l’esplendoros i grandios i il·luminat... bé el Gran saló

Vam arribar al gran saló després de baixar de la sala comuna ensenyant-li totes les coses que creiem que necessitaria o que li agradaria saber del castell per estar a Hogwarts i així no trepitjar els esgraons falsos o els quadres que et desafiaven quan els hi passaves per el costat.

-I bé, doncs aqui està el gran saló..!-vaig dir, fent-nos pas entre els alumnes que entraven a poc a poc. -I aquella d'allà és la taula de Gryffindor, vaig dir, senyalant-ne una que no quedava gaire lluny. Vam assentar-nos a un espai que hi havia bastant aprop de la punta, però que en certa manera també estava bastant cap al mig.

Vaig mirar a veure què hi havia aquell dia per sopar. Bé, tenia bona pinta.

Si els pasadissos em varen deixar al·lucinada, el Gran Saló em va deixar amb la boca oberta.

- I és sempre aixi?- vaig dir senyalant el sostre.- Sempre es pot vore el sostre? I el temps? Deu ser un conjur molt bo.- vaig vore que caien diminuts cops de neu, però aquestos no arribaven a tocar-nos. Despres baix mirar l’extensió del Salo.- El nom li ve al pel.- vaig dir somrient.

Era grandissim i ple de gent... moltissima gent. I la taula dels professors....Vaig vore la taula de Gryffindor.

- Aquesta és la nostra? I aquella es de l’altra casa..- vaig dir intentant recordar el nom.- Aquella que van de blau... I l’altra ...- vaig vore l’uniforme d’un dels alumnes.- Slytherin? I aquella... Hufflepuff? Mmm....no entenc les separacions per residencies, per quin motiu ens separen? Que diferencien les altres cases?- aleshores em vaig donar compte de que estava fent moltes preguntes.- Ho sent, son moltes preguntes.. es que tinc curiositat.

Vaig somriure al veure com admirava el gran saló. Vaig recordar la primera vegada que l'havia vist jo, a primer.. vaig sacsejar el cap, traient-me aquella imatge. Però bé, si que m'havia sorprès, i per tan no m'agafava per sorpresa la seva reacció.

-Bé, el temps va cambiant, cada dia, a vegades més, a vegades menys, però sempre està cambiant.. el que passa és que no ens trobem amb un sol radiant al mig de l'hivern ni amb volves de neu a l'estiu... però si, sempre està cambiant..

-I si, mira, els que van vestits de blau són el de Ravenclaw, caracteritzats per la saviesa, els de verd són d'Slytherin, pensant sobretot per ells mateixos i valorant la puresa de sang i la fama per sobre de totes les altres coses, llavors els de groc són els Hufflepuffs, els lleials i amics dels amics, i finalment nosaltres, els Gryffindors, els coratjosos, valents. I la veritat, ara no se perquè ens continuen separant, suposo que per mantenir la tradició, però abans, a l'època dels creadors de Hogwarts suposo que devia servir per distingir les qualitats de cada un... Bé, suposo que per alguna raó ho devien fer.. Ah!, però no oblidis que Hogwarts la història això t'ho explicarà molt millor que jo.. -vaig dir-li, acabant-li de respondre a les preguntes que havia fet. -I no et preocupis per preguntar, és normal que estiguem encuriosits. -vaid acabar, somrient.

- Val, aleshores continuare llegint el llibre.- vaig dir somrient.- Sols vaig per el principi. Bé, doncs si vos faig moltes preguntes no me ho tingueu en compte, i si vos molesta me ho podeu dir, callare enseguida.- vaig dir mentres em sentava en un dels seients buits. Em vaig parar a mirar el menjar, hi havia bastant varietat.- Mmm... feia temps que no menjava aquest plat.- vaig dir senyalant un pure.- Té molt bona pinta...el menjar també es fa mitjançant magia? – vaig vore que es sentaven.

- El menjar el fan els elfs domèstics- vaig fer amb un sospir- Per sort, l'Hermione Granger va aconseguir que tinguéssin drets i això, saps qui és? Ara viuen força millor que abans, tot i que segueixen treballant aquí- vaig dir- la veritat és que cuinen molt bé. Jo alguna vegada he anat a ajudar-los, i ho tenen molt ben muntat- vaig dir amb un somriure- podem estar ben orrgullosos d'ells.

