The woods are lovely, dark and deep, but I have promises to keep, and miles to go before I sleep... [Claire]

Havia sortit de la Sala Comuna vestida amb uns texans senzills, una camisa blava i la corbata de Ravenclaw. Anava només amb mitjons, però en arribar al bosc me'ls vaig treure i els vaig deixar allà tirats. Sentir la terra humida i freda del bosc em tranquil·litzava. Vaig agafar el farcell de carn crua i vaig obrir-lo, en veure un vespral traient el cap darrere un arbre. Vaig aixecar una mà, i se'm va acostar, posant el morro sota la mà. El vaig acaronar, contenta. Ja em coneixien. Vaig treure un tros de carn, i l'hi vaig tirar. El va agafar a l'aire, i se'l va empassar.

- T'agrada, petit?

Vaig abraçar-lo pel coll, contenta, i es van començar a acostar més vesprals. Vaig obrir el farcell i el vaig deixar a terra. Els animals s'hi van acostar, i van començar a menjar, mentre jo els mirava. Molts dels que els podien veure pensaven que eren lletjos, però a mi m'encantaven. A la gent segurament no li agradaven pel que significava poder-los veure... Pobres.

Amb en Quisso posat sobre el cap i abrigada amb la capa de l'uniforme i la bufanda blava de la casa, vaig sortir al fred de Gener dels terrenys de Hogwarts. Vaig dirigir-me cap al Bosc Prohibit a buscar a l'Allie. Des que s'havia despertat del coma i jo tornat de les vacances de Nadal no l'havia vist. I tenia ganes de veure a la meva amiga.

Vaig adentrar-me al bosc i allà la vaig veure, donant de menjar als vesprals. I amb la mirada perduda. Em vaig acostar sense fer soroll per darrera seu. Vaig alçar les mans i li vaig tapar els ulls.

- Qui soooooooooooóc? - Vaig dir, canviant la veu i posant-la el més greu que vaig poder.

Vaig fer un bot en notar unes mans tapant-me els ulls, i vaig agafar-les, rient, sentint la Claire.

- Encara que intentis imitar el Vincent Price sabré que ets tu, Claire, no sé ni per què ho intentes!

Vaig girar-me cap a ella, abraçant-la fort. No l'havia vist des de que em vaig quedar en coma, i l'havia trobada a faltar. Vaig dur-me un dit als llavis, i vaig dir:

- No cridis gaire, que espantaràs els vesprals...

Vaig somriure, contenta.

- T'he trobat molt a faltar, tia. M'han passat tantes coses... Algunes dolentes, i una de boníssima, t'ho he d'explicar tot, tot! I tu també m'has d'explicar com t'ha anat el Nadal, i com estàs amb el Matt, i què m'he perdut...

Vaig riure, feliç, quan em va comparar amb en Vincent Price. Era inimitable.

- Jo també t'he trobat molt a faltar! - Li vaig dir, sense alçar la veu, a la seva orella, mentre l'abraçava. Vaig notar com en Quisso es posava dret al meu cap i es passava al de la meva amiga. Vaig acariciar-lo darrera les orelles.

Vaig separar-me'n i me la vaig mirar. Vaig somriure-li.

- Doncs ja pots començar a parlar, perquè en tenim per estona! ^^ Vinga, comença tu!

Vaig acariciar al Quisso, somrient, i em vaig deixar caure a terra, quedant asseguda, i vaig fer-li un gest perquè s'asseiés amb mi.

- A veure, saps que em van atacar, oi? Doncs... No recordo ben bé què em va passar, la veritat. Recordo dolor i foscor. Molta foscor. Tot negre. - vaig fer una pausa, mirant-la - Però el que més recordo va ser el dia que vaig despertar. El metge, el Jake Bynson, que feia setè aquí l'any passat, em va deixar veure les grabacions de les càmeres de seguretat de la meva habitació. Vaig veure que m'havia anat a veure molta gent. Els meus tiets, la família, alguns amics... Però de sobte vaig veure el Jack, que havia vingut.

Vaig mirar-me-la, amb un somriure tímid aflorant a les comisures dels meus llavis.

- Ell va començar a parlar, i de sobte va dir: "No és que no m'agradis, clar que m'agrades!" i saps què em va fer?

Vaig posar-me a riure, i vaig dir, sentint l'al·lucinació del moment en què ho havia vist per la televisió de nou:

- Em va plantar un petó, tia. Un petó.

Vaig posar-me a riure, mentre li agafava el braç.

