Excursió {Equip de Slytherin}

Vaig arribar al llac Negre a dos quarts de sis. Mitja hora abans per tenir-ho tot controlat. El vaixell, tal com havia manat, descansava levitant a la riba. Vaig acostar-m'hi, somrient. Tot sortiria bé.
A la mà hi duia la fotografia del lloc on ens allotjariem. Pels que esperéssin una tenda com l'any anterior, aquella seria la sorpresa més gran.

Vaig pujar al vaixell, i vaig asseure'm a la barana, amb les cames penjant enfora. Pensarien que estava sonada, els de Slytherin, perquè el llac estava gelat, però l'equip deixaria de prendre'm per boja quan veiés aquell vaixell volador que havia vingut de França.

Vaig arribar al vaixell, transformat en falcó, i vaig aturar-me en un dels pals. Després vaig transfigurar-me i la vaig mirar des de dalt.

- Ehmm... Gis, si igualment anirem volant, per què coi no hi anem amb escombres? Fer servir un vaixell volador és pura tonteria.

Vaig baixar, fent un parell de salts, i vaig arribar al seu costat.

- M'alegro de veure't. Com ha anat el nadal?

Vaig mirar el falcó que aterrava a un dels pals més alts del vaixell. El Kikus. Es va transformar, i el vaig saludar amb un gest de cap. Arribava d'hora.

- Per a tu pot ser una tonteria, Kikus, però per a mi és un homenatge a la terra de tres dels components de l'equip, i una preciosa i magnífica forma de viatjar.

Vaig somriure-li, mirant com baixava pels pals del vaixell fins a arribar al meu costat. Vaig arronsar-me d'espatlles, i vaig dir:

- Jo també m'alegro de veure't. El Nadal... Bé, me l'he passat de dol, però l'he passat lluny d'aquí, ho... Necessitava. I tu, Kikus? Què has fet aquest Nadal, d'interessant?

- Ja, però per mi segueix essent una tonteria.

Va preguntar-me pel meu Nadal. Vaig recordar la Bell, la Williams i la seva cosineta; l'Elle, cap d'any i els dies després... i el dia de l'enterrament. La nit anterior, i la nit següent. Vaig posar-me una mica vermell en recordar com va ser la tornara a Hogwarts des de casa de la noia.

- Euh... doncs... suposo que ho podràs intuir més tard, quan vingui algú altre.

Vaig arribar al llac on haviem quedat amb la resta del equip, només arribar vaig veure un vaixell que levitava per sobre del llac gelat i hi vaig pujar.

A bord ja hi havia la Gis i en Fortin, vaig saludar-los i despres vaig mirar al meu voltant meravellada, jo que m'esperava un desastre com el de l'any anterior.

-Així que on anem aquest any?.- vaig preguntar a la Gis mentre conjurava uns coixins i una manta i m'aseia a terra a esperar.

Vaig mirar-me al Kikus amb una cella alçada. Es venia amb misteris. Què era el qeu podria intuïr més tard, i quan vingués qui? Vaig decidir que ja ho descobriria, i llavors un gran somriure va aflorar als meus llavis en veure arribar a la Ra, i vaig dir:

- Aquest any, Ra, farem un agradable passeig en vaixell francès pel llac, i després anirem a un lloc molt bonic on ens estarem fins dijous. Vols veure'l?

Vaig treure'm la fotografia de la butxaca, i vaig ensenyar-l'hi, amb un somriure.

- Això no és res en comparació amb l'any passat, eh? - vaig dir, picant-li l'ullet.

-Bon dia!- vaig dir, amb un somriure, mentre pujava a bord del vaixell.- Gis, m'encanta el vaixell.

Vaig saludar al Fortin i a la Rapunzel, amb un somriure encara als llavis.

-Com han anat les vacances, Gis? Vas desapareixer del mapa! On anem?- Vaig mirar la fotografia que li ensenyava a la Rapunzel.- De veritat? Anem aqui?

Vaig somriure.

-Emmm... Vindrà el Pierre, oi?- vaig demanar, distreta.

Vaig anar cap al llac quan era... un minut més tard de l'hora que havia de ser. En fi, jo mai solia ser molt puntual, això no ho canviava molt.

-Hola a tots.- vaig dir, mentre pujava a bord. Coneixia a la Gisèlle, encara que no molt. Al Fortin, que s'havia transformat en un bon amic per a mi, i a la Rapunzel, que la coneixia bastant poc. La veritat era que no coneixia a quasi ningú de l'equip i m'havia passat pel cap deixar correr el viatge i quedar-me allà, amb la Bianca... però bé, havia d'anar. Per alguna cosa m'havia apuntat,no?- Com va?

