Reunió [Equip de Slytherin]

- No ho faig, Nyx. Sé perfectament de què ets capaç, t'he vist volar i ho fas més bé que molts estudiants de Hogwarts de tota la vida. Precisament per això dic que ets l'excepció.

Vaig fer una giragonsa.

- Com entrenàveu els batedors a Beauxbatons? O sigui, aquí normalment fem "passades" d'un batedor a l'altre amb una bala, i exercicis de precisió...

Vaig pensar en la meva entrenadora.

-Bé... la meva entrenadora em diria que es un tema... confidencial.- vaig somriure. - Es suposa que Beauxbatons i Hogwarts son contrincants. Igualment, si ets prou llest ho sabràs a la minima que juguem, segur que aqui es fan igual...

- Bé, doncs m'esperaré a veure't jugar. - vaig dir, amb un somriure -. Baixem? La Gisèlle ens matarà si tardem més.

Vaig fer unes piruetes a l'aire i me la vaig mirar una vegada més, abans de deixar-me caure en picat. Em vaig aferrar a l'escombra mentre accelerava més i més.

Vaig veure com el Kikus i la Nyx baixaven, i vaig somriure interiorment en veure que ell semblava més calmat. Vaig aixecar-me, amb energia renovada, i vaig dirigir-me al meu equip.

- Primer de tot, agrairia que el pròxim cop ningú s’adormís.

No vaig mirar a ningú en concret, els al·ludits ja sabien qui eren, i això era més que suficient.

- Segon, qualsevol conflicte innecessari serà penalitzat - ara sí que vaig mirar als al·ludits -. Si comenceu a barallar-vos enmig d'un entrenament, o al principi o al final d’aquest, prepareu-vos per la que us caurà a sobre, nois.

Vaig mirar-los a tots, un per un.

- I ho sento, però aquest any tampoc us lliurareu de la xerradeta.

Vaig callar una moments. Un minut, dos. Examinava les cares dels jugadors del meu equip, que no gosaven parlar. Finalment, quan vaig obrir la boca, la meva veu havia adquirit un to més suau.

- Recordo perfectament com, l'any passat, us vaig animar, dient-vos que érem l’equip més unit de l’escola. I us demano que tornem a ser-ho. El curs passat, amb tota la merda del psicòpata aquell, no va haver-hi torneig, però aquest any sí que n'hi haurà, i hem de lluitar de valent si volem guanyar, perquè les altres residències també ho faran.

Vaig fer un somriure, i vaig dir:

- Però hem de demostrar-los qui mana. Ja no som els mateixos que l'any passat! Ni el Kurt, ni el Jake, ni el Karl, ni la Rosalie són aquí! Però han arribat l'Elle, la Nyx i el Pierre. Us aseguro que els he vist jugar, i són fantàstics tots tres.

Vaig respirar fons. No volia que s’adormissin, com acostumava a passar cada any. Vaig alçar una mica el to de veu.

- El que podem dir, nois, és que els nostres jugadors són excel·lents, tots i cada un d'ells! Quantes bombes han passat per uns cèrcols defensats per l'Ursula Black? Quantes? Jo diria que només les que han passat per mans dels nostres fantàstics encistelladors. És, o no és, Jack, Elle, Rapunzel?

Vaig riure, repassant l'evidència.

- I quants jugadors ha deixat fora de combat el Kikus? Us asseguro que la Nyx i el Pierre a Beauxbatons feien por si els veies amb un bat a la mà!

Vaig mirar-me detingudament als tres batedors, i vaig dir:

- A vosaltres us vull en plan batejadors dels Falmouth Falcons, ja ho vaig dir l'any passat, recordes, Kikus? Recordes el lema del Kevin i el Karl Broadmoor? "Guanyarem, però si no ho fem, almenys uns quants caps trencarem!". Estem? Val.

Vaig parar uns moments, la boca se'm començava a quedar seca.

- En quant a les tècniques d’entrenament... Les he canviat una mica. Sobretot per als batejadors, nois. I, passant al tema que us fa taaanta rabia i que us agrada taaaan poc... L'Excursió. Sí, hi haurà excursió, No, no està permès faltar i sí, és o-bli-ga-to-ri-a. Però serà diferent aquest any. No caminarem gairebé gens, i serà una excursió, més que per "superar reptes" i tot allò que us deia l'any passat, sinó per passar-ho bé. I creieu-me, porto mesos preparant-la i planificant-la, de manera que espero que us agradi.

