Disfrutant de l'aigua, fresqueta?

-Culpable? Per què ens caigués un llamp a sobre? Tu? Si de cas hauriem de partir la culpa. Si, culpa compartida.

Vaig començar a sortir de sota l'arbre, sense deixar que la Sam es quedés enrere. Semblava que tenia fred.

-Té, vols la meva jaqueta? -vaig dir, traient-ne una de dins la motxilla. I li vaig posar sobre les espatlles, abans que ella em contestés res. -Va, anem tirant.

Em va posar la seua jaqueta, en el fons encara que no volia dir res, tenia un poc de fred.

- Gràcies.- vaig dir i em vaig posar la seua jaqueta, feia bona olor.- Segur que no la vols?- vaig dir, mentres caminava al seu costat, cap al castell. - I si tu et refredes?- vaig dir. Cada vegada plovia més, no es veia el castell.

-No et preocupis per mi. No em constiparé pas. - no em preocupava el fet de constipar-me, mentre ella no es constipés.

Cada vegada la pluja era més intensa, i començava a haver-hi una boira espessa que no permetia que es veiés res que estigués més lluny de un parell de metres de nosaltres.

- Lumos! - era clar, però vaig pensar que potser funcionaria i hi podriem vure millor. No va funcionar. -Tan, és, com serà que no hi arribem.

Vaig vore com encenia la seua vareta.

- Mmm....supose que el vorem, es tan gran!- vaig dir somriguent. Em vaig apropar a ell.- Millor que estiguem junts, per a no perdres.- vaig dir mentres caminava.- Pot ser que aixo d'alla siga la porta?- vaig dir, ja que em va pareixer vore alguna cosa negra per ahi davant. Aleshores em vaig donar que el Thomas i jo estavem molt junts, pot ser a ell li molestava, encara que a mi no em molestava gens. Feia anys que m'agradava i estar parlant amb ell, era...

Se'm va acostar, dient que era per no perdre'ns, i em va agradar. Em sentia bé, al seu costat. Llavors va aparèixer una superfície vertical negre, que semblava la porta de l'escola.

-Si que ho sembla, no? - cada vegada estavem més aprop del moment de anar cadascú per la seva banda, però no volia que passés.
"Llàstima que només sigui jo que ho pensi.."

Vaig vore la porta, ja haviem arribat. Això volia dir que cadascu se aniria a algun lloc. No volia separar-me del Thomas.

- Que vas a algun lloc en concret?- vaig preguntar- Ho deia perque jo no tinc res que fer.- quina excusa més cutre, però esperava que ell diguera que estava lliure.

Oh, no, ja haviem arribat. Si d'una cosa en tenia poques ganes era de que cadascú fes la seva. Quan em va demanar si tenia alguna cosa a fer vaig notar com les orelles se'm posaven lleugerament punxagues de dalt. (off: he cambiat de nas a orelles).

-Doncs... no, no tinc res a fer. - si hagués set de mi, hauria dit que si, directament, cridant i saltant i bé, tot això, però volia dissimular, havia de fer-ho. - Què t'agradaria fer?

Em va agradar que em diguera que no tenia res que fer, vaig somriure.

- Doncs no se.- vaig dir pensant algun lloc- Podem anar al sete pis, et puc ensenyar on esta el passadis de la bruixa bornia.- vaig dir, me el vaig mirar, esperant la seua resposta.- Si vols clar.

-Em sembla perfecte. -vaig dir-li, sense poder amagar un somriure de la meva cara. - m'hi portes? - sabia com s'anava al setè pis, però tenia ganes de que em guiés ella, de notar que m'estava guiant a mi... "oh, para el carro Thomas, encara semblaràs una nena!"
UU", tant m'era.

- Dacord- vaig dir somriguent, estava feliç.- Anem.- vaig dir mentres tots dos es dirigiem cap a les escales. Em sentia a gust amb el Thomas.

[Tema tancat]