Bff.. un cafè!!

Entro a la cuina, mort del cansament, no havia dormit ni deu minuts aquells nit.

-Hola, que desitja?-

-Posim dos cafes ben carregats siusplau-

M'entres esperava els meus cafes vaig veure a una noia entrar a la cuina, al principi no la vaig reconeixer.

Val, necessito arribar a algun lloc on hi hagi alguna beguda que no sigui aquell suc de carbassa que sembla estar per tot arreu. Segueixo al Kansas, un dels meus elfs, fins que em deixa a la cuina, i marxa.

- Hola...? - dic, entrant.

Veig a un noi allà. Al principi no el reconec, però després veig que és el primer amb qui vaig parlar quan vaig arribar. Li dedico un somriure educat, saludant:

- Ei Nick!

Mi fixo i veig que em saluda, aa, ja recordava qui era la noia de la faldilla curta del dia al gran salo.

-Hola!, si vols seure aqui, hi ha lloc!, que tal els primers dies?-

La veritat és que no m'havia dit com es deia.

-Com et dius? no m'ho vas dir- dic amb un somriure.

M'assec amb ell quan m'ho ofereix, després de demanar un cafè poc carregat a un elf, i li somric.

- M'han anat prou bé, vaig coneixent a la gent mica en mica, i vaig acostumant-me a aquest lloc - explico.

El miro amb una cella alçada quan em diu allò del nom i deixo anar una petita rialla:

- Sento no haver-me presentat encara. Sóc la Julie, Julie Leeds.

-Encantat, Julie-

Veig que em serveixen el cafè, li faig un glop, però encara crema bastant.

-I que, ja t'han parlat de lu dolents que som??-

Dic fent veu de terror i rient.

Ric, fent que no amb el cap.

- Diguem que qui m'ha parlat de tot això s'ha... Controlat - dic, amb un somriure, pensant en el Michael.

Me'l miro, amb un somriure trapella, i comento, fent un glop al cafè que em porten:

- I què, realment sou molt dolents o la gent s'ho inventa - pregunto, somrient.

-No som dolents, nomes es que tenim pensaments diferent que altres-

Somric i demano galetes a la cuina.

-I tu, que en penses d'aquesta escola?-