Vendetta

-No vam estar aqui, vam estar a una cova pareguda, plagada d'infers... pero no et preocupis, estem vives.-Dic, com si res, al James, mirant enrere per assegurar-me de que em segueixen tots.

Petites passes, poden sorgir d'on sigui... Llavors veig la Bianca a un costat, amagada. Em quedo uns segons quieta i ella segueix quieta.

-Finite incantatem- Dic, i la Bianca desapareix. Ho sospitava.-Es una emboscada.

Tot just acabo de dir-ho i un encanteri es dirigeix de la foscor cap a nosaltres.

Hi ha algo que no va bé, hi ha algo que no va bé...i quan veig la Bianca i que desapareix davant nostra es confirma. Abans però que puga pensar veig un encanteri que ve cap nosaltres i faig una barrera protectora al nostre voltant.

Em mire la Lils, amb ella era amb qui més em cordinava, els nostres moviments solien ser un. Tot i que no se si ella tenia el cap net per pensar al saber que tenia la Rose tant prop

- Podem o anar cap ells en la foscor o dividir-nos.- argh, si no haguera vingut el James i l'Erion...o millor, si es pogueren quedar amb la Lils...si em transforme voria molt millor, tindria millor olfacte i tindria millor oïda, però no podia fer-ho davant d'ells.- Lils? Ens dividim? Puc provar per l'entrada de la dreta, deu anar al mateix lloc però deu entrar per darrere.

Deixeu-me sola, va, aneu tots dos amb la Lils i tot serà més fàcil. Però coneixent-los...pf, farien el contrari, com si ho feren per fotre.

Em miro les dues aurors; han canviat des que eren alumnes. Ara són més precises, més eficients. Assenteixo, sense intercedir massa; potser si em puc quedar a soles amb la Sam puc demanar-li disculpes. Faig una altra ganyota de dolor i remeno el cap, intentant oblidar les veus i els sorolls del meu cap.

Em quedo mirant com la Sam s'allunya de nosaltres i aixeco la vareta per ajudar en la barrera màgica, mentre intento veure d'on ataquen els enemics. Però em distrec, i estic marejat, i amb prou feines puc fer res durant uns segons.

"Pensa, James, pensa", em dic. Aquesta és una de les pegues de fer Teoria Màgica: a la pràctica costa més d'aplicar tot. Allargo la mà cap a la paret i la toco; és humida. Somric, una mica, i poso la punta de la vareta contra la paret. Murmuro dues, tres paraules. I dues més: "Adoro l'alquímia".

La paret es posa a brillar, dèbilment, on hi havia la vareta, i ràpidament es comença a fer més brillant i a escampar-se. Aviat tota la paret de la cova brilla suficient per il·luminar-ho tot i fins i tot per enlluernar una mica. La llum ens dóna avantatge...

Veig com la Sam se'n va, i jo em dedico a aguantar la barrera d'escut mentre tracto d'intentar veure, en la foscor, des d'on ataquen. Miro la direcció d'on venen els encanteris, però canvia, i això em diu que s'estan movent.

-On és la Rose!?- demano, moguda pel nerviosisme.-ON ÉS LA ROSE!!?

No els veig. Em posso nerviosa, i just quan em giro per dir al James que no aguantaré més la barrera veig que toca la paret i comença a il·luminar-se. Somric, bé, ho necessitava. Em giro per veure l'Erion, que es mira l'escena al·lucinat.

-Erion, amaga't, amaga't darrere d'aquella roca abans de que et vegin! Si tenen la Rose i et tenen a tu perdré els papers del tot...

L'Erion em fa cas abans de que la cova s'il·lumini al complet, i llavors la barrera cau. Dona el mateix. Tinc la vareta preparada...

La Bianca i el Bruno estan en dues de les parets, però no veig res més. Es una cavitat gran, i darrere hi ha una altra entrada. Seria genial que la Sam aparegués per allà.

-On és la Rose?- demano, de nou.- Esteu atrapats, baixeu les varetes i deixeu d'atacar. On és la m... la noia?

Insonoritzo la cel·la ara invisible de la nena, per si de cas se li acudeix cridar, de manera que ella podrà veure i sentir el que passa, però nosaltres no podrem ni veure-la ni sentir-la. Veig que la imatge de la Bianca que havia creat desapareix i ataco cap a la direcció on són, mantenint la Bianca al meu costat.

L'encanteri no arriba. Segueixo atacant, debilitant la barrera que han creat, quan poc a poc veig que la cova s'il·lumina i davant meu veig a la Bell i al Bohr.

-Aurora Bell! Va rebre la meva carta.- dic, somrient.- Director Bohr, quina sorpresa. Haurà vist que no hi soc per Hogwarts aquest any. Quina pena, oi?

