Revel·lar un secret [Agatha, Pierre]

Vaig entrar a l'hivernacle 3 i em vaig posar a recollir baies, que necessitava per a preparar pocions. havia passat una mala nit, duia els cabells desastrosos i feia ulleres... i era conscient que tenia els ulls injectats de sang, però aquells dies feia tots els possibles per evitar mirar-me al mirall. No m'agradava gaire el que hi veia.

Havia quedat amb l'Agatha. Li ho explicaria, sabia que ella no s'ho agafaria malament. No sabia què faria amb els altres, però. Estava plantejant-me de dur-ho en secret; si ho tenia controlat no tenia per què passa res.

Vaig obrir la porta de l'hvernacle 3, a veure si era allà. Sí, la vaig veure al fons, rodejada de plantes, com sempre que no era a la biblioteca.

- Bon dia! Et vaig a presentar una de les meves dues novetats d'aquestes vacances. Va, Padfoot! Entra, que et presentaré la Georgia! Et prometo que t'encantarà.

Vaig entrar i vag córrer cap a ella seguida d'un husky jovenet. Em vaig parar de cop quan vaig veure el ulls de la georgia. Feia una mica de por, estava molt demacrada. Vaig mirar de fer com si no me n'hagués adonat, i vaig somriure.

-El vaig trobar pel bosc prohibit el dia abans de començar el curs! -vaig dir assenyalant el gos-. Oi que és guapo? ^^

Vaig entrar a l'hivernacle seguin a l'Agatha, amb la llengua fora i remenant la cua. Veure totes aquelles plantes em va fer posar content. Després vaig sentir com l'Agatha parlava amb una noia i li deia el meu nom. Vaig anar cap al costat de l'Agatha i li vaig llepar la mà, que li quedava penjant al costat del cos. Va dir que em volia presentar a algú.

Vaig buscar per entre la fullaraca i les plantes de l'hivernacle i hi vaig distingir una noia que no feia gaire bon aspecte i que a més a més...em transmetia un mal pressentiment.

Vaig ensenyar les dents, se'm va eriçar el pél i vaig començar a grunyir aquella noia que no coneixia.

- Ggrrrr...!

El Padfoot es va posar a grunyir de mala manera. Allò normalment m'ho feia a mi, els gossos; no em podia creure que li fes a una persona tan encantadora com la Georgia.

-Ei, ei, ei - vaig dir, posant-me davant del husky, mentre la Georgia feia un parell de passes enrere-. Es pot saber què passa? És la meva amiga i no et farà cap mal...!

Em vaig mirar un moment la Georgia. De fet, no tenia l'expressió dolça de sempre, ni semblava tan encantadora. Vaig veure que se li humitejaven els ulls. Vaig tenir un mal pressentiment.

-Georgia? Què ha passat? Què t'ha passat, què tens?

Com em digués alguna cosa semblant al que li passava la Lily em trencaria a bocinets. Més malalties no, siusplau. Em vaig quedar quieta, contenint la respiració, tement el que em pogués dir.

El gos ho havia notat i em grunyia. L'Agatha tambe notava que me'n passava alguna i m'ho havia preguntat directament. vaig notar que em queia una llàgrima i no vaig fer res per aturar-la.

-Aquest estiu em va mossegar un home llop, Agatha. Ara jo també ho sóc.

Ja estava. Dit. Me la vaig quedar mirant, amb por.

"Home-llop" va repetir la meva ment "home llop, ja està".

Vaig fer un sospir amb tot l'aire que havia estat aguantant.

-Collons, Georgia, m'havies espantat -vaig dir, portant-me la mà al cor-. Per un moment m'havia pensat que tenies alguna cosa greu...

Vale, o sigui. Em sabia greu i era una complicació per ella, però en fi, no passava res. M'havia tret un bon pes de sobre.

L'Agatha se'm va posar davant, intentant explicar-me que aquella noi, que ella havia anomenat Georgia era una bona persona. Com que s'havia posat davant meu i s'havia ajupit per explicar-m'ho tot. Li vaig posar una pota sobre el genoll i vaig mirar de nou a la Georgia, vaig deixar anar un lleu lladruc i vaig seguir bordant.

Despres l'Agatha es va girar cap a la Georgia, interrogant-la amb la mirada i ella li va dir el que jo havia notat des de bon principi.

Era dona-llop.

Vaig bordar, aquest cop més alt, i li vaig tornar a ensenyar les dents a la Georgia, encara grunyint i amb l'Agatha darrera meu.

Em vaig quedar parada amb la contestació de l'Agatha. Què volia dir amb allò de "per un moment m'havia pensat que tenies alguna cosa greu"? No es poden tenir gaires coses més greus!

-Però que no entens el que t'estic dient? -vaig exclamar exasperada, sense fer cas del gos que s'havia posat a bordar-. T'estic dient que sóc una dona llop! Dels que maten! M'he passat tota la nit a la Sala de la necessitat amb uns grillets, tot i que em prenc la Poció per ser dòcil igualment, però em fa por que no se'm passin els efectes abans d'hora! No t'adones del que et dic! Sóc un monstre!

