Resultat de l'atzar [Matthew]

Caminava per els jardins amb la vareta damunt l'orella. Tenia el llibre d'encanteris sota el braç i caminava amb passos decidits i elegants. Com sempre, pensant en la meva casa de França. A hogwarts s'hi estava bé, però Beauxbatons... sempre seria un bon record per a mi.

Vaig apropar-me al llac. Em vaig estirar a l'herba i vaig començar a llegir el llibre d'encanteris. M'agradava estar sola. Era una cosa estranya per molta gent, però sempre que un estava sol, pensava millor.

Vaig travessar els jardins amb calma, anant cap al lloc que m'havia ensenyat la Claire.

M'agradava, el lloc. Em transmetia moltes coses, i més des del moment en què s'havia convertit en... bé, en un lloc emblemàtic per mi i la Claire.
Em vaig preguntar quan duraria allò que tenia amb ella, fos el que fos. Feia només un dia estava entrant per la porta. Feia només un dia ni la coneixia, i ara havia passat tanta cosa...

Vaig asseure'm a la gespa, observant el meravellós paisatge. Uns metres més enllà hi havia una noia llegint un llibre. Vaig aixecar-me i vaig anar fins a ella.

- Hola! - vaig asseure'm al seu costat -. Què llegeixes?

Vaig sentir una veu. Vaig somriure i vaig respondre:

-El llibre d'encanteris. M'agrada llegir-me el tema abans de fer clase, així vaig una mica més avançada.

Vaig buscar qui m'havia parlat i vaig arrufar el nas quan vaig veure l'uniforme. Segurament vendria a molestar, o potser no s'havia adonat de que era Sly. Recordaba les paraules de la Úr, dient que no els hi queiem bé per només ser Sly...

Vaig somriure i em vaig posar còmode, mirant el paisatge. Potser parlava amb aquella noia, però una part de mi seguia pensant en la Claire. No tenia clar què collons passava amb ella, no sabia en què acabaria allò.

- Curiós, no m'havia plantejat mai fer això. - vaig allargar-li la mà -. Matthew Sheen, Matt pels amics. Com et dius, tu?

Vaig alçar una cella. No es va ficar amb mi, com havia fet la Black el primer dia. No em va dir res, com feien els altres Gryffindor quan em veien.

Estrany.

Vaig agafar-li la mà, estranyada- Soc la Nyx. Nyx Luckgarden.- em vaig presentar.- Doncs va força bé, després entens millor el que t'expliquen.

Va alçar una cella, com si la meva actitud fos anormal. Vaig somriure-li, amable.

- Doncs ho provaré, si a tu et va bé potser a mi també em funciona.

Vaig estirar-me i vaig tancar els ulls. A la ment em va venir al cap el moment amb la Claire, fent-nos petons.

- També jugues a quidditch, Nyx?

Vaig estar uns segons mirant-lo amb descomfiança, demanant-me per on sortiria. No em refiava, els meus pares sempre m'ho havien dit: El dimoni es disfressa d'àngel...

-Si. Sóc batejadora a l'equip d'Slytherin-vaig creuar els braços per damunt del llibre d'encanteris.-Tu hi jugues?

Estava quieta, analitzant tot el que feia per si volia jugarme-la. «Millor no t'apropis a ells» em va dir l'Ur...

- Batedora! - vaig somriure -. Jo també, sóc el nou batedor de Gryffindor...

Vaig mirar-la un instant. Val, encara tenia el record de la Claire al cap i el gust del seu entrecuix als llavis, però aquella noia no estava gens malament.

- Doncs mira que el bat pesa i les bales peguen fort... - vaig mirar al llac -. No m'explico que una noia tan atractiva sigui també tan forta. No poden existir persones amb tantes qualitats...

Ok... ell també estava a l'equip de quidditch, també bateador. Em semblava simpàtic, però no vaig baixar la guardia. Odiava a la gent que es feia el simpàtic per després fotret millor i dels lleonets no m'en refiava.

Vaig mig somriure. Si, soc presumida i m'agradava que la gent em trobi atractiva...

-Et sorprendries.- vaig dir mirant-lo a ell un segon. No estava gens malament, però el meu cap estava més enfeinat en intentar veure'l venir- tinc més força del què pareix... gràcies pel piropo, suposo- vaig deixar el llibre a l'herba, no l'utilitzaria.

Vaig mig estirar-me a l'herba, mirant-la.

