Com una cuba [Elle, Ur]

Vaig arribar al castell sense massa problema, però quan vaig haver de pujar les escales per entrar a l'ala est, on hi havia l'accés a les masmorres (i, per tant, a les sales adaptades on havíem de dormir els Slytherin), vaig morir-me. Vaig ser-ne incapaç, i afectat sobtadament per les altes quantitats d'alcohol a la sang, vaig caure a terra, quedant assegut amb l'esquena contra la paret.

Vaig mirar al meu voltant. No es veia res, i jo veia borrós, cosa que ho empitjorava. Vaig quedar-me allà, cansat i incapaç de moure'm de tan begut com anava.

L'Ur i jo vam arribar a Hogwarts, totes dues tocades per haver vist el patiment als ulls de la Rachel. Vam anar cap a les habitacions provisionals que ens havien posat, però al peu de les escales vam trobar-lo.

- Kikus! - vaig exclamar.

Vaig córrer cap a ell, i m'hi vaig ajupir al costat. La pudor d'alcohol es podia sentir en un espai de cinc metres a la rodona. Vaig arrufar el nas, molesta, i vaig posar-li la mà a l'espatlla, sense saber ben bé què dir.

- No hauries hagut de beure, l'alcohol no alleujarà les teves penes, enganyarà al teu cervell per fer-li creure que les ha alleujat...

Vaig quedar-me mirant-lo, amb un deix de preocupació tant a la veu com a la mirada.

Vaig somriure, tort, quan vaig sentir la veu de l'Elle i vaig reconèixer-la a ella i a l'Ursula.

- Elle... hola... - vaig murmurar quan vaig sentir la seva mà sobre meu -. Ja ho sé... no hauria d'haver begut... però durant una estona alleuja... després ho empitjora... però durant una estona alleuja...

Vaig fer una ganyota i vaig sentir com queia cap al costat, però no vaig poder fer res per evitar-ho. Vaig bufar, cansat.

- Perdona'm... He fet coses dolentes...

Vaig correr cap on era en Kikus, seguint a l'Elle. Tot i estant dreta, també em va arribar la fortor a alcohol.

- K... - Vaig dir, mentre m'agenollava davant seu. Vaig redreçar-lo i vaig ajudar-lo que s'aguantés amb l'esquena recta recolzat a la paret. Vaig agafar-li la cara entre les meves mans i vaig obligar-lo a que ens mirés.

Em vaig mirar a l'Elle, preocupada. I després em vaig tornar a mirar en K.

- Kikus... Què...Què has fet? - Vaig preguntar-li, tement-me el pitjor.- Tu estàs bé?

Vaig riure per sota el nas quan em va preguntar.

- Que què he fet...? M'he vf... venjat, això. - i aleshores vaig començar a riure, sense ser gaire escandalós.

Vaig quedar-me mirant l'Elle, amb un somriure, i aleshores vaig sentir com els meus ulls es tancaven, donant-me per fi a la son. No tornaria a despertar-me fins l'endemà al matí, de tan begut com estava. I no recordaria res. Estralls que fa l'alcohol. Però tot això no ho sabia, aleshores, quan vaig adormir-me.

Vaig mirar-lo, preocupada. I abans de que pogués dir res, s'havia adormit. Vaig mirar a l'Ur, i vaig preguntar, més per mi que per ella.

- Venjar-se... Com?

Vaig espolsar-me la faldilla, i vaig incorporar-me. Vaig mirar-lo de dalt a baix, mentre ell dormia la mona. Tan temible algunes vegades, tan vulnerable algunes altres.

- L'haurem de dur a dalt, no? - vaig dir, mirant l'Ur i agafant la vareta, llesta per fer-lo levitar fins a les habitacions.

- Crec que tinc una lleu sospita, Elle. I espero pel bé de tots, que vagi errada...

Vaig pensar en la conversa que havia tingut amb l'Agatha a la Torre d'Astronomia. I en que m'havia dit que en K havia enviat a tres persones a Sant Mungo. Esperava que no hagués anat més lluny, aquell cop.

Vaig treure jo també la vareta i em vaig aixecar.

- Encanteri levitador? - Vaig preguntar i l'Elle va assentir amb el cap.

Les dues vam moure la vareta a la mateixa vegada i el cos d'en Kikus va elevar-se del terra, quedant estirat a un pam de l'aire.

- On quedava la seva estança, ho recordes? - Vaig preguntar, ja que des de l'explosió haviem hagut de dormir en sales adaptades per al nostre descans.

