La tardor comença amb tempesta

Vaig travessar els jardins buscant un lloc on relaxar-me. El pi de sempre era lliure, i tenia un meravellós llit de fulles que anava en augment, amb l'arribada de la tardor.
Vaig asseure'm allà, a disfrutar dels últims moments de bon temps. El cel amenaçava tempesta, però no em preocupava. Si plovia, em mullaria. Si queien llamps, m'enramparia. Si sonaven trons, m'ensordirien. I què? Només és aigua, electricitat i vibracions de l'aire, en el fons, no?

La gent començava a desfilar cap a dins del castell. Ja no hi havia tanta gent prenent el Sol al jardí, perquè per a alguns ja feia fred. Fred? Nah, només menys calor.

Havia buscat al Thomas per tot el castell, començant per la nostra residència, incloent la biblioteca, els passadissos i el Gran Saló. Com que no l'havia trobat dins em vaig disposar a buscar-lo fora.

Al eixir vaig vore que el cel havia canviat, i el color blau s'havia transformat en un color negre que amenaçava tempesta. Em vaig cordar bé la jaqueta, anava a posar-me la caputxa, per si plovia però vaig vore que no encara no m'havia posat el uniforme, doncs res- vaig pensar.

Vaig continuar caminant, però no el veia per ninguna banda.

- Thomas!- vaig cridar, tot i que el meu crit se el va portar el vent.

- Ja pots anar cridant, que aquí fora només hi sóc jo... per sort. - vaig dir en veu alta quan va passar per davant -. A més, a saber si no s'ha tirat mig Ravenclaw en el temps que eres fora.

Vaig obrir els ulls. La Williams em va fer una mala mirada que jo vaig correspndre amb un somriure burleta.

- O això és el que has fet tu aprofitant que eres de viatge? - vaig tancar els ulls -. Nose, no m'estranyaria... No ho faria ni jo, però de tu no em vindria de nou.

- Mira Fortin que tu et tires a mitja escola no vol dir que tots els demes siguem igual.- vaig dir fent-li una mala mirada.- La gent és lleial...bé, no tinc perque donar-te explicacions.

Vaig intentar fer com si no estiguera, però se m'havia quedat mirant.

- Que no tens res més que fer que estar sempre molestant a la gent? Buscat una bona vida social i ens deixes en pau, eh?

"Que tu et tiris mitja escola... Busca't una vida social..."

- No, jo sóc fidel, i tinc vida social. Pregunta-li a l'Agatha, sinó... que t'ho expliqui ella. Però no sé si t'ha de donar detalls, compararàs amb el que sigui que tens amb el teu amiguet i veuràs que no dóna per gaire.

No sabia com s'agafaria allò, però em feia una mica de por.

Em vaig quedar mirant-lo.

- Es pot saber de que coi parles ara? Deixa de inventar coses i deixa a l'Agatha en pau.- vaig dir.

Es pot saber que se inventava ara? Espera...espera, no se estaria referint a... O.O Impossible, és l'Agatha, no faria això ni borratxa.

- Tens alguna mentira més que dir? Perque si vols mentir ahi tens als arbres, segur que ells et creuen.

Vaig riure sonorament quan vaig veure la seva cara.

- Això, Williams... Segueix pensant que és mentida. - vaig posar-me còmode -. No és sinó una mostra més de la teva ingenuïtat.

Vaig mirar el cel. Sí, amenaçava tempesta, igual que la reacció de la noia. Ai, K, què has fet...?, em vaig dir amb mitja por quan vaig haver acabat de parlar.

Em vaig mirar el Fortin, QUE?!

- Mira imbécil.- vaig dir apropant-me a ell.- Deixa de dir estupideses i de fer el capullo, perque l'Agatha no estaria amb tu ni mort. Aixi que com continues dient eixes xorrades, te vas a dur una hostia que no et va a reconeixer ni la teua mare.

