Rage

Vaig travessar el jardí, emprenyat. No sabia per què estava emprenyat, només sabia que... que ho estava. I molt.

Quan vaig arribar al Pi Cabaralla vaig haver de reprimir un crit, mentre accelerava cap a ell esquivant els primers cops de branca, imprecisos i dèbils. Aviat la primera envestida va arribar, i la branca grossa em va colpejar a l'espatlla. La segona branca, que s'acostava a l'altura del genoll, va rebre una puntada de peu i es va desviar sense arribar-me a tocar.

La tercera envestida, amb tota l'envergadura de les branques tan plenes de fulles, va ser la pitjor, em va tocar als abdominals i em va enviar a terra, mentre aixecava les branques més gruixudes per esclafar-me contra el terra.

- Expulso! - la branca que venia va sortir expel·lida en direcció contrària i em vaig aixecar, preparat -. Acqua volate!

VA aparèixer una immensa bola d'aigua, de la meva vareta, que vaig començar a fer elevar sobre meu. I, quan ja semblava que no ho podria controlar, vaig llançar-la contra el Pi, que va quedar mig immobilitzat per l'impacte de l'aigua.

"Joder, ni el puto pi em serveix per desfogar-me!", vaig pensar enfurismat mentre m'acostava al nu i el colpejava amb la punta de la vareta. Encara fet una fera, vaig fer un gest per evaporar l'aigua i em vaig asseure al peu de l'arbre.

Estava asseguda al jardí llegint quan vaig veure que el Pi que Baralla es posava nerviós... gairebé es podia dir que s'havia enfadat i tot. Em vaig aixecar per veure qui era.

Ohhhh... pensava que ja havia marxat a Espanya... feia dies que no el veia...

- Algú té un mal dia, eh? - vaig dir acostant-me una mica a ell, ara que l'arbre s'havia calmat-. Sembla que resultes antipàtic fins i tot a les plantes...

- Si només fos a les plantes... - vaig dir, mosquejat.

Vaig estirar-me del tot i em vaig fregar la cara amb les mans, pensatiu. Portava un mosqueig que feia por de veure, i no dubtava que en qualsevol moment saltaria i incendiaria alguna cosa.

- No et recomano estar a prop meu, ara... De veritat, no t'ho recomano.

- Ara no? I quan sí? Perquè porto més d'una setmana sense veure't el pèl... Quan em podré acostar a tu? Quan marxis a Espanya?

Vaig fer un somriure tort i em vaig asseure al costat. No hi havia ningú més que pugués sospitar de l'escena.

- A més ja saps que m'agrada viure al límit -vaig dir sardònicament-. Què és el pitjor que em pot passar? Que em matis? - vaig acabar amb una rialla i vaig aixecar la mà i la vaig bellugar amb una tremolor exagerada-. Mira com tremolo...

- Però per què hauries de voler-te acostar a mi? - vaig murmurar, quan ella va dir allò d'Espanya.

No vaig respondre a les seves burles. No calia, no m'afectaven ni m'importaven.

- Digues, per què hauries de voler acostar-te a mi? - vaig incorporar-me i la vaig mirar.

Em vaig quedar mirant els ulls de la Gryffindor. I vaig caure en que marxaria a Espanya i no els tornaria a veure fins... setmanes més tard. Em feia mal, mirar-los... però era pitjor no fer-ho.

- Perquè ara que està tot tan tranquil i no es mor ningú ni res... necessito algú amb qui barallarme i amb qui desfogar-me! A qui vols que li deixi anar els mocs quan tu no hi siguis?

No era per allò que el volia allà, no era del tot allò. En part també, però era més per l'altra cosa, la que no deia. Però ell ja ho sabia, no? Ell sabia que jo sabia que ell sabia que jo sabia... però que no ho diria.

- Et vols barallar? - vaig dir, aixecant-me, més animat i amb ganes de "jugar" -. Vinga, doncs, que fa molt que no ens barallem...!

Vaig apartar la mirada, emprenyat encara.

- Ara, t'adverteixo que no estic per bromes i, si m'emprenyo, ataco...! - vaig dir mentre treia la vareta i feia aparèixer guspires -. Entendria que no t'hi atrevissis, però no pateixis, no et faré gaire mal.