Demana per la nena. Giro al meu voltant.

-No hi és, has tardat massa.- somric, amb la vareta a la mà jo també.- Heu tardat massa.

- Pena? - dic, alçant una cella -. No saps com de tranquil s'està allà sense tu... Però, és clar, les mosques vironeres mai deixen de tocar la moral fins que les esclafes.

Aixeco la vareta, preparat. Lent de reflexos, espero que la Sam aparegui aviat, mentre vigilo la Bianca i el Bruno, buscant amb la mirada on podria ser la Rose. Se'm glaça la sang a les venes quan diu que ja no hi és, que hem fet tard; però sacsejo el cap, sense voler-m'ho creure, sense acabar-m'ho de creure. Abans que pugui reaccionar un encanteri ve cap a mi i amb prou feines puc esquivar-lo, però de seguida recupero la compostura i m'hi torno, atacant la Bianca, que somriu maquiavèl·licament.

- Bianca... no m'hauria esperat mai això d'un Gryffindor - dic, mentre observo com atura el meu atac i em mira amb fingida superioritat.

Aleshores tot va molt ràpid primer és fa fosc i sent veus, la veu de la mare, és ella, no tinc dubte, ha vingut.
Després torna la llum i els veig, a la mare en un cantó, amb el director Bohr al costat…però no està la mare de la Juls, no havia vingut? Bé, és igual.


- MAREEEE! Mareee! Soc aquí!

El Ventigmilia diu que ha arribat i veig la cara de la mare, no…no és cert.

- No, mareee! Estic aci! Aci!

Vaig cap els barrots estirant la cadena el més que puc, però la porta no s’obri i les cadenes em fan mal al peu.

- Estic aci…estic aci…

No em veuen ni em senten, em deixe caure i recolçe el cap en la pedra, no plores, no plores…et trobarien i eixiries d’aci…però si no em veien?

Començe a caminar pel passadis, apague la vareta i em concentre en no fer soroll. Finalment veig l'eixida, o una d'elles, il·luminada, trec la vareta i escolte.
Sent el Ventigmila dient que em arribat tard, que la Rose ja no hi és...menteix, ho fa per fer mal la Lils, per desconcentrar-la i que no actuara bé, li diria que no fera cas, però em descobriria.
Seguisc caminant fins apareixer darrere el Ventigmila i la Serantoni, em deixe veure uns moments perquè la Lils sapiga on estic i després em faig un encanteri mimetitzador, retrocedisc per si a un dels dos els dona per tirar enrere i m'amague a la part esquerra de l'entrada.
Espere fins que es confien o estiguen massa concentrats amb els altres, hi ha que esperar el moment idoni.

Vaig sentir com el món em queia al damunt en sentir allò sobre la Rose. No podia ser morta, simplement no podia ser morta...

-MENTEIXES!

Vaig veurela Sam per darrere, i llavors tot es va fer ràpid. La Bianca va atacar al James, i jo al Bruno. Ell em va esquivar i em va llançar tres encanteris. Vaig anar movent-me d'un costat a l'altre.

-YA!- vaig dir, referint-me a la Sam. Era ara o mai.

Quant veig que la Serantoni anat cap el James i la Lils pel Bruno, em pose darrere la Serantoni i abans que es done compte, l'estic agafant del coll i apuntant-la amb la vareta a aquest.

- No et mogues nena.- dic fent-me visible de nou.

El Ventigmila es queda parat mirant-me, li note un besllum de por, que desapareix de seguida.

- O et rendeixes, o la teua amigueta sofrirà.- aprete un poc més la vareta cap el coll perquè ho veja.- On esta la Rose?

Frenem tots de sobte quan apareix la Williams darrere de la Bianca. No soc imbécil, segueixo mirant el Bohr i la Bell, per si de cas, i em miro la meva Bi.

-Deixa-la anar...

Ladejo el cap i somric.

-Molt bé... aparta't d'ella ja.- No ho fa.- Diffindo!Obitus per subitum!

Em fa que la deixe anar i somric. Torne a somriure quant ho diu més fort, com si no l'haguera escoltat a la primera, i em mira amençadament. Ric.
Em llança un Diffindo que esquive amb facilitat, però aleshores em llança un obitus, tire la Serantoni a terra, si s'ha fet mal que es foti, cau als peus del James, que ja que està que faça algo, i encara rient, pare l'encanteri del Ventigmila.

- Ventigmila, no estas amb posició de negociar.

Hi ha que dir però que és potent i que conte molt ràbia. Tire cap enrere quant tropese amb una roca i caic, parant l'energia de l'encanteri que fa que explote la paret de damunt meua.
Em quede un moment al terra i començe a sentir a algú cridar, poc a poc, apartant la merda de damunt meua, m'alçe.