Vam fer l'encanteri per levitar-lo, amb l'Ur, i em vaig dirigir cap a les escales, mentre deia:

- Crec recordar on l'havien posat.

Vam començar a pujar, a poc a poc, pendents de que el noi no caigués mentre el levitàvem. A mitja escala, però, vaig parar, i em vaig girar cap a l'Ursula, mirant-la atentament.

- Ur, quan has dit allò de que tenies una lleu sospita i que esperàves pel bé de tots que anéssis errada... Si us plau... Podries dir-me de què es tracta? Per favor. Necessito saber-ho - vaig dir, suplicant.

Vam començar a pujar escales amunt, anant en compte amb en Kikus. Seguia dormint. A mitja escala, l'Elle es va aturar i em va preguntar per el comentari que havia fet abans.

- Elle... - Vaig sospirar - M'ha arribat informació de que en K ha enviat a Sant Mungo a vàries persones.- Em vaig mirar en Kikus i després me la vaig mirar a ella, preocupada - Espero que no hagi anat més lluny que això.

Vaig empassar saliva.

- Espero que no hagi comès la bogeria de carregar-se a algú, Elle. Realment ho espero...

Vaig quedar-me sorpresa pel que havia dit. Molt sorpresa. Ell... Ell m'havia parlat d'allò. I quan va dir que s'havia venjat, em van tornar a la ment unes paraules que m'havia dit quan va morir la Corie.

Sí, Elle. Moriran. Moriran els muggles i els seus amics. I aquells que tenen la sang bruta, mags de sang muggle que corrompen el bon nom de la nostra raça superior. La seva sang serà diluïda en les aigües dels mars, els rius, els llacs... Però avui no. No tinguis pressa... La venjança és un plat que es serveix fred

Vaig dirigir-li al mirada a la noia, amb preocupació als ulls.

- Ur... Ell... Un dia estàvem parlant, i... - vaig quedar-me callada, valorant les possibilitats de que realment hagués fet allò.

Unes paraules que duien la veu d'en Kikus em van arribar des de la ment de l'Elle. Vaig començar a posar-me blanca per moments.

Ens havíem quedat al mig de l'escala, mirant-nos amb preocupació i fent elucubracions sobre la possible venjança d'en Kikus Fortin.

Les següents paraules que va dir la Elle van sortir de la seva boca. Jo vaig assentir, perquè no digués res més. I ella va callar.

- Ho he sentit tot, Elle. - Al veure la cara de sorpresa de la noia, em vaig explicar - Sóc legerement. He sentit tot el que et va dir en K en el seu moment.- Vaig respirar profundament.- No estaràs pensant que ho deia de veres, oi, Elle?

Vaig callar quan va fer que sí amb el cap, i vaig mirar-la, sorpresa, quan em va dir que era legerement.

- Quan has dit el que pensàves, i quan he relacionat la paraula venjança que ha dit ell abans i això que em va dir...

Vaig respirar fons.

- No ho sé, Ur, no ho sé. Però dins la meva ment és cada cop més lògic que hagi fet alguna bestiesa així. Va dir que la mort de la meva cosina petita, que va ser assassinada per un muggle, seria venjada. I a la carta de la seva mare deia que poter havia estat un atemptat, el que havia matat el seu pare. No seria possible que ell s'hagués enfadat i s'hagués passat de la ratlla amb algú... Oi? O sí? Estic confusa, la veritat... I més des de que em va dir que no bevia, i mira'l ara, dormint la mona de la seva vida! Alguna raó tindria per emborratxar-se d'aquesta manera, no creus?

Vaig arronçar les celles, pensant. Escoltava amb atenció el que em deia l'Elle. I tot començava a tenir força sentit.

- Ostres, sento lo de la teva cosineta petita, de debó. - Vaig dir, al sentir el que em va dir la noia.- Però amb qui es pot haver enfadat i passat de la ratlla d'aquesta manera? Sé que en Kikus ha canviat, però fins a aquest punt? - Vaig mirar-me'l.- No ho sé, Elle. Sona tot tant extrany. Que me'n faig creus que en K hagi pogut fer una cosa així.

Vaig callar durant uns segons.

- I feia moltissim que no bebia. Per no dir que no s'havia passat mai d'aquesta manera. Que et matin al pare és una raó de pes per emborratxar-te. Però no per fer una bestiesa d'aquest calibre... Si és que realment l'ha feta...

