Gairebé sense alè, vaig arribar a les cuines. Després de fer-li pessigolles a la poma, la porta es va obrir i un elf va venir a rebre'm.
- Què voldria res senyoreta? Potser un got d'aigua? - va dir, tot fent-me una reverència.
- No... Aigua no... CAFÈ! Necessito... cafè... ben carregat... - vaig dir-li, intentant recuperar l'aire.
L'elf va desaparèixer uns segons, i em vaig recolzar a un armari que hi havia allà. No havia tengut ni temps de deixar de panteixar, que l'elf ja havia tornat amb un termo ple de cafè calentet.
- Gràcies!!!!!!! - vaig dir, i vaig tornar a la carrera.
[Tema acabat.]