Despatx de la Rapunzel Davies

Era d'hora al mati, el dia que començaven les classes, jo estava aseguda devant del meu escriptori acabant el programa del curs, em tocava fer totes les classes de pocions desde primer fins a seté i això eren moltes hores de classe.

De fet, només feia temps, esperant a que arribessin els germans Moore, per dir-los quin càstig haurien de complir per la revel·lió que van tenir al menjador, encara no ho havia acabat de definir quan van trucar a la porta.

-Endevant.- vaig dir.

-Molt bé.- li dic.- Doncs ara imagina't un castell de focs, i de cop PUM! explota la sala comuna de Slytherin, i al cel apareixen el gran lleó de Gryffindor, el teixó de Hufflepuff i l'ocell de Ravenclaw.

Ric, recordant l'escena. La cara de tots els Slytherins va ser total, i pel que es veu el Fortin era a la sala comuna quan va explotar.

De cop miro la porta on estem i faig una ganyota. En fi, Càstig número 1 del curs al dia 2. Potser no vaig tan malament. Toco a la porta i entrem quan ens dona el seu permís per entrar. Entrem, en silenci. I jo no dic res, i el Jack tampoc. Ens quedem allà, mirant la Tinc-els-cabells-molt-llargs.

Van entrar en silenci, molt bé, si ells no parlaven ho faria jo.

-Senyors Moore.- vaig dir.- Primer de tot, m'agradaria comunicar-los que els he enviat una carta als seus pares notificant-los el seu mal comportament durant el primer sopar.

Vaig mirar-los, un petit desafiament a protestar.

-D'altra banda, els diré, que el seu càstig ja ha estat decidit.- vaig mirar al petit Jack.- Vosté, senyoret Moore.- vaig dir recol·locant-me a la cadira.- Netejarà, ordenarà i fara inventari de l'armari dels ingredients per a pocions, i pobre de vosté que s'atreveixi a agafar alguna cosa, l'estare vigilant.- vaig fer servir el to més fred que vaig trobar, i llavor vaig mirar a la Moore.- I vosté, Wendolina Ginevra Moore.- vaig utilitzar el nom complet, per afegir-li dramatis-me.- Netejarà tots els banys del castell.- vaig dir-li.- Sense màgia.- vaig afegir per si de cas.- I per descomptat també l'estaré vigilant.

Me'ls vaig mirar inquisitivament.

-Alguna cosa a dir?.- vaig preguntar.- No?, millor.- Senyor Moore el veuré divendres a la nit, senyoreta Moore, a vosté dissabte a primera hora.

- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaau! Que passada!- dic imaginant-ho.- Jo vuic fer un casteeeeeeeeeell d'eixos guays.

Entrem al despatx i em calle i em mire la dona aquella, que pintes més horribles i quin despatx més lleig, tot desordenat i les parets sense quadres, que lleig, li llançe una mirada a la Wengi per explicar el que pense, lleig, lleig del tot.
Com no diu res i m'avorrisc comence a balancejar-me, davant, darrere, davant, darrere.

Arg, quin fàstic. Ens castiga separats. Penso en alguna cosa a dir, però és clar, no puc dir res més que d'acord, i això no ho penso dir, així que me la quedo mirant uns segons més i giro sobre els meus talons, sortint per la porta. Ja trobaré alguna manera de fer el càstig divertit.

-Bé. Ens anem, Jack?- li demano.

Em mire la dona, com que….com que…classificar les pocions? Però que vaga que és aquesta dona! No se suposa que ella és la professora de pocions, que passa que vol que fem la seua feina? Que es creu que és? No som els seus criats.
Veig que la Wengi em mira però jo no em calle.

- Perdone vosté, però és vosté la professora de pocions, per tant netejar, ordenar i fer l’inventari de les pocions es cosa seua, no meua, que vosté siga una vaga i no vuiga fer la seua feina no es cosa nostra, per tant jo no pense fer una feina que hauria de fer vosté i no vol. I per què voldria jo ingredients de pocions si pocions és la cosa més avorrida que existeix al món?- roçe la mà de la Wen i li estire un dit, per fer-li entendre que és mentira. A mi m'agrada fer pocions amb la Wengi.- És més no se perquè voldria ingredients si jo ja tinc.- li dic creuant-me braços.- I que jo recorde és el segon dia de classe i els banys estan més que nets. Jo no se la Wengi, però jo no pense complir el seu càstig Professora Davies.- li dic mirant-la somrient.

