Donant les gràcies [SAM]

Havia arribat esbufegant de la Sala Comuna als passadissos de l'escola. Vaig mirar a dreta i esquerra. No el veia enlloc.

Em vaig acostar a una noia i li vaig preguntar.

- Perdona, què has vist en Sam Lukeson?

La noia va negar amb el cap.

- Val, gràcies.

Vaig girar-me un altre cop cap als passadissos.

-SAM! - Vaig cridar, amb totes les meves forçes. Bé m'havia de sentir un dia o l'altre.

Anava de tornada cap a la Sala Comuna de Hufflepuff quan vaig sentir el meu nom. Em vaig girar, sobresaltat. Era la veu de l'Ursula, n'estava segur.

- Ursula! - vaig exclamar, cap a on venia la veu.

Vaig posar-me a caminar cap a la direcció contrària d'on anava, cap a la veu. Em va costar veure-la amb tanta gentada, però la vaig poder localitzar.

- Ursula! - vaig fer, alçant els braços per sobre el cap per fer-me veure -. Sóc aquí!

I llavors el vaig veure. Al mig del passadís, alçant les mans, cridant el meu nom.

Vaig esprintart els ultims metres que em quedaven de distancia (que ja es dificil a Hogwarts i mes amb tacons) i quan vaig arribar a ell no vaig calcular be i vaig acabar l'esprint amb una topada amb ell que vaig convertir en una abraçada d'os.

- Gràcies, Sam! ^^ - vaig dir, contenta.

Vaig riure, sorprès, quan va abraçar-me. Li vaig tornar l'abraçada, i vaig dir:

- De res, no es mereixen. Sóc un home de paraula.

Vaig mirar-li els peus, i vaig dir, amb un somriure torçat.

- Interpreto que ja has rebut el paquet i que t'ha agradat, senyoreta.

Em vaig mirar les sabates, orgullosa i una mica enrojolada per la correguda.

- Son maques, eh? Moltissimes gracies, de veritat, no em pensava que et contestes tant rapid. Te'n dec una.

Me'l vaig mirar. La seva expressio no era la de l'altre dia sota la planra.

- Et passa alguna cosa? - vaig demanar, preocupada.

Vaig negar amb el cap, somrient.

- No, no em passa res. Només és que m'agrada fer feliç a la gent, i aconseguir-ho té un efecte... Bastant positiu en mi.

Vaig inclinar una mica el cap cap a un costat, i vaig dir:

- I en aquests moments, ni amb que et fessis invisible amagaries la teva felicitat, Ursula...

- I quins efectes aconsegueix en tu la felicitat dels altres, senyor lukeson, si es pot saber? - vaig dir, creuant-me de braços, divertida.

Em vaig posar vermella, quan va dir lo de la felicitat. Sempre em cohibia una mica que notessin els meus sentiments.

- Més felicitat. Això és tot. Veure als altres feliços gràcies a mi em fa més feliç que res.

Vaig fer un gest amb el cap per assenyalar endavant.

- No ens quedem aquí parats, caminem o alguna cosa, que estem al mig com el dijous, aquí plantats.

Va proposar que ens apartéssim. Ho vaig trobar bé perquè la gent ja començava a fer-nos males mirades quan passava.

- Que proposes que fem? Anaves a algun lloc o vols fer alguna cosa? - Vaig demanar, educada.

- Ah! I una cosa, diga'm Ur... Has passat una barrera que costa molt. I Ur no li deixo dir a tothom, eh! - Vaigi dir, picant l'ullet.

- D'acord, Ur - vaig fer, somrient.

Vaig agafar-la del braç i la vaig enretirar una mica per evitar que se la mengessin una manada d'alumnes de primer que passaven corrents per allà.

- Doncs... Com vulguis. Si vols, anem al nostre amagatall.

Vaig picar-li l'ullet, donant-li a entendre que el 'nostre amagatall' no era més que aquell Philodendron Giganteum.

- Em sembla perfecte, Sam.

Vaig mirar cap a fora, per la finestra. Feia un dia assolellat, i continuava fent calor, molta calor.

- Sam, què et sembla si m'esperes al nostre amagatall? Vaig a buscar una mica de beguda i alguna cosa per a picar a les cuines, et sembla bé?

- Fet. T'espero allà.

Vaig somriure-li i vaig dirigir-me als jardins, cap a aquella gegantina planta on havia conegut l'Ur.

[Surto del Tema]

(Obro als jardins)

Vaig veure com s'allunyava cap als jardins, així que jo vaig girar cua i me'n vaig anar cap a la cuina, a buscar alguna cosa per passar la calor.

[TEMA TANCAT]