Reunió [Equip de Slytherin]

Vaig arribar al camp de Quidditch molt d'hora. Havia enviat el mussol a tots els components de l'equip, i els esperaria el que fes falta, però com no acudissin a la reunió els feia fora de l'equip a patades.

Vaig seure sota el cèrcol central, vestida amb l'uniforme de Quidditch i amb l'escombra reposant a terra, al meu costat. Eren les set del matí, fins a les set i quary no havien d'arribar. Vaig repassar mentalment la xerrada que els donaria, somrient interiorment.

Vaig arribar al camp puntual com un rellotge, com dictaven les bones maneres. Allà només hi havia la Gisèlle; Vaig saludar-la amb un somriure.

- Hola, Gisèlle - vaig dir - Veig que tornes a ser capitana, aquest any...

Vaig netejar amb la vareta la pols del terra i vaig asseure'm amb compte de no tacar-me l'uniforme. Vaig fer una rialleta en mirar-lo: Devia ser l'única persona que portava faldilles per jugar a quidditch. Però és que els pantalons eren per a camioners; això ho tenia ben clar.

Vaig encaminar-me cap al Camp, amb l'escommbra a l'espatlla i l'uniforme de Quidditch posat. Vaig trobar-me a la Gisèlle i l'Elle, les dues assegudes a terra i vaig saludar-les amb un somriure.

-Com va?- Vaig preguntar-lis a les dues noies, mentre em seia al seu costat a esperar que apareguessin els altres jugadors. Desprès d'un moment de silenci, vaig dirigir-me a la Gisèlle- Gisèlle, per què hem de fer una altre excursió?- Vaig queixar-me, mirant-la als ulls- Vols matar-nos, potser? L'any passat no ho vas aconseguir i has pensat que, vinga, potser aqust any sí que queiem?- Vaig fer una ganyota, mentre somreia.

- Hola, Elle - vaig saludar, somrient -. Sí, torno a ser capitana.

Despres va arribar el Jack i, com no, es va queixar. Homes...

- Hola, Jack. Sí, aquest any hi haurà excursió, i no, no us vull matar. Però tranquil, jo també aprenc, i ja us explicaré com anirà l'excursió aquest any... Molarà prou, t'ho asseguro.

Vaig entrar al camp de Quidditch amb l'escombra a la mà i el bat a l'altre. vaig fer un somriure i em vaig apropar on eren la Gis, l'Elle i el Jack.

-Bonjour.- vaig saludar, amb un somriure. Em vaig asseure amb ells.- Farem una excursió? Com? L'any passat no hi era...

- Dius que no hi haurà morts, així, Gisèlle...? - vaig dir, remarcant el nom mentre entrava en escena.

Duia l'escombra carregada a l'espatlla i l'equipació de Slytherin, ja posada. Preparat per començar a fotre cops de bat. I si alguna bala enganxava "algú" per accident... ups.

- Què fem primer? Comencem amb l'entrenament i després ens fots la charla? O vaig a buscar primer els taps per les orelles i ja me'ls treuré quan acabis, abans de començar a volar?

Vaig saludar a la Nyx amb un somriure.

- Bonjour, Nyx. Això de l’excursió ja ho explicaré...

Llavors va arribar el Fortin. No havia parlat amb ell des d'allò de la Black. Per què hauria hagut de parlar amb ell, d'altra banda? Havia traït tots els nostres ideals, tots els seus ideals. Però vaja, suposo que hauria d’acceptar-ho. Al capdavall, qui cony era jo per jutjar amors? Ningú! Jo, que m'havia enamorat del meu millor amic i a la vegada novio de la meva millor amiga... Bah. Jo no tenia res a dir en allò.

- Hola, Kikus, benvingut de nou. M'alegro de veure't - "i ho sento" -. Mira, sento dir-te que hauràs d'aguantar la xerrada abans de volar - "i ho sento moltíssim" -. Però no et preocupis. No serà tan mortal com la de l'any passat. I en quant a l’excursió... Tinc el pressentiment de que aquest any inclús us agradarà i tot. Però esperem a que arribin tots i ja en parlaré, val?

- No serà tan mortal per mi, deus voler dir... I sí, jo també tinc la impressió que m'ho passaré moooolt bé a l'excursió - vaig dir, atacant-la.

Estava mosquejadíssim amb ella. Feia com si res, i jo em preguntava per què no reaccionava. Suposo que perquè hi havia gent, però em deixava la incògnita de no saber si estava enfadada o què.

Vaig arronsar-me d'espatlles, mantenint la meva cara de pòquer però morint-me re rabia i dolor per dins per culpa del maleït sarcasme del Fortin.

- Bé, ens falten... El Pierre, l'Ur i la Ra.

Vaig somriure a la Nyx, i vaig dir, evitant la mirada del Kikus:

- Quan arribin presenciaràs el que no hi havia a França. Xerrades com Déu mana.

