Explicacions i disculpes.

Anava amb la guitarra a l'esquena, cridant el Jack per tots els llocs. Perquè no podia trobar-lo. S'havia amagat. El Jack s'havia amagat de mi...

Em sentia molt malament. Jo només volia el millor per a ell... Vaig obrir els hivernacles, un, després l'altre, fins que vaig arribar a un mig cremat. La Bam-Bam i la Lily l'havien cremat perquè hi havien plantes dolentes. O això m'havien dit. Vaig obrir-li i el vaig veure a un costat, fet una boleta. Plorava.

Em vaig apropar a ell en silenci i em vaig asseure al seu costat. No em va dir res. Estava enfadat amb mi, ho entenia. Vaig possar-me bé la guitarra i vaig començar a tocar-la. La cançó, la cançó que sempre cantàvem per tranquil·litzar-nos. La nostra cançó.

-Vois sur ton chemin
gamins oubliés égarés
donne leur la main
pour les mener
vers d'autres lendemains...

Esperava que els cors els fes ells, però no deia res, així que me'ls vaig fer jo mateixa.

-Donne leur la main
pour les mener
vers d'autres lendemains...

Potser ara sí que s'unia...

La Wengi m'havia mentit, ho havia vist als ulls, ella mai m'havia mentit, Havia mort gent aci i ella no m'havia contat res, podia permetre que els pares em mentire, perque eren els pares, pero la Wengi no, ella mai em mentia. Arribe a un lloc derruit i cremat, m'agraden els llocs aixi, em sente en un lloc amb el Mushu a la meua falda, i plore, em fa mal el cap i la panxa, pero menys, pero tambe plore perque m'ha mentit, i jo...aleshres l'escolte com entra, es senta al meu costat i canta, no la seguisc. Em quede callat mirant el terra i fa ella els cors, seguis mirant el terra. El Mushu em mira, vale..Mirant el terra, cante.

- Sens au coeur de la nuit
L'onde d'espoir
Ardeur de la vie
Sentier de gloire

Somric una mica quan canta. Em fa molt de mal veure'l així, sé que m'ho mereixo, encara que jo només volia el millor per a ell... però em fa molt de mal...

-Ardeur de la vie, de la vie
sentier de la gloire, sentier de gloire...[

Vaig passar només a fer els coros, perquè la seva veu m'agradava molt, i perquè volia sentir-lo cantar. M'agradava molt, quan cantava amb mi.

Escolte com fa els coros i jo cante les altres estrofes de la canço.

-Bonheurs enfantins
Trop vite oubliés effacés
Une lumière dorée brille sans fin
Tout au bout du chemin

Em torque les llagrimes i acaricie el Mushu, m'aprope a la Wengi i recolçe el cap en el seu muscle.

Veig com es lleva les llàgrimes i possa el seu cap al meu muscle mentre segueixo tocant la guitarra. Te la ferida malament encara, quan acabem de tocar intentaré que em deixi curar-li la ferida.

-Trop vite oubliés effacés
Une lumière dorée brille sans fin

Segueixo tocant la guitarra mentre ell canta la següent estrofa.

-Tout au bout du chemin
Sens au coeur de la nuit
L'onde d'espoir.

Em quede callat mirant el terra.

- Em vares dir que Hogwarts era un lloc tranquil i que era molt guay...per que? Per que no m'ho vares dir?- em mire una fulleta que hi ha a terra i comence a trencar-la a trosets.- Jo tenia dret a saber-ho.

-Shhh... espera un segon...

Agafo la meva bossa de Perry l'ornitorrinc i agafo un flascó de la poció de curació. Aboco unes petites gotetes a la ferida del cap del Jack i veig com arrufa el nas, perquè deu fer una mica de mal.

-Escolta... jo...- començo.- Em sap molt greu, Jack. No volia que t'espantessis de que jo fos aqui amb el que havia passat... t'ho explicaré tot, t'ho prometo... els pares també m'ho varen dir... Però eh, no pot passar ara. Així que possat tranquil, no pot morir ningú ara, perquè el dolent no és aqui, i el director, el James, és molt fort. Així que possat tranquil. Això va passar l'any passat, i aquest any no pot passar, entesos?

Li acarono els cabells, suaument, amb tendresa.

