Llegint baix un cel blau.

Em vaig seure a la riba del riu, sumergint els peus dins l’aigua. L’última havia sigut una de les pitjors i estava prou cansada, però no em podia queixar. Em vaig quedar mirant el llac, l’aigua... la tonalitat del blau...Després em vaig quedar mirant el color de les fulles, i el blau cel.
M’agradava Hogwarts i durant l’estiu el paisatge era precios, tot i que no coneixia a casi ningú me ho pasava bé igualment, passejant per els jardins, nadant o llegint algún llibre de la biblioteca, no em podia queixar, podria ser tot molt ptjor.

Al cap d’una estona, em vaig tombar a la gespa, encara amb els peus dins l’aigua i vaig agafar un llibre que havia dut i em vaig posar a llegir. Al cap d’una estona vaig sentir unes passes.

Anava passejant pel llac en busca d'un bon lloc per seure i llegir el meu nou llibre. Era agradable; El sol brillava, els pardals cantaven, corria un airet la mar de maco i els punts de llibre corretejaven alegrement per la gespa... Espera, què?

Allò últim em va desconcertar força. Tot rient-me de mi mateix, vaig agafar el petit separador. Era molt maco: tenia una foto d'una nena i un home, abraçats, i posava una frase en alemany, que no vaig entendre. semblava valuós.

Vaig mirar al meu voltant... Bingo. De la direcció d'on venia el punt hi havia una noia, de la meva edat si fa no fa, llegint al llac. Vaig anar cap a ella.

- Perdona, això és teu?- vaig preguntar-li tot mostrant-li-ho, amb un somriure.

Em vaig quedar mirant el que tenia el noi a la mà... pareixia el meu separador, vaig buscar el meu amb la mirada, no estava. Aixi que si que era el meu.

- Ostres!!- vaig dir agafant-lo.- Moltes gràcies.- vaig llevar-li la bruticia de damunt.- No me havia donat compte de que l’havia perdut, no se que hauria fet sense ell.- em vaig quedar mirant el noi, no em sonava de res. Segur que li pareixeria estrany que em preocupara tant per un separador.- Ho sent, es que és molt important per a mi i si el perdera no se que faria.

Vaig mirar-me el punt mentre l'hi allargava.

- Tranquil·la; Només de veure'l ja es nota que ha de tenir algun valor... vaig comentar amb un somriure.

Sense ni tan sols adonar-me'n em vaig asseure al seu costat. La veritat és que la noia em sonava...

- Ah, sí!- vaig exclamar- tu ets la noia nova de gryffindor, oi? L'erin ens va presentar, diria- vaig dir-li, somrient, mentre ficava els peus a l'aigua també. Era agradable.

Em vaig quedar mirant el noi.

- Tu ets el de la sala comuna, no? El que seia en una butaca?- vaig dir recordant.- Doncs si ho ets, no recorde el teu nom. Recorde que començava per la L... i el cognom...- em vaig posar a pensar.- Clearwater! No?- vaig preguntar dubtosa

Vaig guardar el separador al llibre, per a que no es tornara a volar.

- Liam Clearwater, efectivament- vaig assentir- i tu eres... Argh, coi- vaig dir- Val, ho sento però no em surt. Sé que era alemany, però...

Vaig mirar al terra, esprement-me el cervell. Res.

- mmm... Una pisteta?

- Doncs.. Vinga una pista.- vaig dir somrient.- Comença amb l'A i el meu cognom amb L.- vaig dir.- Encara que tampoc és tant important, és un simple nom.- i més si soc jo, vaig pensar interiorment.- Alguna idea?

- A... A... Ar... Arianne?- va assentir, amb un somriure- Arianne, Arianne Lo... Arianne Lowe!-vaig exclamar finalment, triomfant- Val, Arianne Lowe... A partir d'avui el teu nom se'm quedarà gravat a la memòria, i mai l'hauré de tornar a endevinar- vaig dir amb un somriure tímid- I bé, què llegies, Arianne Lowe?- vaig somriure.