- Però espera't, que això no és el millor. Uns dies després, em va portar uns globus a l'habitació amb el meu nom, uns globus blaus maquíssims. I m'anava explicant coses, i parlant, i... No ho sé, em venia a veure quasibé cada dia. I ara ve la bomba - vaig mossegar-me el llavi, emocionada - . El dia que em vaig despertar i vaig començar a veure els videos, em vaig quedar en estat de xoc en veure el petó. Tenia l'escena en pausa quan es va obrir la porta. I... Endevina qui era.

Vaig assentir quan em va preguntar si sabia que l'havien atacat. M'ho havia explicat en Matt. Vaig fer una ganyota de disgust quan fa fer referència al seu atac. Però després vaig anar somrient quan em va començar a explicar el dia que es va despertar.

Va començar a explicar-me que l'havien vingut a veure molts amics, companys... Però que un d'ells era en Jack. I que li havia fet un petó mentre estava en coma.

- No way! - Vaig deixar anar, divertida, i posant-me les mans a la boca, tapant-me-la sorpresa.

Després em va dir que el doctor li havia deixat veure les grabacions de la seva habitació. I quan estava en el moment del petó, algú va entrar a l'habitació.

- I... Endevina qui era. - Em va dir.

- En Quisso, que et portava una postal de "Posa't bona aviat, Allie!" - Vaig dir, rient.

- No, però Ding!, gràcies per concursar! - vaig dir, rient - . Encara que hagués tingut la seva gràcia, en el fons, veure'l entrar allà. Val, és igual, deixem-ho. Doncs el que et deia, era ell. Ell. El Jack. I va veure la pantalla.

Vaig riure, i vaig continuar:

- Creu-me, volia morir. Llavors saps què va fer? Saps què va fer? Em va preguntar que si jo... L'odiava. Si no arribo a estar plena de tubs, m'hagués posat a riure com una boja. Però vaig jo i en comptes de riure què faig? Doncs em poso vermella com un tomàquetm i li dic que jo no podria odiar-lo perquè l'estimava massa.

Vaig apretar-li més el braç i vaig cridar, emocionada i oblidant-me dels vesprals:

- I EM VA CONTESTAR QUE ELL TAMBÉ!!! TIA! EL JACK FOX EM VA DIR QUE M'ESTIMA!!!

Vaig riure amb ella quan em va contestar a la meva frase sobre en Quisso. Però després va tornar a la seva història i em va acabar explicant que en Jack va entrar a l'habitació en el moment que ella veia com li feia el petó.

Em va començar a apretar més i més fort el braç. Jo vaig intentar desfer-me'n, perquè no volia perdre'l. Però va ser impossible. Així que vaig decidir cridar amb ella.

- QUÈ DIUS ARA!? PERÒ AIXÒ ÉS FANTÀSTIC, TIA! HAURÉ DE DEIXAR-TE SOLA MÉS SOVINT! - Vaig dir, compartint la seva alegria.- I ara què? Esteu sortint? Sou amics amb dret? Com té els abdominals? Hi ha boda a la vista? Seré tieta? - Vaig començar a preguntar, com ella el dia de la sala comuna.

M'havia assegut de cames creuades, com els indis, i estava fent petits bots d'emoció. Li vaig deixar anar el braç, conscient de que potser feia massa força i tot, i vaig picar de mans, abans de cridar, feliç:

- NO TINC NI IDEA DEL QUE SOM ARA MATEIX, PERÒ TIA, QUÈ MÉS DONA? M'ESTIMAAAA!

Vaig quedar-me pensativa un moment, abans de riure, i dir, calmant-me:

- De tot el que m'has dit et puc respondre poc... No seràs tieta, no hi ha boda a la vista, però... Els abdominals... Això no t'ho he explicat mai, però un dia me'l vaig trobar shirtless als passadissos, perquè s'havia tacat la camisa i anava d'exhibicionista. I et puc dir que està MOLT bo. - vaig posar-me a riure un altre cop, feliç de la vida.

- COOOOOOOOOOOOMOOOOOO?! - vaig cridar amb ella, quan em va dir que l'havia vist sense samarreta pels passadissos.- I ES POT SABER PERQUÈ ES PASSEGEN PELS PASSADISSOS SENSE SAMARRETA, ELS TIOS? ENS VOLEN PROVOCAR... HE ARRIBAT A AQUESTA CONCLUSIÓ!

Me la vaig mirar, asseguda davant meu en posició d'indi. I vaig aixecar una cella.

- I els petons, què tal? Igual que els abdominals?

Vaig posar-me a riure, i vaig picar de mans, amb nerviosisme hiperactiu.

- Els petons, tia... Mil vegades millors que els abdominals. I mira que és difícil superar la bellesa de cos que té en res, però mira, tu... Però és que els seus petons son... Buf!

Vaig somriure, i vaig dir, més seriosa, i amb la mirada perduda:

- El primer petó que vaig rebre conscient em va fer volar. Vaig sentir com m'elevava al paradís, i no volia tornar a posar els peus a terra, no volia tornar a la realitat mai més. Crec que m'he enamorat molt, Claire.

Vaig fer un somriure d'orella a orella i, sense que ella s'ho esprés, em vaig llançar sobre seu abraçant-la. Vaig començar a riure, sense poder-me contenir.

- Però això és genial! Estar enamorat és el millor que tenim, tia!

I vaig començar a fer-li pessigolles, per tot arreu.

- Això no t'ho fa en Jack, oi? En Jack et fa altres coses! - Vaig dir, rient i posant morritos.

- Sí, mola molt la sensació... - vaig dir, somiadora.

Llavors se'm va tirar a sobre, i vam caure endarrere. Em va començar a fer pessigolles, i jo reia com una boja. Es notava que em coneixia, i sabia que les pessigolles em matàven, perquè la tia no parava.

- Tia...! Tia! Tiaa!!! TIAAAAA!!!

Entre rialla i rialla vaig anar dient, amb els ulls tancats i llàgrimes de riure:

- No...! El Jack...! Em fa altres...! COSES! Ell no em... Fa pessigolles...! Perquè estava plena de tuuuuuuubs tia!!! I per! Això no va fer-me... Res més!

Anava parlant entre rialles, sense poder agafar bé l'aire. En un moment vaig parar, perquè a mi també em feien mal les costelles del riure que em feia veure-la a ella retorçar-se de les pessigolles.

Ens vam quedar les dues estirades de panxa enlaire, mirant el cel. Vaig girar el cap i me la vaig mirar. Seguia somrient.

- Jo el vull coneixer! - Vaig dir, seriosa però sense poder amagar que m'ho estava passant bé amb allò.- Com em presentaràs? Com la madrina de bodes? Com la solterona de oro...? - Vaig dir - AH! No, que jo també estic emparellada! QUE ANIREM A SOPAR EN PARELLA I SEREM MOLT I MOLT FELIÇOS? ^^

Vaig riure, alegre, i vaig abraçar-a ben fort.

- És clar que te'l presentaré, és el mínim que puc fer! Però això sí. Res de intentar lligar amb ell. Tu estàs amb el Matt, per molt bo que estigui el Jack, has de tenir clar que ell és meu.

Vaig dirigir-li una mirada fulminant, en broma, i vaig afegir:

- I això d'anar a sopar en parella no ho sé. El que sí que sé és que serem molt i moooooolt feliços!!!

- No el vull per a res, en Jack - vaig dir, tornant-li la mirada que m'havia fet en broma - Accepta-ho, en Matt té més bon cul que en Jack... - vaig dir, traient-li la llengua.

Després vaig deixar anar una rialla.

- Per suposat que sereu molt feliços! I si fa falta ens posem d'acord per tenir els fillets! Que així poden anar junts a l'escola! - vaig dir, rient i fent broma.

- Que el Matt té més bon cul que el Jack? Per favor, no em facis riure! Només comparar-los vestits, el Jack s'emporta el premi...

Vaig estampar-li un petó a la galta, feliç de la vida. I és clar que seríem feliços. Igual que ella i el Matt ho eren. Quan em va dir allò dels fills vaig fer un gran somriure, divertida, i vaig dir:

- Molaria molt! Els nostres fills, millors amics, igual que les seves mares... Oh! I imagina't que tu tens una filla i jo un fill o viceversa i s'enamoren! Tia, si es caséssin seriem família!!!

Vaig riure i vaig posar-me seriosa.

- No era el mateix que deies quan vas veure en Matt per primera vegada... - Vaig dir-li, aixecant una cella. - Com era... - Vaig fer, mentre feia que pensava - Ah! Si, el Capitan Pescanova, oi? Crec recordar que amb el primer que et vas fixar va ser el cul...

I li vaig tornar el petó que em va plantar abans ella. I després vaig riure amb el comentari dels fills.

