Rebudes violentes [Bell]

Vaig anar ràpidament fins al pont, esperant la Lily Bell. Sabia que tornava, perquè l'havien vist a Hogsmeade. Quan vaig arribar, essent ja fosc, vaig veure com algú mirava a banda i banda i entrava al recinte del castell, d'estranquis.

- Bell, Bell... Ara te'n vas d'amagat, del castell? - vaig dir, mentre em donava a veure.

No hi havia ningú, allà. Ningú ens veuria, i jo havia de "parlar-hi" sí o sí.

"Vale... de conya..."

Vaig pensar en que fer, en aquell moment. Sortir corrents en direcció contraria era una mala idea, mai funcionaria. Ho havia intentat aquella nit a la sala comuna, però només havia servit per caure per les escales...

Vaig mirar-lo i em vaig demanar que voldria, ara, perquè havia vingut, perquè m'estava esperant, amagat. Així que volia parlar amb mi. De cop vaig tenir por de que m'hagués vist amb l'Erion...

-Què vols ara, Fortin?- vaig demanar-li.

- Vull el que em pertany. I respostes, també. - vaig treure la vareta d'una revolada i vaig fer tres o quatre gestos ràpids, fent-li caure la vareta al terra, a un parell de metres, mentre ella també perdia l'equilibri.

Vaig acostar-me a ella i vaig treure el flascó d'Interfactorem Mendacia i vaig obrir-li la boca a la força, tirant-n'hi una mica i fent-li empassar.

- Empassa, estúpida! - vaig murmurar, violentament, mentre ella maldava per no empassar-se aquella poció.

"La pedra? Encara vol la pedra?"

Vaig empenyer-lo quan em tornava a obligar a obrir la boca, com aquella nit a la sala de la necessitat. No vaig empassar-me el beuratge al principi, però quan vaig voler agafar aire vaig empassar-me'l sense voler.

-Joder!- vaig dir-lo empenyent-lo un altre pic, fent pases enrere, separant-me d'ell.- Deixa'm en pau joder!!!

Vaig riure per sota el nas quan va empènyer-me i va començar a tossir, havent-se empassat la poció.

- Bé, bé... així m'agrada, Bell... - vaig acostar-me una mica a ella, suficient per no haver d'aixecar la veu -. Primer vull que em diguis on és l'anell, i com aconseguir-lo.

Vaig somriure, amb suficiència. Si aconseguia l'anell, podria parlar amb Lord Voldemort i assabentar-me del parador de la Vareta d'Àlber.

-L'anell està guardad al meu bagul i no hi pots arribar a agafar-lo de cap manera.- vaig dir, sense poder-ho evitar. Vaig empenyer-lo un altre pic i vaig fer més pases enrere.

Vaig tapar-me les orelles, en un intent de no escoltar més preguntes i no respondre més.

-Ara, si no t'importa, me'n vaig a la meva habitació, eh?- vaig dir, fent com si res.

- Per què no puc aconseguir el que és dins del teu bagul? Seria possible, fer-te un Impero i que me'l donéssis tu? - vaig ignorar la seva empenta i les seves paraules, seguint amb l'interrogatori -. I d'ón véns, i què has estat fent durant aquests dos dies?

Vaig quedar-me-la mirant, pensant en una possible alternativa si el bagul era màgic i només podia obrir-lo ella. Em temia que el bagul ja preveia encanteris com un Impero, però si no podia parlar amb en Voldemort hauria de buscar altres... testimonis, potser un fantasma.

-Perquè a la pedra només hi puc arribar jo i per propia voluntat... Jodeeeeeeer!- vaig cridar.- He estat amb el meu nòvio que viu a Londres.

Apa, ja ho havia dit. Em vaig quedar de pedra, mirant al Fortin. Ja havia possat a l'Erion en perill.

-Per què vols saber que he estat fent aquets dies!?- vaig demanar-li de cop, sense entendre res.

- El teu nòvio... Nom? Edat? Tipus de sang? Què en saps, d'ell? On viu, exactament? On treballa? - vaig mirar-la amb suficiència, divertit; saber coses del seu nòvio seria una eina útil si volia fer-li mal -. Qui va organitzar el moviment contra en Rodlel, l'any passat? Vull tots els noms.

Vaig somriure, conscient de tota la informació que podia obtenir.

- Què saps de la capa d'invisibilitat? I de les relíquies de la mort? I del Mapa de Magatotis? - vaig dir, fent referència a diversos ítems, alguns dels quals sospitava que estaven en el poder d'alguns amics seus -. Saps res del parador i l'estat d'en James Bohr?

-Erion Wood, 18 anys, sang pura, Se que va neixer en una familia màgica però que ell es un llufa i viu una vida normal com un muggle, tret que sap tot sobre la vida màgica. Viu a Londres muggle, a un loft a prop del Támesis, treballa a la marmita foradada.

Vaig agafar aire. Em podia, allò em podia, notava mentre parlava com em feia mal el pit, com tot em feia mal. L'Erion no..

