Reprenent els entrenaments (Equip de Ravenclaw)

Vaig sortir del vestidor, canviat i preparat per entrenar, quan encara faltaven uns minuts perquè fos l'hora de l'entrenament.

Era el primer, com sempre, o sigui que em vaig enfilar a l'escombra i vaig volar cap als cèrcols, veloçment. Després vaig fer un parell de voltes i, quan ja era l'hora, vaig aterrar i vaig anar cap a la sortida dels vestidors, esperant que arribés l'altra gent

M'havia llevat molt d'hora, il·lusionada amb la idea de reprendre els entrenament. Amb l'arribada de la Claire, per fi teniem l'equip complert. M'havia dutxat i canviat. Em vaig fer una cua alta i vaig agafar l'escombra i les ulleres, per si feia molt vent.
Vaig arribar al camp la segona, el James ja era allà.

- Ei! Ja soc aqui!!! - vaig dir, saludant al James amb la mà que tenia lliure.

Tenia ganes de començar a volar, ganes de que tot tornés a la normalitat.

Vaig baixar pels Jardins fins a arribar al Camp de Quidditch, on ja hi havien el James i l'Allie- Ja era hora d'un altre entrenament, no, James? - Vaig dirgir-me al Bohr, somrient, mentre pujava a l'escombra. Entre una cosa i una altre, últimament casi no havia aparegut pel Camp i tenia moltes ganes de tornar a entrenar,

-Ei, Allie!- vaig saludar-la, apropant-me a ella, ja pujada sobre l'escombra- He sentit que la Claire ha tornat! - Vaig fer, mentre somreia. La Claire i l'Allie eren com ànimes bessones, eren exactament iguals, no era normal veure una sense l'altre.

-He sentit el meu nom? - Vaig dir, sobrevolant el camp pujada a l'escombra - Què hi feu tots a terra? Em pensava que anàvem a entrenar! - Vaig riure i vaig descendir una mica, sense baixar de l'escombra.

Vaig somriure a tothom i vaig dedicar un llengot a en Bohr.

-Mira que fer-nos matinar per jugar al Quidditch i encara estigueu aquí al terra... U.U'

Vaig dedicar un gran somriure a la Claire i a l'Eileen, i em vaig enlairar.

- Una carrera fins als cèrcols Claire! - vaig exclamar.

Era per anar fent temps mentre no arribaven els altres, clar... Vaig posar-me a tota pastila amb la meva raigdefoc per anar cap als cèrcols, mentre reia.

- EEEEH! Allieeeee!!! Carrera justaaaaa!! -Vaig cridar, sortint a tota pastilla darrera seu intentant atrapar-la - No facis traaaaaaampeeeeeees!

I vaig aplastar-me una mica més a l'escombra per agafar més velocitat, somrient de satisfacció.

- El món no és just, Claireeeeee - vaig cridar, com a resposta.

Com que havia sortit amb avantatge vaig arribar jo primera al cèrcol del mig. Vaig posar-me a dins amb l'escombra, i vaig fer una cosa que m'encantava fer. Em vaig posar l'escombra sota el braç i em vaig asseure al cèrcol, somrient. Amb un moviment de mà vaig convidar a la Claire (Que acabava d'arribar) a seure al meu costat.

Vaig arribar somrient on era l'Allie i vaig asseure'm al cèrcol amb ella. La vaig abraçar, contenta de ser allà altra vegada.

- És maco tornar a ser a casa, no? ^^ - Vaig dir, mirant a l'horitzó.

Després vaig pensar en com havia vingut. Vaig fer una ganyota.

-Ja veuràs quan se n'enteri la meva mare, del què he fet...- I no vaig poder evitar posar-me a riure.

Vaig arribar al camp corrent amb una granera en una mà i el bat en un altra. Vag vore que encara no havien començat.

- Holaaaa!!- vaig dir saludant a James i a Ei.- Perdo el retras, però veig que encara no heu començat.

Vaig entrar al camp amb un ritme lleuger. Anava una mica tard, però com que tampoc passava gaire estona vaig decidir fer com si anés bé de temps.

-Hola!-vaig dir-los a tots quan vaig arribar, tot i que segurament ni la meitat em van sentir perquè cada un estava escampat, a la seva.

Vaig mirar el rellotge. Passaven deu minuts de l'hora, i la Marta encara no havia arribat. Vaig deixar anar un sospir, com volent dir... "Què hi farem?" i vaig fer un gest al nostre Duo dinàmic particular, l'Allie i la Claire, que eren als cèrcols prenent la fresca, perquè baixessin i vinguessin on érem.

Mentre ho feien, vaig indicar a la resta que guardessin les coses i que callessin un moment. Vaig observar amb calma com, trencant en silenci, les dues noies arribaven entre rialles i deixaven les escombres. Vaig somriure.

