Rage

Era totalment impensable dir-li que no.

-Eh, mola això del terra... -vaig dir-. Me l'has d'ensenyar per quan faci tard a classe i em vegi obligada a saltar pel les escales. M'evitarà moltes cicatrius... ^^

El vaig acostar cap a mi, per sentir el seu cos, i li vaig començar a a treure els pantalons, sentint que la meva ment s'emboirava. No era genial ser allà amb ell? Per què no podia ser així sempre?

Perquè la vida és dura i s'ha de pensar en altres coses... Vaig mirar al nostre voltant, els jardins plens de gent.

- Vale, aquesta és descaradament la cosa més estranya que he fet mai... i jo sóc jo! - vaig dir amb una rialla, i el vaig omplir de petons, mentre em desfeia dels pantalons.

- Bah, per saltar per les escales n'hi ha un altre que les converteix en tobogans... Mola més - vaig dir mentre l'ajudava a treure'm els pantalons.

Vaig riure quan va dir allò de la cosa estranya.

- Sí, sí que és una mica raro... - vaig fer-li un petó abans de començar a jugar amb els seus mugrons.

Sense adonar-me'n, vaig deixar anar un ronroneig de gat molt, molt felí. Massa creïble i tot.

"Caaaaalla!" vaig renyar a la pantera "Encara se n'adonarà!"

Allò em passava per desconnectar tant. Una mica més de control, siusplau... però se'm feia difícil, i em mvia per instints, en aquell moment. Em vaig donar la volta o ens vaig fer rodolar per quedar jo a sobre seu. Coi de roba interior dels collons...

Feia estona que no sabia on era la meva vareta.

"Tela, Agatha, aquí amb l'Sly i tu sense vareta..."

- Deixa'm això un moment... - vaig dir, agafant-li la seva de la mà i fent un moviment perquè els calçotets es volatilitzessin. Després vaig fer rodolar per terra la vareta fins que va ser a l'altra punta de "l'habitació".

- Apa, ara sí, seguim el duel amb el combat cos a cos. Vaig dir i li vaig fer un petó profund i apassionat-. No està bé fer trampes.

Va prendre'm la vareta, va fer desaparèixer els calçotets i va llançar la vareta.

- Eh! La meva vareta...! - vaig cridar, mig incorporant-me mentre ella es mantenia a sobre meu i se'm refregava -. Bah, és igual, amb l'altra faig...

Vaig fer-li un petó, apassionat. Els dos estàvem ja del tot nus, i la meva posició era la d'un privilegiat. No passava cada dia, que una noia com la Black se't posés, despullada, al damunt...

Vaig fer un somriure i li vaig acariciar el pit amb les dues mans, passant pels seus abdominals perfectes... fins a baix. Vaig agafar el seu membre i el vaig ficar dis meu, quedant-me asseguda sobre seu. I em vaig començar a bellugar, amunt i avalla, respirant amb dificultat.

No em podia creure que només fos la segona vegada que fèiem l'amor. Bé. Suposadament. Em va venir per un moment la imatge del jersei que tenia guardat al meu bagul. Weird. Però no tenia ganes de pensar, només volia gaudir del moment. Em vaig seguir bellugant, suspirant de plaer.

Va començar a moure's amunt i avall sobre meu, amb mi a dins... Vaig accelerar la respiració, més profunda que abans.

- Uf... Des d'aquí baix se't veu especialment bé...! - vaig dir, observant com es movia amb gràcia mentre els seus pits "botaven" frenèticament.

Se'm feia estranya, la situació. Tants mesos després... tornàvem a ser allà, junts. Igual que al Gran Saló, jo dins seu amb ella a dalt. Sí, la veritat és que es veia d'una hora lluny que li agradava ser la dominant...

- A mi se'm veu bé des de qualsevol angle, Fortin - li vaig dir amb un somriure irònic-. Ja ho veuràs.

El vaig fer incorporar, de manera que ara estàvem els dos asseguts, jo a sobre seu, sense parar de moure'm. El seu cap quedava a l'alça dels dels meus pits... ideal.

