Boig per tu [Rapunzel]

OFF: Noti's quina cançó se m'ha enganxat
ON:

Vaig arribar amb la Rapunzel en braços i amb un somriure als llavis. La vaig asseure a la vora del llac, i vaig agafar un pal, i vaig acostar-me a un lloc de terra humida. Fent lliscar el pal, vaig escriure:
"Nena estic boig per tu"

Seguidament, vaig anar a seure al costat de la Rapunzel, mirant la terra amb un somriure sincer.

OFF: no s'ha notat pas! xD

ON:
-Jake.- vaig somriure-li.- jo també estic boja per tu.- li vaig acariciar suaument la cara i li vaig fer un petó suau als llavis.- més del que t'imagines probablement.

Em vaig queda contemplant l'escrit, amb la mirada perduda sense pensar en res concret però donant-li voltes a tot, el bonic allò que habia fet i espontani, a mi no se'm hagues ocorregut mai.
Vaig alçar els ulls per mirar-lo.
-Gràcies, es preciós.- vaig fer amb els ulls brillans.- exactament igual que tu.

- I com tu, princesa.
Vaig acariciar-li la galta, i li vaig fer un petó curt als llavis.
- It's always better when we are together - li vaig murmurar a la orella
Estrenyent-la contra mi, vaig acariciar-li els cabells, i li vaig besar el front

El vaig abraçar fort quan em va agafar apretan-lo contra mi com si em fés por que desaparagués, per que en aquell moment el necesitava, sabia que m'anava a desmontar que la meva armadura cauria, vaig amagar la meva cara al seu pits quan em va besar la front, era ell, als seus braços em sentia segura, només en ells.

Li vaig começar a passar suaument les puntes dels dits pel seu pit suaument, per sobre de la samarreta, com si estigués descobrin el seu cos de nou, vaig somriure com un nen petit quan veu la llum del sol per primer cop i vaig supirar.

- T'estimo saps?.- vaig murmurar amb veu baixa.- fins i tot més que a la meva pròpia vida, perque si em deixesis ella marxaria amb tu.

- Que bonic... Com tu. - vaig fer, en sentir les seves paraules.

"Vinga, Jake, ara ho has de fer. És el teu moment" vaig pensar

Vaig acariciar-li la galta, i mirant-la als ulls vaig dir:
- Rapunzel, necessito que em diguis una cosa: quina és la teva flor preferida?

-Doncs, no ho sé, m'agraden totes les flors però els lliris m'agraden especialment- vaig dir.- si, definitivament els lliris són la meva flor preferida. Com és que em preguntes això?.- vaig preguntar-li jo curiosament.- Per cert, jo no sé quin és el teu color preferit. Quin és?

El vaig abraçar i vaig amagar el meu cap al seu coll fen-li pesigolles amb el meu nas.

- El verd. El verd Slytherin. El verd esperança - vaig dir, solemnement -. Però ara no és aquesta la questió. Porto dies practicant amb diferents flors, i m'ha sortit bé. A veure com em sortirà ara.

Vaig mirar al meu voltant, buscant lliris. Vaig localitzar-ne uns quants al costat d'un faig. Traient la vareta, vaig apuntar als lliris. Una de les flors va sortir volant cap a on erem. Vaig encantar unes quantes herbes llargues, que es van entortolligar entre elles, i vaig dipositar la flor al damunt. Amb un altre moviment de vareta, vaig congelar-ho d'una manera especial, fent que allò que estava fent quedés com si fos cristall.
Vaig somriure, satisfet. Allà a terra hi havia un anell de color verd amb una flor de lliri com si fos un diamant. Vaig girar-me cap a la Rapunzel, amb l'anell a la mà, i li vaig dir:

- No t'ho havia preguntat seriosament fins ara, Ra, però... - vaig agafar-li la mà amb compte - Vols sortir amb mi?

I dit això li vaig col·locar l'anell al dit. Vaig mirar-la als ulls, esperant una resposta, i desitjant amb tot el meu cor que li agradés.

vaig mirar tot el que feia intentant mantenir la boca tancada per no posarme ni a cridar de l'emocio però quan em va posar l'anell al dit no vaig poder més era tot tan bonic que les llàgrimes d'emoció em van començar a sortir dels ulls sense que jo ho pogués parar.

-Clar que vull sortir amb tu, com pots ni per un moment pensar que no?- vaig dir-li amb ells ulls vermells de les llàgrimes i les llagrimes encara caien galtes avall però somrient, era el moment més feliç de tota la meva vida, i era amb ell.- Si, si, si.- li vaig començar a fer petons suaus als llavis mentre o deia una vegada i una altra i l'abraçava.

- Amor... - vaig murmurar, abraçant-la amb força.

Vaig somriure per dins, exhultant. Ho havia aconseguit! Vaig estrènyer-la contra el meu pit, emocionat. Quan vaig separar-me d'ella, vaig eixugar-li les llàgrimes amb un dit, i li vaig fer un petó suau als llavis.

- We are better together.

M'estimava, m'ho habia demostrat, no tenia er que patir i ho sabia, volia disfrutar d'aquell moment, grabar-lo al meu cervell a foc i no oblidar-lo mai.
- Nothing can come between us if you just hold my hand.- vaig dir agafant-li la ma com a demostració.
-T'estimo Jake.- vaig fer-li.- encara que no entenc com et soportes tu a mi..- i li vaig somriure.

- T'estimo - vaig respondre-li, com a explicació -. I mai em separaré de tu, per molts errors que cometis. Si caus en el camí de la vida, no seguiré endavant, t'ajudaré a aixecar-te. Creu-me, Ra. Des que et vaig conèixer bé vaig aconseguir oblidar tot allò que m'havia fet mal en el passat. Em vas fer aprendre a viure el Present. I això no ho oblidaré mai de la vida.
Vaig abraçar-la, i vaig agafar-li la mà.
- Mentre duguis aquest anell, estaré amb tu.

Li vaig somriure, un somriure brillant d'aquells que demostra una feliçitat total i absoluta.

-Doncs em sembla que tindràs un problema.- vaig contestar-li divertida.- per que no tinc intenció de treure-me'l mai.
Li vaig mirar aquells ulls que em feien perdre la noció de tot, em vaig aixecar i em vaig aseure a les seves cames mentre l'abraçava i li feia petons suaus al coll.

-Potser jo t'he ensenyat a viure el present . vaig dir-li a cau d'orella.- però el que m'has ensenyat tu és encara molt més important, tu m'has ensenyat a estimar.- li vaig somriure un altre cop.- i ja saps el que diuen "el amor verdadero es el primero y los demás son solo para olvidar".

El vaig abraçar fort i vaig amagar la cara al seu coll.

- Doncs aquí és on es veu que afirmacions com aquestes funcionen un de cada cinc casos - vaig fer, abraçant-la i amagant la cara entre els seus cabells rossos -. I sens dubte, els nostres casos son excepcions.
Vaig separar-me d'ella uns centimetres i la vaig mirar com si l'estigués estudiant:
- I aquí un dels altres miracles de l'amor. Ra, cada dia estas més preciosa.

Vaig somriure amb el seu comentari, el que dia no era possible.
-No ets imparcial Jake.- vaig dir-li.- de fet estic segura que estic igual que fa tres dies, si no pitjor, perque ara estic amb el nas vermell del fred.- vaig somriure un altre cop, era fàcil somriure amb ell.

-Doncs demostrarem que casos com el notre són possibles.- vaig dir-li convençuda.- t'estimo Jake.

- Tu no has vist mai a traves dels ulls d'un noi enamorat, amor. - vaig dir-li, amb veu suau, amanyagant-la amb les paraules.
VAig passar-li els braços per la cintura, i la vaig apropar a mi. Ens vam aixecar, i li vaig mirmurar a la orella:
- I espero que mai hagis de fer-ho. És extremadament cursi. - vaig riure, abans de callar els nostres llavis amb un petó.

- Cursi com tu i jo.- vaig dir somrient després del petó i passant-li els braços pel coll mirant-lo amb ulls de noia enamorada.- Mira, si ho fes mai només tindriem un problema i seria que sóc un tio.- vaig dir rient.- però com que em sembla que està prou clar que sóc una noia, no crec que tinguem res de que preocupar-nos.- li vaig per un altre petó més apassionat que l'anterior.

- Tens raó, Ra – vaig dir -. Però com que no ets un tio, tot va bé.
Vaig correspondre-li al petó, i li vaig agafar la mà on tenia l’anell.
- Mentre el portis, estarem junts. Junts per sempre més.
Vaig envoltar-li la cintura amb la mà, i li vaig dir:
- Amor, anem tirant cap al castell? Aquí comença a refrescar, ja...

Li vaig acariciar la cara suaument mentre el mirava als ulls i vaig somriure provocadorament.

-Home.- vaig dir somrient.- si vols començem a pujar cap al castell però si és el fred el que et preocupa jo tinc una bona manera d'escalfar-nos.- vaig dir provocadora.- és clar que si vols pujar cap al castell...

El vaig besar suau però insistentment als llavis i el vaig abraçar respirant el seu alé.

Vaig tornar-li el somriure.
- Hmm... - vaig fer, fingint estar pensant -. Saps què? Em sembla que ja se què podem fer...
Vaig fer-li un petó suau al coll, i les meves mans van reseguir la seva esquena de manera juganera. Vaig ficar-li les mans per sota la camisa, notant l'escalfor de la seva pell a cada moment. Vaig buscar els seus llavis, notava que la necessitava a cada segon.
- Ra... - vaig murmurar, abans de perdre l'alè en un altre dels seus petons.

Vaig tancar els ulls i vaig somriure satisfeta, em va passar les mens per l'esquena i després les va colar sota de la meva camisa i jo, vaig tenir un calfred.

Ens vem besar un altre cop, i va suspirar el meu nom, m'encantava quan feia allò, aquelles petites coses que el feien diferent als altres, especial per mi.

-M'encanta quan fas això amor meu.- vaig dir-li somrient.- I, que creus que podem fer?.- vaig preguntar-li abans de besar-lo apasionadament

Vaig separar-me uns centímetres de la Ra, sentint com l'agradable olor dels seus cabells m'entrava pels nàrius i m'atordia d'una manera agradable. Vaig acariciar-li els cabells amb una mà, i vaig dir:

- Hi havia una vegada, una princesa que es deia Rapunzel. Tenia uns cabells rossos laaargs i fins, que brillaven com l'or. Però estava presa en una torre molt alta.

Vaig acariciar un floc dels seus cabells.

- El seu princep volia estar amb ella, i pujava per la seva llaarga melena per arribar a la torre.

Vaig acariciar-li el clatell, i tot seguit la meva mà va anar baixant per la seva esquena.

- I allà dalt eren feliços.

Vaig fer una rialla, i la vaig abraçar de sobte, traient-la de l'encant de les meves paraules.

- Però tu no estas dalt de cap torre, princesa, i això em farà la feina més fàcil...

Li vaig picar l'ullet, i li vaig fer un llarg petó.

Vaig fer un riure agut una pèl histèric al sentir la "meva" història que de fet ja sabia però que no m'esperava que ell sapigues ja que era una història muggle.

Li vaig recorrer la cara amb els dits, suaument, vaig recorrer la forma dels seus llavis, de la seva barbeta i després li vaig fer un petó suau però intens somrient.

-Si vols t'ho puc posar difícil.- li vaig fer l'ullet.- Em puc tancar a la Torre d'Astronomia i podem ser feliços quan tu consegueixis entrar.

Vaig parar-me a reflexionar un moment, no, clarament no volia esperar el volia en aquell moment.

-Es clar que també em puc quedar i posar-t'ho fàcil?- li vaig fer un petó intens i li vaig passar els braços pel coll per no haberme'n de separar.- Tu que hi dius amor meu?
Però avans de deixar-lo respondre els meus llavis tornaven a ser sobre els seus i les meves mans recorrien els seus costats suaument.

- Home, no soc gaire intel·ligent, no creus? És millor que m'ho deixis fàcil... - vaig dir, amb una ironia suau.

Vaig besar-li el coll, les orelles, la galta i els llavis. Les meves mans l'anaven recorrent de dalt a baix, mentre notava les seves carícies als meus costats. Per últim li vaig besar el nas. Si havia sigut important, recordaria el petó al nas que em va fer ella a la meva habitació el dia que ens vam conèixer millor que mai.

Em vaig estremir quan em va fer un petó al nas, no per el simple fet del petó sino perque em van venir al caps tots el records de la tarda a la seva habitació, del dia que em vaig enamorar d'ell, perdudament, sense remei.

- Així que vols les coses fàcils no amor meu?- vaig dir amb veu sensual, li vaig començar a fer petons pel coll i alguna mosegadeta per després buscar els seus llavis i besar-los apasionadament.- És prou fàcil així, o encara ho vols més fàcil?

Li vaig somriure sensualment mosegant-me suaument el llavi inferior, amb expresió insinuadora.

- Així m'està bé, petita... - vaig murmurar.

Vaig aixecar-la en braços, besant-la sense parar. Tenia ganes d'ella, però no allà. La vaig deixar al terra, i la vaig abraçar amb força, mentre li besava el coll.

- Digue'm un lloc on vulguis anar, petita...

I a la meva ment va aparèixer una imatge del bany de monitors, amb les grans banyeres d'aigues perfumades.