Vaig fer aparèixer un patronus, que va fer un parell de voltes al meu voltant i va desaparèixer.

- A què esperes?

- Uhhh... et veig molt gallet -vaig dir amb un somriure, traient també la meva vareta, mentre veia com feia fer una giravolta a un patronus-. Això què és, una mostra de desafiament? -vaig dir, referint-me al patronus-. I ara què faràs, estarrufar les plomes del pit, com els ocellets quan marquen territori? També pots pixar al voltant de l'arbre...

Adrenalina cap amunt. El geni dels encanteris contra la que havia tret un dos en pocions. haha! Esperava seguir estant en forma per esquivar els sortilegis per cames! Però m'agradava ser allà amb ell. Feia dies que en tenia ganes.

- Mostra de desafiament?

Vaig riure. Un patronus no era gran cosa, parlant d'encanteris.

- No, Black. Una mostra de poder, un desafiament, és això - vaig aixecar la vareta amunt -. Fiendfyre.

Un falcó de foc, similar al patronus, va sortir de la vareta i va volar amunt, cap al cel, abans de fer una volta en l'aire.

- Fiendlocked - i va desaparèixer -. Saps què era, això? Se'n diu "foc etern", però segur que et sona.

- Molt bonic -vaig dir mirant-me l'ocell de foc com si no fos un encanteri absolutament impressionant-. És gairebé tan elegant com llançar-me un guà a la cara.

Vaig fer un somriure burleta.

- I de patronus també en sé fer jo. I és més intimidant que el teu pollastre, perquè ho sàpigues...



OFF: Sóc jo o abans el teu patronus era un ós?

OFF: No, el patronus d'en K és un falcó; i el d'en James, una guineu. Sempre ho han estat xD

Vaig riure quan va dir allò del guà.

- D'acord, d'acord... Doncs va, pots atacar quan vulguis en comptes de parlar tant. - i em vaig posar amb la vareta a la defensiva, esperant un "atac".

No m'esperava cap atac fort. No sé per què, però no me n'esperava un de fort.

Vaja, havia rigut, per fi! Ja començava a pensar que estava perdent facultats. Bé, aixÌ doncs el meu primer atac ja havia fet efecte. Estava molt mes atractiu quan reia.

- Caram, em deixes començar? Quanta cavallerositat... Peró veuràs, és que jo sòc pacifista, Fortin -vaig dir creuant-me de braços-. Crec que la màgia es per defensar-se, no pas per atacar.

Me'l vaig mirar amb ulls burletes i vaig afegir ràpidament:

-Era broma. Sectumsempra!

- Protego - vaig murmurar baixet quan vaig haver d'aturar el malefici -. Comences fort, eh? Es veu que a la senyoreta Black li van els maleficis...

Vaig anar caminant, al seu voltant, mentre ultimava el meu pla estratègic.

-No deus pas ser claustrofòbica, no? - vaig dir.

Amb un gest ràpid de vareta, unes parets de terra i pedra van començar a créixer i elevar-se al nostre voltant. En uns instants es va tancar la cúpula, sumint-nos als dos en la foscor.
Sabia que aviat encendria la vareta, o sigui que em vaig donar un cop al cap i vaig mimetitzar-me. Abans que passés res més, però, vaig acostar-me a la paret de la negra cova.

"Partis temporus", vaig pensar apuntant amb la vareta a la paret. Silenciosament, vaig travessar el massís mur de roca i em vaig situar a l'exterior.

- Què, Black? I ara què faràs? - vaig dir, sense saber si em sentia.

Ehhhhhh?

De cop i volta ens havia tancat i ell... ja no hi era. Ai la mare que el va...

-Lumos -vaig dir encenent la vareta. No veia res, només paret massissa. No sentia res.

"Vaya tela, insonorització incorporada..."

Vaig tocar les parets per assegurar-me que no era una de les seves al·lucinacions. No, no ho era. Hagués estat estrany que una visió no em deixés escoltar res, tampoc...

- Reducto! -vaig dir apuntant a la paret. No només no es va trencar, sinó que, per més inri, el retrocés em va impulsar amb força contra la paret contrària i vaig xocar d'esquena.

- Ah! Joder!

M'havia quedat de cul a terra... sí que era forta, la predra aquella, no? O.o?