"Ho sento, ho sento, ho sento, merde, pourquoi?!"

OFF: Jo sí que ho sento! Fins ara no he acabat de treballar! U.U i des de les sis del matí d'avui... U.U Però ara ja estic a tope, 100% ^^

ON:

Vaig arribar corrent, amb l'escombra penjada de l'ombro i amb unes ulleres que m'arribaven al terra. La nit anterior no havia pogut dormir gaire bé.

- Hola a tothom - Vaig dir, amb la respiració entretallada.

Vaig anar a posar-me al costat d'en Kikus, des de l'espectacle al GS amb la meva cosina que no l'havia tornat a veure.

- Et felicito per l'exibició de l'altre dia de "petons i abraçades", K - Vaig dir en un murmuri que només ell pogués sentir.

Vaig arribar caminant tranquil·lament, fent levitar l'escombra al meu costat, perquè no tenia ganes de carregar-la. Anava rossegant una torrada amb mermelada que m'havia agafat de l'esmorzar d'aquell dia.

Vaig veure com hi havia ja bastanta gent.

- Bonjour à tous! - Vaig dir, amb veu enèrgica - Que haugem d'espegag gaige més peg començag? - Vaig preguntar, burleta, cosa que va fer que em guanyés unes quantes mirades d'odi i desaprovació - Què passa? No haugé aggibat tagt, oi? No sabia que s'hagués d'aggibag a una hoga en concget - Mirada d'odi que feia por de la Gisèlle. - D'accord, ja callo...

- Oh, gràcies... Sé que et va encantar. - vaig picar-li l'ullet -. I crec que a la Gis també... - vaig murmurar de manera que només l'Ur pogués sentir-me.

I aleshores va arribar en Pierre. Vint minuts tard. Quin tros d'imbècil.

- Ah, que encara no han descobert el rellotge, a França? - vaig dir, sarcàstic -. Si arribes a les bales tan tard com als entrenaments, estarem perduts el dia que la Nyx o jo no hi siguem.

- Van dos o tges anys avançats a vosaltges, Fogtin, ja que van seg ells els que el van inventar... Si vols li dic als meus pages que me n'enviin un peg a tu, ja que veig que vas tant pgeocupat peg l'hoga. - Vaig deixar anar. - I de les bales no et pgeocupis, jo solet les puc contgolag... I de fet, ho faig millog que tu i no necessitagia el bat peg a demostgag-ho.

Vaig adquirir el meu posat xulo-fatxenda. Un posat que treia de polleguera a la major part de la gent (xD)

Va adoptar la posició de fatxenda imbècil que devia adoptar cada vegada que deia alguna cosa estúpida.

- No necessito un rellotge, Narbonne... Sóc prou bo com per controlar el temps, a diferència d'altres.

Jo també em vaig posar xulesc i me'l vaig mirar, amb superioritat.

- Ah, no, no necessites el bat? - vaig obrir la caixa d'una puntada de peu i vaig enviar la bala directa cap a ell d'una garrotada, que era uns set o vuit metres enllà (i sense bat).

Vaig somriure a la Gisèlle mentre la gent acabava venint. Vaig saludar a tots qui van venir, i vaig sospirar quan va arribar al Pierre. Sempre igual...

Llavors el Kikus es va començar a picar amb el Pierre. Vaig rodar els ulls. Aquella baralla no servia de res. Vaig desconectar uns segons, i després vaig tornar a terra quan el Kikus obría la capsa de les pilotes. Vaig aixecar-me d'un salt i li vaig fotre un bon cop a la bala.

-Què coi feu? Què voleu que es riin de nosaltres les altres cases?

La Nyx va desviar la bala, que va tornar una mica més tard cap a mi. Vaig donar-li un cop amb el bat contra el terra, quedant la bala encastada a la sorra i permetent-me agafar-la.

- D'ell no se'n riuran. Com a suplent no se li veurà el pèl en tota la temporada... - vaig dir, picant-me més.

- Tens sogt de que estigui de suplent, Fogtin. Pegquè et passagia la mà peg la caga. I t'ho demostgagé quan vulguis - El vaig fulminar amb la mirada.

Com que tenia a la Nyx al costat, vaig alçar el braç i li vaig posar la mà a l'avantbraç, donant-li les gràcies.

- Merci beaucoup, Nyx. - Li vaig dir, sincerament, però ningú més que ella em va poder sentir.

- PROU!!!

El crit em va sortir de dins, amb rabia i exasperació. N'estava farta. Vaig arrabassar-li la bala al Kikus, i la vaig guardar dins el bagul.

- Primer! Les bales no es toquen fins que JO ho digui!