- És clar que t'encanta, Nyx, és de la terra. Una cosa així de Beauxbatons porta bons records sí o sí.

Vaig aixecar-me, i vaig anar a fer-li una abraçada amistosa a la Nyx.

- Les vacances les he passades a Carcassonne, amb la familia. Hem estat a casa el meu tiet Jules... Te n'havia parlat mai, Nyx? - vaig dir, sabent que sí que li havia parlat d'ell, però amb el motiu ocult de cridar l'atenció del Fortin. Potser si es portava bé tenia un premi i tot, importat de França...

Vaig somriure en veure pujar el Bruno, i vaig dir:

- Val, ja en queden menys. Només falten l'Ur, el Jack, el Pierre que sí que vindrà o m'encarregaré d'ell, Nyx, i l'Elle.

Vaig arribar al llac i vaig mirar-me el vaixell amb un somriure. No és que em fes molta il·lusió, però era molt millor que haver d'acampar al Bosc Prohibit.

-Veus, Gisèlle? Així sí que venim tots- Vaig comentar, pujant d'un salt al vaixell.

- És clar que veniu tots! Era o això o enfrontar-se a la meva ira, Jack...

Vaig somriure al nouvingut, i vaig tornar-me a asseure a la barana, d'un petit saltiró. Vaig mirar-me el grup. Les noves adquisicions estaven bé, però trobava a faltar al Jake i al Karl a l'equip.

- Val... Més els val als altres arribar ja. Només falten l'Ur, el Pierre i l'Elle.

- No, només falten l'Ursula i el Pierre - vaig dir, acostant-me al grup.

Quan havia vist el cartell al taulell d'anuncis de la Sala Comuna, m'havia desesperat bastant. Però aquell vaixell no tenia pas mala pinta. Vaig acostar-me al grup que mirava la fotografia, i vaig deixar anar un xiulet d'admiració.

- Olé el lloc, no?

Vaig somriure, i em vaig recolzar a la barana, després d'haver-la netejat d'un cop de vareta.

Vaig anar saludant a qui venia, ignorant completament al Jack Fox i donant-li uns copets a l'esquena al Bruno. Vaig fer-li un somriure discret a l'Elle quan va arribar, i vaig seguir mirant la foto. Semblava que ens ho passaríem millor que l'any anterior.

Vaig mirar el rellotge.

- Ja és l'hora. Aquell parell ja fan tard... - estúpid Narbonne...

Just quan el Kikus va parlar vaig veure aparèixer l'Ur, i vaig anar a abraçar-la, amb un somriure. En Pierre no va trigar gaire, tampoc, i jo vaig allunyar-me del grup, anant cap a la cabina. Allà esperava, obedient, un elf de Beauxbatons.

- Est-ce que vous voulez partir déjà, mademoiselle Possesseur?

- Oui - vaig dir.

Vaig girar-me, mentre sentia tot d'elfs apareixent a la cabina i diverses ordres en francès. El vaixell va començar a lliscar per l'aire, a tocar del glaç del llac gelat, i jo vaig anar a retrobar-me amb el grup.

- Benvinguts a viatges Serpentard... Espero que gaudiu de l'agradable travessia pel llac. No us encostipeu, sobretot, o no estareu per gaires festes aquesta nit...!

Vaig arribar al baixell, admirant la grandària d'aquest i somrient a l'abraçada de la Gis.

- Perdona pel retard... Un estúpid gos m'havia robat la bossa i no me la volia tornar... ¬¬' - Vaig explicar, recordant l'escena del husky a l'habitació minuts abans de sortir puntual, com sempre, de l'estança.

Vaig sentir un riure burleta darrera meu, però no li vaig fer cas.

- Què Gis... Què tens preparat per a nosaltres, aquesta vegada. Ens portes a Las Vegas a fer uns blackjacks i guanyar uns quants calerons?

Vaig pujar d'un salt al baixel just abans que es posés en marxa. Vaig sentir com la Ursula li comentava a la Gisèlle l'incident amb en husky a la seva habitació. No vaig poder evitar una rialla burleta.

Vaig mirar-me el baixell i vaig xiular, admirat.

- Gisèlle, haig de dig-te que cada vegada em sogpgens més. Et felicito. No hi ha millogs baixells que els de Fganca.