Si alguna part d'allò es podia destruir era la cúpula de dalt. Les cúpules eren més fràgils... Molt bé...

- Bombarda Máxima! -vaig cridar i ràpidament-. Protego! - per crear un escut al meu voltant per evitar que les pedres em caiguéssin damunt.

- Eh, Fortin! - vaig cridar pel forat, que no quedava gaire amunt-. M'he fet mal, tio! Les teves parets s'hi tornen!

Vaig deixar anar una rialla.

-En sèrio et quedaràs a fora? Perquè no entres dins i acabem el duel aquí? -vaig seguir cridant-. No s'hi està tan malament. Si vols et puc donar algun alicient...

Va fer un forat al sostre i va cridar-me. El que ella no sabia era que, tan bon punt havia fet el forat, jo havia tornat a entrar. A través de la paret, és clar. Com ho havia fet per sortir.

El tema estava en que, en estar mimetitzat, no em podia veure.

- Ja sóc a dins, Black... Però vull que m'expliquis això de l'al·licient. - vaig dir, en veu molt baixa per crear tensió.

D'un cop de vareta vaig tapar el forat, de manera que la foscor va tornar a regnar en aquell iglú de pedra.

- Lumos maxima - una esfera de llum va quedar flotant a la part més alta de la cúpula, un pam o dos per sobre del meu cap -. És clar que, per explicar-m'ho... primer m'has de trobar.

Vaig acostar-me a ella. La llum, tot i l'esfera del sostre, era escassa, i ella no em podia veure. Va girar el cap a banda i banda, sense gairebé moure's, i quan menys s'ho esperava, li vaig fer un petó.
No va ser un petó molt llarg, però per ella devia ser molt estrany. Awkward.

- Què es sent en ser besada per algú que no pots veure? - vaig murmurar-li a la orella mentre el mimetitzador es desfeia i tornava a ser visible.

- Sincerament, preferiria no veure't mai -vaig mentir creuant-me de braços amb un somriure.

La veritat és que havia estat bastant sexy, però no tan estrany com ell es creia, perquè havia sabut que s'acostava i que era just davant meu per la seva olor.

- No vagis tant de guai, que sabia que eres aquí -vaig dir-. Fas més bona olor del que un esperaria per una serp.

Em vaig acostar cap a ell, quedantme a uns centímetres d'ell.

- I l'alicient ja no cal, te n'has cobrat més que de sobres. No cal malbaratar.

- D'acord, la pròxima vegada pensaré en camuflar la olor, també... - vaig apuntar un moment a l'esfera del sostre, que es va posar a brillar amb més intensitat -. I si tot l'al·licient que pensaves donar-me era aquest... me'n vaig a fora i ja t'espavilaràs.

Vaig fer un parell de passes cap a la paret. Sabia del cert que ella no coneixia l'encanteri que jo feia servir... Feia el mateix curs que jo, amb el mateix temari... però no tenia un pare meravellós que li ensenyés encanteris de nivell avançat.

- És clar que també podria confondre't màgicament, o emborratxar-te... - vaig girar-me i li vaig picar l'ullet, com acostumava a fer temps enrere -. Adéu, Black!

I vaig anar cap a la paret, disposat a sortir.

- Nox - vaig dir, i tot es va tornar a enfosquir.

"Tot l'alicient, diu... ¬¬ "

Va dever notar que alguna cosa li queia a sobre. Era la meva camisa. Després, la faldilla.

- Doncs apa... marxa, si vols- vaig dir amb un somriure que ell no podia veure.

Quan ja pràcticament sortia, alguna cosa em va caure al cap. Dues coses, de fet. Estranyat, vaig encendre la vareta. I, quan vaig saber què era, vaig tornar-la a apagar.

"Disillusio. Odoratus albi. Exsurdo. Cat visus.". I vaig començar a caminar cap a ella. Invisible, inaudible, i sense fer olor.
Veia amb dificultats el que m'envoltava, però almenys podia intuir la seva posició. Podia anar cap a ella, i estar amb ella, fins i tot sense poder veure res més que el contorn de la seva exuberant figura.