Perfecte, jo que acabava de arribar i venia aquest i em fotia el dia.

- Aixi que, com ja te dit, ahi tens els arbres per a que escolten les teues mentires.

Vaig aixecar-me, molest. Per què s'entestava a no creure-s'ho?

- No és mentida, Williams...! - vaig mirar-la, una mica emprenyat i una mica espantat per la reacció de la noia -. Que tu no siguis capaç de deixar de banda els teus prejudicis no vol dir que ella tampoc pugui fer-ho!

Em tremolava una mica el pols. Em passa sempre que m'enfado una mica.

El vaig agafar del coll de la camisa i el vaig estampar contra l'abre.

- A mi no em vingues dient mentires, esta clar? Tinc un o dos prejudicis, si no ho negue, però l'Agatha i tu no acabarieu mai junts, però molt que tu volgueres i per molt somnis que et façes no passara mai.

Començava a calentar-me, es que no podia deixar de dir mentides? Es que no sabia quan parar?

- Si volies fer-me enfadar, ho estas aconsenguint.- vaig dir soltant-lo.

"Expulso" vaig pensar amb la vareta a la mà i apuntant-la al ventre.

La noia va rebre l'empenta màgica i va sortir projectada un metre o dos enrere, sense caure a terra però deixant-me lliure. Vaig tornar a guardar la vareta.

- No és mentida, Williams... Portem junts des del juliol, coi, com ha de ser mentida??

Damunt me apuntava amb la vareta?! Sam, respira...respira.. que respira ni osties! Em vaig apropar a ell i li vaig donar una bufetada bastant sonora.

- Perque ho és, l'Agatha no me ha dit res aixi que no és veritat, no saps que no hi ha que dir mentires? NO SAPS CALLAR?!- m'estava cabrejant, i no m'havia vist cabrejada.- DEIXA DE FER L'IMBÉCIL!

Vaig notar la vareta a la butxaca, no anava a traure-la, no mentres ell no me apuntara de nou i no me atacara.
Respira...1..2...3... tranquilitzat Però no podia, no soportava que es posaren amb els meus amics, i molt menys que diueren mentires sobre ells.

- Pensa el que vulguis, tard o d'hora hauràs d'acceptar la realitat... - vaig dir, en veu baixa i calmat, cada vegada més, en vista que controlava la situació-. I ara fot el camp, vés a buscar el teu nòvio i pensa en la teva obsessió per negar el que és cert i creure't el que no ho és.

Vaig riure, amb suficiència.

- Ah, per cert... No la culpis. No és culpa de ningú, no és res dolent. Al contrari, hauries de fer un esforç per entendre que si l'Agatha està amb mi és perquè no sóc tan dolent com tendeixes a pensar.

- Primer estava buscant-lo abans de que tu vingueres a fotre, i segon, no et crec i no ets una bona persona, perque si ho fores no estaries aci dient mentires. L'Agatha no esta amb tu, supera-ho.

Em vaig girar amb intenció de marxar.

- Quan sapigues la diferència entre la realitat i el somni, ja me avises.

Me estava controlant, podria perfectament haver-li donant una altra bufetada, però no valia la pena, no tenia raó.

- T'equivoques, però ja ho veuràs en el seu moment...

Vaig estar temptat de deixar-ho, però m'havia picat una mica.

- Pots preguntar-ho a en Bohr, també. I a la Gray (que ha actuat com tu i ho ha negat), i a en Lestrange. I a l'Ursula i a la Gisèlle, encara que aquesta tampoc s'ho ha pres bé. De fet aquestes dues ho saben i en tenen proves materials, perquè elles estaven al davant nostre quan ens fèiem un petó...

quan ens fèiem un petó... S'havia passat i molt.

- Calla i deixa de posar a els demes per el mig.- li vaig donar una bufetada aquest cop en l'altra galta.- MENTIDER!