- Què et sembla, des d'aquí?

Feia molta calor, ja que tot i que seblava que érem a l'aire lliure, enrealitat estàvem tancats entre quatre parets de pedra, i allò semblava cada vegada més un sauna. Les meves mans, que resseguien la seva esquena, increïblement seguien fredes com sempre. Era una cosa que mai m'havia explicat, però en aquell moment devien resultar d'allò més adequades.

Voldria dir alguna cosa, però no vaig ser capaç proferir res més que un gemec sord abans de començar a jugar amb els seus pits mentre ella "botava" sobre meu amb més força i més ràpidament cada vegada.

- Tens les mans glaçades... - vaig dir quan em va acariciar l'esquena -. M'encanta.

Cansat d'estar a sota, vaig abraçar-la i li vaig fer un petó, deixant-me caure cap al costat, rodolant i quedant jo a sobre.

- Veus? Així no et canses només tu... - vaig fer-li un petó i vaig començar a moure'm, endavant i endarrere, amb calma.

Li vaig resseguir la cara amb les mans, amb delicadesa, i la vaig acostar a la meva per fer-li un petó llarg però dolç.

- No és que m'importés gaire cansar-me - li vaig murmurar, mentre ell augmentava la velocitat de les embestides-. Però ja em va bé. M'encanta, m'encanta, m'encanta cansar-me. De fet...

Vaig ofegar un crit quan vaig sentir un primer orgasme. Sabia que el millor estava per arribar, però.

-... crec que ens hauríem de cansar molt més sovint.

Vaig arquejar l'esquena de plaer. Dubtava que mai ningú em pogués fer sentir el que em feia senti ell. En tots els sentits possibles.

Va arquejar l'esquena i va ofegar un crit mentre parlava, arran del primer orgasme. Clar, clar... ella era multiorgàsmica i anava calenta des del principi, jo no tenia aquesta sort.

- Sí, les millors coses són les que cansen: jugar a quidditch, barallar-se i fer l'amor.

Vaig fer-li un petó abans de buscar el seu coll. La posició, malgrat tot, em cansava, i aviat vaig separar-me d'ella i em vaig posar a la seva esquena penetrant-la des de darrere.

- És una llàstima, així no et veig les tetes... però és per anar variant - vaig dir mentre ella tornava a gemegar -. Per cert, que sàpigues que això que siguis multiorgàsmica em fa molta enveja...

- N'hi ha que som privilegiats de naixement... -vaig dir amb un somriure... em feia tornar boja.

Em vaig incorporpar i ens vam quedar el dos de genolls, jo davant seu, i vair girar una mica el coll buscant els seus llavis, mentre li acompanyava les mans cap als meus pits, recorrent el meu cos, notant-lo per tot arreu.

Com? Com podia viure sense ell?

Va incorporar-se i em va dur amb ella, quedant els dos de genolls. Jo seguia amb les envestides, jugant amb les acceleracions i les frenades de manera aleatòria, escoltant els seus gemecs (cada vegada més seguits i forts). Jo també gemegava i esbufegava, però amb ella al costat els meus ni es sentien.

Es va posar a gemegar cada vegada més fort, clavant-me les ungles a les mans i forçant-me a apretar els seus pits. El segon orgasme va arribar amb un crit de plaer, que va proferir mentre es tirava cap enrere i recolzava el seu cap en la meva espatlla, cosa que vaig aprofitar per fer-li un petó, intens.

Un nen de segon o tercer corria pel jardí, amb un amic, jugant amb una pilota; tots ells, aliens a l'incomparable plaer que sentíem en aquell moment la noia i jo.
Vaig empènyer-la suaument endavant, posant-la de quatre grapes mentre jo seguida de genolls a darrere.

- Mira que... ho podríem haver repetit vegades, això... si no fos pel Hufflepuff... - em costava parlar, estava cada vegada més a prop d'un orgasme que s'anunciava a toc de trompeta, com a un orgasme especialment fort.