-Era un dolent de les serps que es va fer més dolent encara. Crec que va ser per amor, però no estic segura. El cas es que es va fer molt fort i va matar a una alumna... Després...

Una llàgrima cau per la meva galta poc a poc i acaba caient al cap del Jack. Em mossego el llavi, perquè intento no pensar-hi mai, des de fa temps, intento pensar en que estic viva, i ho he d'aprofitar... però li he d'explicar al Jack tot el que va passar. Allò del Matt, del Harry, de la Nicole i de l'Arianna.

-Em sap greu haver-te mentit, Jackie... de veritat... t'ho explicaré tot, però no t'espantis, d'acord, això ja ha passat... T'en recordes l'altre dia, quan vas dir que no teniem cap ser estimat que ens hagués deixat?... jo et vaig mentir...

Una altra llàgrima cau per la meva galta i me la llevo amb la mà com puc, però estic segura de que ell l'ha vist.

Em quede mirant-la mentres diu tot això i em quede molt sorpres, tinc moltes preguntes que fer-li, però m'espere al final, com en el conte.
Em diu que l'any passat va morir gent però que el dolent va marxar, que ara no pot tornar a passar, que era un verd xulo que és va fer molt malvat.
Veig que plora i li agafe de la mà, aleshores em diu que si que va perdre algú estimat, obric molt els ulls mirant-la.

- Wengi.- li dic abraçant-la.- No, no continues, no continues si això et fa mal, jo no vuic fer-te mal, em quede aixi, no preguntare, no tens perquè dir-ho, no vuic que et sentisques malament Wengi.- li dic agafant-li amb força la mà.- No vuic que plores, no vuic fer-te plorar, no vuic fer-te recordar.

Deixo la guitarra a un costat i abraço el Jack amb força.

-No et vull mentir més, Jack... I si no t'ho explico jo, t'ho dirà algú, com ha fet l'estúpid del Johnson, i et sentiràs malament... prefereixo fer-ho jo.

Segueixo abraçant-lo, i trec les fotos que sempre duc amb mi. La foto del Matt ensenyant-me a tocar la guitarra, i la foto del Harry que va sortir al periòdic profetic, junt amb l'article.

-Ell és deia Matt.- li dic, senyalant-lo. Em llevo una altra llàgrima traïcionera.- Crec que ja havies vist aquesta foto aquest estiu quan vam anar de viatge, i jo et vaig dir que no era res. Ell... era el Matt Sheen. Tocava molt bé la guitarra i em va ensenyar. Em feia classes. Va convertir-se en un bon amic meu, i sempre em protegia de tot.

Després miro la del Harry i sospiro.

-Ell era el professor Harry Jones... D'encanteris. Molt bon professor, és preocupava pels seus alumnes fins al final de tot. Era el cap de Gryffindor, i ens l'estimàvem molt.

Miro el Jack i somric.

-Aquestes dues persones van donar la seva vida per salvar la meva Jack.- li explico, mentre algunes llàgrimes lluiten per sortir, però no els hi deixo.

Em quede mirant les fotografies, el Matt Sheen i el Harry Jones. I em diu que varen donar la vida per ella, que la varen salvar.
Em gire i abraçe la Wengi amb força, ella no se si plora, ara no la veig, però jo ara si que plore, em sap molt malament es a dir, ella se'ls estimava moltissim, però ells varen donar la seua vida per ella, la varen salvar, gràcies a ells tinc Wengi. I els dec moltissim. M'agradaria anar on estan per donar-los les gràcies per haver cuidat de la Wengi, per haver-la protegit del verd xulo i els malvats. L'abraçe amb força, perquè tot i que jo no se que é perdre algú estimat, m'ho puc imaginar i se que deu ser molt dur, i que la Wengi ha perdut a dos, a dos essers estimats, me imagine que haguera passat si...

- No estic enfadat amb tu per no haver-me dit res, val? ho...ho comprenc, gràcies per haver-ho fet.- li dic abraçant-la més encara i donant-li un bes a la galta.- Jo....jo....ho sent molt...- he de parar de plorar, no he de plorar, no he de plorar més.

Abraço amb força el Jack, i noto com està plorant. Em mossego el llavi, mentre em parla i somric lleugerament.

-Shh... tranquil. Gràcies per perdonar-me. Jo... gràcies, de veritat, Jack.