Antipàtica, lletja, xula, vaga, creguda, amb els cabells molt llargs.

Em quedo mirant al més petit dels Moore, no només estic segura de que complira el meu càstig sino de que el complira fins que jo me'n cansi.

-Miri, senyor Moore, les impertinències les deixa a la porta, abans d'entrar.- li vaig dir severa.- No està vosté en posició de qüestionar i/o negociar el seu càstig, el càstig és el que és i el complirà, no només aquest divendres a la nit, sino cada divendres a la nit que jo vulgui, fins que consideri que és comporta.- està enfadada, però parlava amb veu freda, que no admetia cap mena de discusió.- I finalment, el que pensi d'un professor, s'ho guarda per vosté i ho verbalitza quan no estigui devant del professor, pel seu bé.

Vaig fer un somriure cruel.
-Senyoreta Moore, tingui per segur que a pesar del que digui el seu germà complirà el càstig imposat,l'espero aquí.-vaig dir.- Dissabte al matí, ara pot retirar-se.
-Senyor Moore, no comença a Hogwarts amb gaire bon peu.- vaig comentar com qui no vol la cosa.- Deu punts menys per gryffindor, per insultar a un professor i qüestionar la seva autoritat, i si no m'equivoco això ja fan 15 punts que ha perdut vosté solet en els does primers dies, estic segura de que els seus companys li estaràn més que agraïts.- vaig fer-li una ganyota que intentava imitar un somriure.- Pot retirar-se vosté també.

-D'acord senyoreta Davies.- dic, senyalant molt el senyoreta per el que em va dir al Gran Saló. Al meu cap s'està formant una idea. Li dono un cop al Jack amb el colze, perquè fes cas.- Ens anem.

Arg. Em fa fàstic parlar-li així. Agafo la mà del Jack i sortim per la porta, sentint ràbia al meu cos. I quan sortim, li faig l'ullet al Jack, perquè vegi que tinc un pla.

Isc corrent del despatx del James i vaig cap al de la Davies, em cau malament, però jo he d'ajudar la Wenespera, on esta el seu despatx? O.O Jo al seu despatx no he anat encara....ehmm...la Wen em va parlar, va dir on estava...estava....aaaaaaah ja!
Ara si, isc corrent en direcció al seu despatx, deu estar dormint però bah.
Comence a tocar a la porta, i com no fa cas comence a donar-li amb força amb els punys.

- La ti....Professora Davies! PROFESSORA DAVIES!- aquesta esta sorda?- PROFESSORA! EL JAMES M'HA DIT QUE LA NECESITA!

OFF: Deixan de banda que tecnicament no passo les nits a Hogwarts, farem una excepció i t'obrire la porta, com a acte de bona fe.

Vaig obrir els ulls, desconcertada, al sentir algu picant, o més aviat, intentant tirar a terra la meva porta. Em rasco una mica els ulls mentre em poso la bata per sobre de la camisa de dormir i m'afanyo a obrir la porta.

A fora, em trobo amb la senyoreta Konstantaras, amb cara d'impacient, i que em vocifera que el director em necesita.

-Que passa senyoreta Konstantaras?.- pregunto amb veu encara mig adormida.- Que és tant urgent per treure als professors del llit a aquestes hores?

- És urgent, i el director em diu que vaja ja al seu despatx. Va vinga.- li agafe de la mà i la duc cap a fora.- Vaaa! És urgent, si no és dona presa podria morir!

Em mire la Tinc- els-cabells-molt-llargs, que pareix que no es menege. Però que no es dona compte de la importància?

- El James ha dit que la duga inmediatament al despatx! Però es pot menejar!

M'agafa de la mà i m'estira pel passadis, em diu que és urgent i que em mogui, quan afegeix que algu podria morir, accelero una mica el pas.

-D'acord.- dic mentre camino rapidament pel pasadissos amb ella agafada de la ma, estirant-me.- Entenc que sigui urgent però em podria resumir la situació, i qui/que s'ha de morir.

Continue estirant-la, però no veu que és important? Que fa preguntant! Ja preguntarà després!

- És llarg i és la Wen, i el James em diu que no peguera un segon i estem perdent molt, pero va!

Ja veig el despatx del James, queda poc, queda poc, i la Wen es posarà bé, es posarà bé, es posarà bé...bé...si, segur que si!

- Que ja esteem!