- Elfs domestics?- vaig dir deixant caure la forqueta.- Encara utitlitzeu elfs domestics?- aleshores va dir que tenien drets.- Bé, mentres tinguen drets i eixes coses... no puc no menjar.- vaig agafar la forqueta de nou.- Algun dia em pasare a visitar-los..- vaig posar-me un poc més de pure al menjar.- I bé... conteu-me alguna cosa, si voleu clar.- aleshores em vaig donar compte de que començava a parlar massa. Em vaig callar i vaig continuar menjant.

-No, però de debò, el dia que els vagis a visitar ja veuràs que estàn feliços. Ténen vacances, salari, etc. - vaig dir-li, al veure que deixava la forquilla. - Mmm.. hauries de veure el gran saló en alguna celebració, Nadal, Halloween... Queda tot amb arbres i boles, engarlanat, amb carabasses enormes...Val la pena veure-ho, de debò.

Vaig entrar al GS i al passar per la taula de Gryffindor vaig sentir que Maggs deia algo de Halloween.

- Halloween?- vaig dir.- Encara falta un any....- vaig vore que hi havia una xica al seu costat.- Deus ser nova, perque no em sones.. Samanta Williams.- vaig dir somrient. Em vaig quedar mirant la noia, hi havia algo estrany en ella.

-Ei, hola Sam! -vaig dir-li al veure que venia. - Sam, ella és l'Arianne Lowe, és nova, acaba d'arribar. Vaig dir-li, presentar-la. -I Arianne, ella és la Samanta Williams, de Ravenclaw. -D'ella te'n pots fiar, és una bona amiga.

Em vaig quedar mirant la xica que havia arribat, pareixa simpàtica….però no havia de fer amistat amb molta gent, havia de anar amb compte.

- Encantada- vaig dir mentres li donava la mà.- Aleshores tu ets Ravenclaw?- vaig senyalar la taula d’alli. Ella va asentir.- Mm….intel·ligents, estudiosos i savis?- vaig preguntar dubtosa.

Em va agafar un atac de riure en sentir el comentari de l'Arianne.

-La sammy? Estudiosa i sàvia? hahahahah- vaig dir, gairebé plorant del riure- És molt, molt intel·ligent, però d'estudiosa no té un pèl- vaig dir calmant-me una mica- anda que no he passat jo temps intentant que obrís els llibres... I lo fort és que segueix traient notables i excel·lents. No sé com s'ho fa- vaig dir amb un somriure, negant amb el cap, i li vaig picar l'ullet a la Sam- Però sí, és molt bona amiga. Això no li ho trec ^^

Vaig quedar-me uns segons callada.

- Vols venir a sopar amb nosaltres? Al director no li farà res- vaig dir mirant cap a la taula de professors, on el Director Dumbledore es dedicava a posar la verdura als plats dels altres professors quan aquests no miraven; vaig fer uns copets de mà al seient buit del meu costat, convidant-la a seure.

Em vaig mirar l'Erin amb mala cara.

- Qui diu que no soc estudiosa? Tss.- però no em vaig poder aguantar el somriure.- I gràcies per el complit...nah, te rao, no em voras estudiant mai.- em va dir de sentar-me al seu costat.- Mmm...perque no.- vaig dir sentant-me al costat d'Erin.- I de que parlaveu?

- Li explicàvem a l'Arianne coses sobre l'escola- vaig dir- i estàvem amb les residències, si no recordo malament....- vaig dir agafant una mica de pa- Alguna cosa més que vulguis saber, Arianne?- vaig preguntar amablement.

Es va sentar al costat d’Erin.. hi havia algo...

- Doncs...nose..- vaig continuar menjant. Vaig vore que hi havia prous nois. Llastima que jo no poguera estar mai amb cap.- Doncs...- vaig continuar menjant.- Que feu aci per a passar el temps?

