Ja m'havia canviat de costat el cabell sis vegades, com a minim. Les ungles les tenia rosegades. Em mossegava el llavi. Respirava a una velocitat massa rápida, potser. O almenys tinc aquell record.
Estava esperant a la sala d'espera, mentre el metge acabava de fer unes coses. M'havia cridat per què anés, segons ell, per una cosa extraordinària que havia passat. Extraordinaria, mai havia vist res semblant. Que potser havien vist que mai em podria curar? o que havia empitjorat de cop? Jo ultimament em trobava millor, però ja no em refiava, l'ultima vegada vaig acabar aqui, i en una setmana havia empitjorat de mala manera...
-Lilian Bell
Vaig aixecar-me, intentant no possar-me molt nerviosa ni treure conclusions precipitades. Vaig entrar a la consulta i el metge em va dirigir un somriure. Després em va demanar que m'asseiés i em va dir de cop la notícia.
No hi havia cap rastre del càncer.
Com podia ser? feia poc m'havien mirat i deien que en uns mesos tornaria a Sant Mungo sense que ells poguessin fer res, com en dues setmanes havia cambiat allò? El metge va seguir parlant, dient que no ho entenia, que havien provat els encanteris més poderosos que coneixien per llevarme la malaltia, però res havia sortit efecte del tot, i que de cop havia desaparegut. Després em va mirar i em va demanar si havia fet alguna cosa fora del que es minimament normal. Vaig dir que no, em va deixar anar i em va dir que no em volia tornar a veure més per allà, que una vegada havia pensat que me'n sortiria.
I just quan vaig possar un peu al carrer vaig adonar-me de que si que havia fet una cosa fora del que era minimament normal...
El bupk.
[Tema Tancat]
Assumpte: I el càncer desapareix per... art de màgia? 