Filosofia i màgia no semblen barrejar-se bé

Vaig entrar a la Biblioteca. Portava tres dies prenent apunts de caire filosòfic, establint axiomes, principis i premisses que s'allargaven més i més. Una carpeta plena de fulls i més fulls, tants fulls que havia hagut d'ampliar el tamany interior de la carpeta.

Vaig fer un gest amb la vareta, conscient que seria inútil. No, no va aparèixer cap llibre. En el fons ja sabia que no hi havia moral específicament màgica, com tampoc hi havia metafísica ni cap teoria del coneixement que contingués de manera implícita una faceta màgica.
Sí, totes les teories muggles es podien aplicar al món màgic com a societat, però no es podien aplicar a la màgia en si. I això és el que jo pretenia.

Vaig tornar a donar un cop d'ull, de la manera més usual, a tots els prestatges, no fos cas que hagués formulat malament l'encanteri i algun llibre de contingut útil no hagués passat pel sedàs.
Res. Ni rastre. Només hi havia... un tractat del segle tretze. I tenia més a veure amb la història pre-EISM, on s'establia un valor moral de relació pacífica, prudent amb els muggles.

- Merda... - vaig murmurar, mosquejat; només em quedava el Dept. de Misteris, i em feia una mica de ràbia haver d'anar fins a Londres per tornar-ne amb les mans buides -. Quina-gran-merda...

m vaig dirigir cap a les taules de la biblioteca amb uns quants llibres de pocions, per veure si trobava el que buscava d'una vegada. Quan m'hi acostava vaig veure que hi havia el James. Argh.

Anava a donar mitja volta i marxar abans no em veiés, però ell va dever notar que el mirava, perquè em va tornar la mirada un moment. Apa, massa tard. Vaig respirar fons.

Primer em vaig plantejar girar cua igualment, però quedaria molt desconsiderat i maleducat per part meva. També podia asseure'm a parlar amb ell, fet i fet, potser ja m'havia llegit la ment només arribar i ja ho sabia tot. En aquell cas, podia ser que o a)no vulgués saber res de mi, b) li fos ben indiferent o c) es preocupés pel tema i comencés a fer-me preguntes.

No va ser fins al cap de ben bé un minut que no em vaig adonar que estava allà parada com un estaquirot, rumiant, com si fos una tercera persona analitzant la situació des de fora. Devia semblar estúpida.

- No pateixis, no ets estúpida - vaig dir en veu alta sense girar-me cap a ella -. Només... una mica massa obsessiva. Penses massa, m'ho poses molt fàcil.

La relació amb la Georgia mai havia estat dolenta, però tampoc hi havia contacte. La noia era molt tancada, i jo... bé, jo havia estat sempre molt poc predisposat a conèixer altra gent.

- Pots seure, per cert, mentre no toquis cap dels fulls que hi ha escampats per sobre la taula - vaig dir mentre prenia jo una cadira i m'asseia.

Vaig fer un sospir i vaig somriure. Després vaig pensar que potser es notava que enia els ullals més afilats que no pas feia dos mesos i em vaig tornar a posar sèria.

Em vaig anar a asseure a la seva taula amb compte de no posar el llibres sobre cap dels seus papers; no semblava que li agradés ficar-se amb la vida dels altres, tot i que tot sovint es ficava dins les seves ments.

- Lamento que hagis de sentir tot el que penso -li vaig dir fluixet, ab un to de resignació-. Amb una persona que els pateixi ja n'hi ha prou.

Vaig agafar el llibre que quedava a dalt de tot i vaig començar a passar pàgines, buscant l'índex, que havia de ser davant o darrere.

- L'índex és darrere, i els ullals els tens del mateix tamany que sempre. I no, no he de sentir tot el que penses... però la teva ment m'interessa més que la de mig Hogwarts junt.

Adonant-me que no podria fer les dues coses alhora, vaig deixar el que estava fent i la vaig mirar a ella.

- I tens raó, no m'agrada ficar-me en les vides de la gent. Les vides no són interessants, només contenen fets. Les ments contenen cada record d'aquests fets, i les reflexions que se'n fan, i les que no... Les ments parlen de la persona. I m'agrada el que explica de tu, la teva...

- Sí? - vaig fer amb un to de veu amarg-. Doncs a mi no. I a la majoria de la gent tampoc no li agradaria. Aleshores hi ha els que senten pena per mi i miren de protegir-me, o els que passen de tot i es prenen les bones noves com si només tingués un refredat.

L'Erik el primer, l'Agatha el segon. I el James Bohr segur que m'anava a fotre el sermó.

- No sé què li veus d'interessant a la meva ment... potser que està una mica esquizofrènica, ara que en som dos, aquí dins?

