Bronca [Bell]

Vaig travessar, amb calma, el passadís que travessava les masmorres. Sortia de l'aula de pocions, després d'un dia més de proves infructuoses. Les preparacions orals mataven les rates o bé no tenien efecte. La única que funcionava... bé, diguem que era fastigosa de prendre i de preparar.

Així i tot, conscient que aquella poció lletosa i amarga podia esser-me molt útil, vaig guardar-me'n un flascó ben ple a una butxaca de la túnica. Mai se sap, no?

-Tú.- vaig dir, quan va entrar. Aquest cop l'agafaria jo per sorpresa. No ell a mi. Estava fins els nassos d'ell.

Vaig creuar els braços.

-Què coi li has fet a l'Allie, subnormal?

Ale, així com ho havia pensat, ho havia dit.

Aleshores em va parlar. I em va insultar. Vaig treure la vareta i vaig apuntar-la al coll.

- Primerament, no t'atreveixis a insultar-me - vaig apretar més la vareta -. I, en segon lloc, t'ho vaig advertir. Ha caigut la Lovegood, i cauran molts més...

Vaig mirar-la. Tornava a tenir els ulls marrons.

- I que sàpigues que no m'agraden aquests ulls. El marró és el color de la merda... Tot i que, ara que hi penso, és molt adequat que un Gryffindor els tingui així.

Un altre pic la vareta al coll. Allò començava a ser monóton. Vaig aixecar la mà poc a poc, mentre parlava, i vaig agafar-li la vareta per apartar-la del meu coll i vaig treure la meva vareta.

-No t'atreveixis a fer-li mal a cap dels meus amics, Fortin.

Vaig mirar-lo amb el nas arrufat.

-I tu em vas dir de tot, ara em toca a mi.

Em va prendre la vareta i va treure la seva. Vaig mirar-la un segon, calmat, i després vaig clavar-li una bufetada. D'un gest àgil, vaig recuperar la vareta i vaig prendre-li la seva.

- He estat pensant en tu - vaig mirar-la -. I tinc un parell de regals que t'agradaran. O almenys, això espero...

Vaig notar el flascó a una de les butxaques de la túnica; se'm va dibuixar un somriure als llavis.

Vaig fer un passa enrere i vaig dur-me un ma a la galta, fulminant-lo amb la mirada. Vaig escoltar-lo i vaig somriure.

-Pensant en mi? Com m'afalagues.- vaig rodar els ulls.- Jo, en canvi, no t'he trobat a faltar gens, fill de puta.

Llavors, sense pensar-m'ho, li vaig donar un cop de puny a la cara.

Em va donar un cop de puny a la cara. Vaig tornar a bufetejar-la i vaig apuntar-la amb la vareta a la panxa.

- Disfruta d'això... - vaig fer un somriure maquiavèlic -. Vis scire quid frigora? Lorem ipsum.

L'encanteri, de manera inevitable, va envair el seu cos jove i va travessar-lo com un llampec. Un calfred degué recórrer-li l'espinada; sensacions de fred polar, de criogènesi, pràcticament, deurien envair-li el seu cos i la seva ànima.

Vaig fer un pas enrere quan em va tornar a bufetejar. Vaig agafar aire i vaig voler tornar a donar-li un cop de puny, o una potada, el que fos. L'odiava. L'odiava a mort.

De cop un fred em va envair, tant de cop, tant de fred, que vaig quedar-me quieta un segon i vaig encongir-me una mica, tremolant. Vaig mirar-lo i vaig fer-li una mirada assessina. No cridaria, ell ja m'havia sentit cridar massa. No li suplicaria. Si feia falta, em moriria allà.

-Fill de puta.- Vaig dir, encara que amb el tremolor la meva veu no es sentia força bé.- Ets un capullo, un imbécil.

Va seguir insultant-me, amb la veu tremolosa i incapaç de moure's; finalment, vaig interrompre el flux de l'encanteri i vaig somriure.

- Vull que supliquis, que ploris... I que sàpigues que no et servirà de res... - vaig mirar-la -. Dementors tristitia implebit cor vestrum.