Vaig sospirar, mentre em posava a caminar de nou fent pujar el Kikus per les escales. No volia creure-ho, simplement no m'entrava al cap.

- Encara no en tenim proves, de que hagi pogut fer una cosa així... Potser estem especulant i no ha fet res...

I vaig dir allò, malgrat que era tot el contrari del que pensava. Perquè alguna cosa em deia que el Kikus sí que havia comès una estupidesa d'aquella magnitud. I allò em preocupava.

- I de totes maneres és millor parlar d'això en un altre lloc. Hi ha massa gent que ens pot sentir, aquí. I que algú vegi el Kikus així no ajudarà gaire a protegir-lo si realment l'ha cagat.

- No, no tenim proves. Però per el que sabem, be podria ser-ne capaç, ara per ara. Elle, si realment ha fet el que pensem, ens necessita al seu costat més que mai. I amb lo del seu pare, també.

Vaig assentir quan em va dir que no ens podiem quedar allà al mig mentre parlavem d'alló. I vam continuar escales amunt.

- Què hem de fer, elle?

Vam seguir pujant les escales, fins arribar a les habitacions. Vaig entrar a la del Kikus, i entre les dues el vam deixar sobre el llit, llarg com era i amb la seva pudor d'alcohol. Vaig asseure'm als peus del llit, i vaig dir, insegura:

- Doncs el que dius. Estar al seu costat i ajudar-lo en el que calgui. Encara que... Si ho ha fet, tu... Ho diries?

No sabia pas el que faria ella, però sí que tenia clar el que faria jo. Si el Kikus s'havia passat, si havia fet res massa dolent, seria una tomba. De la meva boca no sortiria cap informació que el pogués implicar o perjudicar.

Vaig fer una ganyota rara quan em va preguntar que faria jo si realment havia fet el que ens pensavem. Vaig anar cap a l'altre punta de la sala. I vaig tornar per asseure'm al llit que quedava davant d'ella.

Me la vaig mirar, recolzant-me amb els colzes als genolls. Em vaig endur les mans al cap.

- Sincerament, Elle. També l'encobriria. Sé que estaria malament, però és el meu millor amic i ell m'ha tret de molts embolics. I no crec que l'ajudessim gaire fent de porta platets.

Vaig ajuntar les mans davant meu. Encara seguia recolzada als genolls.

- però també t'haig de dir que hauria perdut part de la meva confiança. No ho sé del cert, tampoc, com reaccionaria, no m'hi he trobat davant la situació, encara...

- Doncs espero que no t'hi hagis de trobar mai...

Vaig mirar-me els peus, incòmoda. Deia que no sabia com reaccionaria, ella. I jo? Què faria, jo, si realment havia estat ell? Encobrir-lo, és clar, però... El que sentia per ell? Què seria? En què derivaria?

- Mira'l - vaig dir, amb un somriure trist, mirant el Kikus, que dormia la mona estirat al llit - Així ja no imposa tant, eh?

vaig somriure, per treure tensió a l'ambient, i vaig dir:

- Inclus podríem fer-li una fotografia i utilitzar-la per a futurs xantatges, mai se sap...

- Mai se sap, Elle, mai se sap...

Me la vaig mirar mentre dins el seu cap s'hi acumulaven tot de pensaments contradictòris. I després em va dir que me'l mirés. Ho vaig fer. I no vaig poder riure amb el comentari que em va deixar anar després.

- Ho fem? - Vaig dir, per sorpresa seva.- Fem-ho. Fem-li una foto.- I em vaig aixecar d'una revolada i vaig anar cap on era ella. Asseguda als peus del llit d'en Kikus. Vaig moure la vareta i a les meves mans va aparèixer una ampolla de Tequila mig buida.- Col·loca-l'hi a la mà.- Li vaig indicar a l'Elle.- Jo m'encarregaré d'una altra cosa.

Em vaig enretirar unes passes mentre l'Elle feia el que li havia demanat.

- Blink! - Vaig xiuxiuejar.

L'elf va aparèixer al meu davant, servicial com sempre.

- La Senyoreta Black necessita alguna cosa de la Blink? - Va dir-me, amb el mateix to de veu que havia fet servir jo.

- Necessito que m'aconsegueixis una càmera fotogràfica. M'és igual com, però la necessito urgentment - Vaig dir-li, amb un to divertit a la veu.

- D'acord, senyoreta, el que vostè mani.

