Despatx de Noxus Mc Nair.

Vaig acabar de pujar l'últim bagul. Els vaig deixar ordenats per grandaria al costat d'una de les taules, em vaig girar cap a la gargola de pedra.

- Ja li pots dir que he acabat.- aquesta va marxar per la porta.

Em vaig quedar mirant el despatx, era força cutre i tenia un cert to verdos a les parets, i una serp viva en una vitrina. Vaig fer una foto mental d'on estava cada cosa. Estava clar que aquest tio era slytherin.

Val, quan arribe demana-li per favor la teua vareta, no et posis a insultar que és professor.

Vaig sentir un soroll per l'escala, vaig abaixar el cap, esperava que em dones la meua preciada vareta.

Tornava a ser al vestíbul després de que en Kikus em deixies allà plantat amb el moc i em digues que busqués la maleïda entrada al despatx del director. Estava enfurismat, i el que em faltava, la gargola que havia conjurat per vigilar al inútil den Williams venia a avisar-me, el cap gros ja havia acabat de deixar els baguls. La veritat es que em venia d'allo mes bé, tenia ganes de bronca i en Williams me la podia donar.

Em vaig transformar en fum, i rebotant contra el terra em vaig dirigir a les escales que donen al meu despatx. Em vaig personificar, em vaig arremangar la túnica i vaig posar les escales. M'encantava escoltar el "clop" del tacó metalitzat de la meva sabata contra la pedra i sentir la por a l'altre banda de la porta.

Em vaig detenir a l'entrada, vaig treure la vareta, ja que la porta del meu despatx no te pom, s'ha d'obrir amb un conjur, i vaig donar un cop de nina vareta en ma, i la porta doble del meu despatx es va obrir.

"mita'l" no vaig dir res, allà estava amb el cap clot, vaig mirar al meu voltant... Quina merda de despatx era aquell, només veia a la meva Bass tancada a una urna pobreta. Vaig treure la vareta molt enfadat.

- AHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH.- Vaig fotre un crit mentre aixecava els braços. Vaig començar a caminar cap a en Williams amb la vareta apuntan-lo, estava enfadat i ho havia de pagar amb algú. Estava apunt de fer-lo saltar per els aires, quan de cop em vaig adonar que allò no era casa meva, i ell no era un criat, ni estava al carrer i podia fer el que em vingués en gana, era un alumne i allò tindria conseqüències.

- Cistem Aperio - I la urna de la Bass es va obrir, deixant així que sortís i campes per el seu aire.

Vaig començar a caminar enfurismat per tota la sala, donant cops de vareta a les parets i mobles canviant el despatx.

Les parets eren de paper verd, amb una marca d'aigua amb l'escut d'Slytherin per tot arreu en petit, els mobles eren en fusta de roure amb detalls verds, uns estants recobrien una de les parets laterals, un escriptori front les escales que pujaven a la meva habitació amb una catifa en tons verds a sota, al racó de la xemeneia uns sofàs en cuir verd i detalls de fusta amb una manta verda a un d'ells, una tauleta auxiliar amb un joc de té i un carretó amb un joc de teteres. La resta de coses vaig decidir tapar-les amb uns llençols de ters pel.

Vaig acabar esgotat de tanta ira que hi havia posat, em vaig aturar darrere del nanu recolsant-me sobre els meus genolls....

[continua Williams]

Vaig vore com arribava, preixia que anara a atacar-me, per`o en l'últim moment va alliberar la serp de la urna.

Va començar a redecorar el seu despatx, tot de color verd, sincerament tenia el gust en el cul, pero no vaig dir res, jo volia la meua vareta, i diguent-li l tio aquell l'horrible que era no solucionarai res. Em vaig girar i sense mirar-li als ulls, cosa que podia fer per`o no tenia ganes de que em tirara per la finestra, vaig parlar.