Vaig fulminar al Kikus i al Pierre, i vaig seguir:

- Segon! Tots els vostres fotuts problemes els deixeu fora del camp! Aquí només hi ha lloc per a un equip unit, i si algú no està d'acord amb això, no obligaré a ningú a quedar-se, d'acord?!

Vaig parar uns segons, respirant fons, i vaig dir.

- I tercer, al pròxim que munti merder el foto tot l'entrenament a donar voltes al camp de Quidditch corrents, com fa la Black! Entesos?

Vaig mirar agraïda a la Nyx, que havia evitat que una bala perforés a un dels meus jugadors, i vaig mirar al Kikus i al Pierre.

- Agafeu l'escombra i aneu a volar mentre no arriba la Rapunzel, va! Desfogueu-vos i deixeu tota la vostra mala llet a deu metres per sobre del terra! Apa, ja esteu movent el cul!

I em va cridar. "PERÒ DE QUÈ VA, AQUESTA?!", vaig dir mentre el pols em tremolava i els ull se m'enfosquien, a recer de la llum del sol. La temptació d'agafar la vareta era fortíssima, i abans que pogués adonar-se'n ja estaria pels terres... però em vaig contenir.

Vaig fer una mirada a la Gisèlle, fent una ganyota. Deixant clar què pensava d'ella.

Després vaig enfilar-me a l'escombra i vaig sortir disparat cap al cel, ficant-me entre els núvols en només uns segons. "Quina merda..."

Vaig arribar esbufegant, m'havia adormit a feia tard el primer dia. "ideal Rapunzel" em vaig dir a mi mateixa.
Vaig veure les escombres ja a l'aire i vaig prensar que haurien començat sense mi, bé, almenys m'havia salvat de la mortal xerrada de la Gisèlle.

La vaig veure i em vaig dirigir cap a ella, corrent.
-Ho sento molt capitana.- vaig dir intentant recuperar l'ale.- m'he adormit.

Vaig agafar l'escombra i em vaig disposar a unirme als meus companys.

Vaig creuar els braços, bastant cabrejada amb els piques que es duien el Kikus i el Pierre. No vaig respondre al Pierre quan em va donar les gràcies, per què encara que el Kikus hagués començat, ell li havia seguit com un nin petit.

Vaig assentir al que va dir la Gissèlle i vaig veure com el Kikus s'alçava amb la seva escombra. Vaig respirar fondo i vaig girar el bat a la meva mà. Vaig veure com la Rapunzel arribava i li vaig somriure.

-Bé, vaig a... mirar com està l'ambient.

Vaig agafar l'escombra i em vaig dirigir cap on era el Kikus. No el coneixia molt, però sabia que si era el meu company batejador tenia que coneixer-lo millor per poder actuar sincronitzadament als partits, era de pura lògica.

-Estàs millor?- vaig demanar-li a una distància prudencial per si no ho estava.

Donava voltes de campana pel cel, fent giragonses i piruetes. M'havia oblidat completament del nou Slytherin i dels inútils piques amb ell i la Gisèlle.

Aleshores va arribar l'altra noia, la francesa que jugava de batedora.

- Ei, hola! - vaig saludar emfàticament mentre s'acostava -. Sí, molt millor. Ni hi pensava, ja... Tinc més aviat poca capacitat d'atenció.

Vaig volar una mica al seu voltant. Semblava bona. Bona jugadora, i bona noia. I per la cara i l'actitud no l'hauria posat a Slytherin, però suposo que la sang és la sang.

- Què, preparada per jugar? - vaig dir amb un timbre alegre a la veu.

Vaig somriure quan em va dir que si, i de fet, s'el veia bastant content. Vaig alçar una cella a aquell canvi tan rápid d'anim.

-Emocionada per fer-ho. Ja jugaba a Beauxbatons, però no se molt bé com sou els jugadors i així... suposo que es questió d'acostumar-se. Espero que ens sincronitzem bé als partits, per què no en vull perdre cap per culpa d'una bala!- vaig dir seriosa.

Vaig fer un gest subtil amb la punta de l'escombra, inclinant-la una mica, quan va dir allò. Vaig desaparèixer del seu camp de visió tan ràpid que no em va veure sortir-ne.

- No pateixis, les bales les aturarem! - vaig dir amb vigor i ganes -. I no sé si n'ets conscient, però el nivell de Beauxbatons no és el mateix que aquí. Sé què em dic, he jugat amb molts espanyols i molts francesos i n'he vist el nivell.

Vaig tornar a fer una pirueta a l'aire.

- Espero que siguis l'excepció.

Vaig somriure. Era la meva reacció sempre que em picaven, somriure per l'ingenua que era la gent.

-No em jutgis abans d'hora, Kikus.- vaig dir, fent-me l'ofesa.- pot ser l'error més greu que facis.

Vaig girar el bat a la mà, encara amb un somriure als llavis, quieta a l'aire.