Tranquil·litat.

Estava cansada d'estar dins del castell i estar tancada ahi tota l'estona, necesitava respirar aire pur i per això em vaig anar a passetjar. Ja començava a fer fresqueta, i a arribar el temps que més m'agradava, per exemple hui era un dia nuvolat, un dia perfecte per a passetjar i/o volar, potser plovia i tot. Al final les meues cames em van acabar duent al pont. Vaig agafar un grapat de pedretes, despres em vaig putjar a la barana amb compte de no caure [Off. veus, amb COMPTE] i em vaig posar a tirar pedretes a l'aigua, mentres pensava en alguns records ja llunyans.

havia estat passejant pels jardins, però el temps amenaçava amb ploure. vaig caminar i, quan vaig arribar al pont, vaig veure la sam, TRANQUIL·LAMENT ASSEGUDA TIRANT PEDRES.

- Eis, Sam!- Vaig mirar de trobar una manera suau de perguntar-li si li passava alguna cosa- què hi fas, aquí? comença a fer fred i amenaça amb ploure...

- Hola Erin.- vaig saludar- M'encanta aquest temps, el fred, la plutja, la neu.. m'encanta. I nose, no me apetia estar dins de l'escola s'esta calent, però hi ha molta gent, aixi que eixit a passetjar, tranquil·la, no em tirare per el pont hui. Simplement necesitava pensar.- Em vaig fixar en la cara d'Erin, era aixo sorpresa?

Vale, confirmat: a la Sam li passava algo. Que necessitava pensar? i que no es tiraria del pont? Allò era totalment AntiSam.

Primer problema: com li preguntava a la Sam?

- eh... Ja, a mi em passa a vegades, quan estic una mica melancòlica sempre surto a passejar.

Sí, Erin, vaig pensar amb amargor, ets la persona més subtil del món.

Vaig mirar a Erin i vaig somriure:

- Si, hui estic un poc melancòlica, però tranquil·la, no pasa res, simplement em pasa a vegdes, sobretot....-i em vaig tornar a perdre en els meus pensaments i a continuar tirant pedretes a l'aigua.

Sobre...-vaig començar a insistir, quan em vaig adonar que potser ella no ho volia dir; em vaig maleïr mentalment mentre deia- Perdó, és cosa teva.

- Ah! Perdó, si, ara te ho conte, no que, et recordes que quan tenia 5 anys va morir el meu oncle?- aleshores em vaig donar compte, per la seua cara, de que mai li ho havia contat- Merda, no te ho havia conta, no? Be, en veritat, crec que no ho sap casi ningú, be, ningú. - vaig agafar aire- El meu oncle va ser assesinat quan jo tenia 5 anys per uns "suposats" cavallers de la mort, estavem d'acampada ell, el meu avi i jo i be, donc aixo, l'assesinaren, simplement perque s'aburrien. Jo ja vaig vore, com el mataven... i be...doncs això, es que hui fa 12 anys que va morir- vaig dir- Tranquil·la estic melancòlica, però no em posare a plorar- vaig dir somriguent- Ho sent si t'ha afectat- coneixent a Erin no volia que es preocupara per mi.

uf....- vaig dir. no sabia què fer...- eh... d'això, ho sento molt. e-en fi, que sàpigues que estaré aquí si em necessites... i... sento no poder.te ser més d'ajuda-vaig dir amb un sospir.

Merda, ja havia fet preocupar a Erin. Vaig baixar i em vaig apropar a ella.

- Sempre me ets d'ajuda, Erin, gràcies, ara em sento molt millor- vaig dir abraçant-la.- Perdona si te he preocupat, ara al contar-teu em sent un poc millor, ja no soporte tanta carrega.

- Gràcies- vaig dir- tu també ets d'ajuda. Però ara a qui hem d'animar és a tu.

Déu, realment havia agafat confiança amb la sam, perquè amb un cop de vareta vaig fer que les dues anéssim en banyador; i segons després l'havia agafat de la mà i ens havia tirat a les dues a l'aigua.

- Què? Animada?- vaig dir- Aaaah, què fredaaaa!

De repent em vaig donar compte de que anava amb banyador i un segon més tard ja estava a l'aigua:

- Freda?!- vaig dir- Jo la note bona!! xD. Erin gràcies! No pensava que tu series capaç de fer-ho, jo val.. però tu?!

S'estava bastant be a l'aigua.

- Això tu, que sempre estàs bé a l'aigua. I tranquil·la, sóc capaç de tot per una amiga. Perquè... Ara ja som amigues, no?

- Gràcies! Clar que som amigues, ara i sempre- vaig dir- Saps ja estic un poc més animada, nadem? Si vols puc dur la pilota i juguem una estona- aleshores em vaig donar compte de que començaven a caure unes gotes.- Es cosa meua o esta ploguent?

- Sí, està plovent- vaig dir, mig riallera, mig contrariada- el que s'ha de fer per animar la gent... Aix. Està bé, juguem. vols que cridi el calamar? és que si no vaig amb ell em guanyaràs segur, ja saps que jo en voley....

- Si, et sents mal per estar a l'aigua i damunt ploguent, podem tornar, a mi no m'importa, ja estic un poc millor, si vols podem anar al Menjador i parlar alli, que s'esta més resguardat. - vaig dir mentres feia unes braçades.

- No, home, no, si ho deia de broma!- vaig dir- si de tant en tant no està malament ser aquestes coses. Vinga, què, crido al calamar?

- Val!!- vaig dir emocionada- Però no em feu trampes, eh..?

- Nooo, què vaaa....- vaig dir, i vaig agafar aire- Calamaaar! Vinga bonic, vine!!

El calamar va venir a tota velocitat.

- Hola!- el vaig saludar, i el vaig acariciar on arribava- Vols jugar un partitde voley? tu i jo contra la sam (ja saps que jo sóc molt dolenta jugant).

El Calamar va fer el que es podia entendre com un somriure i un assentiment.

- doncs vinga, va!- i vaig fer aparèixer una reixa i una pilota.

[OFF: Saps si hem de fer servir els daus o algo?]

[OFF: No crec, si vols ho podem deixar en empat i la prox. vegada ho preguntem a Fortin, la excusa si vols per deixar-lo en empat, es que esta ploguent molt. xD]

- Va. comencem!- vaig dir llançant el balo. El qual si no haguera sigut per el calamar haguera sigut punt- Per que poc!

- seeh, molt bé!- I vaig xocar tentacle- mà amb el calamar- Vinga, Ara et toca a tu, Callie! (XD)

Així vam passar l'estona. Anàvem molt igualats.

Varem començar a jugar, però anavem molt empatats, despres es va posar a ploure a molt, be a diluviar.

- ERIN!!- vaig dir cridant- Crec que sera millor que ho deixem, perque esta ploguent molt.

- sí, millor sí- vaig dir- Calamar, serà millor que ho deixem en empat i ho continuem un altre dia. Has jugat molt bé, però!- I, després d'un aúltima abraçada calamar- Erin, vam sortir de l'aigua. Amb la vareta ens vaig mig assecar i vaig fer que portéssim la roba d'abans.

Encara que es vam secar en seguida es varem mullar de nou, perque no parava de ploure.

- Vols que anem al Menjador? D'aci una estona sera l'hora de sopar.- vaig preguntar a Erin mentres em posava la
caputxa de la túnica.

- Sí, està bé. Tot i que sembla que primer hauré de passar per l'habitació- vaig dir en veure que anava totalment xopa.

vam començar a tirar cap al castell. De fet, ja es feia fosc.

[TEMA TANCAT]