- De res, dona... És merescut - vaig somriure -. Bé, suposo que hauré d'esperar fins al novembre per veure com jugues... això si alguna bala teva no em fa caure abans.

Vaig fer-li un somriure d'orella a orella.

- Ja tinc ganes de veure el potencial dels altres jugadors, dels altres equips. El teu potencial.

Vaig tornar-li el somriure.

-Si em trobes al camp de Quidditch amb un bat a la mà vigila, només et dic això.

Vaig pensar en els altres equips.

-M'han dit que la Black es bastant tirana als entrenaments. És cert?

- Bueeenoo... - vaig dir, aclucant els ulls -. Diguem que entrenar a les cinc de la matinada no és la cosa més democràtica que ha fet... I ens fa córrer, sense escombres!

Vaig riure, mentre valorava les opcions que hi havia amb aquella noia. Semblava que cedia, que no es deixava guanyar fàcilment però que tampoc es tancava i s'aïllava. Havia deixat el llibre, i hauria jurat que en algun moment els seus ulls havien fet una mirada d'interès.

- I vosaltres? Què tal ho fa, la Possesseur?

-A les cinc de la matinada? Està boja?

Vaig riure sense poder-ho evitar.

-Ja, allò de les escombres ho havia sentit a la Gisèlle com a amenaça... en plan: "Si no em feu cas us foto a còrrer com fa la Black! Entesos?!" pero pensava que ho deia de conya.

Vaig pensar en l'entrenament de l'altre dia.

-Sap com donar-nos ànims. Entrena bastant bé. A mi m'agrada... I es normal amb els horaris.- vaig rodar els ulls.

- En moments així m'agradaria ser d'una altra residència. Potser Slytherin, així podria jugar amb tu, i conèixer aquell altre batedor de qui m'han parlat (Klaus Frotín, es deia?)...

Vaig riure. Seguia pensant que allò de les residències era molt separatista.

- Què en penses, tu, de les residències? O sigui, jo sóc nou i m'han ficat a Gryffindor com em podrien haver ficat a Hufflepuff, per dir alguna cosa... però crec que és molt sectarista, molt... competitiu. No seria millor anar tots amb tots?

-Kikus Fortin.- el vaig corregir.- Què hi ha cap problema amb els batejadors a Gryffindor?- vaig demanar, estranyada.

Vaig escoltar el que em deia i em vaig adonar que feia estona que havia baixat la guardia. Em vaig maleïr i vaig tornar a analitzar el que feia. Parlava, precisament, de les residències.

-Jo crec que la intenció dels fundadors en fer-la va ser tenir millor controlats els alumnes, si no, hi haurien molts alumnes de sisè i sense controlar, d'aquesta manera et presentes sempre amb un curs i una casa... A les escoles muggles o fan amb lletres. 1r A, i així. Doncs nosaltres amb cases... Però els alumnes van començar a voler diferenciar-se dels altres i ara les coses son com son.

Em vaig adonar de que havia parlat de muggles. Vaig baixar el cap rápidament, com sempre que se m'escapava a casa, per si rebria. Més per costum que per por del que digués el Matt.

Vaig somriure imperceptiblement quan va baixar la guardia, mostrant-se més receptiva.

- Aviam, el problema és que el batedor sóc jo... I no he jugat mai a quidditch amb un equip. Només per passar l'estona amb un amic.

Va parlar dels muggles. Vaig cloure els ulls, rememorant el temps quan anava a l'escola.

- Sí, ho sé, he estat anant a l'escola fins aquest juny passat. I hi havia rivalitat, però la manera de distribuir-nos era arbitrària. Aquí sembla que va per personalitats, amb tot el drama del barret, no? - vaig incorporar-me una mica -. Però, si va per personalitats, no estàs separant els alumnes i impedint la possibilitat que aprenguin a conviure tots amb tots?

-Uh, això es un problema...- vaig pensar en oferir-li de practicar junts, però em vaig adonar que m'anava per les rames un altre cop.

No vaig rebre, es més, ell ho sabia. Vaig escoltar el que em deia.

-Mai ho havia pensat així. Igualment, no ho veig malament. Afan de poder, jo. Doncs bé. D'acord. I em porto bé amb tots els de la meva casa. Suposo que es per no tenir problemes entre cases. Si tots son iguals no haurien de haver-hi problemes... no?

