Muntant la botiga [Lily]

Estava davant del local de la botiga, fent equilibris màgics amb el gran cartell amb el logo de Carraway's, fent-lo levitar per enganxar-lo als dos grans ganxos que acabava de clavar a la paret, sobre l'aparador.

"Una mica més cap a la dreta... no tan cap a la dreta, idiota!", anava pensant mentre buscava la posició idònia.

I allà estava, al mig de la plaça apuntant al cartell amb la vareta mentre aquest cartell es movia cap a totes bandes excepte cap a on jo volia.

"Coi de rètol... Hauria de fer com tots i penjar una petita placa de llautó a la porta..."

Anava menjant una granota de xocolata per els carrers de Hogsmade. M'havia escapat de Hogwarts per un dels passadissos secrets per anar a tranquilitzarme per el poble. Primer la tenda de llaminadures, després passeig per el poblet, com sempre.

Llavors va pasar una cosa que normalment no pasava. Un home intentava colocar un rètol, però no acabava de sortir-se'n. Vagi decidir apropar-m'hi.

-Hola... Si vols et puc ajudar, amb dues persones l'encanteri surt millor.- Vaig somriure-li.

- Eugh... D'això, gràcies - vaig murmurar amb un somriure mentre la noia treia la vareta i m'ajudava.

En un moment el rètol va ser al seu lloc. Perfecte. Amb ajuda havia estat més fàcil. No era que no sapigués fer levitar les coses, senzillament no acabava de veure clar com posar-lo de manera que quedés bé. Amb aquella noia en un moment ho havíem enllestit.

- Moltes gràcies... - vaig dir, guardant la vareta -. Et puc agrair això d'alguna manera?

Vaig treure la vareta i vaig ajudar-lo a possar el rètol. En dos segons ho vam tenir enllestit.

-No fa falta.- vaig dir-li.- Ah, em dic Lily. Lily Bell... Vostè és el senyor Carraway o només treballa a la botiga?- vaig dir, senyalant el rètol.

Vaig acabar la granota i vaig fer una boleta amb l'envoltori.

-No vull semblar una xafardera, eh...?

- Sóc jo mateix. John Carraway, encantat. - vaig somriure-li -. Segur que no vols res? Algun vestit mono per seduir el nòvio? Unes boniques sabates per fer joc amb la faldilla curta dels diumenges?

Vaig convidar-la a passar. Tenia els vestits de la temporada anterior, que eren moníssims però ja no es venien en els cercles més alts de la societat (on totes les dones riques o adinerades en tenien un, ja) i me'ls volia treure de sobre. I segur que aquella noia estaria encantada amb un vestit de Carraway's gratis.

- Fes un cop d'ull i, el que més t'agradi, t'ho quedes - vaig somriure-li.

Vaig fer una petita ganyota imperceptible quan va parlar del nòvio, però després em vaig quedar de pedra mirant-lo.

-Si? De veritat?- vaig tornar a la realitat i vaig negar.- No, ho sento no puc no ens podem permetre... Bé, no tinc diners ara...

Igualment em vaig mirar els vestits amb un somriure, eren de la temporada anterior, però a mi ja m'estaven bé. Mai em comprava roba de la temporada.

- I qui t'ha dit que l'hagis de pagar? - vaig somriure-li -. Aquesta roba no la vendré, i em queden una dotzena de peces molt mones.

Vaig somriure-li.

- I no tots els dies es presenta la ocasió d'endur-se a casa una peça de Carraway's per la patilla... No és una marca barata, precisament...

No vaig seguir parlant, sinó que me la vaig mirar. Aquella noia ja sabia que Carraway's era la marca de roba més famosa d'Europa, com també sabia que el noi que tenia davant era un dels dissenyadors més famosos i rics del planeta.

- Si vols t'ajudo a triar. Estic segur que en podem trobar un que et quedi que ni pintat.

Hòstia puta.

Vaig mirar-lo com si em parlés en marcià.

-De debò? De debò?? Aix Si Si Si!- vaig somriure- M'ajudes a decidir?

Vaig mirar insegura la roba i després al noi, després vaig caminar cap a la roba, contenta.

-Mmmm què em quedaria millor?- vaig demanar-li. En allò era una negada...

- Hmm... - vaig mirar-me la noia, de dalt a baix, i després vaig acompanyar-la fins als penjadors amb roba -. Depèn de si vols alguna cosa més... de diumenge, o més aviat un vestit per ocasions molt especials.

Hi havia aquell vestit blau, llarg, tan apropiat per esdeveniments especials com casaments, balls...

- Si fos això segon, aquest vestit blau et quedaria magnífic.