Aprofito l'instant en el que el Bruno ataca amb rabia a la Sam per llançarme sobre ell. Com no s'esperava que l'ataques d'aquesta manera els dos vam caure, jo a sobre d'ell intentant subjectant-lo, mentre ell canviava de gos a humà per desfer-se de mi. La Sam seguia al terra, i la certesa de que l'obitus l'havia encertada em va fer venir un calfred a l'esquena.El Bruno-gos em va mossegar fort un braç i jo , farta de tot, li vaig clavar dos cops de puny.

-ESTAS MORT!

. Llavors el Ventigmila deixa de canviar de forma i intenta de nou atacar-me, pero estic massa rabiosa i abans de que pugui mossegar-me de nou, li faig un religo y unes cordes l'apreten amb força. Inmovilitza't, sense poder-se defendre...

-Ja estas dient on es la Rose!-Li vaig cridar, abans de donar-li un altre cop de puny.-DIGUES, ON ES??!

M'alçe del tot donant un bot, un tros de roca m'ha caigut al cap, i crec que tinc sang...bé és igual, el que veig em fa oblidar-me de la sang.
La Lils donant-li una pallisa bestial al Ventigmila,, i ni l'Erion, ni el James, que està amb la Serantoni, reaccionen.
Vaig cap la Lils i li agafe del braç parant-la, es remou, i em diu que la solte, però seguisc agafant-la amb força.

- Lils si el deixes inconscient no trobarem la Rose, vale, mira'm. Està aci, i està viva, i la trobarem.

El Ventigmila continua amb eixa mirada de suficiència, li done una patada en les costelles.

- Et repetisc que no estas en posició de negociar, aixi que si no vols que la solte de nou.- dic. Tinc agafada la Lils amb força, tot i que continua debatent-se als meus braços.- Ens diras on és la nena. - m'aprope al seu oit perquè aço no ho puguen escoltar ni el James ni l'Erion, tot i que la Lils si, però no la pense soltar.- Pot ser la Lils, o el James, o l'Erion, tenen remordiments si maten algú però jo no i i no em seria cap problema deixar-te com el Johnson.- li dic somrient jo també.

Escupo sang a un costat quan la Williams em treu del damunt la boja de la Bell. Alço una cella mirant a la Williams, divertit. Sí, potser ara tenía la cara feta una merda, i la potada de la Williams no ajudava molt... però no tenien la nena.

Escolto el que em diu i somric.

-De veritat, Williams? Davant d'ells? Creus que la Bell et podria tornar a mirar a la cara?- Ric i deixo anar més sang. Estic mort igualment, si no em mata la Williams em mataran els dementors...- Voleu un consell? Oblideu-la ja.

- Ho he fet un altre cop davant la Lils.- li dic encara somrient.- I ho podria fer davant d'ells que et creus que no soc capaç, vols que ho comprovem?

Trec la vareta i se la clave el coll, li continue somrient. No anava a matar-lo, però, no era tan estúpida.

- Saps, el teu amic Johnson tampoc va suplicar, i la teua amigueta Darkwood ni tan sols li va donar temps a cridar.- dic somrient.- Tot i que...si tant poc te importa la teua vida, podem veure com te importa la vida de la teua amigueta, creus que no seria capaç de fer-li a ella el que vaig fer-li al teu amic el Johnson?- dic encara somrient.

La Lils ha deixat de moure's però tot aixi encara la tinc agafada del canell.

-DEIXA'M ANAR! DEIXA'M ANAR!

Tardo una bona estona en adonar-me de que és la Sam, qui m'agafa. Què la Sam està viva. Poc a poc em deixo de moure i em quedo quieta, veient com parla la Sam amb el Ventigmila, que es nega a dir on és la Rose. La Sam l'amenaça, però no els escolto. No dirà on és... no ho dirà... que ha dit la Sam? Està aqui. Pensa com el Ventigmila, que... no, espera, seria capaç de...

-Espera Sam... Finite incantatem

I l'encanteri mimetitzador es desfà. Veig la cel·la, veig... veig la Rose feta una boleta a un racó.

-Rose...- dic, i se'm trenca la veu.- Rose! Alohomora! Rose!!

Entro a la cel·la i abraço a la nena, la meva nena, protegint-la amb els meus braços.

Escolte crits, i em tape els oits amb més força, mentres tararege en veu baixa una cançó que un cop la Juls i jo haviem trobat en una grabació de veu de sa mare, la Juls l'havia apres i jo d'ella.
Aprete els ulls amb força, i si no venien? I si marxaven? I si tot segueix igual i sols és un somni? I si em desperte i tot segueix igual? El fosc soterrani, les preguntes, el mal...
Aleshores note que algú em crida, i que de repent algú m'abraça, cride, però aleshores obric els ulls i veig que és la mare, bé...si, la mare, continue mirant-la amb por de que marxe d'un moment a un altre.