- Depèn de com t'ho miris... Gryffindor, els "valents", ens podem categoritzar generalment de suïcides. Hufflepuff, els humils, podríem dir que són els més calmats; tan calmats que sempre deuen anar a destemps. Ravenclaw, els inteŀligents, són tan intel·ligents que se'ls pot pujar al cap. I Slytherin, els obstinats, poden arribar a no baixar del burro encara que s'equivoquin.

Vaig tornar-me a estirar.

- Ara imagina't que realment posem aquests personatges exagerats a cada residència. Gryffindor semblaria un hospital, de tants ferits com hi hauria. Hufflepuff no tindria mai èxits remarcables. Ravenclaw estaria ple d'individus individuals i individualistes que no interaccionarien amb la resta. I Slytherin estaria ple de tossuts que voldrien tenir sempre la raó, però què passaria si dos Slytherin tinguessin opinions oposades?

Vaig mirar-la.

- Exactament. La qualitat de cada residència seria un hàndicap, un inconvenient. Cada qualitat és bona com a complement de la resta, no com a tret diferencial.

Vaig escoltar atentament i vaig deixar de banda mantenir la guardia sense voler-ho. Per què? Perque m'interesaba el que deia, i m'interesaba molt. Per què no dir-ho.

-Pot ser tens raó. No se... Normalment els Slys solem tenir les mateixes idees, i si camvien, no parlem d'allò. Jo, almenys, faig això.

Vaig estirar-me i el vaig mirar.

-No ho sé, jo també soc nova. Només sé que la majoria de Gryffindor m'han retirat la paraula, dels altres no opino res, no he tractat amb ells... Soc bastant antisocial. Si la gent no em parla, jo no parlo.

- Així em puc considerar afortunat de no tenir ni idea que Gryffindor i Slytherin tenen mal rotllo, i d'haver-te parlat? - vaig dir, somrient-li.

Me la vaig mirar. Era mona. Em recordava una noia amb qui m'havia embolicat un temps enrere.

- I per què no et parla, la gent? - vaig dir, aprofitant que havia baixat la guàrdia una altra vegada; se li notava en la mirada -. Ets guapa, atractiva, simpàtica i intel·ligent... la gent no és del tot conscient del que es perd, no parlant amb tu.

Vaig estirar-me.

-No ho sabies?- vaig somriure.

Vaig veure com em mirava i vaig alçar una cella. M'estava fent un anàlisi o què?

-Ho sé.- Després em vaig tapar la boca. On havia quedat la modèstia?- Perdó. Emmm... Diguem que normalment estic de dolentes i soc bastant borde. Avui m'has trobat bastant de bones i mira. A més, no se per què sempre ha sigut com si portés un enorme cartell que digués: Estic bé sola, no em molesteu... així que tothom li fa cas, al cartell.

- Jo no li penso fer cas, al cartell, que ho sàpigues. - vaig somriure-li -. M'has caigut massa bé com per fer cas a un cartell.

Vaig tornar a girar-me cap al llac.

- I el dia que et trobi de dolentes... doncs mira, coneixaré la Nyx de dolentes. Segur que no és tan "dolenta", només deu tenir un punt borde. I segur que mola!

Vaig mirar-lo com si fos un alien.

-A veure com t'ho explico...- Vaig pensar i vaig acabar mirant el llac, on ell mirava.- Veus el llac? doncs si conèixes a la Nyx borde crec que estaries fent companyia al calamar. Per què? Mala llet, suposo.

Vaig riure.

- Oh! Doncs em faries un favor, perquè encara no el conec, el calamar... - vaig dir, fent broma -. De tota manera, confio en que veure'm a mi deu fer passar el mal humor.

Vaig picar-li l'ullet, esperant la seva reacció. D'acord, des del moment en què havia baixat la guàrdia havia exagerat una mica el flirteig. El que en diríem "canyes" o "xarxes".

- Bé, de tota manera... si mai estàs de mal humor i et ve de gust desfogar-te, m'ho dius i jo m'encarrego de tot. - vaig dir, deixant anar una altra insinuació mal dissimulada.

Mmmmm vale, no era cosa de la meva imaginació, estava lligant amb mi descaradament. Vaig somriure quan ell em va fer l'ullet. Vaig decidir jugar una mica.

-Tant guay et veus? La modèstia existeix, saps?

Mira qui parla- em va dir la meva veueta interior.

Vaig escoltar el que em va dir i no vaig poder evitar riure'm de valent.

-T'encarreges? I com? No soc fàcil de calmar, jo.