OFF: ho havia de posar xD Hi ha un trosset del post que va dedicat a la Em ^^ Ella (i bastants més, tot sigui dit xD) el reconeixerà xd

Vaig contenir un somriure trapella quan vaig veure que l'Arianne es mirava alguns dels nois de Hogwarts. Això era un premi per la meva ànima de Celestina, que la gent tendia a rebutjar. Però a veure, què hi ha de dolent en un sopar romàntic amb unes espelmetes, llum tènue i un munt de confeti rosa en forma de cors caient per tot arreu? Que els feia vomitar arcs iris, deien. però en realitat el que passava és que no captaven l'escència de tot allò, vaig pensar orgullosament. En fi; A veure si amb l'Arianne podia posar en pràctica tots els meus dots de casamentera, vaig pensar amb un somriure maliciós.

Vaig serenar els meus pensaments. Potser m'estava precipitant massa.

- Doncs depèn de la persona- vaig dir- A mi m'agrada l'art; no sé si hauràs vist que l'habitació està plena d'estris de dibuix, instruments de música i coses així- vaig dir-, però a alguns- vaig fer mirant a la sam- Els hi agrada més anar a barallar-se amb el pi o a nedar al llac en ple gener- vaig fer-li una mala mirada, tot i que tot seguit em vaig posar a riure.

Vaig veure que l'Erin feia un somriure molt poc propi d'ella, i me la vaig quedar mirant estrenyada un moment. Si, definitivament estava cambiant.

-O volar a Quidditch en plena tormenta...-vaig dir somrient, recordant aquell dia que no havia acabat gaire bé però que ara ja no era més que una anècdota.- Però bé, aquí cada un pot fer el que vol. Com si vols anar a fer footing com si vols llegir. L'has vist, ja, la biblioteca? Val la pena de veure-la. És de parada obligatoria per a quasi tothom...

- Tu ho has dit, Maggs- vaig fer amb un somriure, mirant significativament a la Sam- per a quasi tothom. Aquesta d'aquí només ha entrat a la biblioteca una vegada (De dia, és clar), perquè jo la vaig obligar, i el primer que va fer va ser barallar-se amb un Slytherin, que a sobre era força simpàtic- vaig fer traient-li la llengua- Ni tan sols el seu nòvio la pot frenar, i això que ell sí que és bon noi i no incompleix les normes... No s'hi pot fer res, amb ella- vaig bromejar desendreçant-li els cabells amistosament.

Em vaig quedar mirant l'Erin.

- Si...si, el que tu digues. I ara que me ho has recordat, tenia que preguntar-li un cosa.- vaig dir alçant-me, vaig agafar el meu plat de menjar.- Me'n vaig a la meua taula. Estic ahi davant, si voleu qualsevol cosa crideu.- em vaig dirigir cap a la meua taula i em vaig sentar.

Em vaig sentar en un lloc buit que acabava de deixar la Samanta.

- Bona vesprada.- vaig dir agafant el meu plat.- Com va tot?- com continuava mirant el menjar no em vaig fixar que hi havia una xica nova.

- Hola, mervin- vaig fer alegrement- aquí explicant-li coses a l'Arianne. No us coneixeu, oi?- vaig dir- Arianne, aquest és el Mervin Clyde, de quart. Mervin, ella és L'arianne... Lowe, oi? És la meva nova companya d'habitació. Per fi no estaré sola- vaig bromejar de nou.

Em vaig quedar mirant el nou noi.

- No, no conec a casi nigú.- vaig dir.- Si, Lowe. Doncs encantada.- varem donar-se la mà.- Vaja, si que sou gent en aquesta residència. Deurien de posar més taules.- vaig vore que estaven tots molt apretats.

- Tot depèn de l'any, en realitat- vaig dir- us en recordeu l'any passat, que de setè eren un munt i ja havien marxat, i hi havia poca gent de primer? Estavem força amples... però aquest curs ha vingut bastanta gent nova- vaig explicar- I què, Arianne, tu eres... d'Alemanya, oi? Com és que has vingut aquí?- vaig preguntar amablement.

- Doncs....el meu pare volia que aprenguera a dominar la magia i ell havia vingut aci a Hogwarts. I com era una bona escola, doncs varem vindre aci.- vaig dir agafar.- Diuen que és una de les millors que hi ha.- vaig beure un poc d'aigua.