I wanna hold your hand and be a home to your homeless heart...!

Vaig posar-me a riure en veure la seva reacció, i vaig mossegar-me el llavi, emocionada a més no poder.

- A veure... Quan vaig veure les gravacions del que havia estat passant a la meva habitació, de la gent que em va venir a veure... Doncs... Ell va venir diverses vegades. En una de les primeres visites, va començar a parlar atabaladament, i va dir: "No és que no m'agradis, és clar que m'agrades!" i no sé què més. Llavors, va dir "Desperta't, d'acord?"... I em va fer un petó. Tia, em va fer un petó! Un petó! Mentre estava en coma, ell em va fer un petó, i va dir-me tot allò!

Vaig fer un riure nerviós i emocionat abans de seguir parlant, amb les galtes enceses i els ulls brillants d'alegria.

- I va seguir venint regularment... Oh, i un dia em va portar uns globus! Eren cinc globus de color blau, cada un amb una de les lletres del meu nom! T'ho pots creure? És o no és adorable? Potser diràn que per l'Agatha el Fortin era mono i després va passar el que va passar, però siguem sincers... M'aposto alguna cosa a que el Fortin mai li va regalar globus - vaig somriure, abans de continuar - . Però tornant al que et deia! El cas és que quan em vaig despertar, ell va arribar, em venia a visitar. I va obrir la porta just en el moment que estava posant en pausa a la televisió l'escena del petó que m'havia fet. Vaig voler morir-me, la veritat. Però va acabar... Fent-me el que m'havia fet quan jo estava en coma, però tenint-me conscient. Va ser genial. Ell és... Increïble.

Vaig dur-me les mans al cor, més emocionada a cada paraula que deixava anar. quan va acabar, vaig abraçar-la.

- Saps què penso? - Vaig dir, emocionada - Penso que el Jack no té res a veure amb el Fortin. Penso que a ell mai ningú li ha hagut de donar una segona oportunitat. I jo estaré encantada de donar-l'hi la primera.

Vaig somriure, amb una mà a la boca i els ulls plens de llàgrimes. Per una vegada a la meva vida, tot anava bé.

Vaig posar-me a riure, encantada, mentre l'abraçava.

- No saps com m'alegra, tot això... És tan... Alliberador? Genial? Perfecte? Ja estem bé, les dues! Tu amb qui jo vaig predir, i jo amb qui m'ha donat la gana! Però ho hem aconseguit!

Vaig separar-me d'ella, encara rient.

- Te n'adones? Ara som fortes, Er, som fortes i podem superar qualsevol obstacle i qualsevol idiotada que vulgui interposar-se en el nostre camí!

- Jo també ho vaig predir - vaig recriminar-li, traient-li la llengua - Però tens raó, som fortes. Ara podem superar tot el que se'ns posi davant, Oh Yes!

Vaig aixecar-me, encara sense poder esborrar el somriure, i vaig guardar tots els dibuixos. En acabar, vaig girar-me a l'Allie i li vaig agafar la mà.

- Vine. - vaig dir mentre l'aixecava i la feia creuar l'habitació - vull ensenyar-te una cosa.

Vaig aixecar-me amb ella, seguint-la, curiosa.

- Què és això que m'has d'ensenyar?

Vaig somriure, trapella, i vaig plantar-me davant seu, amb un somriure divertit als llavis, agafant-le de les espatlles.

- Espera, espera! Deixa'm provar. Estic descobrint moltes coses de la meva amigueta Erin avui... A veure. Em vols ensenyar que tens un cadàver amagat a l'armari? Que tens a l'Ed lligat a dins perquè no se t'escapi?

...


- Eh... No e.e'

Vaig riure, divertida.

- No. El que et vull ensenyar és això.

I, tota emocionada, em vaig acostar al piano. Vaig treure una partitura de la carpeteta, somrient.

- Feia dies que mirava de treure-la d'oïda. Et sona?

Però, abans que em pogués contestar, vaig enfonsar els dits en les tecles, amb un dolç somriure que em cobria la cara.

"Oh yeah, I'll tell you something
I think you'll understand
When I'll say that something
I wanna hold your hand...!
I wanna hold your hand
I wanna hold your hand.

Oh please, say to me
You'll let me be your friend
And please, say to me
You'll let me hold your hand!
now let me hold your hand
I wanna hold your hand.

And when I touch you I feel happy
Inside,
It's such a feeling that I have.
I can't hide,
I can't hide,
I can't hide!

Yeah, you've got that something
I think you'll understand
When I'll say that something
I wanna hold your hand!
I wanna hold your hand
I wanna hold your hand...!"

Vaig acabar amb un gran somriure a la cara.

- Feia temps que la volia treure. Sembla feta per a nosaltres, no? - vaig dir, picant-li l'ullet.

Vaig posar-me a riure, però vaig callar en veure com s'asseia al piano, mirant-la detingudament. Va preguntar-me si em sonava la cançó, però no vaig poder contestar, perquè es va posar a tocar. Vaig somriure, reconeixent la cançó.

Vaig seure a terra, callada, mirant-la amb un somriure als llavis. Quan va acabar em vaig aixecar d'un salt, i la vaig abraçar amb força.

- Ho sembla, ho sembla. De fet, diria que és feta per a nosaltres... Podem agafar una màquina del temps i preguntar-ho, no? Molaria molt, i ho saps...

Vaig riure.

- Sí, és clar que sí. En quant la construeixis, m'avises, vale? - vaig fer, sarcàstica.

Vaig relaxar l'expressió, fent un somriure.

- Ara de veritat... M'alegro molt que seguim sent amigues. - vaig dir, sincera.

Vaig mirar-me el rellotge.

- Es comença a fer tard. - Vaig comentar - Anem a sopar?

- I a mi em flipa que haguéssis pogut dubtar si ho seguíem sent - vaig dir, amb un somriure.

Vaig aixecar-me del terra, mirant el rellotge.

- Sí, anem, que jo m'estic morint de gana.

Vaig abraçar-la, amb un somriure als llavis, mentre ens dirigíem a la porta de la Sala de la Necessitat, totes dues vives de nou.


[TEMA TANCAT]