Excursió {Equip de Slytherin}

Vaig alçar una cella, divertit.

- Dóna-ho per fet, doncs. Seré bon noi i manipularé a la gent el mínim possible. I no em barallaré amb ningú, tampoc.

Vaig somriure mentre me la quedava mirant.

- I no em pots dir de què es tracta...? Què és, ara?

Vaig alçar una cella, divertida.

- No sé per què, però m'imaginava que voldries portar-te bé... - vaig comentar, sarcàstica.

Vaig quedar-me uns segons en silenci, i, després, vaig dir:

- El tiet Jules m'ha enviat dues mostres més. Una és molt útil. L'altra és simplement impressionant. Et diré la molt útil. A la tornada, si et portes bé, t'explicaré de què es tracta ara.

Vaig aixecar-me d'un salt, i vaig baixar de la plataforma amb agilitat. Vaig agafar la bossa del camarot i en vaig treure una ampolleta. Vaig tornar a grimpar fins als matalassos del sostre, i vaig ensenyar-li el pot.

- Quantes vegades has volgut que algú et digués la veritat i no ho has aconseguit perquè la seva voluntat no es doblegava mitjançant encateris o perquè et feia port donar-li veritasèrum perquè no tenies una poció esborradora tan forta com per treure-li tots els rastres de veritaserum restants a la seva sang? Doncs aquí tens la solució... Aquesta poció és inclús més forta que el veritasèrum, i no deixa cap rastre al cos. S'ingereix, per via oral, i té una duració directament proporcional amb la dosi. No és cap obra d'art, però pot ser molt útil.

Vaig agafar el flascó que m'ensenyava, amb una cara d'evident sorpresa i un somriure pervers als llavis.

- Increïble... Això és or, or líquid. Una passada. I realment útil. - vaig furgar en les butxaques de la meva jaqueta i en vaig treure un flascó -. Dóna-li això al teu tiet quan el vegis. Crucio líquid modificat: s'ingereix per via oral i no deixa rastres.

Vaig quedar-me mirant el líquid transparent, durant uns segons.

- No té nom, aquesta?

- És Interfactorem Mendacia - vaig dir -. Així és com l'ha batejada el tiet Jules, al menys.

Vaig agafar el flascó que em donava ell, i el vaig examinar amb ull crític.

- Molt ben pensat - vaig comentar, assentint amb el cap -. Tinc la impressió que al meu tiet li agradarà....

Vaig guardar-me el flascó amb un somriure. Si aquella li havia semblat or líquid, volia veure la reacció que tindria quan li mostrés la segona poció que m'havien enviat des de França.

Umm... interessant, molt interessant.

- Està bé, està molt bé. Ja estic impacient per saber quina és l'altra poció. Espero que no em vinguis amb alguna pseudomeravella com el Felix felicis, que d'això en podria fer jo en un moment si servís d'alguna cosa.

Vaig fer una ganyota i vaig guardar-me el flascó, mentre tornava a girar-me cap a la posta de sol.

- Alguna altra cosa interessant per mi? No ho sé, alguna informació o notícia?

- Per favor! Mon Oncle ne perd pas du temps avec des choses stupides comme celle-ci!. El meu tiet no malgastaria el seu enginy en idear alguna cosa com aquesta pseudomeravella del Felix Felicis que dius...

Vaig deixar anar un petit esbufec de diversió, mentre m'estirava una mica, recolzada a la barana.

- I... Informacions o notícies... Doncs a no ser que t'interessi saber que ja estic oficialment registrada com a animàgica al Ministère de Magie de France i que ja no aniré a Azkaban si algú ho descobreix... No, crec que no tinc res més que pugui interessar-te.

Vaig somriure, gratament, i vaig fer aparèixer una ampolla de xampany d'un cop de vareta (de fet, era l'ampolla de xampany que tenien fins aleshores els nostres companys), i també dues copes.

- Doncs celebrem-ho! Per les pocions del teu tiet, i per la legalitat - vaig picar-li l'ullet, mentre alçava la meva copa i bevia de bon grat -. De tota manera, no t'hauria deixat a Azkaban. Em sembla que no m'hauria costat massa, treure-te'n. I als teus pares, tampoc.