Aquella vegada sí que la vaig besar amb intensitat. Amb passió, mentre les meves dues mans recorrien el seu cos. Una va buscar amb calma el seu darrere, mentre l'altra, amb més avidesa, acariciava els cabells i baixava fins a trobar els pits, encara protegits per un desafortunat sostenidor.

Molest, vaig dur la mà fins la meva butxaca, recuperant la vareta, i vaig eliminar el poc que duia de roba, desfent també els encanteris mimetitzadors.

- I ara...? Ho sabies, ara? - vaig dir, tornant-li a fer un altre petó -. O només ho desitjaves?

Ara sí. Un calfred em va recórrer l'espinada quan vaig sentir els sus llavis, i vaig fer un bot quan vaig notar les seves mans, però no em vaig enretirar.

Em va preguntar si ho havia notat. O si només ho havia desitjat.

- Una és que sí i l'altra és que no -vaig dir amb un somriure-. Relaciona-les com vulguis.

Vaig riure baixet.

- La veritat és que ha estat bastant guai.

Perquè sabia que era ell, és clar. Si això t'ho fan quan no saps qui és, ha der xungo de collons.

Però estava una mica procupada. Feia sis mesos que no parlava amb ell. Per què no se m'havia passat la tonteria?

Vaig tornar a encendre l'esfera i vaig observar la situació. Ella abraçada a mi, jo abraçat a ella, però ella del tot nua i jo del tot vestit. La situació estava una mica desigualada.

- Bé, tiraria pel dret però millor t'ho pregunto... Et vesteixo, o em desvesteixes?

Vaig allunyar-me una mica. La situació era realment interessant, perquè tenir-la allà despullada era molt excitant, però la falta d'il·luminació i la duresa del "paisatge" no afavorien una "activitat en grup".
D'un gest, vaig fer l'encanteri del sostre del Gran Saló i el paisatge dels jardins va aparèixer. Hi havia alguns alumnes estirats a la gespa, però cap d'ells podia veure el que passava allà dins. Ni tan sols podien veure la cúpula, per ser exactes. I eren tan lluny que jo mateix no els veia bé.

- Té el seu morbo, no?

OFF: Vale, se m'ha penjat internet, o sigui que et contesto des del mbl. No tinc xat, o sigui que s'ha d'anar actualitzant, si vols.

ON:

- Com? Pensava que ens estàvem batent en duel? - vaig dir rient, mirant el meu voltant.

Era hiper estrany ser allà enmig en boles, era com si hi fos de devò.

- Et rendeixes, doncs? -vaig fer-. Guanyo jo?

OFF: OK!

ON:

- No, jo hi surto guanyant segur... Si decideixes que no ho vols, hauré guanyat jo. Si decideixes que ho vols, també hi surto guanyant.

Vaig mirar-la als ulls, intensament. La veritat, jo estava excitadíssim, però em temia que si entràvem altra vegada en la dinàmica de mesos abans, tornaria a passar el mateix. I no sabia si ho volia.

- I bé? Has pres una decisió...? - vaig dir, seductorament, mentre m'hi acostava molt a poc a poc.

OFF: vale estic trigant la vida a trobar cobertura o sigui que ho deixo i me'n vaig a dormir. Dema et contesto.

ON:

- I si et dic que no i que ataquis? -vaig dir rient.

S'havia acostat a mi i gairebe ens tocàvem. Uf! Poques vegades havia estat tan excitada. M'hi vai acabar d'acostar i li vaig passar una má pel clatell amb delicadesa i em vaig posar a fer-li petons al coll.

-Au, va -vaig murmurar mentrestant-. Apunta bé. I concentra't, eh?

- Si em diguessis que no... Apagaria el llum i et deixaria aquí, sola i despullada. Però vindria a veure't cada cert temps, per si canviaves d'opinió.

"Apunta bé. I concentra't.", em va dir. "Com vulgui sa majestat", vaig pensar. Em vaig treure la camisa en un moment i vaig fer-li un petó, i un altre...

- Mollius... - vaig murmurar perquè el terra es tornés tou.

Vaig abraçar-la i em vaig deixar caure, tirant-nos els dos al "terra". De seguida vaig posar-la a ella de panxa enlaire i, mentre les meves mans buscaven l'entrecuix, jo vaig seguir fent-li petons. A la boca, al coll, i baixant de vegades fins als pits.