Un sgon orgasme em va recórrer el cos. Mare meva. Allò devia ser per les ganes de tornar a estar junts després de tant de temps.

Em va posar cap endavant i em va fer un comentari sobre com de inoportú havia estat en Saul. Li anava contestar, però no podia, no podia ni parlar, amb prou feines podia respirar. Pels seus gemecs vaig notar que l'últim orgasme ja s'acostava, més intsens que els altres. Va deixar d'existir tot, la gent, els jardins, la calor, la paret que ens envoltava. Només ell i jo, i aquell plaer que arribava al seu límit.

Estava excitadíssim i el plaer que sentia en aquell moment era inigualable, però vaig tenir prou sang freda per parar i canviar de posició. Volia veure-li els ulls quan arribés a l'orgasme, i poder-li fer el millor petó de la història quan haguéssim acabat.

Vaig girar-la i la vaig posar de panxa enlaire, aguantant-li la cintura per seguir-la penetrant sense canviar la meva posició.

- Black... Que ja acabo, gairebé... - vaig murmurar entre gemecs; tot i que intuia que ella ja ho havia notat.

Vaig tombar-me endavant, quedant sobre seu i fent-li petons mentre seguia amb el vaivé de la cintura, fent-li l'amor apassionadament. Ja no era conscient de res que no fos ella, i el seu cos, i el meu membre al seu interior...

Em va al·lucinar que tingués el control per parar i canviar de postura, però ho va fer, fent-me posar de cara a ell. Sí, era millor així, ell era un regal per a la vista.

Va tornar a penetrar-me de nou, i es va estirar sobre meu per besar-me, mentre jo començava a arribar setè cel.

- Fortin... -vaig dir només, i aleshores el plaer va desvordar-me. Era únic, era meravellós. En aquell instant s'hagués pogut acabar el món. Em vaig adonar que havia proferit un crit quan vaig poder tornar a agafar aire...

Ja de cara, apreciant la bellesa del seu cos i disfrutant de veure la ganyota de plaer que posava, vaig començar a accelerar.
Va murmurar el meu nom abans d'arquejar l'esquena i cridar a tot volum, com si ens caigués el cel al damunt. Aquell crit era pur plaer, com el que vaig proferir jo (sense cridar tant, ni de bon tros) quan em vaig córrer.

No vaig tenir por ni vaig dubtar en fer-ho dins seu. Vaig deixar anar un petit crit i vaig mantenir tot el cos rígid, en tensió, com el mateix membre encara dins seu. Una esgarrifança em va recórrer tot el cos, i un segon calfred va venir a mi quan, encara amb aquella inestimable sensació de plaer, vaig besar-la apassionadament.
Després, descansat i content, vaig deixar-me caure al seu costat, sense perdre-la de vista ni un moment. Nu, estirat a terra, em vaig quedar mirant aquella preciositat, encara paralitzada de plaer sobre el flonjo terra de la "sala", tremolant a cada onada de plaer que arribava amb més tardança de l'esperada.

Quan es va separar de mi, encara em vaig quedar una segons quieta, estirada, gaudint de les restes d'aquell plaer. L'últim petó havia estat màgic, no me'n podria oblidar. Em vaig apartar el cabell, mig suat, de la cara, i vaig sentir els seus ulls clavat en mi. Me'l vaig mirar un moment, i ell no em va treure els ulls de sobre.

- Què? -vaig fer, encara sense haver recuperat l'alè-. Què mires?

- A tu, et miro... No hi ha gaire més per veure - vaig dir, mig rient -. Que et molesta, potser...?

Li vaig picar l'ullet, fent broma. Vaig recordar els primers dies, després d'aquell... incident al Bosc Prohibit. Sempre li ho feia, allò de picar-li l'ullet. I s'enfadava, li feia ràbia.
Ara ja no li feia ràbia. Me'n feia a mi haver d'admetre que, a la fi, m'havia guanyat. Ella controlava la situació completament, des de feia temps. Sí, al principi jo havia fet i desfet com havia volgut, però ja no. Ja no...

