Hogwarts Express
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.


Fòrum de rol de Harry Potter en català.
 
ÍndexBenvinguts!Últimas imágenesRegistrar-seIniciar Sessió
Iniciar Sessió
Nom d'usuari:
Contrasenya:
Iniciar sessió automàticament a cada visita: 
:: He oblidat la meva contrasenya
La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral HEOnline-1-1
Qui està Connectat
En total hi ha 6 usuaris connectats :: 0 Registrats, 0 Ocults i 6 Invitats

Cap

El major nombre d'usuaris connectats fou 80 el Dj Nov 21, 2024 1:41 am
La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral HEposts-1
Últimos temas
» Requiescat in pace
La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral EmptyDc Gen 01, 2014 4:13 am por Aliena Rhymes

» Feliç any nou! (?)
La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral EmptyDc Gen 01, 2014 2:39 am por Alice L. Black

» Dies improductius
La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral EmptyDt Des 31, 2013 10:58 pm por Alice L. Black

» El joc del Mussol (?)
La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral EmptyDt Des 31, 2013 10:49 pm por Alice L. Black

» Compartim cançons
La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral EmptyDt Des 31, 2013 10:28 pm por Alice L. Black


 

 La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral

Ir abajo 
AutorMissatge
James Bohr
Director de Hogwarts
Director de Hogwarts
James Bohr


Nombre de missatges : 898
Fecha de inscripción : 13/09/2010
Edad : 31
Ubicació : Al meu flamant despatx de professor!

Estatus
Estudis: MAG en Teoria Màgica i Alquímia
Residència: Ex-Ravenclaw

La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral Empty
24102011
MissatgeLa màgia a la realitat, al coneixement i a la moral

En el temps en què he estat entre mags hi ha hagut diverses qüestions la resposta de les quals se m'ha presentat com a evident. Una d'aquestes qüestions –de fet, la més fonamental– girava entorn de l'existència de la màgia.

Jo, com a ser existent (en tant que penso), puc modificar no només el món material, sensible, que seria certament ambigu i difícil de conèixer amb certesa; sinó que també puc modificar la consciència dels altres i, en definitiva, la pròpia consciència. I el mitjà pel qual duc a terme aquestes modificacions que, en molts casos, transcendeixen els límits de la physis i del nomos, és la màgia. És per això que, partint d'aquesta afirmació visiblement irrefutable, puc concloure dues grans coses.

La primera és que el canvi existeix. No és la meva voluntat considerar ara el problema del canvi, tan antic i alhora tan actual; però és d'interès que serveixi d'argument a qualsevol lector amb afanys filosòfics, si és llur intenció immiscir-se en aquest problema metafísic.
La segona és que la màgia existeix. És evident, encara que no pugui observar-ho directament, que hi ha d'haver màgia, en tant que els canvis no succeeixen de manera espontània. Necessiten d'una energia, que participa del canvi mencionat de manera directa.

Aquesta màgia es presenta com un canvi que, a simple vista, no és explicable mitjançant les lleis de la física i la matemàtica. Ja he mencionat que un canvi necessita d'una energia. I tots els processos de la física necessiten d'una energia, ja que el canvi (tingui o no una base material) no es pot produir sense una força, per definició d'aquesta: “Una força és l'aplicació d'una energia, capaç de produir una modificació de l'estat dinàmic o estàtic, de la forma o de la composició de quelcom material o d'una altra energia”.
Per altra banda, si tenim en compte l'existència d'una substància totalment deslligada de les altres, hem de suposar també un món del qual aquesta substància és pròpia; però no tenim constància d'aquest món ni d'aquesta substància, i fins ara tots els raonaments duts a terme indiquen directament que la màgia es tracta d'un flux d'energia.

Considerant una realitat materialista, i descartant la dualitat platònica entre la cosa i la idea, la màgia ha de ser producte de la matèria i de l'energia: aplicant el principi d'acció-reacció obtenim que en tant que la màgia influeix en la matèria i en l'energia, l'energia i la matèria influeixen en la màgia. I és evident que no hi ha res que no sigui matèria i energia, de manera que la màgia ha de ser una cosa o bé l'altra.
Si fos matèria, físicament seria possible capturar aquesta màgia; ocuparia espai i estaria subjecte a les limitacions que té qualsevol partícula amb massa. A més, seria incomprensible que fets en base energètica, com la llum, es poguessin generar a partir de la màgia.

És més encertat acceptar la naturalesa energètica de la màgia. Això no vol dir que la màgia no necessiti matèria: no pot crear-la del no-res ni convertir-la en no-res; només pot modificar-la. Així, en tots els encanteris en els quals el producte final tingui una base material, aquest necessita d'una base material prèvia, encara que aquesta base material sigui l'aire –i aleshores parlem de tranfiguració fina–. Per dir-ho d'alguna manera, l'encanteri que produeix una cosa feta amb àtoms necessita que al medi hi hagi àtoms, de la mateixa manera que per construir l'edifici fan falta maons.

