Vendetta

- No...sols se que és el m...el novio de la Lily, res més! No se res més!- el marit no, el novio, novio.

Em torna a tallar, però aquest cop l'altra galta. I diu no se que que no escolte, però note el crucio, i em torne a mossegar la galta per dins per no cridar, note la sang a la boca i quant em mira li escupisc la sang que tenia. Se que no ha sigut bona idea, però no pense deixar que estiga tota l'estona fent-me mal, parada sense fer res.
Almenys li he borrat el somriure del rostre.

Veig la ganyota que se li forma. Era massa fàcil, fer mal. Era massa fàcil matar. Si jo ho volgués, ja seria morta. Però la necessitava amb vida, almenys uns quatre dies, després ja em desfaria d'ella.

M'escup, i sento com la ràbia s'apodera de mi com si hagués encés un llumí. Li dono un cop de puny i la llanço al terra, de cop.

-Qui... qui t'has pensa't... Crucio! CRUCIO!!

Sostenc l'encanteri durant uns llargs segons, amb ràbia, i li dono una potada en acabar.

-Ni se t'acudeixi tornar a fer-ho...

Veig com es cabreja i em dona un cop de puny a la cara, trencant-me el nas, em tira a terra i em llança tres crucios seguits i tot i que em mosegue les galtes no puc cridar i retorçem.
Després de la patada, tusc i escupisc la sang de la boca, però no puc parar de tremolar, el mire amb ràbia. Diu que ho torne a fer, però ja no somriu, almenys ja no somriu.
Deixe de mirar-lo i em concentre en el terra, intentant deixar de tremolar i de no pensar en el mal que em fan tot. Em toque el nas i veig la sang a les mans, em marege, sang...sang a la cara, al nas...torne a tosir...i començe a hiperventilar.

-Seràs estúpida...- dic, llevant-me amb la màniga de la camisa la seva sang que m'ha escopit a la cara.

Me la quedo mirant, uns segons, com si intentés de treure la resposta a les meves preguntes només mirant-la. M'aixeco i surto de la cel·la, tancant-la al sortir. Li deixaré uns segons perquè es revifi una mica, si no no treuré res clar, i, encara que estigui aquí per sofrir, també vull respostes.

Aleshores marxa, m'arrastre de nou al racó on estava abans i m'acurruque, em fa mal tot, pareix que el cap em vaja a explotar d'un moment a un altre. Pot ser...pot ser....no crec que les ferides de les galtes siguen molt profundes...no em desagnaria...estava escrit que moriria aci? Eixiria d'aci?
Les llagrimes tornen a caure per les meues galtes, però silenciosament, no vuic que m'escolte, poc a poc deixe de tremolar, però tinc fred, molt de fred, m'acurruque més encara contra la paret, em molesten les lligadures, apreten massa, i no puc estirar molt les cames.
Tanque els ulls i pense en la mare, estaria bé a casa? Era ja l'hora de sopar? Hauria notat la Juls que no estava? Havia marxat al Pi...pot ser havia anat directament al Gran Saló...i suposava que m'havia dormint llegint...Recorde quan la mare cridava algunes nits i jo anava a la seua habitació i l'abraçava amb força perquè no tinguera por, i sempre em dormia als seus braços...

M'aixeco del terra i m'estiro una mica. La Bianca s'ha adormit al meu costat, agafant-me la mà. Miro al meu voltant, cap a la gàbia. No sento res, així que sembla que la noia també s'ha adormit. Deu ser... les cuatre de la matinada, segons les estrelles. Astronomia em va anar bé, i passar tres mesos sol a la interpèrie fa que aprenguis molt més del que et penses.

Cerco l'aigua i omplo una petita ampolla, després vaig cap a la cel·la i entro a dins.

-Rose.

No es desperta, li faig uns cops.

-Rose.

Em mira, confosa, i després sembla recordar-se d'on és i em mira espantat.

-T'he portat aigua.

Mentres pensava en ells, he acabat dormint-me, i tant de bo haguera continuant fent-ho, perquè quan desperte de nou, veig que tot ha sigut real, que seguisc a la cova, almenys el meu nas ha deixat de sagnar.
El Ventigmila duu un got d'aigua i em diu que bega...es pensa que vaig a beure? Pot ser l'aigua duu alguna cosa, algun tipus de veri...no, jo no bec. Negue amb el cap, pareix que no m'ha vist.

- No tinc sed.- em quede parada a l'escoltar la veu, no pareix que siga meua.

Alço una cella. És impossible que no tingui sed.

-No te res, l'aigua.

Veig que segueix sense beure i rodo els ulls. Mira quina imbècil, no veu que no em convè morta, encara? Agafo l'ampolla i bec una mica d'aigua. Després la deixo de nou davant d'ella.

-Veus? No m'he mort. Beu.

Veig com beu...em fie? Pot ser ell ha pres algun antidot...i vol envenenar-me i...bé, pot ser el veri em mata més ràpid, no podia ser pitjor del que em feia, tampoc ho se.
Agafe l'ampolla i li done un glop curt, m'espere un minut, no passa res, done un altre, però glops menuts, i poc a poc m'acabe la botella. Em mire el Ventigmila.
Se me queda mirant i abaixe la mirada.

- Necesite anar al bany...- em deixaria o em faria fer-ho aci? No pensava fer-ho aci amb ell davant.

Em quedo mirant en silenci com beu l'aigua.

-Molt bé doncs, anem a fer una volta.- dic, quan ha d'anar al bany.

