La nova temporada de Carraway's [Ursula]

Vaig baixar d'una revolada les escales, mirant el rellotge. M'havia entretingut fent el ronso al llit (en tenia més motius des que amb mi hi dormia la Skye) i, entre que m'havia volgut dutxar, esmorzar i fullejar el diari, passaven cinc minuts de l'hora acordada amb la Ursula per començar amb els dissenys nous.

Vaig plantar-me a baix i vaig mirar al meu voltant, buscant la noia, però aleshores vaig caure en que ella encara no tenia la clau del local i que no podia entrar. De seguida vaig sortir a fora.

- Passa, Ursula... Em sap greu l'espera - vaig somriure-li, cordialment.

Havia quedat amb en John a les 10.30 per a la sessió fotogràfica de la nova temporada de Carraway's.

M'havia llevat d'hora, no volia fer tard. Vaig arribar cinc minuts abans de l'hora acordada, però la botiga encara no estava oberta.

Deu minuts més tard es va obrir la porta i va sortir en John.

- Passa, Ursula... Em sap greu l'espera - Em va dir, des del llindar de la porta, somrient.

Li vaig tornar el somriure.

- No pateixis, no passa res. Jo acabo d'arribar!

I vaig entrar a la botiga, mirant arreu.

- Quines ganes de començar que tinc! - Vaig dir, amb emoció continguda i ajuntant les mans mentre feia petits saltets (no exagerats, d'emoció)

Va entrar, emocionada. No vaig poder evitar un somriure, mentre anàvem cap al centre de la sala on hi havia diversos maniquís amb vestits nous, encara sense acabar, que requerien una model real que mostrés com quedaven quan qui els portava es movia.

- Bé, Ursula... - vaig dir, posant-me seriós -. A partir d'ara, ens centrem en la feina. I quan dic "ens centrem en la feina" vol dir que TOT el que passi per la teva ment, com també per la meva, estarà relacionat amb la feina.

Vaig agafar un primer conjunt que hi havia per allà.

- Posa-te'l, vull veure com et queda - vaig somriure-li -. Farem els retocs que calgui, i aleshores farem les fotos.

Vaig allargar-li la roba. El conjunt estava format per un vestit curt, de color beix, amb unes filigranes blanques i negres a la part de baix; les mànigues, de tres quarts, també tenien la filigrana a l'extrem. A sobre del vestit beix hi havia una peça marró, que cobria les espatlles i els braços de la noia fins al colze, i que també amagava una mica el coll del vestit.

Vaig assentir, seriosa, quan em va dir allò de "Profesionalidad, ante todo, profesionalidad".

- No et preocupis, John, que si hi ha alguna cosa que no m'agradi, t'ho faré saber. Per això em vas contractar, no?

Vaig agafar el vestit que em donava en John i vaig anar cap a l'emprovador.

Quan vaig sortir, ja duia el vestit i la part que cobria les espatlles. Vaig donar una volta, sobre mi mateixa.

- Vale. El vestit és molt cómode. L'entallatge s'ajusta perfectament a les espatlles i a més a més deixa prou llibertat de moviments.

Em vaig mirar al mirall. El vestit era molt maco i quedava molt extremat amb el detall de posar una torereta per sobre les espatlles.

- Hmm... - Vaig fer, torçant el cap a costat i costat.- Et puc fer un suggeriment?

Vaig posar-me el braç a l'esquena i vaig agafar un tros de roba, de manera que el pit quedava més ajustat però una vegada passava aquella pinça, el vestit queia amb elegància.

- Jo li agafaria una pinça aquí, de manera que es vegi com dos seccions diferenciades. Més tipo faldilla, però agafada des de sota el pit. M'explico? - Vaig tornar-me a mirar al mirall - I si ho provéssim amb la pinça agafada per una agulla i amb unes mitjes negres?

- El tema de les mitges era evident, les tens allà sobre - vaig dir.

Vaig agafar una agulla i vaig fer una puntada allà on ella agafava el vestit. Després, vaig allunyar-me'n una mica.

- Està bé, però vull veure't del tot vestida amb les mitges i aquelles sabates que t'he deixat allà - vaig dir, assenyalant una capsa que hi havia al costat de les mitges.

Vaig fer un gest, indicant-li que s'anés a canviar i es posés les mitges i les sabates. Si quedava bé, adobaria aquella agulla i ho cosiria, i faríem alguna fotografia.