Vaig anar cap a la Nyx i la vaig abraçar per la cintura.

- Bonjour, ma petite princesse...

- I és per això que m'he encarregat de tenir el millor vaixell. Perquè el millor equip es mereix el millor.

Vaig allargar-li la fotografia a l'Ur, amb un somriure.

- Això és el que us tinc preparat. No són Las Vegas, però si voleu pot haver-hi un blackjack també - vaig riure, mentre agafava la fotografia.

Realment, el que havia fet aquell any m'encantava a mi, i esperava que també encantés a tots els altres. La idea era bona, només faltava que no hi hagués daltabaixos.

Em vaig mirar la fotografia que m'allargava la Gis i vaig obrir els ulls.

- Em demano l'habitació amb millors vistes! - Vaig dir, alçant la mà, demanant torn. - Realment, aquest any t'ho has currat. - Vaig dir-li a la Gisèlle. - Tant per el lloc, com per les companyies.

Vaig girar-me i em vaig arrepenjar a la barana, admirant l'aigua gelada.

- I què tens pensat fer-hi, quan arribem a la casa, Gis?

Vaig somriure al Pierre i li vaig donar un petó curt.

-Bonjour, mon roi...- vaig dir-li, pentinant-li una mica els cabells.- Has arribat tardet, no? Què pasa? lo bo es fa esperar?

Vaig somriure-li i vaig quedar-me allà, protegida pels braços del Pierre, mentre escoltava a la Gisèlle.

Vaig despentinar-me i vaig treure-li la llengua a la Nyx.

- Mais oui! - Vaig contestar-li al que m'havia dit - Que se t'ha fet molt llagga l'espega, potseg?

La vaig estrènyer entre els meus braços i li vaig fer un petó dolç. Li vaig somrirue, tendrament.

- Gis! - Vaig dir, alçant una mica el to de veu - Què se suposa que hem de feg, aga? - Vaig preguntar-li - Té alguna cosa pensada peg als seus jugadogs, la capitana de l'equip?

- Això ja ho veuràs, Ur... - vaig dir, picant-li l'ullet.

Al cap d'una estona el Pierre em va fer el que venia a ser la mateixa pregunta, i vaig somriure.

- Ho sabràs tan bon punt arribem, Pierre, t'ho asseguro.

Vaig pujar al sostre del camarot, on hi havia uns matalassos des d'on es veia el mar i la posta de sol, i em vaig quedar allà dalt, abraçant-me les cames. La majoria de gent s'havia col·locat per veure la posta de sol en algun punt còmode del vaixell, però alla dalt encara estava sola.

Vaig voltar una mica pel vaixell fins a trobar la Gisèlle, asseguda sola en uns matalassos amb molt bones vistes.

- Ei, Gis... Te'l tenies molt callat, aquest racó, no? - vaig asseure'm al seu costat -. Però vaja, sembla que no ho passarem malament...

Vaig somriure-li, divertit.

Vaig aixecar el cap en sentir la veu del Kikus, i vaig somriure-li.

- Algun privilegi havia de tenir la capitana, no?

Vaig riure per sota el nas, divertida, mentre em feia a un costat per deixar-li lloc. Vaig clavar la vista de nou en l'horitzó vermellós, mentre deia:

- He fet els possibles perquè aquest any tot vagi rodat. I espero que surti bé. Diria "millor que l'any passat", però allò no és difícil de superar, oi? - vaig fer una rialla, i em vaig girar cap a ell -. I tu quines expectatives tens respecte aquests dos dies fora, Kikus?

- Euh... Doncs congeniar amb els altres, veure de quina pasta estan fets, veure si poden servir d'alguna cosa... Disfrutar amb l'Elle, suposo, també...

Vaig somriure-li, divertit, i vaig quedar-me mirant el cel rogenc.

- I tu, què penses fer?

Vaig somriure interiorment, en sentir què era el que pensava fer. Em va fer gràcia el fet que afegís allò de "veure si poden servir d'alguna cosa". O bé el guiava només l'interès, o bé era l'ésser més fred de la terra.

Amb la vista encara clavada en el cel rogenc, vaig dir:

- Jo només espero que us agradi la sortida i que poguem passar-la en pau. Em nego rotundament a tenir piques durant l'excursió.

Vaig girar-me cap a ell, amb un somriure irònic i divertit als llavis, i vaig dir, amb la veu de qui parla a un nen petit:

- Si et portes bé durant aquests dies, et donaré un premi que segur que t'agradarà... Vingut de Carcassonne.