Segueixo abraçant-lo amb força, i quan el deixo anar trec una altra fotografia, de manera que només la puc mirar jo.

-Sempre porto tres fotos amb mi des que va passar allò. La foto del Matt i la del Harry perquè em sento... protegida. Com si estiguessin sempre amb mi, si porto les seves fotos al damunt, i després tinc aquesta.

Li ensenyo la foto. És la foto del Jack, la que vam fer un dia d'acampada abans que el Jack possés la serp aquella petita a la sabata de la mare.

-Perquè t'estimo molt, Jack. I si algun pic no et dic res, és perquè crec que et pot fer mal.

- Per suposat que et perdone, per què no hauria de fer-ho?- li dic torcant-me les llagrimes.- Ets la Wendy Wengi, sense tu jo no podria estar, ets la millor germana que existeix, pobre del que diga el contrari, quina germana sino s'uniria a les bromes?- l'abraçe amb força.- I mai mai mai, em podria enfadar amb tu, i si ho faig, sempre és per poc temps i si algun cop se que no em contes alguna cosa és per el meu bé.

Aleshores m'ensenya l'última foto, em recorde d'aquell moment, va ser molt divertit.

- Jo també t'estime moltissim Wengi.- li dic.- Sempre em protegeixes de tot, i m'ajudes amb els pares.- li dic somrient.- Gràcies.

Me la mire somrient, ja no plore.

Somric al Jack i xoco els cinc amb ell.

-I tu ets el millor germà petit que existeix, Jackie.

Me'l miro preocupada i torno a mirar-li el cap, on te la petita ferida que ja sembla millor.

-Et fa mal res? L'imbècil del Johnson pagarà car el que t'ha fet.

Li xoque la mà a la Wengi.

- Va bé, no fa mal. És idiota, jo sols li preguntava on estava la sala comuna perquè no sabia on estava i em comença a liar, i damunt em diu que hi ha un gos de tres caps li pregunte on i no respon i em diu que soc un pesat i després em diu que tinc la sang de fang, i menteix, perquè la nostra sang és roja, no de fang, i ell deia que era superior, jo li he dit que no, perquè a l'escola sempre ens deien que tots som iguals, i saps que? M'ha llançat serps d'aquelles que piquen i pum! Però jo li he llançat una al braç, per què ens diuen sang de fang si la nostra sang és roja? Per què es creu tan superior? Que tonto.- somric.- Oh, i he vist quadres que es movien! I una armadura que s'ha inclinat quant he passat! I un quadre que m'ha dit hola i m'ha dit que tinguera un bon dia, que passada! Hi ha més coses que es moguen aci?- li pregunte somrient.

-Hi han tontos, normalment verds, que es pensen que els mags que son fills de muggles (gent que no te màgia) son pitjors, i els hi diuen sang de fang. És un insult cap a la gent com tu o jo, és com dir que no som dignes de tenir màgia. Però és una xorrada.

Somric al Jack.

-Quina passada, Jack, i has fet màgia tu solet, ens vas lliurar de les cordes. Ets genial! ... I tot es mou aqui, les fotos, el quadre, les armadures...

- Tontos, tontos, la nostra sang és roja.- dic somrient.- I tots som iguals, tenim dos mans, dos peus, dos ulls, dos orelles, dos cames, dos braços, un nas, una boca, cap, cabell, vint dits, som iguals tots, ells no són superiors ni nosaltres inferiors, iguals.

Oh, les fotos també es mouen? Però que passada!

- Jo vuic vore fotos que es moueen! Uooooooooou! Si, he fet magia, que flipant, he mogut la vareta he dit un encanteri i s'ha complit! S'han trencat les cordes, magia! Que passadaaaaaaaa! Jo vuic fer-ne més, vaig llegir molts quan t'agafava els llibres, pero jo vuic apendre, apendreeee!- dic emocionat. Em mire el Mushu.- Al Mushu també li agrada, oi que si Mushu?- aquest alça la pateta.- Que passadaaaaaaaaa!

-Oh sí!- li dic, somrient.- Vols veure un calamar gegant? És genial, va vine, t'ho ensenyaré! Està a un llac guay.

Li ajudo a aixecar-se i després li faig una abraçada, contenta de que m'hagi perdonat i de que m'entengui.

-Va, fem una carrera, a veure qui abans!!

I vam sortir corrents cap al llac.

[Tema Tancat]