Vaig anar cap on éren les mitjes i les sabates i em vaig endur les dues coses cap a l'emprovador.

Em vaig posar les mitjes, amb delicadesa, sense trencarles.

Éren negres i una mica transparents. No éren del tot opaques. I tenien un petit dibuix brodat que feia la forma d'uns rombes grans i en l'encreuament de cada rombe, hi havia un llaç.

Em vaig posar les sabates, negres i senzilles i vaig córrer la cortina de l'emprovador.

- I doncs? - Vaig preguntar-li a en John.

Vaig fer un somriure. "Perfecte", vaig pensar. De seguida vaig acostar-me a la noia amb la vareta en mà, un fil i una agulla, i d'un gest de vareta aquell punt on havíem de fixar la roba, marcat amb una agulla, va quedar cosit i ben maco.

- Anem a fer una volta - vaig dir mentre em posava l'americana -. Vull veure com et mira la gent quan passis, i de pas farem alguna fotografia.

Vaig somriure-li, cordialment, i vaig convidar-la a sortir.

Vaig mirar el resultat final al miral. Perfecte.

- M'encanta, John! - Vaig dir, sincerament.

Després em va dir que volia que sortís al carrer.

- De...de veritat hauré de sortir així d'arreglada?

Però ell ja era fora de la botiga, aguantant la porta per a que jo pogués sortir.

Vaig somriure àmpliament i vaig sortir de la botiga.

- I ara, què? On tenies pensat en anar a fer les fotografies?

- Aquí mateix, pel poble... no vull fotos d'estudi, no mostren la part més dinàmica dels vestits - vaig treure la càmera, una càmera digital muggle bastant bona -. Somriu!

Vaig fer un parell de fotos mentre caminava pel poble. Es veien cases de fons, edificis... Quedava bé, i la llum no era molt i molt exagerada.

- Només fixa't en com et mira tothom - vaig dir, en un murmuri a cau d'orella perquè la gent no ens sentís.

La noia va girar el cap, mirant al seu voltant. Tothom qui passava pel carrer se la quedava mirant, i és que estava maquíssima.
Vaig fer un parell de fotos més. Quedava perfecte, aquell vestit, era realment preciós.

I ell va començar a fer fotos. Mentre caminava, mentre mirava endarrere, mentre pujava un esglaó...

La gent es parava a mirar-nos, però no em vaig sentir gens cohibida. Al contrari.

Em va agradar.

Però com que va dir que no volia fotos d'estudi, no vaig posar. Simplement intentava ser jo.

- Ets un d'aquells dissenyadors que vol "estil natural" a les seves fotografíes, no? - Li vaig preguntar, mentre saludava amb la mà a un parell de senyores que se'ns havien quedat mirant.

- Majoritàriament, sí - vaig dir -; però depèn del vestit. Hi ha vestits de gala, d'aquells de vint-i-un botons, que a l'estudi queden molt bé.

Vaig somriure quan vaig veure la gent. Es paraven, se la miraven, i després em miraven a mi fer fotos. Devia ser una mica estrambòtic.

- Suposo que ets conscient que, més enllà de posar per les fotos i passejar amb vestits, hauràs d'assistir a diverses gales i actes similars - vaig dir mentre seguia fent fotos; ella anava saludant la gent que la mirava, simpàtica -. No m'agraden les desfilades, però vindràs amb la Skye i amb mi quan haguem d'anar a algun acte important.

Em vaig girar de cop cap a ell.

- Com? - Vaig dir, sorpresa - Gales i festes d'aquestes guais? - Vaig obrir els ulls i la boca - You are kidding... Per descomptat que vindré amb tu i amb la... - Vaig parar de cop quan vaig adonar-me que m'havia dit el nom d'una noia.

Vaig somriure, trapella.

- La Skye - Esperava no haver fallat amb el nom - I es pot saber qui roba el temps del meu jefe...?

- La meva xicota - vaig dir, amb un somriure de somiador als llavis -. Ja te la presentaré quan hi sigui, que avui és a la Conselleria, treballant.

Vaig fer un parell de fotos més.

- Tornem cap a l'estudi, hi ha un altre vestit que vull que t'emprovis - vaig dir mentre feia mitja volta -. I a tu qui et roba el temps, Ursula? A part de mi i la feina, és clar...

- Ja tinc ganes de coneixer-la - Vaig dir, contenta.