L'aixeco, estirant-la del braç per possar-la de peu, i l'apropo a mi.

-Escolta'm bé, jo et duré fora, però ni se t'acudeixi fer res o ben et juro que és l'últim que faràs, queda clar?!

Me la quedo mirant fixament, amb furia. Encara recordo com em va escopir.

Menys mal que m'agafa perquè quan em posa de peu quasi caic, assentisc quan em diu que no intente fugir, com si anara a fer-ho, estic lligada de peus i cames.
Eixim de la cova i l'aire fred em colpeja la cara, em balancege i quasi caic però conseguisc posar-me de peu, arrastre els peus per la neu.
Arribem a un lloc proper i em senyala un lloc entre dues roques, es posa de cara a mi.

- No puc fer-ho si m'estas mirant.- li dic.- No puc fugir lligada de peus i mans!- no puc fer-ho si em mira...

-Escolta nena que et penses que aquí estic jo per fer-te serveis?

Alço una cella. Sembla que ho diu en serio. Rodo els ulls.

-Fes el favor de fer el que hagis de fer. No tinc cap interés en mirar-te, només vigilo que no fugis, capisci?

M'assec a la roca, esperant. "Ho faig per que la necessito viva"- em recordo. "Ho faig per què la necessito viva"

Per fi es dona la volta, ho faig ràpid, mirant la seua esquena, per si es gira d'un moment a un altre.

Done uns pasos i agafe algo de neu que hi ha en una rama, em neteje com puc la sang que tinc a la cara, però no serveix de molt, almenys ja no em fa tant de mal eixa part del cos.

- Ja estic.- dic arribant al seu costat, em gire cap al bosc i el mire, no em sona la zona, gens ni mica.

-Anem, va.

L'agafo per darrere del coll i anem cap a la cova. Passem pel costat on és la Bianca, en silenci, i tornem a la cel·la.

-Veus que fàcil és tot quan fas cas?- li dic, somrient.

Alço una cella, mirant-me-la.

-Pots imaginar si la Bell i el Wood estan dormint ara? Mm... els conec. No, no crec que dormin. Ni ara ni mai més, quan vegin que no han pogut fer res per trobar-te... T'arrancaré qui ets sigui com sigui... només es questió de quants crucios podràs aguantar.-L'apunto amb la vareta.- Comencem?

Entre de nou a la cel·la almenys aci no fa tan de fred. Em mira somrient, argh, no, no és bo, l'havia borrat eixe somriure de la boca, em diu que la mare no estarà dormint, que estarà preocupada buscant-me, que no podrà dormir fins que ho faça, i sabia que era cert, sabia que ho estava fent.

- Em dic Rose May i la Lily és tieta de lluny.- li dic de nou, em deixe caure al terra i el mire, comencem...pense, tornarà el dolor, però no pensava dir qui era, ni la relació que tenia amb la mare.

-Crucio

Em començava a enfadar de veritat. Veia que em mentia, però no deia la verdadera relació que jo ja començava a ansiar que tenia amb la Bell. Si tant ho amagava, seria per alguna rao.

-Deixaré que la meva amiga parli amb tu, potser ella t'ho treu més ràpid...

Surto de la cel.la i vaig cap on es la Bianca. Li faig un petó, despertant-la.

-Pots anar-hi tu? Necessito descansar...

Em fa un crucio i tanque els ulls, esperant més, però no arriben, escolte com marxa. Obric els ulls de nou i la veig a ella, a la Serantoni, que duu galetes i aigua. Em mire les galetes amb desconfiança.
Em pregunta si tinc gana, clar que tinc. Però em puc fiar de les galetes…Les mire…tinc fam…
Em fie o no em fie? Havia sigut ella qui s’havia fet passar per la Juls i m’havia dut a Hogsmeade, havia sigut ella qui….La continue mirant, esperant a veure si diu alguna cosa més.

Em mire les galetes i agafe una, estan algo dures, però no anem a ser tiquismiquis, li done un mos a una, espere un minut com havia fet amb l’aigua, i al vore que no ocorreix res menge amb més tranquil•litat.
Comença a parlar-me dient que necesiten saber que parentesc tinc amb la mare, que si ho saben no em farien mal...continue menjant mira-la. Es suposa que ho havia de creure que no em farien res si ho deia? De veritat? Doncs que esperaren...perquè jo no els anava a traicionar.
Done un glop a l’aigua, abans de que se l’enduga, estava sent massa simpatica, no era bona senyal.

- Ja li ho he dit, em dic Rose May i la Lily és tieta de lluny.

Veig com tira les galetes contra la paret, em pose la que tenia a la boca abans que puga tirar-la també, quant me l'he menjada, m'acabe l'aigua. Ja deia que era masa simpàtica.
Note la seua mà a l'esquena, i amb un moviment de muscle, que em causa dolor al braç, la lleve de damunt.

- Em dic Rose May i la Lily és la meua tieta.- repetisc mirant-la amb odi.

Abans que em done compte trenca el got i es posa damunt meua, no puc fer molt al estar lligada, em clava el vidre a la galta, burxant la ferida que ja tenia, em reprimisc les ganes de cridar-li, note com la sang cau de nou.
Em diu que tinc una altra oportunitat.

- Em dic Rose May...-dic intentant agafar aire.- I la Lily és una tieta meua de lluny.

Se que el meu cabell és d'un color negre-blau, la continue mirant amb odi. Que fasen el que vuiguen, no diria res.