- Disculpi, ara que ja te els seus baguls. Seria tan amable de tornar-me la meua vareta, per favor?- aleshores la vaig vore, estava damunt la taula.
Em vaig quedar parat sense saber que fer. L'agafava o no l'agafava? L'agafava, aquest tio igualment no me la donaria.
Em vaig dirigir a la taula i vaig agafar la meua vareta, era la meua, ja que al agafar-la vaig notar unes petites pesigolles als dits, vaig mirar a vore si li havia fet alguna cosa, per`o no havia canviat. La vaig agafar amb força i vaig fer un encanteri no verbal per a que no poguera tornar-la a agafar. [Off: ho sent, no em fie del teu personatge ]

- Be, voldria voste alguna cosa més?- vaig preguntar fent-me l'educat.- O me deixara marxar?

[Off: ara em deixaras marxar i no em faras res més, val? Val ]

[que ho portes clar que en Noxus et deixarà marxar així com així]

El marrec dels nassos es va apropar a la taula auxiliar on tenia la vareta. Jo tenia ganes de festa i ell me la podia donar, era més, se l'estava guanyant.

- Tset, tset, tset, on vas marrec? A cas has demanat permí per agafar la vareta del MEU despatx? - Vaig apuntar-lo amb la meva vareta. - Retirat de la taula i deixa la vareta a sobre de la taula. Ah, i desconjurala, et penses que soc tontu? Quan ho hagis fet, et quedis al centre del despatx i em demanis EDUCADAMENT la vareta, jo m'aproparé a la taula, agafaré la vareta, l'agafaré i te la duré. Així de fàcil.

Vaig allargar el braç dret on tenia la vareta, vaig apuntar a la porta i vaig tancar-la.

- Clar, clar i creus que em fie de tu..- vaig dir.

Vaig vore com tancava la porta, bah, ni em vaig imutar. Jo volia eixir d'alli, havia complit el meu càstic i una porta tancada no me impediria eixr del despatx. En aquell moment, em vaig recordar a la meua germana, em vaig quedar pensant que haguera fet ella, i la idea em va venir sola al cap. Em vaig girar vareta en mà.

- Aixi que la porta esta tancada... eh- em vaig girar cap a la porta.- Bombarda Maxima!- i la paret va explotar.- Ale, ja tens feina.- vaig dir inocentment.- Et creus que se que em tornaras la vareta? No ho vas a fer i jo tinc coses més importants que fer que parlar amb voste.

Vaig eixir del despatx sense girar-me. Quant estava baixant les escales em vaig girar i vaig arreglar la paret.

- Que tinga un bon dia.- vaig cridar

L'havia cagat.. i molt, però ara tenia una cosa més important que pensar en el tio aquest.


[isc del tema]

[ Off: No anaves a donar-me la vareta igualment xD]

[si haguesis fet cas, ja tindries la vareta, en noxus es mala persona, pero jo no, ara l'has cagat]

El marrec dels nassos, havia sigut un arrugant, havia volat la paret del meu despatx, el que em faltava "aixo a la meva època li hagues costat el cap".

Vaig sentir com cridava que tingués un bon dia, a sobre se'n en riu de mi. Estava que em sortia de mi, hagués volat el castell.

Vaig obrir la porta de cop i vaig anar corrents cap a ella, em vaig quedar al marc, estava baixant tan tranquil·lament les escales, vaig apuntar-lo amb la vareta, i ....

- Desmaius.- i va caure desplomat al terra. Vaig elevar-lo i el vaig dur al llit de la meva habitació. - Ennervante.- El vaig tornar a despertar, feia cara extraña, no s'havia on era.

Mentres l'apuntava amb la vereta li vaig dir:

- Mira marrec, tenia pensat de donar-te la vareta, de totes maneres la tens a la teva sala, si tornes a jugar amb mi tindràs el teu castig. I com d'aquesta no te'n ensortiras tan facilment, seràs el meu ajudant durant el primer trimestre a les classes de transfiguració. Ara aixecat i marxa.

[Off: Quant algu ix d'un tema, ja no esta en ell, no pots obligar-me a tornar, aixi que per favor edita i canvia el que ha posat.
Pd: espere que no hagi sonat molt borde..]