Rage

- Home, doncs m'afalaga bastant que, tot i odiant-me i sense haver creuat més de quatre paraules, ja et vulguessis ficar al llit amb mi, la veritat...!

Em va dir que era hora d'anar sortint.

- Mmmmm, en sèrio? -li vaig dir, fent-li un altre petó.

Vaig ronronejar de plaer una altra vegada, sense voler. Estava contenta.

- Hi ha una altra cosa de mi que no saps. Però ja t'ho diré més endavant...

Lo de la pantera no ho sabia ningú. I potser era més prudent. Encara no coneixia del tot al Fortin. però ara passaríem uns dies a casa seva, el podria veure amb uns altres ulls...

-Escolta, si et sembla bé... no diguem res a ningú encara... fins que tornem, vull dir. Així també podem passar un temps més els dos junts, sols, i podem parlar sobre a veure com ens ho muntem perquè no ens desterrin...

Em va preocupar una mica el tema. No tothom s'ho prendria tan bé com el Saul...

Vaig assentir. La veritat és que a mi també em preocupava la reacció de la gent.

- Suposo que saps perfectament que els teus amics et diran que ets cega i que m'odiaran (si no m'odien encara), i que els Slytherin em duran directament a l'escorxador...!

Vaig pensar-hi una mica. A part de nosaltres dos, ho sabia algú més? En Vimes devia saber que ella estava enamorada, però res més... I la resta, ni s'ho imaginaven.

- Ah, tinc una idea...! T'ensenyaré el meu vespral.

Vaig aixecar-me vaig apuntar a la paret del davant. "Defodio". La roca, com degradada, va començar a desfer-se i va deixar un forat a la paret, suficientment gran com per deixar-nos passar.
Es feia estrany, perquè la resta de la cúpula era invisible, però el forat ressaltava molt.

- Què, penses sortir? - vaig dir des de fora.

Em vaig alçar.

- Sí, vaig... -vaig dir mentre mirava de memoritzar l'encanteri per una altra vegada-. Aquest és el cavall vesprel que et va salvar aquell dia que et vas llançar de la torre d'Astronomia, no?

- Exactament...

Quan la noia va sortir, vaig apuntar al terra.

- Duro - el terra tou va recuperar la consistència original -. Defodio.

Amb la cúpula de roca ja destruida, vaig girar-me cap a la noia.

- Vinga, anem! - vaig dir mentre començava a caminar cap al Bosc.

Vaig córrer unes passes per arribar on era ell, i em vaig posa a caminar al seu costat. Vaig mirar al voltant, per veure si hi havia cares que ens miressin estranyades. Per sort, no era el cas. Vaig somriure i em vaig endinsar al Bosc Prohibit amb ell.

[tema acabat]