EL GRAN BUM [Eileen, Tom, Sam]

Vaig arribar amb la penya carregant el material. Vaig deixar els petards a terra, i vaig dir als altres:

- El Gran BUM serà llegendari... Els milers i miles d'alumnes rebels que ens seguiran recordaran els nostres noms. I per una vegada, això és només Raven.

Estava contenta. Seria preciós, i es podria veure a través del sostre del gran menjador.

Varem arribar amb tot el material. El varem deixar a terra. No plorava, però dintre meua clamava venjança. I el que anavem a fer era com una resposta, com dir-li que fera el que fera, estavem alli, que no ens rendiriem.

- Si, per fi la gent sabra que a Raven no sols estudiem, sino que podem fer moltes més coses.- vaig dir, m'agradava la idea de que recordaren els nostres noms.- M'agrada que la gent recorde els nostres noms.

Em vaig apropar i em vaig posar a llevar trastos que hi haviem per ahi. El que estavem fent, ho feiem per ells, per el Mark i per la Cass.

-Raven rules- Vaig dir, rient- Bé, doncs ho montem tot i després l'Allie es queda a encendre'ls, veritat?- Vaig preguntar, mentre començava a treure els cohets dels seus envoltoris.

En Mark i ara la Cass... Si, potser anava una mica tard, però no em podia entrar al cap que hagués tornat a passar el mateix un altre vegada...

- Si, no? - vaig respondre-li a l'Eileen. -Però de debò que no ens necessitaràs aqui dalt, Allie? Perquè vulguis o no encendre els petars amb el foc i això pot comportar un cert perill...

- No, tranquil, Tom... No és el més perillós que he fet en ma vida.

Vaig mirar els petards, i vaig començar a colocar-los per terra, en la manera en que haurien de ser encesos.

- I encara que no sigui el més perillós, potser si que serà el més bonic que faré en ma vida... - vaig fer, sospirant.

Vaig ajudar a Al a posar els petards.

- Fem que pose algun missatge no?- vaig dir. Quant Al encenguera els petards, em quedaria en la escala.- No és molt dificil.

Em vaig girar cap a Thomas, em vaig apropar a ell li vaig dir baixet.

- Thomas, quant marxeu em quedare en l'escala, no deixare a Al sola, val?- vaig dir esperant que no me ho impedira.

-Si tu et quedes.. em quedo amb tu. - vaig dir-li mirant-la fixament, responent-la amb una veu baixa que només em sentia ella - Encara que no m'hi vulguis... estaré aprop.

-Mmm...l'ordre i les direccions dels petards ho teniu controlat? Ho dic perquè no en surti primer un i llavors no se, un altre. A més, el pitjor seria que se'n descontrolés algun.

Sabia que m'estava posant un pèl massa... protector, si, però el que menys ganes tenia ara era de que passés alguna desgràcia més. Ja n'hi havia prou amb el tal Rodle.

- Està tot controlat, Tom. La pirotècnia, els estudis, l'humor i l'amistat. Les quatre coses més importants de la vida, i les que se'm donen millor. I això que heu dit de les frases, què us semblaria això: Mark i Cassey, lluitarem per vosaltres, i amb vosaltres als nostres cors. Ravenclaw.

Vaig mirar als altres, interrogant.

-Jo crec que és una frase molt bonica- Vaig dir-lii a l'Allie, fent un petit somriure. Vaig notas que si no feia alguna cosa, em tornaria posar a plorar, així que em vaig donar la volta i vaig posar-me a ordenar els cohets perquè formessin la frase. I em vaig dirigir a la Sam- Si us quedeu els tres, jo també em quedo. Si m'anés, em sentiria com una Slytherin qualsevol...

- Perfecte, doncs ens quedem tots, però es quedem en l'escala, sense fer soroll.- vaig dir baixet mentres agafava uns coets i els anava montant. - Al, la frase m'encanta, es perfecta.- vaig posar el coets en fila.

-Si, la frase és perfecte - vaig fer, amb un somriure bastant forçat.

-I referent a això de quedar-nos... està bé que ens quedem tots. Però... i si l'hi fem saber, a l'Allie?

Els coets ja quasi estaven preparants, preparats per a què l'Allie els encengués i sortissin volant cel amunt, dibuixant frases dels records que ningú havia d'oblidar.

- Si, sera lo millor.- vaig dir. Em vaig girar.- Al, una cosa, se anem a quedar. Tu encens el coets, però nosaltres te esperem en l'escala. Val? No ens faras canviar de idea, aixi que no ho intentes.- vaig dir.

Aleshores em vaig donar compte de que ja estava tot montat.

-No volem deixar-te sola- Vaig dir-li a l'Allie, mentre mirava tots els cohets- Ho encendràs tot tu, però t'esperarem a l'escala, per si et passa alguna cosa...- Vaig afegir, amb cara de preocupació. Vaig forçar un somriure- Bé, crec que és l'hora de que el Gran BUM comenci. Baixem?- Vaig preguntar-lis a la Sam i el Thomas, mentre caminava cap a la porta.

- Si, quedeu-vos, com vulgueu.

Vaig mirar els petards, comprovant els anglas de llançament i les posicions. JA estava tot llest.

- Nois - vaig fer, taraient una metxa de la butxaca, en comptes de la vareta -. Això ja està llest, i ho faré a l'estil tradicional. Res de màgia.

Llavors van marxar cap a la escala. Vaig mirar els petards, orgullosa.

- Per vosaltres, Mark i Cassey. Ereu els millors... Us recordarem. Nosaltres i tots, gràcies a aquests focs - I dient això, i amb els ulls inundats de llàgrimes, vaig acostar la metxa... I vaig encendre els focs.

Varem eixir i ens varem sentar en les escales. Al cap d'una estona van començar el focs. Els podiem vore des d'on estavem sentats, espectacular, els millors focs que havia fet.

- Crec que ens mereixem un aplaudiment.- vaig dir somriguent.

Vaig sentar-me a les escales i des de les finestres vaig poder veure com la frase s'escrivia al cel i, al seu voltant, milers de focs de colors brillaven i feien formes.
-Són maquíssims...- Vaig dir, mirant molt atentament cada forma que apareixia al cel- Els del Gran Saló ja es deuen haver donat compte...- Vaig respondre suaument, esperant que totes les persones poguéssin estar comtemplant aquell cel tan bonic.

Els focs ja s'havien acabat, i no vaig poder evitar un aplaudiment fet amb ganes, que sortia de dins. L'Eileen i la Samanta també s'hi van apuntar.

Llavors va entrar l'Allie, suposava que estava satisfeta per allò. Havia quedat realment espectacular i, almenys jo, pensava que era una de les millors coses que podriem haver fet.

-Potser hauriem de començar a baixar.- vaig dir, quan ja no quedava ni una resta de coet al cel.

Van estar-hi totes d'acord, i vam començar a baixar les escales sense presses però amb nervis per saber què ens trobariem a baix i sabent que haviem fet les coses ben fetes.


[tema tancat]