-El va organitzar l'EM, l'Agatha Black, la Samanta Williams, el James Bohr, l'Emily Blake, l'Eileen Tyler, la Maggie Prewet, la Georgia Gray, l'Allie Lovegood, l'Erik Lestrange, el Thomas Poynter i jo.

Joder, tot, ho estava dient tot, i no podia parar, no podia frenar, em sentia terriblement malament.

-No en se res de la capa, de les relíquies només sé de la pedra, i del James no en se RES DE RES!- vaig acabar cridant, sense poder amb mi mateixa. Era una persona terrible, una mala amiga, una mala companyera i una mala nòvia...

Vaig mirar el rellotge. Em quedaven uns cinc minuts de plena funcionalitat de la poció, havia d'aprofitar.

- Quina és l'adreça exacta del teu nòvio? - vaig dir, conscient que no recordaria totes les dades amb el temps; podia fer servir un record de pensiu i guardar així totes les dades sense perdre-les -. Què signifiquen les sigles EM? Aquesta associació d'alumnes ha reprès les seves activitats després dels esdeveniments dels últims mesos?

Vaig mirar-me la noia, divertit. M'estava donant molta informació. Sort que jo també sabia què preguntar.

- I de la Vareta d'Àlber? En saps res?

-Per què coi vols saber l'adreça del meu nòvio?- vaig demanar-li, abans de que la resposta sortís de la meva boca sense poder-ho evitar.-27, Delaford St.

-l'Exèrcit de Magatotis, en honor al mapa. Sí, ha représ les seves activitats. No, no en se res de res de la vareta d'àlber. Només sé que existeix, igual que la Sam i l'Agatha.

Vaig tancar els ulls uns segons.

-Ets un fill de puta...- vaig dir, sense poder-ho evitar.

- Gràcies per tota la informació, Bell. - vaig treure un flascó i, d'un gest ràpid amb la vareta, vaig ficar el record d'aquells escassos minuts d'interrogatori dins del pot; de tota manera, no em quedava temps, i no tenia més preguntes per fer-li en aquell moment.

I aleshores em va dir allò. Em va dir "fill de puta". Vaig alçar una cella, una mica dolgut: la mort del pare era recent, i un insult cap a la meva mare m'afectava en bastanta mesura.

- Perdona...? Com t'atreveixes...? - vaig aixecar la vareta, furiós -. CRUCIO! CRUCIO!

Vaig caure, cridant, quan vaig tornar a sentir aquell dolor què ja començava a sentir com a familiar. Vaig arquejar l'esquena, doblegant-me de dolor. No ploraria, em vaig dir que no tornaria a plorar davant d'ell, no li donaria aquell plaer...

Quan el dolor va acabar, em vaig quedar allà, al terra, respirant angustiosament.

-No t'apropis a l'Erion...- vaig dir, entretalladament.- No t'hi apropis....

Vaig riure per sota el nas. M'adonava com de fàcil era fer mal. M'havia adonat com de fàcil era matar. Però a aquella noia la volia viva; volia que visqués per fer-la patir.

- A mi no em diguis què he de fer, eh? Jo faig el que vull, ja ho hauries de saber. CRUCIO!

La noia es retorçava de dolor, al terra, mentre el meu malefici li cremava les entranyes i la feia tornar boja del mal que li feia.

Vaig cridar una altra vegada de dolor, retorçant-me. No podia pensar bé, mentre sofria, mentre notava com els meus ossos es desfeien... vaig recordar un fragment del diari del Neville Longbottom, on deia que els seus pares es van tornar boigs per el malefici cruciatus... em passaria el mateix a mi?

-NO T'HI APROPIS!- vaig cridar-li, encara notant aquell malson als ossos, retorçant-me. Volia la meva vareta, volia ferl-i tornar allò que em feia...

El dolor va acabar i vaig quedar un altre pic intentant respirar, només allò, inspirar, expirar, inspirar, expirar... només concentrar-me en allò.

- Demà aniré a parlar amb el teu nòvio llufa... Potser ell et pot convèncer de que em dónis l'anell. - vaig riure, per sota el nas -. Adéu-siau, Bell... Que et vagi tot molt bé.

Vaig fer mitja volta, passant d'ella, deixant-la tirada a terra, i vaig marxar d'allà.

No, l'Erion no.

Vaig mig incorporant-me, veient com se n'anava. Ah, no, aquest no se'n va així com així. Vaig veure la meva vareta, a uns metres de mi. El cos em feia mal, però havia de fer-ho. Per els meus amics a qui havia traicionat de mala manera, per l'Erion, que no es mereixia una cosa així. Per tots ells, encara que després em quedés sense coneixement per l'esforç fet, havia de fer allò.

Vaig agafar la meva vareta i em vaig incorporar subjectant-me al pont. vaig apuntar al Fortin.

-Expelliarmus!- la seva vareta va anar cap a mi. Vaig agafar-la amb força i abans de que pogués fer res vaig tornar a cridar, apuntant-lo-Levicorpus!

I estava allà, com havia estat la Sam feia un temps, cap per avall. Vaig mirar-lo i un somriure es va formar als meus llavis.

