A MATTHEW SHEENIN MEMORIAMPerhaps you are the morning bird singing joyfully at sunrise, or the butterfly that dances so carelessly on the breeze or the rainbow of colors that brightens a stormy sky or the fingers of afternoon mist delicately reaching over the mountains or the final few rays of the setting sun lighting up the skies edging the clouds with a magical glow.I miss your being but I feel your presence, In whatever form you choose to take, however you now choose to be.Your spirit has become for me a guardian angel on high guiding, advising, and watching over me.Ens fa mal comunicar-los, senyors i senyores, que hem d’acomiadar-nos d’un estudiant una vegada més. En Matthew Sheen, un jove Gryffindor de sisè curs, ha estat trobat mort als passadissos de l’escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts. Se sap que ha estat un assassinat màgic, malauradament. Volem donar el nostre condol a la seva família, als seus amics, a tots aquells que l’estimaven i que ara de ben segur que el trobaran a faltar. En Matthew era un jove criat a Itàlia. Amant de la música i de l’art, amic lleial, persona honrada. La seva pèrdua afectarà sens dubte a moltes persones, i al Periòdic volem donar el nostre condol i suport a tots aquells que van conèixer el Matthew i que el van apreciar i estimar. El Problema és, senyors, que la mort del jove Matthew representa molt més que una pèrdua. És, juntament amb l’assassinat de la senyoreta Elizabeth Speckhart, una injustícia. Una injustícia que sembla estar-se allargant massa, deixant una aura d’incomoditat i impotència planant per sobre els nostres caps. Hi ha rumors que diuen que les dues morts podrien estar relacionades. Si és així, el Periòdic estarà alerta per si hi ha novetats. Ara per ara, però, centrem-nos en esperar, en desitjar que les ànimes d’aquells que han mort injustament arribin a bon port navegant per les ambigües aigües del més enllà.Sempre és dur acomiadar-se d’algú. I si és algú que s’ha fet estimar, com el Matthew, encara més. Quan vulguem recordar-lo, mirem el cel. Ell hi estarà anant, ara. Diuen que cada àtom del nostre cos va formar part un cop d’una estrella. Potser no està marxant. Potser està tornant a casa.