Vaig callar. Un minut de silenci.

- I em sembla que ara ve el moment de repetir una frase que una molt bona persona va dir l'any passat després del meu avorridíssim discurs.

Vaig aixecar el puny al cel, i vaig cridar:

- FOR SLYTHERIN! FOR US!

M'havia estat callada durant tota la baralla entre en Pierre i en Kikus, no havia fet res per anar a veure com estava aquest últim, sabia de sobres que a en Kikus se li passaven les "rabietes" una vegaga pujava a l'escombra. Vaig decidir que ja parlaria amb ell una vegada s'hagués acabat l'entrenament.

Vaig escoltar amb atenció el que ens va dir la Gisèlle. Sempre encertava amb les paraules que havia de fer servir. Després, però, quan va acabar, una frase va fer que m'omplís d'orgull. Vaig somriure com no ho feia en dies i jo també vaig aixecar el puny cap al cel.

- FOR SLYTHERIN! FOR US!

Em vaig mirar la Gisèlle amb un somriure. Per suposat, no vaig alçar el puny ni vaig cridar. Però vaig contribuïr al discurs... a la meva manera.

Vaig apuntar l'aire amb la vareta. En van sortir unes cintes platejades molt elegants, decorades amb esmeraldes, que van formar unes lletres a l'aire.

"For Slytherin. For us"

Mel's vaig mirar a tots amb un somriure educat.

- Que la gent ho vegi. Així potser s'adonen de qui mana aquí...

Jo no vaig cridar, però vaig alçar el puny amb vigor. Per un instant, l'espurna d'un dubte va brillar en els meus ulls.
"For Slytherin? Per Slytherin? O només és Per nosaltres?"

La veritat és que no ho sabia. No sabia del cert si aquell afany de victòria era per Slytherin, o només era per pur interès personal. Algú que lluita per Slytherin es ficaria al llit amb una Gryffindor empedreïda?

El dubte de mesos enrere va tornar a aflorar, però no era el mateix. Mesos abans, el dubte havia fet que pensés que jo no podia sentit res per aquella noia. Ara no sabia si sentia res per aquella residència.

- Guanyarem! I, si no ho fem, almenys uns quants caps trencarem!

Vaig mirar-me tota la baralla entre el Kikus i el nou, el Pierre, amb les celles alçades. Es podia saber què els hi pasava, a aquells dos? Quan les coses es van calmar una mica, desprès de que la Nyx anés a parlar amb ell, la Gisélle va començar amb el seu discurs habitual.

Vaig somriure amb les seves últimes paraules. Perquè aquell any haviem de guanyar la Copa sí o só. Bé, era el meu últim any, la meva oportunitat per guanyarla...

Vaig cridar amb la Gis i vaig somriure després als altres. Vaig veure com l'Elle creaba les lletres i li vagi picar l'ullet.

Es clar que si, per que sabia que, em portés on em portés el barret, seria la millor residència. I si era Slytherin, ho seria.

Vaig unir-me al coro de cridòries i vaig somriure àmpliament.

N'estava segur que aquell any erem el millor equip de l'escola i, tot i que jo estava de suplent, entrenaria i animaria el meu equip com el que més.

-Bé, Gis, quan i com farem els entrenaments? - Vaig preguntar.

Necessitava començar els entrenaments quan abans millor, perquè havia passat massa temps sense Quidditch i la meva sang i la meva adrenalina me n'estaven demanant a crits.

Vaig somriure davant la resposta entusiàstica del meu equip.

- Bé, nois. Els entrenaments els farem més dinàmics que l’any passat. Si a algú no li ve de gust fer alguna de les coses que proposaré, que marxi, ningú l’obliga a quedar-se, té la porta oberta. Segur que trobarem algú encantat de jugar en el seu lloc.

Vaig somriure.

- Però no crec que sigui necessari arribar a aquest punt, oi? - silenci -. Val. Perfecte. En quant als entrenaments, Ur, comencem ara mateix.

