Molteeeeeeeeeeees gràcies Ann!- li dic somrient i li done una forta abraçada.-Que antipàtic! Oh ooh, hola tete Thomaaaaas!- li faig una altra forta abraça al tete Thomas.- Que caca de serp de fàbricaa, jo no he fet res, havia de tornar un llibre que havia agafat per Bam-Bam, prop de la porta i pareixia que haguera entrat, però no he entrat....-somric posant cara de bona.- Oh, que guay, constelacions! Jo he estudiat constelacions, les constelacions molen moltissiiiiiiiiiim!- dic donant botets somrients.

-Hola Cass.-li dic somrient. No ho puc evitar, tot i que cada vegada que me la trobi l'estigui muntant grossa. -Et crec, et crec, si dius que no has entrat, és que no has entrat.

Val, que ningú se la creia, però tant era.

-Oh, de debò? I les has anat a veure mai amb telescopi, ja? -li demano, sense poder recordar quan es feia la primera classe pràctica.

Faig un mig somriure.

-Ja, sí, segur que no has entrat... però per si de cas, Caddy, seria millor que no t'apropessis més a aquella porta, i de cap manera se t'acudeixi entrar-hi. Que per alguna cosa és prohibida.

Torno al meu dibuix quan el Thomas li pregunta alguna cosa. En fi, crec que he fet ben fet en amagar la Caddy, espero no empenedir-me

Me'ls mire somrient mentres em balanceje, davant-darrere, davant-darrere.

- Oh, si el papa ens ensenyava les estreles per les nits, a la platja, i a l'escola avorrida-Academia, teniem astronomia el primer any entre altres coses, i ens varen ensenyar coses, mola molt les històries de les estreles, tenen històries mooooooolt guaays!

Em quede mirant la porta, guay.

- Prohibida...- somric, la paraula prohibit mola. Continue balancejant-me, no tornare a entrar, almenys no de dia. Continue somrient.

(off: em sap greu em sap greu em sap greu! Marxo del tema i així podeu rolejar, que sent-hi jo entorpeixo!)

Vaig somriure amb la història.

-I sí, si es diu prohibida és perquè es fassi cas al...- em va vibrar el rellotge. Allò volia dir que havia em tocava anar cap a la tanca dels animals, que devien tenir gana.
-Me n'he d'anar, vaig voluntariar per ajudar a cuidar els animals de criança i sembla que em toca anar-hi.

Vai recollir les coses, que poc servei m'havien fet, i vaig agafar els llibres que deixaria a un carret d'unes passes enllà.

-Doncs ja ens veurem. -vaig dir, saludant-les amb la mà.

I vaig sortir de la biblioteca.

(Surto del tema)