Si hem dit que la matèria no podem crear-la ni destruir-la, el mateix passa amb l'energia i de manera més evident, en tant que físicament no és possible. Així, el que fa el mag és recollir l'energia del medi i transformar-la en el que anomenem màgia, que pot ser de naturalesa material o energètica. Així, el procés de creació de màgia és en realitat una simple transformació de l'energia i, la màgia, energia canalitzada. La màgia és energia, doncs; i com a tal, no existeix una substància tal que constitueixi la màgia.
Cal tenir en compte, aquí, la limitació d'aquesta màgia. Evidentment, no hi ha infinita energia a l'univers, o sigui que la màgia tindria un límit. Parlem d'un límit en el qual s'utilitzi tota l'energia que flueix en l'univers.
Però seria correcte considerar que la màgia té aquesta limitació? En un procés físic, químic o biològic qualsevol, hi ha un increment de l'entropia i de l'entalpia (en valor absolut) i en general de l'energia lliure. Això vol dir que no s'utilitza tota l'energia, sinó que una part es perd en forma de calor. A la physis més estricta, sense tenir en compte la màgia, no és possible primerament utilitzar aquesta energia en forma de calor de manera rendible, de manera que aquesta energia lliure que surt del sistema no s'utilitza més en el sistema mencionat.

Però amb la màgia això no succeeix. Sí que hi ha encanteris que desprenen calor, però no desprèn calor la màgia en si, sinó el producte d'aquesta. I, en general, la rendibilitat de la màgia és del 100%, la qual cosa vol dir que s'aprofita tota l'energia. Això permet que l'energia consumida en un encanteri sigui molt menor que la necessària per dur a terme el mateix fenomen al més pur estil muggle.
Per molt menor entenc no la meitat, ni un quart, sinó valors infinitesimals. Els valors infinitesimals de l'energia utilitzada en la màgia és la resta de l'energia generada i l'energia consumida. Això vol dir que realment en un encanteri no es malgasta ni una mica d'energia, cosa que permet considerar que la despesa total d'energia tendeix a zero. Però dir que tendeix a zero és dir que val zero?

És possible, des del punt de vista purament teòric, conèixer aquests valors tan pròxims a zero de manera perceptible. En són mostres d'això que podem rastrejar la màgia, que deixa residus en llocs on s'ha produït màgia molt energètica; també podem conjurar un Priora incantamenta per veure el rastre d'aquesta màgia.
Aquí entrem ja en l'àmbit epistemològic de la màgia, qüestionant la nostra capacitat de conèixer-la, com també la capacitat de conèixer llurs límits, i els límits del mag que utilitza aquesta màgia.

Els aspectes de la màgia es poden separar en diversos àmbits. La màgia més fonamental, la més antiga i la més ben estudiada és la de les pocions. És per aquestes que es coneixen les bases de la màgia, i les possibles combinacions d'elements que constitueixin una substància tal que succeeixi quelcom que transcendeixi els límits de la física.
Altres aspectes molt antics i importants són l'endevinació, la futurologia i l'astrologia. Els tres tenen un element de transcendència temporal, i com en les pocions, el seu estudi fa possible la coneixença de la física d'un moment generalment futur.

En els dos casos estem parlant de pràctiques la base de les quals no és l'actuació sinó el coneixement de les propietats d'allò que succeeix. Això fa pensar que, més enllà de poder trobar rastres d'energia deixats per la màgia, és possible identificar i interpretar tots els fluxos d'energia (màgics o no) encara que aquests siguin imperceptibles científicament. La capacitat dels mags de conèixer-los té diverses bases, que es redueixen a una única idea.
Considerem un flux d'energia causat per mi a partir d'un flux d'energia de l'exterior. És evident que, en tant que el rendiment de la màgia assoleix el 100%, l'energia resultant (mesurable de manera intuïtiva pel mag en el moment de fer servir la màgia) és la mateixa que l'energia utilitzada. Així, si fem màgia i resulta un valor concret d'energia, podem saber quin és el valor d'aquesta energia i, sobretot, en podrem saber les propietats, ja que és una característica de la màgia que el resultat d'aquesta sigui conseqüència de la quantitat d'energia utilitzada.
Si ens mirem esdeveniments futurs, ho fem en referència a uns patrons que sovint es poden reduir a termes matemàtics: la raó entre les distàncies entre tres planetes al cel, la probabilitat que resulti una figura en el pòsit del te, o el resultat d'un dau fet amb un os de drac, són raons matemàtiques que s'aproximen sempre a uns mateixos valors. Per cadascun d'aquests fenòmens de base material hi ha un flux d'energia que, encara que desconegut, és proporcional a aquesta raó matemàtica. Així, també podem conèixer aquesta energia a partir de raons matemàtiques; i viceversa: a partir de raons matemàtiques podem considerar un flux amb una determinada energia i, per tant, les propietats del fenomen lligat a aquesta energia.
Això es redueix a una identificació entre l'energia i llurs propietats, en els dos casos mencionats. En el segon cas, utilitzant tècniques muggles per observar la natura i comparant el resultat amb elements màgics que precediren la observació, no es fa servir directament la màgia, encara que s'ha de tenir una profunda coneixença d'aquesta per poder-ho dur a terme. I la única manera de tenir una coneixença veraç d'aquesta màgia és mitjançant el primer mètode.
En el primer mètode es parla de la tercera branca de la màgia, de la qual no he parlat encara: els encanteris. Per encanteris entenc tota aquella màgia en la qual és necessària un objecte que la canalitzi, i que té resultats immediats o a molt curt plaç.