- No necessito que els nostres fills es casin per sentir-te com a la meva propia germana, Al.- Vaig dir, posant-me sentimentaloide - Però no estaria gens malament! - Vaig acabar, rient.

Vaig posar-me a riure, divertida.

- Dona, un cul com el del teu Capitán no és fàcil d'ignorar, però és que el meu Jack té un cos impressionant, no m'ho negaràs!

Vaig somriure, mirant cap al cel, i sentint com les seves paraules em tocaven la fibra sensible. Vaig posar-me a riure, abraçant-la, i vaig dir:

- Suposo que puc dir el mateix de tu, germaneta! ^^ - vaig dir, contenta - . Però que en un futur els nostres nens es caséssin seria massa.

Vaig quedar-me uns instants en silenci, i vaig dir, pensativa, amb la mirada clavada al cel:

- Si tinguéssis un fill, com li diries?

- Està bé! - Vaig acceptar - En Jack té millors abdominals, però en Matt té millor cul. Fet? - Vaig dir, estenent la mà cap a ella.

Vaig escoltar-la, en silenci.

- Que dubtes que podrien arribar a casar-se? - Vaig dir, traient-li la llengua.- Sinó, fem un casament concertat... Eh?

Vaig quedar-me callada quan em va preguntar pel nom del meu fill. Vaig mirar el cel, buscant formes en els núvols. Finalment, vaig respondre.

- Si fos nena, li posaria Clohé. Si fos nen, Edgar.- Vaig girar el cap cap a ella i me la vaig mirar, somrient.- I els teus?

Vaig somriure. Clohé i Edgar. Bonics noms. Em va preguntar pels meus, i vaig somriure:

- Si fos nen... O Eric, o Daniel, o John. Si si fos nena... No ho tinc clar. Corinne, potser. M'agrada, Corinne. O Jenny.

Vaig girar-me cap a ella, i vaig somriure:

- Hauràs de tenir-lo tu abans perquè em doni temps a decidir-me entre aquests noms. Encara que crec que em quedo amb Eric i Jenny... Buuuuf! No ho sé. És una pregunta difícil, encara.

Vaig riure, negant amb el cap.

- Segur que els noms que escolleixis seran preciosos, Al - Vaig sormriure.

Vaig tornar a mirar cap al cel, i cap als núvols, posant-me seriosa de cop.

- No t'ha extranyat que tingués tant clar els noms dels meus fills? - Li vaig preguntar, sense treure la mirada dels núvols.- No te n'he parlat mai, de l'avi Edgar i la iaia Clohé?

No sabia si li havia explicat mai o no, la història dels meus àvis. Havien mort en mans dels Cavallers de la Mort en temps d'en Voldemort. Protegint a la meva mare. Sempre m'havia semblat molt heroic. Però em posava trista quan en parlava.

Vaig somriure a l'Al.

Vaig dirigir-li un somriure agraït, i després vaig escoltar el que em deia. Edgar i Clohé? No, no me n'havia parlat mai.

- No, juraria que no me n'has parlat mai... - vaig dir, duent les mans darrere el cap i mirant el cel.

Vaig girar el cap en la seva direcció, amb un somriure curiós. Sempre m'interessava saber més coses d'ella, però sobretot m'agradava tenir estones com aquella, sense preocupacions. Sense por, ni enveja, ni enemic.

Vaig fer un somriure trist quan em va dir que no n'hi havia parlat mai.

- L'avi i la iaia van morir en mans dels Cavallers de la Mort quan encara vivia en Voldemort.- Vaig explicar, mirant al cel - Van morir protegint a la mama. Van tenir el temps just d'enviar-la a la casa del pare, perquè la protegissin, abans de que els Cavallers els assassinéssin.

Una llàgrima solitària em va rodolar galta avall.

- Per això vull que els meus nens es diguin Clohé i Edgar - Vaig acabar, amb un somriure.

Vaig clavar la mirada al cel mentre ella m'explicava la història dels seus avis Clohé i Edgar. Em vaig girar cap a ella quan va dir les últimes paraules i vaig deixar anar, amb veu suau:

- Doncs ho trobo una idea preciosa, Claire.

Vaig deixar anar un esbufec de diversió, i vaig dir:

- Jo el que tinc clar és que m'agradaria que la padrina del meu primer fill fos la Luna. No sé per què, però sempre l'he admirada. Molts creien que era boja, però ella va patir molt durant la guerra contra Voldemort i els cavallers, i va sobreviure i tirar endavant. I és un referent, suposo...