- Exacte.- vaig respondre.- Arianne Lowe, encantada.- em va preguntar quin llibre estava llegint.- Aquest és del meu pare, és un dels meus favorits, Cims borrascosos, la història d'amor dels personatges...-vaig dir acariciant la tapa.- La primera vegada me el va llegir el meu pare...- no se per que li estava contant aço.- Ho sent, no et deu d'interesar.- vaig buscar algun tema.- I l'has llegit?- vaig dir senyalant el llibre.

Vaig somriure.

- És clar que l'he llegit!- vaig exclamar, content- Les novel·les romàntiques no són les meves preferides, però aquest llibre és preciós; em va encantar. O sigui que te'l va llegir el meu pare?- vaig preguntar- a mi me'l va començar a llegir el meu germà... i després ja el vaig continuar jo- vaig somriure- Quina edat tenies?- vaig preguntar.

Em vaig quedar pensant.

- Doncs crec que tenia uns 6 o 7 anys. El meu pare va començar a llegir una nit que tenia por i no podia dormir per la tempesta, ell estava llegint i per ajudar-me a dormir va començar a llegir-lo en veu alta.- vaig dir recordant.- A partir d’eixe día era tradició que abans de dormir em llegira una part del llibre, fins que es va acabar.- vaig dir.- El següent que em va llegir fou un sobre romans, no recorde el titol. Uns anys després el meu pare es va cansar i va deixar de llegir, tampoc em va importar molt, disfrutava més llegint-los jo sola.- vaig dir somrient.- I tu quina edat tenies?

- Doncs... més o menys la mateixa edat que tu, potser una mica menys- vaig dir- El meu germà també em llegia bastant, quan era petit, però al final li vaig dir que parés perquè volia llegir jo solet, que ja era gran- Vaig riure.

Vaig somriure.

- Dius que tens un germà?- vaig preguntar.- Pensava que ets fill únic...- vaig dir més per mi mateixa que per ell.- I tu ets d’Escocia?- vaig preguntar.- O d’Irlanda? Diuen que el paisatge irlandes és precios, algún día, quan siga major he d’anar allí.. el meu pare diu que va anar una vegada i que els boscos eren preciosos.

Vaig riure. Aquella noia em queia bé.

- Doncs sí, tinc un germà; es diu Thomas, Thomas Clearwater- vaig dir- Som escocesos, sí, suposo que ho notes per l'accent- vaig dir rient- tot i que ara ja fa un temps que vivim a Londres. El paisatge irlandès és preciós, però res comparat a Escòcia- vaig presumir tot rient- I tu ets alemanya, oi? No hi he estat mai... És maco?- vaig preguntar.

- Doncs algun dia anire a Escocia i ja et dire quin és millor.- vaig dir rient.- Encara que Alemanya també és bonica, segur que millor que Escocia. La part on jo vivia era menys industrial.- vaig traure els peus de l'aigua i em vaig sentar creuant les cames.- Viviem prop d'una gran ciutat, però lo suficient lluny del fum de les fàbriques i el soroll dels cotxes. El poblet on jo vivia era molt bonic, i molt menut, ahi tots és coneixien.- i aquesta fou una de les causes per les quals vaig marxar, vaig afegir interiorment.- Durant l'hivern fa prou de fred i alguna vegada ha nevat, a mi de menuda m'agradava tirar-me per els vessants de les muntanyes amb un trineu. Recorde que una vegada casi tire a ma mare. - vaig dir rient.- Menys mal que no em va renyir.

Vaig riure.

- Doncs ja miraré d'anar-hi alguna vegada... Ah, o sigui que eres una nena dolenta?- vaig dir, rient- mare meva, llavors crec que jo sóc l'únic raret que no ha fet mai una entremeliadura. Si fins i tot els meus pares em deien que fes una broma de tant en tant... Però jo estava perfectament amb els meus llibres- vaig riure- I encara hi vius, a Alemanya? o t'has mudat a algun altre lloc? perquè parles força bé l'anglès...- vaig dir.