- Ma....mare?

Li pose una mà al braç i veig que és real, i aleshores l'abraçe amb força i por de que desaparesca, no plores, no plores, saps que no pots plorar.

L'abraço amb més força quan ella em parla. Sembla que està bé, està viva, està bé...

-Rose... Soc jo, soc.. soc la mama...

I sé que necessita que li digui això. Perquè jo en realidad no puc ser la seva mare... però ho puc intentar. Puuc intentatar assemblar-me a mi mateixa d'aqui uns anys, i ho he de fer per ella.

-Ja està, s'ha acabat tot...

Li llevo la cadena que te atada i la miro. Té talls per molts llocs, i algunes ferides semblen una mica infectades, s'hauria d'anar a Sant Mungo... Segueixo abraçant-la i acaronant-li el cap mentre miro a la Sam, aguantant les llàgrimes, i li faig un gest cap al Ventigmila i la Bianca. Si us plau, que se n'encarregui ella d'ells...

Continue abraçada a ella, em lleva les cadenes, veig que es veu el principi de la paraula i disimuladament em baixe la manega, com si tinguera fred.
Assentisc quant diu que tot anirà bé, ella em protegirà, em traurà d'aci, em durà a casa, continue abraçada a ella per por a que marxe, però és real, i està davant meua i ha vingut a buscar-me.
Al fons veig la tieta Sam, no havia marxat? Estaria també l'Oliver? El pare? Estaria el pare?

Veig apareixer la cel·la i com la Lils va corrent cap una boleta acurrucada, la Rose, i pareix que estiga bé, està bé.
Em gire cap el Ventigmila encara somrient, l'agafe de la camisa i l'estampe contra la paret.

- Pobre de tu que es recupere, perquè sino, et fare tot el que li has fet a ella i creu-me jo soc molt pitjor.- somric i el deixe caure a terra, i li faig un encanteri no verbal perquè no puga parlar.

Lligat com està i esposat, no pot fer molt més. El James te la Serantoni agafada dels canells, apunte a aquests i apareixen unes esposes, li lleve la vareta, i agafe també la del Ventigmila, les guarde a la butxaca.

- Me'ls duc a les cel·les del departament, després de fer els informes els durem a Azkaban, d'acord Lils?

La Lils assenteix i diu que ella es queda amb la Rose, que la durà a Sant Mungo, assentisc i l'Erion es mou cap on està la Lils, el James diu que m'acompanyarà a dur la Serantoni, assentisc, molt bé m'acompanyarà a dur la Serantoni i després que marxe que ja no te res que fer.

- D'acord, però després marxaras a Hogwarts, sense discussions.- assenteix. Ho ha fet de veritat? Flipant.

Agafe una altra esposa i es pose el Ventigmila al meu canell i el James fa el mateix amb la Serantoni. Aixi no el perdria de vista.

- Ens veiem a la porta de la conselleria. Lils, quant sapigues alguna cosa, avisam, per favor.

L'agafe del braç i desaparetrem deixant enrere la cova.

[Isc del tema, bé eixim, el James també xD]

l'Erion s'apropa i ens abraça a les dues. Jo no puc evitar les llàgrimes, perquè admeto que per dos segons m'havia cregut allò de que ja l'havia matada. Vull saber que li han fet, vull veig una ferida al seu braç, però ella sembla adonar-se de que la veig i se la tapa. Sospiro i apropo els meus llavis a la seva orella.

-Rose, carinyo... t'hem de portar a Sant Mungo. Ho entens?- em llevo algunes llàgrimes.- Ja estàs bé, no deixaré que et facin mal, D'acord? Em quedaré amb tu si així ho vols...

Aleshores veig apareixer el pare que ens abraça també. Em quede més tranquil·la estan els dos aci, i anem a eixir.

- D'a...d'acord.

M'agafe les manegues amb les mans, i parpadege per borrar les llagrimes. M'alçe amb ajuda de la mare i el pare i agafe la mà del pare, però tot i que crec que se l'aprete massa el pare no aparta la mà, ells estan amb mi, no són els pares del futur, però com si ho foren perquè ho veig, ho note.

- L'Oliver? Està bé? Està a Hogwarts?

Somric, quan demana pel seu germà.

-Està bé. No saps quin ensurt li has donat... més li val que sigui a Hogwarts, li he obligat. A ell i a la Julie, pràcticament... La Julie cridava com una boja.- ric.- Els cridaré, t'ho prometo.

Agafo amb força la Rose i tanco els ulls. Sento els braços de l'Erion rodejant-me la cintura i desaparetrem els tres d'aquell lloc de mala mort...

[Tema Tancat]