Vaig somriure i em vaig tombar de cara a ell.

-No, no em molesta gens -vaig dir. Era només que em mirava tan fixament que em tornava a posar nerviosa, però en el bon sentit-. Bé, almenys veig que ja et trobes millor, no?

Li vaig passa la mà pels cabells. No em podia creure que m'importés tant veure'l somriure. Redeu, i m'encantava quan em picava l'ullet. Sexy.

-No em diràs que no et desfogues més amb mi que amb el coi d'arbre...?

- Que si em desfogo més? - vaig riure -. Oh, i tant que em desfogo més... A més, t'has carregat literalment part de les coses que em molestaven.

Vaig mirar cap amunt. La veritat, la situació era una mica estranya. Els dos despullats, tirats sobre el terra i mirant al "cel". Molt estrany, si hi penses detingudament.

- Què, et vols estar aquí estirada sense fer res, o prefereixes vestir-te i fer quelcom de profit? - vaig dir, mentre m'incorporava -. A mi em va bé qualsevol de les dues opcions...!

-Mmm... em vull quedar aquí sense fer res -vaig dir, posant-me còmode de costat, recolzant el cap a la meva mà, mentre amb l'altra acariciava gairebé incoscientment el seu pit-. A més, crec que et vull explicar una cosa... No sé si estic fent bé o no, però... Tu no flipis, val? Ja em vaig posar jo prou histèrica...

Vaig mirar enlaire, al cel.

- Tinc la sospita... que avui no ha estat la segona vegada que fem l'amor, sinó la tercera. Però no n'estic segura...

Me'l vaig mirar, feia cara de no entendre res, normal, perquè la frase era molt estranya.

- Cap d'any -vaig dir-. El dia 1 em vaig despertar i... ehem... hi havia un jersei teu a la meva habitació.

No era ben bé que "Hi fos". El duia posat. la nit anterior, per algun motiu, me n'havia anat a dormir amb el jersei del Fortin. Però no li vaig dir. Tampoc no li vaig dir que encara el tenia guardat, ni que me'l posava sovint per dormir, quan la Maggie i la Lily no em veien, perquè encara feia olor a ell.

Em vaig posar molt vermella de cop, i em vaig tornar a tombar cap amunt perquè ell no em vees tant la cara.

- No sé si... el tinc perquè els dos voliem que l tingués per... ehem... recordar alguna cosa o si... mmmm... si senzillament te'l vas deixar a algun lloc i jo el vaig trobar.

Ale, dit. A veure si es posava tan histèric com m'havia posat jo el dia 1 al migdia, quan m'havia llevat amb un maldecap de cal Déu.

- Ahà! Així, ara entenc el per què de la ressaca i la desaparició de certes peces de roba... - vaig riure -. I què n'has fet del jersei? Encara el conserves?

Vaig tornar-me a estirar al seu costat, més a prop, i li vaig fer un petó ràpid.

- M'escandalitza més el fet que potser vaig entrar a la Sala Comuna de Gryffindor. Que potser vaig jeure en una habitació de Gryffindor. Que potser vam fer l'amor en un llit de Gryffindor. Massa... felí, tot.

Vaig riure. Ficar-me amb la residència de la noia era divertidíssim, perquè se li pujaven els colors i s'enfadava.

- Tot i que ho dubto. Algú ens hauria vist, o un quadre, o algú. No m'haurien deixat entrar, ni tan sols. Potser vam fer-ho en algun altre lloc i et vas endur el meu jersei.

Hola? No s'escandalitzava? O.O

- Ja però... tu saps que aquella nit... vull dir... el joc al que estàvem inscrits, saps? Vull dir, que no recordo, però ens vam inscriure en un joc de xupitos de veritasèrum!

Tot el que hauria pogut sortir aquella nit! Tècnicament, per cap d'any jo estava sortint amb el Saul. L'única manera que el Fortin i jo haguéssim acabat junts era que haguessin sortit moltes coses!

- Vull dir, el 31 de desembre no ens parlàvem...