- Tu no series un monstre ni volent, Georgia -li vaig dir, mentre estirava el Padfoot cap a mi perquè no arribés fins a ella-. Ets la persona més afable que conec. I aixó que tens no és res greu nomes ês... una petit problema molest. Val, t'has de prendre una poció i amagar-te quatre nits al mes. Vaaaaale, i a fas una mica de mala cara, peró això és tot. Només t'has d'assegurar de tenir-ho controlat i ja està.

Vaig obligar al Padfoot a asseure's.

-Padfoot. Prou. La G no et farà mal. No faria mai mal a ningú. Para.

Li vaig acariciar el llom i vaig girar el cap en direcció a la Georgia.

-Com va passar? Eres amb l'Erik, no? Ell estâ bé?

Vaig obrir la porta de bat a bat i vaig irrompre a l'hivernacle 3. Vaig veure l'escena. La Georgia mig apartada i l'Agatha aguantant el que semblava un cadell de husky.

-Agatha, et juro que si aquest gos li fa alguna cosa a la G, passara a ser un hot dog.

Me'n vaig anar cap a la G i la vaig abraçar amb força. Li vaig fer un peto curt.

- Estas be, princesa? - vaig preguntar?

Em vaig calmar una mica quan l'Agatha em va abraçar i em va dir que la Georgia no em faria res. Vaig deixar que m'amanyagués i em calmes.

Llavors va entrar un altre noi que va dir alguna cosa relacionada sobre fer mal a la Georgia i convertir-me en un hot dog. I despres se'n va anar al costat de la dona llop.

Me'ls mirava alternativament, ara al noi, ara la noia, dubitatiu.

Vaig veure com entrava l'Erik d'una revolada.

-Sincerament, Erik, tenint en compte les condicions actuals, si la Georgia i el Padfoot es barallessin, patiria més pel meu gos que per ella.

El Padfoot, però, es va calmar i només ens obserbava.

-Bon noi -li vaig dir-. La Georgia està bé, només una mica abrumada per al que ella li sembla que és la fi del món. Peró podria ser molt pitjor, i si ho pensa detingudament e n'adonará. Abans que m'expliquis com va començar tot el tema de ulular-li a la lluna i aixó, us n'explicaré JO una de forta. Voleu seure? No? Segurs?

Vaig fer un sonriure trapella.

-Tinc nòvio. Sabeu qui ès? El Kikus Fortin. Apa. Això sí que ès la fi del món eh? A que t'he decebut jo més a tu que tu a mi?

L'Erik va entrar i va córrer al meu costat. Li agraîa tot el que feia per mi, peró l'Agatha tenia raó, jo no era la que s'havia de protegir. Eren els altres els qui s'havien de guardar de mi.

-No ho enteneu... -vaig murmurar-. L'unic que ha reaccionat com ho hauria de fer, aquí, ès el gos.

Anava a dir alguna cossa més, peró em va tallar amb les seves notícies. Amb què em sortia ara? Se n'estava fotent de mi?

- Tia, qué m'estàs explicant? Estem parlant d'una cosa important, em sembla; crec que no és moment de posar-te a inventar parides perquè em distregui...

De devò, de devó semblava que no li donés cap importància!

La mà que subjectava la cintura de la Georgia va quedar penjant inerta al costat del meu cos i la boca oberta. M'havia deixar ben parat.

- I una merda! A l'igual estàs sortint amb un noi tu, mico! Pero un noi d'aquells de veritat? Un noi de carn i ossos? Un d'aquells que et tornem els petons i les abraçades? Un noi com ara jo?

Em vaig mirar a la Georgia, divertit.

- Te l'has escoltat bé, princesa? Potser ben aviat ens farà tiets i tot!

I em vaig posar a riure descontroladament.

- Georgia, que no m'ho estic inventant! -vaig dir rient-. Que t'ho dic de veritat! Estic amb el Fortin. Ja ens veuràs a classe. I si vols ho pots preguntar al James; ell ja ho sap. També ho saben la meva cosina i la Possesseur. Elles no ho porten tan bé, pobre Fortin...

Despres em vaig mirar l'Erik amb una cella alçada.

- I trobo ofensiu que el que et sorprengui no és que estigui amb un noi d'Slytherin, sinó que simplement estigui amb un noi... U.U

Em vaig apropar a l'Agatha i vaig recolzar-me amb les potes del davant a les seves cames. Li vaig llepar la mà que tenia més a la vora i vaig començar a remenar la cua, en senyal de que a mi m'agradava que sortís amb algú.

- Guau! - vaig bordar, content.

-Deixem-nos estar de romanços, va.- Vaig agafar la Georgia de la mà i em vaig dirigir cap a la porta.

- Agatha, felicitats i aquestes coses que es diuen, si necessites ajuda per planejar la boda i aquestes coses, m'avises eh. Envia'm una postal. Apa, adéu Agatha! Adéu chucho!

I vam marxar. Poc després vaig veure com l'Agatha i el gos sortien per la porta i marxaven en direcció contrària.

[TEMA ACABAT]