Vaig somriure al Kikus, a la Nyx i al Pierre, i vaig dir:

- Batejadors, avui és el vostre dia... Amunt, us vull volant amb els bats a les mans, vinga!

Vaig veure que algú feia gest d'agafar la seva escombra, algú que no era batejador. Somrient amb malícia, vaig apuntar a les escombres:

- Wingardium Leviosa!

Vaig fer levitar les escombres fins a l'altra punta del camp, i les vaig depositar allà.

- Avui nosaltres no les necessitarem. Nois, avui practicarem l’evasió. Esquivar bales pot resultar complicat sobre una escombra, tots ho sabem. Però si aconseguim que ens resulti fàcil esquivar-les des de terra, a peu, sobre l’escombra serà bufar i fer ampolles! I recordeu, ningú està obligat a quedar-se... Si algú té por i no vol sotmetre’s a això, és lliure de marxar.

Vaig obrir el bagul, i vaig deixar anar tres bales. Vaig mirar cap a amunt, i vaig cridar als batejadors:

- A matar, nois! Penseu que no som els vostres companys d'equip! Ara som els contrincants!

Val... Serien més eficients si no els deia fins al final que les bales estaven sota un encanteri que feia que no fessin cap mal en impactar contra nosaltres.

Vaig agafar l'escombra i em vaig enlairar amb el bat a la mà. Vaig fer un somriure maléfic, aquests de familia, i vaig alçar el bat.

-OK, prepareu-vos, nois...

La Gis va deixar anar les bales. Vaig llançar-me cap a una i la vaig llançar amb força contra el primer que vaig veure, el Jack. Esperava, en el fons, no fer-li mal...

Les dues bales van sortir del cofre. La Nyx va clavar un bon cop a la primera, que va sortir a tota velocitat cap al Jack.

L'altra bala va passar-me per davant, pujant cap al cel. Quan va tornar a baixar, vaig apuntar al pelotón i vaig batejar.
La bala, de l'impacte, va desviar-se cap al grup. Cap a la Gisèlle. I no semblava que hagués de fallar, li quedava esquivar-la i només si tenia prou capacitat de reacció.

"Bé, de capacitat de reacció en té, la Gis.", em vaig dir.

Vaig veure com la Nyx enviava la primera cap al Jack, i vaig somriure interiorment.
"Bien, Nyx... Vraiement bien"

El problema, és clar, va venir després, quan al simpàtic del Kikus li va venir de gust fotre-li una llet a la bala que va sortir disparada cap a mi. Vaig reaccionar just a temps, i vaig saltar a un costat.
La bala la vaig esquivar, sí, però per poc. Vaig caure, topant contra l'Ur, al mateix temps que notava la bala fregant-me els cabells.
Després la bola va marxar cap a amunt, cap al cel.

Vaig somriure al Kikus, i vaig aixecar els polzes en la seva direcció, en senyal d'aprovació.
"Sí, nois, això és el que vull que feu... A per tot!" Vaig pensar, orgullosa del meu equip.

Vaig veure com les bales sortien del cofre, i la Nyx era la primera en fotre-li un cop amb el bat i enviar-la cap a mi. Oh, perfecte, bales assassines i, a més, sense escombra.

Vaig enretirar-me d'un salt cap a la dreta per esquivar la bala, que venia directe cap a mi, i que va passar pel meu costat sense tocar-me. Vaig bufar, fastidiat. Quin tipus d'entrenament de Quidditch era un entrenament sense escombres?

Una mica més i acabariem com els de Gryffindor, corrent deu voltes al voltant del camp.

Vaig mirar com els meus companys esquivaven bales sense parar, satisfeta. Era un bon equip, el de Slytherin...

... I ara em tocava a mi demostrar que hi pertanyia. Vaig esperar-me tota quieta fins que una bala va decidir venir a alegrar-me el dia... "Ara veurà" vaig pensar.

Vaig esperar fins que estava a tocar del meu cap, i em vaig moure gràcilment per poder esquivar-la. La pobra va impactar fort contra el terra i va rebotar, donant lloc a una gran polsegada. Vaig fer-la desaparèixer amb la vareta, i vaig espolsar-me una mica de pols que m'havia quedat a l'uniforme, amb un somriure. Estava contenta: El meu primer dia semblava estar anant força bé...