Me el vaig quedar mirant, ara si, la proxima s'enduria més que una bufetada.

- Procura dir alguna altra cosa més i estas mort.

- Per no parlar de la nit que vam fer l'amor per primera vegada... - vaig dir, picant-la.

Deixaria que em pegués. No pensava tocar-la, no en tenia motius. El que sí que tenia era resistència per aguantar els seus cops.
I, per si de cas, tenia la vareta. No em costaria gaire desaparèixer d'allà en un moment i deixar-la mig inconscient (o inconscient del tot) però no ho volia.

QUE!? QUE!? O.O Vale...vale...Acabava de pasar-se i ara si moltissim. Que cony creia que feia?!

- Ets home mort Fortin...- vaig dir donant-li un cop de puny al nas. Es va sentir un crack, que me era molt familiar.- Quan deixes de mentir pot ser et deixe en pau, però tu continua mentint i el nas sera la menor de les teues preocupacions.- vaig dir amenaçadorament.

PAM. Crac. Au.

I ja tenia el nas trencat. Per segona vegada. A aquell ritme em quedaria tort, si no fos per la màgia.
Amb les primeres gotes de sang va començar a caure aigua del cel, netejant-me la cara. Vaig esbufegar, pel dolor, però no vaig dir res respecte a allò.

- Hauràs de fer alguna cosa més si vols que cridi tant com ho va fer ella aquella nit...

Va començar a ploure i aleshores ho va soltar, com si res.

- Podex...- vaig respondre-li.

Em vaig apatar el cabell mullat de la cara. Me el vaig quedar mirant, tot i la sang del nas em mirava amb un somriure de suficiència.

Aquest cop el cop de puny va anar directe a les costelles.

- Deixa de dir mentides i parare.- vaig dir. Tot i que seria complicat quan estava enfadada era dificil que parara.

El cop a les costelles va ser pitjor. No em va trencar res, però em va tallar la respiració momentàniament.

- No tinc motius per amagar el que sento per ella... ni en té ella per amagar el que sent per mi. - vaig dir-li més seriós que en els altres comentaris.

Aquest últim comentari no tenia intenció de molestar o ofendre. Només l'anterior tenia aquella motivació. Aquest últim era una confessió més, com qualsevol altra.

Cada cop plovia més.

- Mira Fortin, per el que veig, no saps lo que és fer-me enfadar.- vaig dir.- Aixi que sera millor per tu que calles, que calles i te arregles eixe nas.

Ara em deia que l'estimava, perfecte.

- Jo de tu no em faria enfadar més.

- No et faig enfadar jo, t'enfades sola. Només tinc el valor de dir-te el que l'Agatha no s'ha atrevit a explicar.

Vaig pensar en ella. S'enfadaria molt amb mi, n'era conscient. "Sempre embolicant la troca, K... tan bé que estàveu i ara la liaràs?"

- Estaré esperant les teves disculpes, Williams.

- Si fora cert, cosa que no ho és, no em disculparia ni baix tortura.- vaig respondre.

No era cert, no ho era, no podia ser-ho.

- Bona recuperació i espere, per el teu bé, que deixes de mentir.

Em vaig donar la volta amb la intenció de marxar, no em diria res.

Vaig dirigir-me cap a una altra banda del jardi, plovia, però em donava igual, encara no havia acabat de buscar per fora.

[Isc del tema]

Vaig escopir a terra quan va marxar. Tenia la boca plena de sang que em rajava del nas, i em feia bastant mal.

Vaig treure la vareta i vaig apuntar-me al nas.

- Episkey - un "crec" va indicar el retorn del nas al seu lloc i la soldadura de l'os -. Purgo.

Net i amb el nas a lloc, tot i que encara molt adolorit, vaig tornar a escopir la mica de sang que em quedava a la boca. No sabia ben bé com reaccionaria la noia quan s'assabentés que era veritat... com tampoc sabia com reaccionaria l'Agatha.