Vaig deixar anar una rialla quan va dir allò, i vaig alçar la meva copa i en vaig beure un glop.

- És clar, voldries treure'm d'allà perquè, si jo estigués a Azkaban, qui et donaria pocions originalment perilloses? Sense mi, t'asseguro jo que el meu tiet no...

Vaig riure, divertida, fent un altre glop de champagne, i vaig afegir:

- El millor és que si m'agaféssin aquí, no em podrien portar a Azkaban perquè legalment sóc francesa, i allà estic registrada. Però a la Conselleria no consto com a animàgica a cap lloc, així que ningú ho sabrà mai, a no ser que jo, o algú dels que ja ho sap, li digui.

Vaig riure, per sota el nas.

- Veig que comences a entendre com penso... - vaig beure una mica de champagne -. Sí, realment ets molt afortunada de tenir una nacionalitat estrangera. Jo estic maldant per aconseguir la nacionalitat espanyola, de fet, ara...

Vaig parar-me a pensar en allò. M'aniria tan bé, tenir la nacionalitat espanyola com el pare i la mare...

Vaig fer un somriure sarcàstic, mirant la posta de sol a través de la copa de champagne ja mig buida. El cel, amb pinzellades de núvols vermellosos, formava un panorama preciós i admirable.

- Doncs molta sort, a veure si pots aconseguir-la. A part d'estar bé, tenir nacionalitat estrangera és molt útil.

Vaig deixar la copa de cava al costat, i vaig mirar cap a la dreta del vaixell. Allà, majestuosa, vaig poder veure la casa, sobresortint majestuosament dels arbres que tenia al voltant, alts i d'un potent color verd. Verd Slytherin, verd esperança. Encara es veia petita, estava lluny, però la seva grandària i majestuositat eren inconfusibles. El vaixell s'anava acostant més i més al petit port que hi havia a la vora del llac, amb parsimònia.

- Mira, Kikus! Mira allà! - vaig dir, assenyalant la casa, a la vora del llac - Allà és on anem.

Vaig deixar uns segons de silenci, mirant la casa, abans de mirar-lo a ell amb un somriure trapella i fer referència a una cosa que havia dit abans.

- Així que l'Elle, eh?

Vaig quedar-me mirant la casa, amb un somriure altiu. Llavors va preguntar per l'Elle; vaig riure per sota el nas i me la vaig quedar mirant.

- Sí, l'Elle. - vaig quedar-me-la mirant -. I tu, què?

Vaig girar-me cap al llac, mirant la casa a l'altra banda. Que bé que ens ho passaríem.

Vaig assentir amb el cap, en gest d'aprovació, guardant-me per mi la opinió de que l'Elle era molt millor per ell, des del meu punt de vista, que l'Agatha Black. Quan em va preguntar per mi, però, vaig fer un somriure trist.

- Doncs no ho sé, la veritat. Va haver-hi un embolic molt gran amb el Karl i l'Ur, i ara m'he reconciliat amb ell, l'estimo i m'estima, però no sabria dir-te en quina relació estem exactament.

El vaixell s'apropava cada cop més al petit port de la vora del llac.

- Pots comptar. No cal complicar-se: si dues persones s'estimen, que estiguin juntes. I ja està, no creus?

Vaig aixecar-me mentre el vaixell arribava al port petit, de fusta, que hi havia a la vora del llac, al peu de la casa.

- There we are. Anem, Gis. - vaig allargar-li la mà, per ajudar-la a aixecar.

Vaig agafar-li la mà, mentre m’estirava per ajudar-me a aixecar. Ja s’havia post el sol gairebé al complet, però la casa, com jo havia manat, estava il·luminada i preparada per una festa imminent. Vaig apuntar-me el coll, i vaig murmurar l’encanteri amplificador.