Vaig assentir quan em va dir que volia que tornéssim a la botiga. Vam començar a caminar, quan va dir una cosa que va fer que se'm formés un nus a l'estòmag.

- I a tu qui et roba el temps, Ursula? A part de mi i la feina, és clar...

Vaig para en sec.

- Què...què vols dir en qui em roba el temps? - Vaig dir, nerviosa - L'escola i els deures, per descomptat.- Vaig dir fent un somriure torçat mentre intentava passar la vergonya.

- Mira, a tu pràcticament no et conec, però al Sam li donava jo el biberó... - vaig riure -. I no es posa tan nerviós sense motiu.

Vaig obrir la porta i la vaig convidar a entrar.

- I intueixo que tu tampoc... - vaig treure-li la llengua -. Va, passa, que tinc un altre conjunt que vull que t'emprovis.

- En Sam, nerviós? - vaig dir, intentant empassar el nus que s'havia format a la boca de l'estómac - N-no crec que estigui nerviós per res, en Sam. - Vaig dir, com qui no vol la cosa.

Va obrir la porta i em va treure la llengua quan em va insinuar que jo també m'hi posava, però no sense motiu.

- Jo...jo no em poso nerviosa, John - Vaig dir, notant com les galtes se m'encenien.- No tinc motius per posar-m'hi.

"Segur que no?" Va dir una veueta dins meu.

- Ah, no estàs nerviosa? - vaig riure -. Així, ets tartamuda a estones?

Vam entrar a la botiga, disfrutant de l'escalfor que a dins hi havia i que a fora no havíem pogut trobar.

- Vinga, treu-te aquest vestit... - vaig dir, mentre començava a preparar l'altre conjunt.

- S-sí - Vaig contestar una altra vegada entretalladament per culpa de la vergonya - A estones. Em passa des de petita. (xD)

Vaig anar cap al vestidor, desitjant que deixés estar el tema d'en Sam i que no preguntés per res del món que havíem fet després que ell marxés el dia de la reunió.

Em vaig treure la roba i la vaig deixar delicadament penjada al seu respectiu penjaroba. Vaig agafar la cortina del vestidor i em vaig tapar el cos, deixant veure només el meu cap i part de les meves espatlles.

- Què vols que em posi ara, John?

Vaig acabar de preparar el conjunt i li vaig portar.

- Això.

Era una senzilla combinació d'una brusa, de color fosc i sense mànigues, que amagava l'escot però ressaltava el volum del pit; i una faldilla de color rosa, curteta, amb un estampat dissimulat. També incloïa un cinturó negre i unes sabates a joc.

Vaig agafar el conjunt que m'atansava en John i vaig tancar la cortina.

Em vaig posar la blusa. I després la faldilla. I tot seguit ho vaig acabar amb les sabates i el cinturó que feien joc.

- La blusa se suposa qur va per dins de la faldilla, oi? - Vaig preguntar, quan vaig obrir la cortina de l'emprovador.- I la faldilla... La noto rara. No me l'hauré posat al revés, oi?

Em vaig mirar el meu reflexe. Sí, semblava que me l'havia posat del revés.

Aviam què hi deia en John.

- Euh... Sí, te l'has posat del revés - vaig dir, divertit -. La brusa ha d'anar per dins, però no tan cenyida al cos.

La noia va tornar-se a ficar a l'emprovador, mentre jo seguia ordenant caixes i movent coses. Vaig preparar el maniquí amb el primer model, el que s'havia posat; el maniquí era una còpia més o menys exacta del cos de la Ursula, sense cap ni cames ni braços.

Vaig tornar a tancar-me a l'emprovador i em vaig posar bé la faldilla i la camisa tal i com m'havia dit en John.

- Com ho veus ara, John? - Viag dir, descorrent les cortines i sortint una mica de l'emprovador.- És així com ha d'anar la camisa? M'has dit que no me la posés tant cenyida...

Vaig girar el cap per mirar-me al mirall com em quedava pel darrera i no ho veia del tot malament.

Vaig veure el conjunt que m'havia posat abans, que ja era en un maniquí. Vaig somriure.

- Aquest es vendrà molt bé, és preciós.- Vaig dir, referint-me al vestit del maniquí.

Vaig acostar-me a ella i vaig fer un parell de retocs a la part de les mànigues, i vaig cenyir una mica la brusa.

- Així està perfecte...

Vaig assentir, quan va dir allò del vestit del maniquí.

- Sí, és maco...