Perdona, et conec? [Bianca]

Vaig aguantar-li la mirada. Fotuda debilitat meva pels ulls clars! I els seus brillaven d'una manera rebel, especial i... Seductora.

- Suposo que tens prou criteri com per considerar si ser més simpàtic amb mi et servirà d'alguna cosa o no... - vaig dir, aguantant-li la mirada i observant-lo mentre se m'apropava més i més -. Què consideres?

- Jo crec que sí - vaig dir, en un murmuri.

Vaig quedar-me un instant més mirant-la als ulls, aquells ulls... Vaig acostar-me aquells pocs centímetres que quedaven, fins que els nostres llavis gairebé es fregaven. I aleshores vaig posar-me a riure.

Vaig aguantar-li la mirada, mirant-lo amb picardia. S'anava apropant més i més, perillosament. Quan es va posar a riure, vaig somriure obertament, divertida.

- Realment creus que sí, Kikus?

Vaig aixecar-me, estirant les cames. "Felicitats, Kikus, acabes de perdre els centímetres que havies salvat" vaig pensar, mirant-me el noi de manera sorneguera. Vaig recollir-me el cabell, aguantant-lo en una mà, i em vaig fer una cua alta amb gestos gràcils.

- Ja t'he dit que tinc l'ego molt pujat - vaig dir, amb sorna.

Vaig quedar-me mirant la noia, que estava fent-se una cua. "Digues, K, per què t'has fet enrere?", em deia una veu.
"Doncs... perquè no és l'Agatha, i no vull fer-li això... L'estimo..."
"L'estimaves, potser."
"NO! Ho és tot, per mi..."
"Ja l'has perdut, K."

Vaig encongir-me d'espatlles.

- Suposo que hauré d'acostumar-me als Slytherin... - li vaig picar l'ullet.

Vaig inclinar una mica el cap, mirant-me'l de dalt a baix.

- És estrany... - vaig comentar, provocativa -. L'altre Slytherin que vaig conèixer no es va mostrar tan reservat ni tan altiu. Hauré de fer mitjana entre totes les serps per descobrir el caràcter predominant?

- Potser no has estat parlant amb la serp... - vaig mirar-la, dubitatiu -. Que ho vols, potser?

Vaig mirar-la, altiu. La part Slytherin va imposar-se definitivament.

- És clar que la serp prefereix fer altres coses... - vaig agafar la noia de la mà i vaig estirar-la cap a mi.

Vaig somriure, mentre em parlava.

- Tot depèn. Si tu vols que la serp em parli, endav...

Llavors em va estirar cap a ell, i jo, rient, vaig dir, no sense certa ironia:

- I què em faràs, oh, senyor?

I és que el seu posat altiu imposava molt en aquells moments. Massa i tot.

Vaig acostar la noia fins que gairebé ens tocàvem, i vaig parlar-li a cau d'orella.

- Res que no estiguis esperant... fins i tot diria desitjant... - vaig dir, seductor.

Una mà, subtil, va acariciar-li la galta. L'altra mà, més directa, va agafar-la de la cintura i va acostar-la a mi. I vaig plantar-li un petó, sensual i intens alhora.

Vaig quedar-me callada amb el somriure sorneguer a la boca, un somriure que no vaig esborrar fins que em va besar, prement-me contra ell. Vaig correspondre-li, arribant a la conclusió que els nois Slytherin em posaven una miqueta massa. En el fons, ell tenia raó. Ho esperava, que em fes allò, però també ho desitjava.

Vaig passar-li les mans pel coll, mentre no em donava l'oportunitat de separar-me d'ell, gaudint del moment.

"Dos"

Vaig disfrutar dels seus llavis molsuts i carnosos que tant m'agradaven. Les meves mans van començar a recórrer el seu cos; la seva cintura, el seu cul, les seves cuixes, i la panxa plana i els seus pits rodons.

- Bianca, jo... - vaig dir, interrompent-me.

"QUÈ COI FAS!"
"Parar, K. No puc fer-li això a l'Agatha."
"La Black és aigua passada."
"És el meu futur."

- Em sap molt de greu... He tardat massa a llançar-me - vaig dir, seductor, abans de tornar-la a besar.

"És el teu passat."

Va començar a tocar-me descaradament, i això em va agradar. Però no volia deixar-lo amb aquella idea. Amb l'Aaron havia estat diferent. L'Aaron era diferent. Però al Kikus no volia deixar-li l'imatge de noia fàcil.

Vaig separar-me d'ell, quan va haver acabat de fer-me petons, i vaig dir, seductora:

- Doncs un altre cop no triguis tant, bellesa, perquè sino passa el que passa.

Dit això li vaig fer un petó fugaç als llavis, i vaig girar-me, disposada a marxar. I que m'aturés si realment ho volia.

Vaig arronsar-me d'espatlles.

- Hmm... Bé, ja t'ho faràs - vaig dir, desinteressat.

I, dit això, vaig aixecar-me i vaig començar a caminar en la direcció contrària, cap als hivernacles.

- Està bé - vaig dir -. Ja ens veurem, Kikus, un plaer conèixer-te!

Vaig començar a caminar en la direcció oposada a la seva, però abans vaig treure la vareta, i vaig apuntar cap a ell. Unes ràfagues de vent artificial li van fer voleiar la camisa, fent que es girés cap a mi.

- El pròxim cop - vaig dir, remarcant que hi hauria una pròxima vegada -, si vas més ràpid millor. Em quedaria, però tinc deures. Ens veiem!

"Ha! Com si hi hagués d'haver una pròxima vegada", vaig pensar, alçant una cella. "Si la pobra criatura no sap aprofitar les ocasions que se li figuren, és el seu problema".

I així, panxacontent i reflexiu, mantenint encara aquell debat intern entre el monyes avorrit i el genial Slytherin, vaig marxar.

[Surto del tema]

Vaig negar amb el cap, al·lucinada, i vaig fer via cap al castell. A mi que m'havien explicat tans fàstics dels Slytherin... I resultava que en realitat eren els que més m'agradaven. Curiós.

[TEMA TANCAT]