I va desaparèixer amb un espetec. Vaig dirigir-me cap a l'Elle i li vaig somriure.

- Li descordem algun botó de la camisa per donar-li un toc més pordiosero? (xD)

Vaig sorprendre'm a mi mateixa, col·locant l'ampolla de tequila als braços del Kikus, amb un somriure divertit als llavis.

Vaig assentir, divertida, quan em va dir allo de descordar-li els botons de la camisa, i vaig dur les mans cap al coll del noi, mentre li desbotonava la part de dalt dels botons i rebregava la tela. Vaig mirar-me-la amb un somriure trapella als llavis, i vaig despentinar al Kikus més del que ja estava. Vaig treure-li una sabata i vaig estirar una mica el mitjó. Perfecte.

- Val, li fem la foto? - vaig preguntar, amb una petita rialla i mossegant-me la llengua amb expressió trapella -. Així fa força pinta de begut, no?

No vaig poder eviatar riure. Durant una bona estona. Mentre l'Elle deixava l'aspecte de borratxo a en K.

Vaig tapar-me la boca amb una mà, per no fer més soroll del compte, i amb l'altre em vaig agafar la panxa, em començava a fer mal del riure.

Vaig assentir quan l'Elle em va dir si li fèiem la foto.

Estava pensant que la Blink tardava molt quan un Creck! darera meu em va avisar que l'elf ja havia arribat.

- Aquí té el que m'ha demanat, senyoreta Ursula Black.

- Moltes gràcies, Blink.

L'elf em va mirar, extranyada i després es va mirar al noi que jeia estirat al llit, amb una ampolla de licor entre els braços. Vaig tornar a deixar anar una rialla.

- Millor que no preguntis, Blink. Millor que no preguntis... - Vaig dir-li - Pots marxar ja, si vols.

I l'elf va desaparèixer fent una gran reverència.

Vaig brandar la càmera de fotos davant els ulls de l'Elle, amb un somriure trapella als llavis. Vaig alçar una cella.

- Vols fer els honors?

Vaig somriure, agafant la càmera amb compte.

- Serà un plaer - vaig contestar-li, amb un somriure divertit aflorant-me als llavis.

Vaig mirar a través de la càmera, enfocant i enquadrant bé la imatge. A través del vidre, el Kikus es veia realment malament. Un borratxo en tota regla, vamos. Vaig prémer el botó, i la fotografia es va fer. Vaig passar-li la càmera a l'Ur, mentre agafava la imatge que en sortia i la feia anar amunt i avall, donant-li vent.

- Millor tenir-ne més d'una, no creus? - vaig dir, rient.

- Per suposat - Vaig dir, agafant-li la càmera que em passava i somrient mentre veia com feia ventar la fotografia que li acabava de fer a en Kikus.

Vaig posar-me des d'un altre angle i vaig prèmer el botó. Li vaig passar la foto que va sortir a l'Elle, perquè fes el mateix amb aquella. I vaig buscar un altre angle per tornar a fer-li una foto. I un altre.

Vaig agafar les dues últimes fotos que vaig fer i les vaig començar a ventar jo també.

- Crec que ja en tenim suficients. Què me'n dius? Com han quedat? - Vaig preguntar-li, apropant-me a ella i posant-me al seu costat.

Vaig anar agafant les fotografies i ventant-les a mesura que me les anava passant, i les vaig anar deixant en fila sobre un bagul, que devia ser el del Kikus. Quan va acabar li vaig somriure, mentre deixava les últimes en fila amb les altres.

- Jo crec que han quedat prou bé...

Vaig evaluar les imatges. Molts Kikus, en diferents angles, distàncies, enfocaments. I tots amb la mateixa posició. De borratxo perdut.

- Tenim a les mans una arma poderosa, Ur... - vaig bromejar, amb una rialleta divertida.

Vaig corejar la seva rialla i me la vaig mirar, per després mirar les fotos.

- I tant poderosa, Elle...

Em vaig mirar en Kikus i vaig riure. Vaig moure la vareta i vaig fer desaparèixer l'ampolla de licor. Amb un altre moviment de vareta vaig tornar a posar-li la roba bé.

- És capaç de sospitar alguna cosa... - Vaig explicar a l'Elle.

Quan vaig haver acabat em vaig tornar a mirar les fotografies.

- Te n'agrada alguna en particular? - Vaig bromejar - I... Què estàs pensant de fer amb les fotografies?