-No tocaràs l'Erion.- vaig dir-li.- Això no es cosa de l'Erion, no el pots ficar.

Vaig sentir com s'aixecava, agafava la vareta i m'atacava. Però no vaig poder reaccionar a temps. Gran error. Vaig quedar penjat de cap per avall mentre un somriure es dibuixava a la seva cara.

- Primera cosa que hauries de saber: el llufa està relacionat amb tu, o sigui que ja hi està ficat, perquè suposo que li hauràs explicat coses. Segona cosa que hauries de saber... - vaig somriure, mirant-la de cap per avall -. Es pot fer màgia sense vareta. Liberacorpus!

Vaig fer un gest ràpid amb la mà i vaig alliberar-me; vaig baixar cap a terra i vaig fer una voltereta en l'aire, caient de peu. De seguida vaig girar-me cap a la noia i vaig córrer cap a ella, projectant-la cap enrere i prenent-li les dues varetes amb un encanteri combinat, poc potent però eficaç. Els encanteris sense vareta eren generalment poc precisos i requerien més esforç, però havia après a dominar els més bàsics.

- No es poden fer meravelles, sens dubte... Però es poden fer coses. Així i tot, amb una vareta es va millor. Es poden fer coses com aquesta: Crucio!

Vale, no havia comptat amb allò de fer màgia sense vareta...

Vaig fer un gemec quan vaig tornar a caure a terra, impulsada cap enrere. Vaig agafar aire i vaig tornar a tancar els ulls, escoltant com s'apropava. Tenia les dues varetes, tornava a estar perduda. Vaig agafar més aire, intentant recuperar-me una mica abans de que em tornés a atacar, perquè ho faria... si no es que em matava.

"No, Lily, no et matarà... et necessita com a font d'informació"

Vaig sentir la seva veu un altre pic, i vaig tornar a sentir aquell dolor que em cremava per dins, vaig cridar, desesperada. Jo mateixa ho sabia, no podria aguantar-ho molt més temps. Vaig aferrar-me a seguir conscient, almenys una estona més, per poder intentar protegir a l'Erion com pogués. Almenys a l'Erion, ja que amb tots els meus amics ja l'havia pifiada...

-Ell...- vaig aconseguir dir, quan el dolor va acabar i vaig agafar tot l'aire que vaig poder.- No...- vaig agafar més aire, només havia d'aguantar totalment conscient una mica més, després podria deixar-me dur per aquella força que ara tant em tentava.- en sap res... No li... vaig dir res... només sap... el... el que surt als diaris.

Inspirar, expirar, inspirar, expirar, inspirar expirar...

- M'és igual, què sàpiga. Saps què? Per ara faré una excepció, i no et mataré. Més aviat aniré a visitar el teu nòvio demà... - vaig ficar-me la vareta a la butxaca i vaig deixar caure la seva al terra, en la foscor -. Apa, adéu!

I, aquesta vegada sí, vaig marxar.

[Surto del tema]

La vareta, la vareta havia caigut a prop... inspirar, expirar... em quedaria energia per a...?

Vaig cercar amb la mà la vareta, que havia caigut a prop. No podia estar molt lluny. Sentia com aquella força que lluitava per endurse'm es feia més forta, però ara més que mai necessitava estar conscient. Almenys uns segons més... inspirar expirar inspirar expirar... vaig trobar-la, i amb les poques forces que em quedaven vaig alçar-la.

-Expec... Expecto Patronum!- un moix... un moix? quan havia canviat el meu patronus? Ara que m'hi fixaba, era l'Schrodie...- Erion... Estàs en perill... Ho sento, ho sento molt... vigila, vigila demà si us plau, t'ho diré tot quan... pugui...- inspirar expirar... vaig mirar al moix, em va mirar.- A l'Erion, a l'Erion corre!

I el moix se'n va anar volant, i jo vaig deixar-me endur per fi per la força que tantes ganes tenia d'endurse'm.

Anava passejant pel pont, quan aleshores vaig vore algu al mig del cami, en terra. Al apropar-me vaig vore que era la Lily.
Vaig correr cap alli.

- Lily...desperta...Animo restituo!

Però res....no, no...

- Animo restituo!

Vaig notar que respirava fluixet però que es despertava.

- Lily? Lily que ha passat?

No entenia res, no entenia on era ni que pasava, ja ni pensar en recordar que havia passat. Tot hem feia mal, i vaig veure algú, algú em parlava, de cop vaig cridar:

-Ell no en sap res!!

Llavors em vaig adonar de que no, que no era el Fortin, vaig recordar-ho tot i em vaig abraçar a l'Edgar, perquè en aquell moment era el que necesitava. Una abraçada. Agafava aire amb dificultat.

-Edgar...- vaig dir, tremolant.

- Lily…..

Vaig correspondre a l’abraçada, me la vaig mirar preocupat. Que li havia passat? Li havia fet algu alguna cosa?

- Ara estas bé... Que...que ha passat? Qui ha sigut?

La Sam m’havia contat alguna cosa però mai m’havia dit cap nom, tot i que no era difícil esbrinar-ho.