Adéu? [Eileen]

Vam arribar als jardins. Una finíssima capa de neu cobria el terra, mentre més flocs queien a les nostres espatlles.

- Ara mateix em moro de ganes de tirar-te una bola de neu, però amb aquest vestit que portes... seria espatllar-lo. - vaig treure-li la llengua.

Vaig mirar-la. Estava maquíssima; d'un gest subtil vaig treure-li la màscara.

Vaig mirar-me els jardins. La neu que cobria el terra, el llac glaçat, els flocs que ens queien a sobre, ell. Tot semblava igual que l'any passat, però era tant diferent.

-Sí, i la meva mare em mataria, a més. M'ha dit que com l'embruti em fa fora de casa, estima més al vestit que a mi.- Vaig dir, encongint-me d'espatlles.

Vaig somriure quan em va treure la màscara.

- D'això... Eileen, possiblement quan et despertis demà jo ja sigui ben lluny - vaig tancar els ulls, sense deixar-la anar de la mà -. Les coses van bé, ara... Tot sembla anar bé, i no serà tant temps...

Vaig treure'm la màscara, que va caure a la neu. M'era igual.

Vaig sospirar. Per què s'havia d'anar ara que tot anava tant bé?- Ja ho sé.- Vaig contestar, mirant el terra. Es clar que sabia que era l'últim dia, però havia procurat no pensar-hi gaire.

-Et trobaré molt a faltar.- Vaig dir, amb un somriure trist, mirant-lo als ulls i agafant-li la mà amb força.

- Precisament per això m'agradaria donar-te dues coses... - vaig posar-me la mà a la butxaca i en vaig treure un paquet petit -. Això és per quan se t'acosti la Davies. Ara t'hi hauràs de barallar sola...!

Vaig riure mentre la noia obria el paquet i en treia un dolentoscopi.

- I la segona cosa que m'agradaria donar-te... - vaig sospirar -. Ja no sóc professor, o sigui...

No vaig acabar la frase. Vaig posar-li una mà a la cintura, acostant-la a mi, i li vaig fer un petó.

Vaig obrir el paquet amb curiositat. Era un dolentoscopi. Vaig riure quan em va dir que era per quan se m'acostés la Davies.

Anava a donar-li les gràcies quan em va donar un petó. La veritat és que em va sorprendre, però no vaig trigar en posar les mans a la seva esquena.

-Doncs potser no està tan malament que ja no siguis professor- Vaig comentar, amb un somriure- I gràcies pels regals.

- Bah, els regals... no és res, els tenia pendents - vaig dir, fent-me l'interessant.

Vaig apartar-li un ble de cabells que li tapava la cara, acariciant-la.

- És temptador, quedar-se... - vaig dir abraçant-la.

Vaig somriure, deixant que m'acariciés la cara. El trobaria tant a faltar...- No em diguis això, perquè t'acabaré tancant a la meva habitació perquè no marxis- Vaig dir, enterrant la cara al seu coll.

-I ara t'hauria de fer jo un regal, no?- Vaig mirar-lo als ulls, amb un somriure- Ja saps, normalment son els que se'n van els que reben regals.- Vaig dir, posant-me de puntetes per fer-li un petó.

Vaig correspondre-li, content, a aquell petó que em feia. Quina ràbia haver de marxar.

- Tornaré aviat, no pateixis. Si no se'm menja cap home llop, vindré a visitar-vos durant Setmana Santa i a l'estiu tornaré per quedar-me. - vaig dir, rient -. Si no hi ha cap imprevist, és clar. Si passés res, tornaria abans...

Vaig alçar els ulls al cel. Què havia de passar? Normalment les coses em passaven a mi, o sigui que si passava alguna cosa seria inaudit.

-Espero que no se't mengi cap home llop, la veritat- Vaig dir, encara abraçada a ell. Feia fred, però s'estava tant bé al seu costat que no volia tornar al castell.

-Falta molt per Setmana Santa...- Vaig queixar-me- Segur que no podries venir un cap de setmana o alguna cosa així?- Vaig proposar, esperançada.

- No, si vinc massa sovint et cansaràs de mi abans del compte... - vaig dir, rient -. Vinga, si encara no te n'hauràs adonat, serà l'estiu i no te'm treuràs de sobre...!

Vaig treure-li la llengua, fent broma. Vaig pensar un moment en què passaria després de l'estiu... Faltava massa, al cap i a la fi.

-Què va, no em cansaria mai de tu- Vaig dir, amb un somriure- Doncs espero que arribi rapid, l'estiu. Tu t'estaràs a Hogwarts totes les vacances, no?

-Jo segurament hagi de marxar a l'agost- Vaig dir, fent una ganyota- Però desprès ens seguirem veient, no? On treballaràs?

- Aquí, treballaré. En teoria recuperaré el lloc de professor de Defensa - vaig somriure -. Em tornaràs a tenir de profe, veus que bé?

Vaig abraçar-la, envoltant-la amb els meus braços.

- Ja veurem què passa... quan arribi, a l'estiu, hauré d'anar a parlar amb el professor Dumbledore.

- Tornaràs a ser professor?- Vaig dir, sorpresa. No sabia per què, però pensava que no tornaria a treballar a Hogwarts. - Llavors no podrme anar als balls junts ni abraçar-nos...

-O sí- Vaig contestar-me a mi mateixa- Però amagant-nos a l'armari de les escombres. No em sembla mala idea del tot, no creguis.

- A mi tampoc em sembla mala idea... S'hi està molt bé, dins dels armaris de les escombres. I, si s'hi està acompanyat, millor...

Vaig agafar-la de la mà.

- Anem a dins? Comença a fer fred... - vaig començar a anar cap a la porta.

-Val!- Vaig acceptar, agafant-li la mà i seguint-lo cap a la porta. Vam caminar una estona en silenci, pels jardins.

-Però anem a dins al Gran Saló o... A dins d'un armari d'escombres?- Vaig preguntar, amb un somriure innocent.

- Doncs... Potser no cal que sigui un armari... Però jo tinc un despatx molt maco i gran... - vaig treure-li la llengua -. A més, hauria d'acabar de preparar la maleta... No m'agrada dir "Adéu", o sigui que marxaré sense més ni més abans que surti el sol.

Vaig abraçar-la.

- Però, si tu vols, em pots venir a fer companyia fins que marxi... - vaig picar-li l'ullet.

-Doncs no em sembla mala idea- Vaig dir, amb un somriure, mentre li agafava la mà per seguirlo cap a dins el Castell.

El trobaria moltíssim a faltar, però preferia no pensar-hi massa, ja tindria temps per deprimir-me durant tot el que quedava de curs.

[Tema tancat? ^^]