Explicacions...[Thomas]

-Bé, doncs si veus que et puc ajudar en alguna manera diga-m'ho, val? No siguis tossuda...-vaig dir somrient.

-Saps? M'agrada estar així... en moments com aquest sembla que tots els problemes poguéssin desaparèixer en un plis.. Sí que hi ha com.. l'aura de problemes, però tu ho compenses.

- Tossuda? Jo? Això és una acusació molt forta, eh.- vaig dir rient.

Vaig posar-me cómoda, sentant-me entre les seues cames, recolçant el cap en el muscle mirant-lo.

- Te dit que t’estime? No, oí? Te dit que aquests moments amb tu fan que no vuiga marxar? Que et necessite?- vaig donar-li un bes curt.

-Bé, te'n podria dir de pitjors...-vaig dir posant-me a riure.- Però llavors serien mentides.. -vaig passar-li els braços per la cintura, jugant amb les seves mans. -Doncs saps que això té solució fàcil, oi? No cal pas que marxem mai... I sí, m'ho has dit... però no sobra mai... perquè jo també t'estimo. També t'ho he dit algun cop, oi?

- Doncs dis-me de pitjors, mentir? Nah, estaries adornant la veritat...- vaig riure al veure la seua cara.- Saps que no tens raó... Ens quedem aci a viure? Muntem una tenda, com en estiu i vivim aci tranquils i aïllats del món...Robem menjar del Gran Saló i anem sobrevivint, si? M’ho has dit algún cop....dooncs nose que dir-te...

-Bé, segurament tens raó...-vaig riure.- Mmm... doncs seria un bon pla... no ens hauriem de preocupar de res, hi hauria tranquilitat, et tindria a tu... massa utòpic tot, no? On he de firmar? -vaig dir rient.- Seria ideal!

Vaig agafar-li de la mà, jugant amb ella.

- Doncs nose, creus que ens deixarien acampar aqui, bé, que dic, estas parlant amb mi... des de quan me importen les normes?- vaig dir rient.- No et cansaries de mi, bé si durant un mes no ho vares fer, supose que me soportaries...Si acamparem aqui tindriem les nits per nosaltres...-vaig dir fent un somriure picar

-Mm.. potser seria millor acampar en alguna esplanada del bosc? Així encara hi hauria menys gent. I així encara es trenquen més normes..-vaig dir somrient. -Aviam, com vols que em cansi de tu? Oh!-vaig començar a fer-li pessigolles a la cintura.-Mira que arribes a ser-ne d'entremaliada! -vaig dir mentre reia.- Tot i que... també tindriem el temps de dia!

- Trencar normes...acampem en una esplanada del bosc, conec una prou cómoda.

Aleshores va començar a fer-me pesigolles i vaig començar a riure, intentant agafar-li les mans per a que pares.

- No, ja han tornat.- vaig dir rient.- I el dia...mira, jo del dia no havia pensat...tu també pots ser entremaliat eh.. Doncs...aleshores rectifique...tindrem el dia i la nit per nosaltres..

-Si em fas un petó paro... I bé, sinó ja te'l faré jo, que no hi tinc pas cap problema. -vaig dir-li a l'orella, xiuxiuejant.

-Saps que ets molt cruel? -vaig dir posant-me seriós.- Fas que em vagi fent pel·lícules que no podran passar mai.. almenys ara. I no pot ser! -vaig dir rient.- Seria tot massa bo per ser realitat... Però tu, que quan vulguis m'ensenyes el lloc que coneixes!

- Doncs...fes-me-lo...-vaig dir rient.

Vaig girar el cap i vaig apropar els llavis però sense besar-lo.

- No, no, fes-lo tu...si vols. Cruel? Cruel, tossuda...ara no se si menteixes o no. Fes-te pel·licules...fes-te, qui diu que no passarà algun cop? T’ensenyare el lloc...i...t’ensenyare el que tu vuigues.

Vaig començar a fer-li pesigolles a la cama.

- O pares o puje...

Al veure que s'apropava però que no em feia el petó m'hi vaig apropar jo.

-M'ho has dit, eh, que te'l fes..-vaig dir, fent-ni un altre.- Nah.. no menteixo.. no sóc pas massa mentider, jo. -vaig dir mirant-la als ulls, somrient, feliç. -Hmm.. així que pot passar, no? -vaig posar-me a riure.

-Em sembla que t'hauria d'avisar que això de fer servir el doble sentit.. pot ser perillós...-vaig dir, picant-li l'ullet. - Per mi.. puja, però et recordo que estem als jardins.. i sense tenda! -vaig dir començant a riure.

- Sols un? Jo volia més...

Vaig continuar fent-li pesigolles a la cama, pujant al genoll.

- Qui diu que no pot passar? I m’agrada utilitzar el doble sentit....però si no vols. Res...parare. I si vols una tenda...esperare la tenda.

Vaig posar-me a tararejar una canço en baixa.

-Ui, doncs..-vaig fer-ni un altre, de més llarg.- Està millor ara, princeseta? -vaig dir rient. -Ei, ei, ei, que de no voler-ne res, eh!


Així que cantar...

-I've been searching for some love and affection but there's nobody giving me this kind of atention... -vaig fer, tararejant la meva pròpia cançó, somrient, sense mirar-la. - You're all I want, you're all I need... this 'floor' is burning up to 99 degrees, honey..