- Nous sommes arrivés! Espero que hagueu gaudit de l’agradable viatge, nois, perquè en breu comprovareu vosaltres mateixos que no ha estat res! Apa, tots cap a baix! Si deixeu alguna cosa bruta no us preocupeu, que hi ha els meus elfs aquí llestos per netejar el vaixell! A moure el cul s’ha dit, Slytherins... Ens espera una nit moooolt llarga! – vaig dir, i la meva veu va ressonar per tot el vaixell.

Vaig baixar d’un salt del sostre, aterrant amb agilitat a terra, i vaig anar cap a la sortida, on els elfs ja havien disposat una rampa que duia fins a terra. Vaig sortir del vaixell la primera i, un cop a baix, vaig girar-me cap a la resta del grup, que començava a anar a la sortida per afegir-se’m.

Vaig sortir del vaixell, com un zombie. Sense la Bianca per enmig, jo era així. Un zombie antisocial. Què més donava, l'altre?

Vaig passar pel costat de la Gis i em vaig quedar allà, sense saber molt bé on anar i que fer.

"una nit mooolt llarga... wiiii" Ironia, per si algú no se n'ha adonat...

Havia estat tota l'estona que va durar el viatge recolzada a la barana del vaixell, mirant la posta de sol.

La gent parlava animadament, els uns amb els altres. Vaig veure la casa a la llunyania, i vaig somriure pensant que la Gis s'ho havia muntat d'alló més bé.

De cop, va amplificar-se la veu de cop i va avisar-nos que ja haviem arribat. Els seus elfs van disposar una rampa per baixar del vaixell.

Vaig baixar després d'en Bruno, amb la ment en blanc, sense pensar en res.

Vaig somriure a la Gis quan vaig arribar on eren ells.

M'havia estat tot el viatge asseguda a la proa del vaixell, amb les cames penjant, i una copa de champagne a la mà. M'havia quedat en un estat d'èxtasi, de trànsit mental, d'ascetisme total... Fins que vaig sentir la veu de la Gisèlle dient que ja arribàvem. Vaig obrir i tancar els ulls unes quantes vegades i, àgilment, em vaig incorporar, i vaig anar fins a popa. El vaixell va arribar al petit port que quedava a poca distància de la casa, i uns elfs van posar una escala. Vaig quedar-me uns moments quieta, mirant com la gent començava a baixar. Vaig sortir del vaixell darrere l'Ur, i vaig quedar-me dreta, amb els altres tres que ja hi havia a baix, somrient, i vaig confessar, sincera:

- Això és preciós, Gisèlle... Impressionant.

Vaig somriure, mirant amb calma la casa il·luminada. Després, vaig girar-me cap a la resta, que anava sortint del vaixell, i vaig parlar.

- Sé que no sóc el capità... però com a part de l'equip vull dir que espero poder disfrutar d'això amb tots vosaltres! - vaig remarcar el "tots", mirant en Narbonne.

Dit això, vaig alçar la copa de champagne que tenia a la mà, cap als altres.

Vaig alçar una cella, amb el comentari d'en Fortin. I vaig reprimir un gest de desaprovació.

Vaig mirar-lo amb despreci, però, vaig girar-me cap a la Nyx donant-li l'esquena i passant d'ell, vaig donar-li un petó fugaç als llavis a la noia i vaig somriure-li.

- Anem amb els altges, pgincesa? - Vaig dir-li, amb un somriure dolç als llavis.

Vaig mirar-me l'equip des d'on era. El meu equip, els meus... "amics"

Vaig recordar les paraules del Matthew, les paraules de la Sam, la Cassandra demanant ajuda al llac gelat. Vaig mirar al Fortin, que semblava content. Per què havia fet caure a una nena a l'aigua? Per què havia torturat a l'encistelladora de Gryffindor?

"Veig que ja tens clar que tipus de persones hi ha a la teua residencia.."

Doncs no, no ho tenia gens clar.

Vaig adonar-me de que el Pierre em parlava. Ell no era dels altres, ho sabia... l'estimava, ell segur que no llançaria una nena a un llac gelat, no?

-Anem-hi.- vaig dir-li, amb un somriure, amagant tot el que pensava de posibles atacs de legiliments.