- Entremaliadures jo? No, no es que en faça moltes, alguna vegada de menuda, per`o despres ja em vaig controlar.- vaig dir rient.- No, ja no visc a Alemanya, em vaig mudar a Anglaterra perque el meu pare volia que vingues aci, i perque ell és d'aci, jo vaig naixer en una casa a les afores de Londres, per`o els meus pares es varen mudar un temps despres. I parle, més o menys bé l'anglés, per que a casa el meu pare m'ensenyava algunes vesprades. He de dir que tot i sabent parlar alem`a, és més f`acil l'anglés.

- Suposo que sí- vaig dir pensatiu- jo de fet sé una mica d'alemany, a la meva escola primària en feien... però no vaig poder fer més que un curs, perquè vaig haver de venir aquí- vaig dir amb un somriure- I és clar, la majoria ja se m'ha oblidat. Però el Charlie, el meu veí muggle, també n'aprèn a la seva escola i li encanta recitar-me tot el que aprèn durant les classes i riure's de mi perquè ell ja sap més alemany que jo- vaig riure- És molt divertit, el Charlie. Et cauria bé- vaig dir somrient- Que vius en un barri màgic o muggle?- vaig preguntar.

-Visc a un barri muggle, tot i que com és una ciutat cada un va al seu rollo, m'agrada més aixi, al poble on vivia abans no podia pasar res o no podies fer res sense que al cap d'unes hores s'enterara tot el món. Era molt agobiant, crec que també és una de les raons per les quals el meu pare va tornar. - no s'havia perque, per`o em trobava bé parlant amb ell, podia ser perfectament jo sense tindre que amagar-me raere d'una mascara.- Doncs dis-li al teu amic que si vol apendre alem`a vagi a Alemanya i intenti parlar alem`a, ja voras com ja no es riu de tu.- vaig di somrient.

Vaig riure.

- Ja li ho diré... Quan sigui més gran, que té cinc anys- vaig dir rient- Que aquest noi sí que és entremaliat. Encara agafarà idees i sa mare el trobarà un dia agafant un vol en primera classa cap a Alemanya a l'ordinador- vaig riure, pensant que allò seria molt típic del Charlie- O qui sap, potser se'l troba un dia sortint de casa a les sis de la matinada "Mama, que me'n vaig a Alemanya a aprendre l'idioma, et trucaré des de l'hotel quan arribi, petons"- Me la vaig mirar divertit. Aquell noi era un perill només de sentir les seves gestes- Creu-me, no seria la primera vegada. Aquest Charlie és un bon personatge- vaig dir rient- No tens tu cap veí de cinc anys que no se't desenganxa ni en cola?- vaig preguntar divertit- pensava que tothom en tenia un...- vaig riure.

Vaig riure amb el seu comentari.

- Doncs, aleshores sera millor que ho digues més endavant. No, no he tingut cap veí, menys mal, perque per lo que estas contant deu ser molt estressant.- em vaig posar a jugar a arrancar l'herba de terra. Aleshores em vaig donar compte de l'hora que era.- Ostres! Ja són les huit. Crec que ser`a millor que anem tirant, d'aci poc soparem.- em vaig posar les sabatilles i em vaig alçar de la gespa.- Vens?

- Sí- vaig dir aixecant-me i seguint-la- no és tan estressant com et penses... El charlie és un bon nen- vaig dir mentre anàvem tirant al castell.

Aquella noia em queia bé, vaig pensar. Em vaig dir a mi mateix de deixar una mica de banda els llibres i ser una mica més simpàtic d'ara en endavant. La veritat és que últimament estava fent forces amics; La gent de Hogwarts era simpàtica.

[TEMA TANCAT]