- Nose, nose...nose que dir-te.

Vaig seguir amb les pesigolles per la cama, pujant per damunt el genoll.

- Millor que no cante jo, ploura, però continua cantant, ho fas bé, m’agrada lo de els 99 graus..

-Mmm.. potser un altre? -vaig dir, acostant-m'hi. -No, ara si en vols, me l'hauràs de fer tu.

-Ho faig perfecte..-vaig dir, amb ironia.- Ah, i continua així... I, I need a woman, not any woman, but a woman who needs me too... so how about you..? -vaig somriure.-Què tal? Està bé, no, la lletra? Molt.. encertada.

Vaig acostar-me, donant-li un.

- Molt...que l’has fet tu tal vegada? Et falta la guitarra, podriem composar cançons.- vaig dir somrient.- Va vinga, et cante un tros, però, no falta que mentisques dient que ho faig bé, si?

You don't realize how much I need you
Love you all the time and never leave you
Please come on back to me
I'm lonely as can be
I need you


Vaig continuar fent-li pesigolles a la cama pujant un poc més del genoll.

- Fatal, oi?

-Només un..? Val.-vaig dir, posant cara de pena.

-Em sap greu decepcionar-te.. però no, no l'he fet jo. Bé, només n'he canviat unes paraules perquè lligués amb la situació, però, bé..

Vaig escoltar-la, embadalit.

-Fatal? Just el contari. I no.. no menteixo!

Vaig posar-me a riure, ja que em feia pessigolles.

-Mmm... aviam... com podriem començar? -vaig començar a fer, inventant-me la melodia.- You, just a girl for some, but everything to me? -vaig tancar els ulls, rient.- Mira que n'arribo a ser dolent!

- Doncs, un altre.- i li vaig donar un curt.- Dos...- i un un poc més llarg.- I tres...-pero quan vaig apropar-me, vaig tornar a recolçar el cap en el seu muscle.- Dos, en dos tens suficients, no?

V dir que no cantava ma, be, si, tot el món deia el mateix.

- Si, clar, ara diras que cante be. Te que tindre la paraula Love, crec que no hi ha canço d'mor que no tinga la paraula Love, i el tipic, I'm a stupid boy/girl because I love you and....si, en conec alguna.- hi havia una...com es deia..- Ara no me ve el nom, però conec una.

Vaig continuar amb les pesigolles, pujant amb lentitud.

-Mmm....-vaig fer, arrufant el nas i negant amb el cap.-Però bé, dos és millor que res.

-Què et sembla doncs... I'm the stupid boy and I love you, but I'm so lucky because you're by my side ...-vaig fer, rient. -No la coneixo pas... bé almenys no se m'acut, ara.

Vaig començar a acariciar-li el clatell, a poc a poc, i a jugar amb els seus cabells.

- Et donaria més, però són adictius, i si comence qui diu que vagi a parar?- vaig sentir el vers.- Veus? Se te dona bé això de fer cançons...

Va començar a acariciar-me el cabell.

- Hhmm...o me dorc jo o...-vaig somriure.- És el que vols, oi? Dormir-me i quan estiga dormint..- vaig mirar-lo somrient.- I quan estiga dormint atacar-me a pesigolles, segur!

-Perfecte, se'm dona..!-vaig dir rient.-Ja.. però de debò et penses que vull que paris? -vaig fer una llengota.

Vaig anar afirmant a tot el que deia.

-Sí, es clar.-vaig fer un somriure entremaliat.-has de pensar que el primer que faria seria fer-te pessigolles... Ves-te refiant..!

- No vols que pare....Doncs nose, que dir-te, no tens pinta de voler-ne. I després de les pesigolles....-vaig dir pujant més.- que faries després de les pesigolles?

Vaig arribar fins la butxaca del pantaló, i vaig mirar-lo somrient.

- No se que fer, si baixar de nou o...

-Mmm... no? Doncs deixa-m'ho solucionar.-vaig dir estirant-me sobre seu, aguantant-me amb els braços estirats contra el terra, mirant-me la somrient.- Ara ho tinc bé, per fer-te'n... a més, això segurament és el que faria després de les pessigolles. I... es despertaries així..-vaig dir, començant-li a fer petons als llavis, curts, però molts.

-Oh, la mà... et deixo triar.-vaig dir, picant-li l'ullet.

Vaig respondre als besos.

- Doncs...crec que m'agrada que em desperten aixi.

Vaig baixar la mà, poc a poc fins arribar.

- Hhm...M'agraden les teues maneres de despertar-me i...- vaig donar-li un petit mos a l'orella.- I m'encantes tu.

-Sí? Doncs ho tindré en compte...-vaig dir, fent-li un altre petó. - I a mi m'agrada això que fas... I tu. També m'encantes tu.

Vaig apartar la neu que hi havia prop dels seus cabells, no volia que es refredés, tampoc.

-Saps què? Ens haurien de deixar tenir habitacions mixes.. llavors sí que et podria despertar de la manera que vulgués..-vaig dir somrient.-I podria fer-te això mentre tothom estigués dormint...-vaig dir, abaixant el cap i fent-li uns quants petons al coll. - Es clar que potser aquests ja no t'agraden tant...