Com coi devia haver anat la nit perquè engegués a rodar tot la pantomima que havia fet amb el Saul? Au, va, no podia ser que s'ho estigués prenent tan bé! De veritat no m'amagava res, el Fortin? No hi havia res que ell no m'hagués dit mai... i que aquella nit hagués dit... i que jo hagués dit... com per fer que ens emboliquéssim?

Portava sis mesos donant-li voltes al tema? Li hauria dit? Li hauria explicat la veritat? Que l'estimava, que només feia veure que estava amb el Saul perquè havia vist que m'havia penjat d'ell...?

Em vaig fregar la cara per fer passar la vermellor. I el jersei. Ha! Ara què li havia de dir? Que li havia calat foc?

- El jersei... pse, suposo que deu córrer per algun lloc de l'habitació...

Sí, tancat amb clau a la tauleta de nit, ben plegadet per quan pensés en ell... T.T Patètic.

- Ah, i que sàpigues que els felins t'agraden més del que et vols creure -començant per mi, vaig pensar-. Hauria estat un honor per a tu, posar el peu a la meva residència.

- Aviam, Agatha... Si t'ho penses fredament, jo no sabia que ens havíem embolicat aquella nit, fins fa uns minuts. Ergo, per mi allò no havia passat, i no podia saber-ho.

Vaig mirar-la de ben a prop.

- Que comporta que, amb el joc dels xupitos, tu declaressis que tot i estar amb el Hufflepuff, volies ficar-te al llit amb mi? Sí, ho sé. I què? Això també ho podia deduir des del moment en què dos dies després de deixar-ho amb ell m'estaves petonejant a la riba del llac...

La veritat, em preocupava una mica el fet que hagués sortit res sobre... bé, sobre els MEUS sentiments. Era possible que m'hagués ficat al llit amb ella tot i saber que l'endemà no ho recordaria? Era possible que haguéssim fet l'amor salvatgement en algun lloc de Hogwarts, sabent que l'endemà ella seguiria penjada del mag/plàtan i que jo em podriria sol veient com ella n'estimava un altre?

- És cert que em proposa molts misteris a resoldre de cara a la teva relació amb el Hufflepuff, quelcom realment molest. Però és molt possible que la nit dels xupitos de veritasèrum sortís que els dos teníem ganes de sexe i festa grossa, i que el teu noviet no s'hagués vist en cor d'impedir-ho...

Vaig fer una ganyota. Allò era una mentida cruel: jo no tenia ganes de sexe i festa grossa, tenia ganes d'estar amb ella, d'estimar-la sense mentides que ho camuflessin. Si estar amb ella suposava orgasmes inimitables, doncs millor per mi; si estar amb ella suposava... anar a sopar a la llum d'unes espelmes, doncs no m'hi oposaria.

Llavors em va ofendre que pensés de mi d'aquella manera. De veritat em considerava la mena de noia que està sortint amb un noi de qui està penjada i se'n tira a un altre per les bones? JO? Era l'única explicació que li acudia, al molt idiota? Que era capaç de posar les banyes? Jo? Que quan ell havia estat sortint amb l'Ursula i ho hagués fet de bon grat amb mi, jo l'havia parat? Jo?

Ha! Em vaig asseure i me'l vaig mirar arrugant el front, enfada, amb els braços creuats. Llavors em vaig pensar què anava a dir-li exactament i em vaig tornar a estirar enrere, desitjant no haver-ho fet.

Només li vaig treure un retret que li havia volgut fer uns minuts abans, però que no havia fet perquè estava molt ocupada... ehem... respirant amb dificultat.

- No vull que tornis a dir una paraula contra el Saul. Li caus bé, saps? M'ho va dir l'altre dia, que havíeu estat jugant al camp i que eres bon tio. Al·lucinant.

També m'havia dit que li semblava genial si estàvem junts, però això ja no li vaig dir.

Estava molesta amb el comentari de "tot i estar amb el saul voler-me ficar al llit amb ell". Curt, que ets un curt.

- Em vaig a vestir -vaig dir aixecant-me de cop.