Mirant l'horitzó

- No estaria somrient si no sabés que t'anaves a tirar amb la vareta - vaig aclarir, sense perdre el somriure - Però... t'entenc. No és el que jo faria ara mateix, però... però...

Vaig callar, dubtosa de l'efecte que allò pogués provocar en la Sam.

- Algun dia. - Vaig dir finalment, sense pensar-m'ho.

Vaig quedar-me callada, espera, espera...acabava de dir algun dia? O.O

- Hola? Qui eres tu? On esta Erin? Que li has fet a Erin?- la vaig mirar alucinada.- Es..va en serio? És una cosa normal en mi, pero...pero en tu?

Vaig riure.

- Ja, bé... - vaig dir - no és com si anés a fer-ho ara mateix. Però sí... No estaria malament viure alguna aventura, algun dia.

Em vaig posar a riure més fort en veure la seva cara.

- Tant et sorprèn? - vaig riure, veient la seva expressió - Ja, bueno. Suposo que és normal.

- No, sorpresaa, jo? Que vaa!

Vaig mirar el buit.

- Bé doncs...si vols fer-ho, recorda d'agafar la vareta.- vaig dir somrient.- Ara en serio, és estrany en tu, si. Però nose, la gent canvia, i jo no soc ningú per dir-te res, si vols provar-ho, fes-ho, però planeja-ho abans.

- És clar que ho planejaria, jo no sóc tu - vaig dir rient - I repeteixo que no estic dient que hagi de saltar ara mateix. Serà... El dia que ho necessiti, imagino. - Vaig fer un somriure.

Amb compte, vaig baixar de la barana, i, després de conjurar una manta, em vaig estirar al terra, mirant el cel.

- I... què en penses, de la nova Erin? - vaig preguntar, indecisa - M'agradaria saber-ho.

Vaig girar-me però sense baixar de la barana.

- Doncs que dir-te, tants diguent que canvies i puff...Però si és per a bo, m'alegre molt per tu, a vore si treus més a sovint l'esperit gryff que tens ahi dins, que el pobre deu estar fals de tindre tanta pols.

Vaig somriure, si, el canvi es notava, però tot i aixi no pareixia per a mal.

- M'agrada la nova Erin, al igual que m'agradava l'Erin d'abans, t'estimare igual, sigues com sigues.

El que em va dir em va fer molta il·lusió. Vaig aixecar-me, i, amb compte, la vaig abraçar per darrere.

- Gràcies. - vaig dir, sincera.

Vaig mirar-me l'horitzó uns segons, feliç.

- Què teniu, els Williams, que m'agradeu tant tots? M'has d'ensenyar el secret alguna vegada, jo també vull ser així. - vaig dir, rient.

Vaig tornar-li l’abraçada.

- Deu ser el nostre encant natural...oí?- vaig dir somrient.- Tu ja ets aixi Erin, si, i no ho negues.

Vaig baixar de la barana i vaig posar-me les sabatilles.

- Però no li digues això a l’Ed, que encara pensarà que me vols més a mi i tindrà gels.- vaig dir rient.

Vaig riure.

- Pff, què va. El tio s'ha quedat amb la part de que em fas por - vaig dir rient, i vaig aixecar les mans, com desentenent-me'n - Jo ho sento molt, però és que quan vols, en fas - vaig dir traient-li la llengua - Qui m'anava a dir que et posaries de la meva part!? Jo estava segura de que et posaries en plan germana protectora... Et podia veure penjant-me dels turmells i arrencant-me la pell a tires mentre em feies un bonic bany maria... - vaig dir, divertida.

Vaig veure que es posava les sabates.

- Em sembla que jo també marxaré. - vaig dir somrient - M'ha agradat veure't... és bo tenir-te amb mi de nou, Sammy.

- Aixi que faig por...bé, bé...m’ho guardare. Es que ell és el tio, i a més encara que siguem germans ets tu.- vaig dir somrient.- A mi també m’agradat veure’t de nou..

Vaig posar-me bé la jaqueta.

- I sempre m’has tingut amb tu, i sempre me tindras, no ho oblides.

I varem baixar les escales separant-nos a la porta de baix, dirigint-nos cada una cap a la seua sala comuna.

[TEMA TANCAT]