Aquests encanteris tenen, lligats a ells, paraules. L'origen de les paraules de cada encanteri és purament basat en l'educació rebuda, ja que és possible dur a terme màgia sense saber la paraula clau de l'encanteri (com fan els nens petits). Així, les paraules no són del tot necessàries, però són de gran ajuda per canalitzar l'energia i, per dir-ho d'alguna manera, expressar amb claredat la voluntat del mag sobre aquesta energia i llur aplicació.
Una altra mostra d'això és que ja a l'antiguitat, amb els grecs i els egipcis, com també en els encanteris de màgia negra antics i actuals, és possible manipular la realitat i provocar canvis utilitzant encanteris amb estructura d'oració. Normalment es tracta d'estructures molt llargues amb una semàntica i una sintaxis complicades.
Cal veure que en la màgia actual, les paraules utilitzades pels encanteris no són angleses o de la llengua parlada, sinó que tenen una base llatina o grega. Fixem-nos que no diem “Llum!” per encendre la vareta, sinó “Lumos!”. En no tractar-se, doncs, de la llengua natural del mag, aquesta no té el significat general de “llum” sinó que és específicament un pensament de voluntat en el qual el mag expressa que vol que la vareta projecti un feix de llum per la punta. Així també es manté un control més estricte sobre la màgia, que no passarà per accident a no ser que es pensi en llatí o grec, o que s'especifiqui directament que es vol fer màgia perquè succeeixi una cosa concreta.

Aquesta limitació lingüística és en realitat favorable al mag, que no fa sinó de catalitzador: permet el pas de l'energia i la pot modificar. Això no és una característica que es pugui explicar inventant una substància ni considerant que l'individu és una font d'energia, ja que l'energia utilitzada és la del medi i es pot observar gràcies als fenòmens d'endevinació i astrologia.
De fet, la capacitat de conduir l'energia és una propietat general dels éssers vius, que absorbeixen energia del medi constantment, normalment en forma d'energia química excepte en éssers vius foto-lito-autòtrofs com les plantes. El que no és tan propi dels éssers vius és la capacitat de treure energia.

Considerant una modificació biològica en l'estructura cel·lular dels éssers màgics, que modifiqui el potencial de membrana, es fa evident que hi pot haver un pas de l'energia sense que aquesta pateixi una modificació. Aquesta modificació pot constar només d'una petita seqüència genètica que modifica els receptors de la membrana i en permet la variació de potencial de manera directa i voluntària mitjançant un control nerviós.
Aquesta seqüència genètica, en tant que es troba en éssers de diferents fílums, classes i ordres, i fins i tot de diferents regnes, ha de pertànyer necessàriament a un virus que arrela al genoma de l'individu hoste, que en sortiria beneficiat creant una relació mutualista. L'existència d'aquest virus és irrefutable a nivell evolutiu, però llur extinció degué ser produïda per una resistència presentada en molts individus de moltes espècies. Algunes espècies van rebre amb molta facilitat i tolerància el virus, com passà amb les unicorns, mentre que d'altres (com els humans) mostraven més recel immunològic i van acabar provocant l'extinció del virus.
Això sí: la seqüència va arrelar en els individus fins aleshores desafavorits a causa de la fragilitat immunològica, i es va fusionar amb el genoma d'aquest, de manera que es crearia un gen nou amb una dominància general en tots els casos d'heterozigots amb un al·lel muggle.

Això significa que la única diferència entre mags i muggles és una diferència genètica sense importància real, que explica la conservació de la màgia en famílies de mags; també explica l'aparició de mags fills de muggles, en tant que algun al·lel dels gens immunològics que bloquejaven la producció d'aquests enzims que causen la variació del potencial de membrana pot veure's alterat per culpa de la combinació amb d'altres al·lels.

Així, i com a conclusió d'aquest petit discurs, podem afirmar que l'existència de màgia és realment una fal·làcia com a tal; que la màgia té unes limitacions lingüístiques que en realitat són una eina de control; i que no té cap sentit fer una distinció entre un mag i un muggle, en tant que iguals però amb una seqüència genètica puntual diferent que, a l'origen, era un avantatge pels muggles, i que ara s'ha convertit en un motiu de distinció que s'hauria de descartar pel bé dels dos col·lectius.
Tornar a dalt Ir abajo
Compartir este artículo en : reddit

La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral :: Comentaris

Sense Comentaris.
 

La màgia a la realitat, al coneixement i a la moral

Tornar a dalt 

Pàgina 1 de 1

 Temas similares

-
» I el càncer desapareix per... art de màgia?
» BBC Central - "La màgia existeix"
» Filosofia i màgia no semblen barrejar-se bé

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Hogwarts Express :: Periòdic Profètic :: Notícies-
Canviar a: