Te de roses [Rapunzel]

Vaig arribar a la cuina, amb la Rapunzel en braços. Vaig dirigir-me a un elf, dient-li:

- Ep, tu! Teniu alguna recambra en aquesta cuina?
- I és clar que si, senyor... Vingui.

Vaig seguir l'elf, que ens va dur a una agradable tauleta amb dues cadires en un racó de la cuina. Vaig seure en una cadira, deixant la Rapunzel a l'altra. Vaig mirar a l'elf, i li vaig dir:

- Volem dos tes de roses, calentons. Porta un pot de sucre i dues culleretes, també. I no volem elfs rondant per aquesta zona a no ser que us cridem, d'acord?
- Com vostè mani, senyor.

L'elf va marxar, fent saltironets. Vaig allargar la mà i li vaig la seva agafar a la Rapunzel.

M'agradava quan m'agradava amb braços i em traslladava ell d'un lloc a l'altre, em feia sentir especial, em feia sentir la seva princesa. Vaig somriure quan em va agafar la mà, un gest tan simple com aquell era, per mi, un tresor que guaradava juntament amb tots els moments que no eren gaires que habia estat amb ell.
- Jake.- vaig dir mirant-lo sèriament.- t'he de dir una cosa...- ho vaig deixar una mica a l'aire per donar-li el toc d'intriga.- t'estimo.

Llavors va arribar l'elf amb tot el que el Jake li habia demanat.
- El té de roses per la senyoreta.- va dir deixan una tassa devant meu.- i el del Senyoret.- va dir deixan-ne una altra devant del Jake, després va deixar la sucrera al mig.- que els aprofiti.- va dir i va sortir tancant la porta de la saleta.

- M'estimes? - vaig dir, fent-me el sorprès.
Vaig allargar la mà cap al pot de sucre que hi havia a la taula, i vaig posar-me una cullerada al te. Vaig remenar, sense deixar de mirar-la als ulls.
- Donscs saps què et dic? Jo també t'estimo.

-Si.-li vaig somriure.- t'estimo, són coses que passen, això de que t'enamores i tal i doncs acabes estimant a l'altra persona.- li vaig picar l'ullet.
Havia agafat el sucre i se'l habia quedat per ell, vaig fer una carota rara i li vaig dir:
-Jake, carinyo, em prestes un parell de grams de sucre?.- vaig riure.- després, tota la resta te la pots quedar tu, si vols.- i li vaig treure la llengua.

- Uf... Noia, no t’obsessionis massa, d’acord?
Dit això, vaig agafar la cullera, i vaig servir-li dues cullerades de sucre al te.
- Després sortim a fer esport, si vols, però creu-me, és més bo així.
Vaig ficar l'altra cullera dins el seu te, i vaig començar a remenar. Després, com si fos una nena petita, vaig aixecar el got, i li vaig acostar als llavis.
- Una per al papa... Una per a la mama... Una per al Jake...

-No m'obsesiono.- vaig dir-li.- el que passa es que les coses dolçes no m'agraden gaire.
Em va posar mes sucre del que m'habia posat jo mai "que dolç serà això" vaig pensar. I llavors em va començar a fer com quan els nens petits no volen menjar.
-I si les fem totes pel Jake?.- vaig dir-li rient, mentres veia un altre glop d'allò que semblava caramel desfet de dolç que era.- Va, ja m'ho bec jo sola, beu-te tu el teu, que si no se't refredarà.-li vaig somriure.- I que sàpiguis que tinc setze anys i que no sóc una nena petita.- vaig dir posant cara de nena petita.

- Per mi ets la meva nena... - vaig dir, dolçament, agafant el got.
Vaig empassar-me tres glops de te, abans de dir:
- Mmm... En aquests moments no et sabria dir qui està més bo, tu o el te. Mmm... No, decididament, encara que el te sigui delicios, és impossible superar-te.
Allargant una ma vaig acariciar-li la galta, murmurant:
- La meva princeseta, la meva nena petita.

-Abans d'ahir a la nit no deixes el mateix.- vaig dir-li pícarament.- ara si que sóc la teva nena petita.- vaig posar careta trista.- Es injust.
Llavors de cop vaig recordar que no habiem utilitzat protecció en aquella "nit boja", merda i si em quedava embarassada, no li podia fer allò. Em vaig posar blanca per un moment i vaig pensar que tan bon punt sortis d'allà ho arreglaria amb un cop de vareta.
-Tu sempre seràs el meu princep blau.- vaig dir-li somrient.

- Em veus a mi cara de príncep blau? Prefereixo ser el Príncep Verd... - vaig fer, sensualment -. O simplement una gran, preciosa i lluent Serp.
I, mirant-la als ulls, vaig afegir:
- És clar que jo seré allò que la meva princesa vulgui.

-Bé.- vaig dir.- tens raó, potser no fas molta pinta de princep Blau, ni de princep vermell ni de princep groc, però pots ser el meu princep verd, i també la meva serp preciosa i llunent.- em vaig aixecar de la cadira i li vaig fer un peto ràpid als llavis, amb un somriure i em vaig tornar a asseure.- m'encantes Jake, de veritat, no sé com he estat tan cega durant tot aquest temps.

- No estaves cega... Només una miqueta miop - vaig dir, fent broma.
Vaig escurar les últimes gotetes de te, i em vaig anar a asseure al seu costat. Li vaig passar un braç per les espatlles, i li vaig dir:
- T'adoro, princesa...
Li vaig besar suaument el coll.

Em va fer un peto al coll d'aquells que gairebé fan que t'oblidis de com et dius.

-Que m'adoris i que siguis el meu novio i el meu princep no és una excusa prou bona per dir-me miop saps?.- vaig dir-li picada però fent broma.- Ho pagaràs car això Jake Bynson.- me li vaig apropar als llavis però en lloc de fer-li un peto li vaig començar a fer pessigolles als costats i li vaig treure la llengua.
Li vaig guinyar l'ull mentre reia.
- Que consti que jo també t'estimo.- i li vaig fer un somriure.

De sobte, se'm va acudir una idea. Vaig aixecar-me de la cadira, i vaig agafar la Rapunzel en braços. Mirant-la als ulls, vaig dir:
- Et porto a fer una excursió, princesa...
Vaig posar-me de camí cap al llac. El que anava a fer em feia bastanta il·lusió, el que anava a fer esperava que li agradés a ella.

[Tanco tema, val?]

[Tema Tancat]