- Bé... Ja ens hem esperat una mica, i com que la Marta no arriba, començarem sense ella. Primer farem algun escalfament, i després ja parlarem de tècnica i tàctica. - vaig mirar a cadascun dels meus jugadors -. Però abans voldria parlar amb vosaltres...

Vaig quedar-me quiet un moment, sense dir res. Sabia que havia de ser especialment delicat, perquè era un tema especialment dolorós per a tots els Ravenclaw. I, pels de l'equip, encara ho era més.

- Sé que estem passant un mal moment... Sembla que el que es fa dir Rodlel ens la té jurada, a aquest equip. Hem perdut dos jugadors, dos jugadors magnífics. - vaig sentir una mica de nostàlgia, d'enyor -. És així: abans érem nou, i entre els uns i els altres ens encarregàvem de ser sempre set, encara que algú tingués exàmens, o s'hagués lesionat.

Vaig sospirar.

- Ara som set. Set justos. Però set jugadors capaços de guanyar aquest campionat. Perquè, a dir veritat... sou bons. Som bons. - vaig mirar en Thomas -. Tom, t'he vist fer parades increïbles. Parar llançaments imparables. Tu, Sam, juntament amb la Marta, has provocat més caigudes i més errors amb el teu bat que ningú.

Vaig anar passant per davant de cada jugador. Em vaig parar davant de les dues més petites, la Claire i l'Allie.

- Vosaltres dues sou carn i ungla, noies. No és només el fet que tu, Allie, siguis capaç de veure la papallona des de l'altra banda del camp, o que tu, Claire, facis gols des de distàncies de vint o trenta metres. Les dues juntes feu POR. - vaig remarcar la última paraula, tot i que vaig intentar que no sonés despectiu -. No hi ha cap jugador de tot Hogwarts, en les altres residències, que no pensi en vosaltres com una amenaça pel seu equip. Vosaltres soles podríeu guanyar un partit contra Hufflepuff sense cap dificultat!

Vaig somriure, sincer. No deia cap mentida: la Claire hauria fet deu gols abans que els encistelladors i batedors haguessin tingut temps d'adonar-se'n, i l'Allie hauria atrapat la papallona abans que el caçador rival hagués tingut temps d'adonar-se del que feia.

- I tu, Eileen... Crec que parlo per tots si dic que els teus gols, passades i el teu carisma ens fan guanyar partits. - vaig allunyar-me una mica -. Aquest equip, companys, pot guanyar la Copa. Aquest equip pot deixar enrere tots els altres. Aquest equip té esperit guanyador.

Vaig agafar la meva escombra i m'hi vaig enfilar, quan vaig veure que en James ens cridava.

-La última que arribi serà una Slytheriiiin! - Vaig dir, agafant avantatge respecte l'Allie.

Vaig arribar on era la resta de l'equip i vaig baixar de l'escombra, encara amb l'adrenalia a flor de pell.

Em vaig escoltar en James amb un somriure, i encara vaig somriure més quan va dir alló de l'Allie i jo, que totes dues feiem por. Quan va haver acabat em vaig posar a fer saltets i a picar de mans, emocionada.

-No ho hauria dit millor, James^^ Aquest any la copa serà nostra! Weee!

Em vaig escoltar el James i un somriure va apareixer a la meua boca.

- I tu?- vaig dir.- Tu també ets un bon encistellador, que em dius dels teus llançaments desde l'altra punta del camp? Ets un element important en l'equip, sense tu no hi hauria equip, amb els teus entrenaments a les vuit del mati i els teus crits, ets un dels millors entrenadors que ha tingut Raven mai.- vaig dir.- Que no se te oblide. I per suposat la copa és RAVEN!!- aleshore se me va ocorrer una idea.- Abraç en equip!! xD- vaig dir arrastrant a Al.

- Ravenclaw!!! - vaig cridar, aixecant un puny al cel.

Vaig ser arrossegada per l'abraçada de la Sam, així que vaig repetir:

- Abraçada d'equiiiiiip!!!

Em vaig llançar contra la Claire, que va xocar contra el James, i vaig posar-me a riure, mentre abraçava amb un braç a la Sam i amb l'altre a la Claire.

Vaig veure comla Sam arrastrava a l'Allie i a la Claire, que feia un moment estava fent saltets i cridant emocionada, cap a un abraç d'equip. Vaig començar a riure, mentre s'espatxurraven les unes contra les altres.

-Aquest any la copa per Ravenclaw, està clar!- Vaig dir, mentre m'allunyava de "l'abraçada d'equio" que més que abraçada semblava una batalla campal com les que muntava la Sam contra la Black al Gran Saló.