- Ja t'he dit que el que passi a la teva vida no és important, en comparació amb el que passa amb la teva ment. I la teva ment és la cosa més ordenada i perfectament classificada que he vist mai.

Vaig riure per sota el nas.

- M'interessa la teva ment perquè em costa relativament poc entendre cada faceta de la teva personalitat, de la teva ànima... però sóc, malgrat tot, incapaç d'entendre el conjunt. Sembla impossible, oi?

- Què és el que no entens? - vaig preguntar-li-. La meva ment no té cap secret. Sóc una persona sensata, responsable i endreçada, i crec que la meva ment és igual.

Oh, no, no tocava ni sermó, ni preocupació, ni passotisme. Pel James només era una objecte d'observació.

Vaig respirar fons i vaig mirar de calmar-me. Així, molt bé. Serenitat, siusplau.

- Si et puc respondre res que et serveixi d'ajuda per entendre alguna csa important, no et tallis -li vaig dir amb la meva veu afable de normalment-. Si de veritat t'interessa, no em fa res.

- Exactament. Entenc tot el que hi ha a la teva ment, és molt clara i assenyada. Però el total no em quadra amb el que veig en el dia a dia...

Vaig sentir-me una mica malament quan vaig sentir allò de l'objecte d'observació.

- Georgia, si només fossis un objecte d'observació no t'ho explicaria, et deixaria fer i punt. Seràs un objecte d'observació el dia que t'oblidis de prendre't la poció; aleshores sí, que deixaré de tenir en compte qui ets i només pensaré què ets, almenys fins que surti el sol...

- Ja -vaig assentir, empassant saliva.

"Mentre em prengui la poció no em passarà res."

Vaig buscar a l'índex. Allà no hi era. Vaig provar amb el llibre següent.

- Però sé que molta gent no ho veu així -vaig dir-. N'hi ha que només tindran en compte la meva condició. I crec que és el més sensat, allunyar-se del perill. Per tant, el més sensat per part meva... què seria? Dir-ho a tothom perquè es prenguin precaucions i així protegr la gent? O dur-ho en secret per protegir-me a mi del rebuig? A qui és més sensat protegir? Encara no ho tinc clar. Em molesta no tenir les coses clares. Em posa nerviosa i em col·lapso, necessito saber què he de fer a continuació en cada moment.

- Si ho expliques, als altres no els fas cap benefici sinó que els espantes, i a tu et perjudiques. I si no ho expliques... als altres no els fas cap benefici, però tampoc cap mal, i a tu et beneficies.

Vaig mirar el piló de llibres.

- No la trobaràs en aquests, has d'anar a la secció prohibida. Et dóno el meu permís per buscar-hi el que necessitis.

Vaig fer un sospir resignat quan em va dir que havia d'anar a la secció prohibida. Esperava poder-ho evitar.

-Gràcies. Ja tenia el permís preparat per si de cas. Suposo que no et fa res que ja l'hagi escrit. Només l'has de signar.

Li vaig allargar el pergamí.

Jo, James Bohr, professor de Hogwarts, dono permís a Georgia Gray per accedir a la secció restringida er realitzar la seva recerca per a un treball de Defensa Contra les Forces del Mal.

- De moment en tinc, la vaig comprar. Però he pensat que com abans aprengui a fer-la, millor. La necessitaré tota la vida.

- Sí, perquè és relativament complicada de fer... I bastant llarga. - vaig fer un gest amb la vareta, recollint-ho tot -. Un consell... Dius que n'has comprat, però que en penses fer. Et sortirà més barat, però abans de prendre la teva pròpia elaboració fes un parell d'intents en fals, sense fer-les servir... i per provar si funciona hi tires una fulla de menta. Si la fulla es torna vermella està ben feta, però immediatament es contamina de menta i es torna inútil.

Va mirar-me una mica estranyada, mentre feia un gargot al paper.

- No ho diu, al llibre, això... Però t'anirà bé saber-ho, per no jugar-te-la.

Vaig ficar-ho tot dins la carpeta i vaig fer un gest per marxar.

- Apa, sort amb la recerca d'aquesta recepta!

[Surto del tema]

-Ah... d'acord, gràcies -vaig dir, apuntant-m'ho tot-. Ja m'havia muntat un pla, però era molt més arriscat, i això em facilitarà molt les coses...

La idea era prendre la meva i, si no funcionava, fer que algú (l'Agatha, perquè l'Erik era incapaç de fer-me mal) em disparés un dard amb la poció bona. Però bé, aixó m'estalviava la Possibilitat C (emmetzinar-me sense voler-ho).

Vaig veure com el James recollia les seves coses i marxava, i jo també vaig marxar, però en direcció contrària, cap a la secció prohibida.

[tema acabat]