I+D màgic

Vaig assentir quan va dir allò del atac indirecte. Que si podia mantenir el control? Ni idea.

- Doncs...no ho he provat mai, és a dir, he anat atacant sense pausa fins caure jo o l’adversari. Provem-ho.

Vaig quedar-me pensant que podia fer. Podia provar el mateix d’abans o en compte d’atacar amb foc, provar amb aigua.

- Aqua Volatem!

Una gran massa d’aigua va anar cap a ell, si volia que anara cap a l’esquerra...Vaig moure la vareta cap a l’esquerra i la massa d’aigua es va moure cap a l’esquerra.

- Algo aixi?- vaig dir mentres la massa d’aigua el rodejava mentres donava voltes al seu voltant.

- No exactament - vaig fer un gest de vareta i l'aigua va desaparèixer -. El que has fet és... controlar l'aigua, com qui controla un objecte físic. Series capaç de controlar un atac purament energètic?

Vaig alçar la vareta i vaig conjurar un encanteri atordidor, que vaig enviar una mica desviat. Quan va haver passat pel seu costat, estant ella de cara a mi i ignorant l'encanteri, vaig fer-li fer mitja volta i va passar pel seu altre costat, donant-li la volta. Després vaig anul·lar l'encanteri.

- Veus? Pots controlar la trajectòria, la intensitat i el resultat de l'encanteri durant el procés.

Ah, val, ja sabia a que se referia. Controlar l'encanteri. No sabia si podia fer-ho, pot ser ho feia i ni me donava compte.
Vaig apuntar-lo amb la vareta, llançant-li l'encanteri, que ell va esquivar. Pero el que no s'esperava, ja que ell estava d'esquena es que l'encanteri que havia conjurat s'havia dividit en dos i tornaven cap a ell amb força. Ell seguia d'esquenes.
Doncs, m'havia eixit, i millor del que pensava.

Vaig somriure. Sí, que ho sabia fer, pel que es veia. Vaig girar-me i vaig aturar l'encanteri que em venia; però abans que me n'adonés un altre encanteri em va impactar a l'esquena.

- Au... - vaig fregar-me l'esquena, lleugerament adolorit -. Poc potent, però molt bo. Ja m'has tocat, ara toca defensar-te.

Vaig fer un somriure, cínicament, mentre preparava la meva vareta.

- A partir d'ara, t'has de defensar dels meus atacs. Tan bon punt et toqui, pleguem.

I l'encanteri li va tocar, vaig vore que es fregava l'esquena, esperava no haver-li fet molt de mal.

- Estas bé? Val.

Aixi que ara atacava, ell, aha, doncs ja me podia preparar...vaig alçar la vareta en posicio defensiva.
Preparada per defendre'm dels seus atacs.

-Preparada.

Vaig esperar que es posés en posició defensiva i em digués que estava preparada. Vaig aixecar la vareta, a punt per atacar, i vaig respirar profundament.

Vaig ser incapaç de reprimir un crit, però, quan el flux d'energia em va travessar i va sortir per la punta de la vareta. L'encanteri inicial es va convertir en deu raigs que es van convertir, cadascun, en deu raigs, que van anar cap a la noia des de tots els costats.

Jo-der...vale, que li haguera fet mal a l'esquena, pero...pero...

- Protego totalum!

Vaig donar-li forma a l'encanteri protector, com un tipus de bombolla que me protegia, que va parar el flux d'energia que venia cap a mi, desviant-la o destruint-la, pero ultimament no dormia molt i no es que estiguera en plenes facultats, per aquest motiu, al desfer l'encanteri vaig notar una baixada de la meua energia, estava cansada...Pero no ho vaig fer notar, continuaria fins que me tocara.

- Vale que t'hagi tocat l'esquena, pero recorda que som amics, eh.

Vaig riure, per sota el nas.

- No pateixis, si t'haguessin tocat només hauries sentit una mica d'escalfor. No són ni tan sols atordidors, només... fluxos d'energia.

Vaig apuntar-la, altra vegada; aquesta vegada, diverses esferes d'energia van sortir cap a ella i es van començar a posar a flotar al seu voltant. N'hi havia dotzenes, més d'un centenar.

- Et rendeixes, o he d'atacar?

Una mica d'escalfor, diu..ha!
Vaig quedar-me mirant les esferes d'energia, mal rollo. Aleshores me va preguntar si me rendia, en serio? O anava en broma? Vale que estiguera cansada, pero jo mai me rendia, i no anava a començar a fer-ho ara.

- No, deuries de saber que mai me rendisc, aixi que ja pots atacar.

Vaig alçar la vareta preparada per defendre'm.

Vaig encongir-me d'espatlles i vaig fer un gest de vareta. Les primeres esferes van començar a caure cap a ella, a tota velocitat. Va crear un escut protector com abans, però aviat aquest es va trencar i les esferes van quedar a pocs centímetres d'ella, girant a tota velocitat al seu voltant sense arribar-la a tocar.

- Tens aproximadament un centenar d'esferes d'energia girant a més de mil quilòmetres per segon, properes a la velocitat de la llum, al teu voltant. Són només escalfor, però ara mateix no pots fer res per aturar-les. Repeteixo... et rendeixes? - vaig riure, divertit.

Vaig poder parar la primera tanda de boles però el cansament me va vençer i l’escut es va trencar, les boles però, no me van tocar.
Són nomes escalfor...nomes escalfor...però jo no me podia rendir, no anava amb mi, rendir-se...i el James ho sabia per això reia.

- Que te dit?- vaig dir somrient també.- Que no me pense rendir, aixi que ataca, i quan me toquen pararem, com tu has dit abans. Va, vinga.

Només va fer falta un gest de vareta, subtil, perquè una de les boles que girava al seu voltant la toqués. La noia es va sobresaltar, nerviosament, i jo vaig riure mentre desfeia la resta d'esferes que es van dissoldre en l'aire.

- Tocada. Haurem de millorar això de la defensa... - vaig somriure, divertit -. Però m'has deixat realment sorprès, i molt gratament.

La bola d’energia va tocar-me al braç donant-me, no va fer mal, però va ser com rampell. Com quant et passen la corrent.

- Que pots deixar de riure? Jo no he rigut quan te tocat, saps?- vaig dir, però vaig somriure, deixa’l si li fa gracia.- Com que sorprès? Que et pensaves que no era bona?- vaig dir rient.

- No eres tan bona quan vaig marxar. Sóc el teu professor, a la fi, i sé prou bé a quin nivell estaves quan me'n vaig anar. Has progressat molt... - vaig somriure-li, cordial -. I si ric és perquè has seguit fins i tot quan no tenies res a fer. Un gest... divertit.

Vaig guardar la vareta, tranquil.

- El pròxim dia combatrem directament. Però primer vull... posar a prova la resta de gent.

-He estat entrenant-me...bé, em estat entrenant-nos, la Lils i jo. A més et podria dir que els nostres entrenaments son...diferents, si, pero utils.-vaig dir rient.

Vaig riure quan va dir allo.

-Has de saber que jo mai me rendisc, abans preferisc caure. A la resta de la gent? En general o a l'EM en particular?

- Només la gent de l'EM, de moment. És clar que tornaré a la meva posició de professor de Defensa, i que el règim de classes serà lleugerament diferent, però és la gent de l'EM la que m'interessa.

Vaig sospirar.

- Sí, la Lily ja m'havia explicat que us havíeu estat entrenant. Per això t'he volgut posar a prova. La Lily també està a tant nivell com tu?

- Aixi que tornarem a tindre professor de Defensa, a la gent li agradara`, he sentit bons comentaris sobre tu per Hogwarts. I continues sent cap de Ravenclaw, oi? Doncs jo de tu passaria a vistar-nos algun dia, la Sala ha canviat molt des de que tu has marxat...-vaig dir rient, recordant les festes i el desordre en que s'havia convertit.- Pot ser t'agrada la nova decoració.

Va preguntar-me sobre la Lils. Que havia parlat amb ella...anirien millor les coses entre ells?

-Doncs si, supose que si. Li vaig ensenyar uns dos encanteris i els va pillar rapid. La Lils és bona en magia, i pot arribar a ser molt més bona. Ara que pense, ja fa temps que no entrenem.

Vaig riure, per sota el nas.

- Doncs no perdeu el costum de fer-ho, però intenteu evitar fer més destrosses. Ja ens hem quedat sense masmorres i sense Torre d'Astronomia, i no crec que es puguin reparar fins l'estiu. Intenteu no empitjorar-ho...!

Vaig sospirar, mentre sortíem de la Sala.

- Sam, t'ho he de demanar. A mi no m'ho sembla, especialment, perquè estàs més receptiva que mai; però la Lily m'ha donat a entendre que l'evites. I no m'agrada gens, això... Fes un esforç, sisplau, perquè ara més que mai necessitem estar units.

-Intentare que no trenquem res més i si aixo ho arreglarem.

Vaig seguir-lo cap a fora de la Sala, al eixir la porta va desapareixer, vaig mirar-la, pensant el que havia dit el James abans, quant vaig sentir el que deia.

- No l'evite, la protegia de mi mateixa, pero ja...ja esta arreglat, amb la Lils está mes o menys arreglat.- clar, Sam, totalment cert, eh...- Amb la Lils...La Cass, amb la Cass ho he intentat, pero no me parlava, supose que se li pasara, fou un dia o dos després de la batalla, aixi que ara estara més tranquil.la, tenia intenció de parlar amb ell algun dia d'aquesta setmana.

Vaig quedar-me mirant el terra, sols hi havia una persona amb la que no havia parlat, que havia evitat des de la batalla, el Pointy. THavia de parlar amb ell, aclarir les coses...el buscaria, parlaria amb la Cass i després el buscaria a ell.

- Sam, ja t'ho vaig dir l'altre dia. No has de protegir a ningú de tu, sinó al contrari. Mantenir-los ben a prop teu, fer-los costat. Et necessiten i els necessites. No et culpis més de res del que va passar...

Vaig tancar la Sala, tranquil·lament.

- Me'n torno a treballar. He de matematitzar aquests descobriments nostres... Adéu, Sam! Fins aviat!

[Surto del tema]

-Aha...- no els havia de protegir de mi, ja...

Va dir que marxava, vaig mirar l'hora, encara tenia temps per arnar a correr.

- I recorda quant vuigues posar alguna cosa en practica, avisa'm! Fins la proxima James i vine a la sala comuna de visita algun dia!-vaig cridar-li abans que tires per un dels passadissos.

I vaig marxar cap al jardi.

[TEMA TANCAT]