Se'n va anar. Vaig notar l'escalfor un altre cop i vaig sospirar alleugida. Vaig tornar a incorporar-me i vaig sospirar. Vaig escoltar les seves paraules i vaig somriure.

-Mai més, Fortin. Mai més em veuràs suplicar o plorar.MAI!- vaig cridar-li, abans que em tornés a llançar un altre encanteri. Vaig agafar aire rapidament, i vaig encongir-me un altre cop i vaig tancar els ulls. No suplicaria, no cridaria, no ploraria. Ho aguantaria. Notava com ja no tenia ganes de somriure, tot era tristesa al meu voltant.

"No ho facis, no li donis el plaer"- em vaig dir a mi mateixa.

- Ets més tossuda que una mula... - vaig treure un parell de flascons de la meva butxaca; hi havia els dos Crucio líquids modificats.

Un d'ells era el primer que havia fet. Insípid, incolor, mortal. Almenys, per les rates, a dosis mitjanes. El provaríem amb ella.

- Té, noia... Beu això. - vaig obrir-li la boca a la força, mentre ella encara no s'havia recuperat de l'anterior encanteri.

-Tossuda i orgullosa!

Va treure dos flascons, mentre jo m'acabava de refer de l'ultim encanteri, que, se'ns dubte, havia estat pitjor que l'altre. Vaig agafar aire, iintentant agafant forces. Potser no havia d'haver volgut anar a trobar-lo. Potser m'hauria d'haver esperat a ser mes forta, o alguna cosa parescuda.

Em va obrir la boca a la força i sense que pogués reaccionar em va fer beure el líquid. durant uns instants no va passar res. Me'l vaig mirar, sense saber molt bé com reaccionar, i després ho vaig començar a sentir. Dels peus cap a amunt, vaig començar a sentir aquell dolor que ja havia experimentat a la sala de la necessitat. Aquell dolor que em donava ganes de morir-me. Vaig caure a terra, primer de genolls, i després del tot, cridant. El dolor em dominava i no podia pensar en res més. Allà, al terra, em retorçava de dolor, pensant que potser em moriria allà, o potser el Fortin aprofitaria aquell moment per matar-me. Que més donava una cosa que l'altre. Potser preferia que em matassi ja en aquell instant, que sofrir més... Però no li suplicaria res. Ni ploraria. No si ell estava davant.

- Espero que t'agradi el Crucio líquid. A les rates les mata; a tu, si no ho fa, poc li faltarà. - vaig apuntar-la amb la vareta -. La llàstima és que no puc permetre que aquesta poció surti a la llum tan fàcilment...

Vaig repensar-m'ho i vaig treure una altra poció, que també li vaig fer veure. Era una poció obliterant; faria efecte uns minuts després. Sorprenentment, els efectes de la poció de dolor s'estaven allargant més del compte. Bé, m'era igual. Ja la trobaria algú.

- Bon viatge, Bell. Sigui a Sant Mungo o a l'altre barri.

[Surto del tema]

OFF: A qui la trobi, ara la Lily s'hauria de quedar inconscient o quelcom similar. Porteu-la a Sant Mungo!

Anava pels passadissos buscant al Fortin amb el mapa, però no el veia, però el que si que vaig vore fou el puntet amb el nom de la Lils, a les masmorres, prop de la sala comuna de slytherin. I estava massa estona queta. Mala senyal.
Vaig guardar el mapa i vaig correr cap a les masmorres, botant les escales i apartant alumnes que hi havia als passadissos.
Vaig arribar a les masmorres i vaig traure el mapa, passadis de l'esquerra-dreta. Vaig guarda el mapa de nou i vaig correr cap alli. Aleshores la vaig vore, a terra, insoconscient.

- NO!

Vaig tirar-me a terra al seu costat.

- Lils....Lils...- vaig buscar-li el pols, debil, quasi no es sentia...noo...noo..- Despertaa, desperta, em vares fer una promesa.

Vaig cridar el Hume i vaig carregar la Lils, en aquell moment no podia pensar en una altra cosa.

- Hume, snt mungo.- aquest es va posar sobre el meu muscle i varem desaparetre.

[TEMA TANCAT]