Després vaig tornar-me a mirar la noia.

- I si el que busquessis fos una cosa més... bé, allò que et poses quan vols anar guapíssima però no vas a cap casament... - vaig agafar un parell de conjunts -. Aviam, tenint en compte que tens uns uns pits considerables, el conjunt de ratlles vermelles i negres amb la faldilla negra i les dues cintes vermelles t'aniria com l'anell al dit.

Vaig allargar-li aquell conjunt. Era una brusa de ratlles vermelles i negres, diagonals, més llarga per un costat del cos que per l'altre, com tallada en diagonal per la part de baix; de màniga curta, amb un escot no molt exagerat però que realçava la seva figura. I l'acompanyava una faldilla mitjana, que li arribava una mica per sobre dels genolls, amb una filigrana d'una cinta vermella. Molt coquetó, el vestit. Molt mono, no molt... exagerat.

- Això, amb unes sabates senzilletes (no esportives, però un taló baix o unes ballarines)... - vaig agafar les sabates que em van semblar més apropiades -. T'ho has de provar. Vinga, cap a l'emprovador!

Vaig escoltar el que em va dir, sense perdre'm molt. Vaig agafar el que em va donar i vaig anar cap a l'emprovador. Aquell home sabia bé de que parlava. Vaig somriure, contenta, i vaig canviar-me la roba. Em vaig mirar al mirall una estona, vaig girar per mirar-me una mica com quedava per darrere. Vaig colocar-me bé la brusa i vaig correr les cortines.

-Com queda? Jo ho veig molt bé... Es clar que jo no sol mirar-me amb aquest tipus de roba, així que...- vaig alçar els braços, mig girant, rient.

Va córrer la cortina quan es va haver canviat del tot.

- Aviam, vine... - va acostar-se i vaig posar-li bé un detall de la faldilla -. Fes una volta sobre tu mateixa...

La noia va girar sobre si mateixa, elegant i preciosa. Definitivament, aquell vestit era l'adequat. No amagava unes cames que, encara que primes, eren certament envejables per moltes altres noies; i ressaltava aquell pit que, de per si, ja destacava.

- El teu nòvio es quedarà a quadres quan et vegi amb això posat... No et treurà els ulls de sobre - vaig somriure; li quedava perfecte.

Vaig fer una volta, quan m'ho va dir. Vaig arrufar el nas un altre cop quan va parlar de nòvios. "I dale" vaig pensar.

-Em... No tinc nòvio.- Ahá, ben resumit.

Vaig mirar-me al mirall, somrient.

-M'agrada. Queda molt bé...

- Doncs amb això no tardaràs a tenir una colla de nois darrere teu... - vaig dir, amb un somriure.

La veritat és que li quedava molt bé.

- Doncs si et ve de gust treure-te'l, estaré esperant per guardar-lo a la seva capsa, i ja te'l podràs endur - vaig fer mitja volta, cap a la barra, on estava enllestint quatre coses pels pressupostos de la nova temporada.

La noia, pel seu compte, va ficar-se a l'emprovador per canviar-se.

-Ja em... ja.- Vaig dir.- Ara me'l llevo^^

vaig entrar a l'emprovador de nou i em vaig a tornar a possar la mateixa roba d'abans. Després vaig sortir de nou amb la roba.

-Moltes gràcies de veritat... allò del rètol no era res, axí que t'ho segueixo debent, eh?

Vaig fer-li un somriure, content, mentre plegava el conjunt amb cura i el ficava dins la seva caixa; també vaig deixar-hi les sabates, sense que ella ho veiés.

- Bé, Lily... Això ja està - vaig dir quan vaig haver acabat de tancar la capsa -. Intenta no seduir gaires nois amb aquest conjunt, eh?

Vaig somriure-li, mentre li allargava la capsa i tatxava el nom del conjunt a la llista d'inventari.

"I dale, i dale, idale"

Vaig suposar que a la cara s'em veia què estava incòmoda i em vaig mossegarme el llavi. Ell no tenia culpa de res, no havia de ser antipàtica.

-Eh... no ho faré, pots estar tranquil...-vaig somriure-li - Seduir no és el què millor s'em dona, precisament.

- Bé, doncs... aquí ho tens - vaig somriure-li, allargant-li la capsa -. Espero veure't ben aviat per aquí!

Vaig quedar-me mirant la noia, com marxava amb un somriure, més contenta que unes pasqües. I després vaig anar jo cap a la rebotiga a fer quatre encanteris per comunicar la botiga de Londres amb la nova Carraway's de Hogsmeade.

[TEMA TANCAT]