Oh give me love (8)

- Si, t'agrada és el millor, sempre has de fer allò que més t'agrade, lluitar pels somnis.

Com es deia aquell producte que....? La cosa aquella que botava...aah, ja, val. Allò del puff. Tot i que no recorde el numero del producte, vaig a l'estanteria i l'apunte, torne de nou al tauló.

- És més...els estudis dels animals poden tindre eixida, biologia, veterinaria...-biologia? bé, em sonava que si, nose, no estava molt posat en els estudis muggles.

-No, esque no vull treballar.

Bé, suposo que seria dificil d'entendre per algú que hi està obligat. Pero jo tenia l'opció de no treballar. Només faria el que a mi m'agradava. Tenir animals, aprendre sobre ells...

-Només m'hi dedicaré com a hobbie.

Oh, és clar, deu ser de familia molt rica, deu tindre la cambra a rebosar, bé, però sempre hi ha un moment en que els diners s'acaben, no? Pot ser en algun moment li toque treballar.

- Un hobbie interesant.- dic sense alçar el cap del paper.

Continue escribint i cap dels dos diu res, sols s'escolta la Moria, que deu estar somiant, no se que dir-li, perquè diga el que diga contestarà de manera superba i altiva, per tant...però bé, almenys he pogut vendre-li algo, i supose que tornaria a per més.

-Per favor...- dic, somrient.- tot el que està relacionat amb mi és interessant.- Dic, divertida.

Em quedo uns segons mirant-lo, mentre segueix treballant. Es mono, molt mono. Es una pena que tingui nòvia. Bé, potser jo ja m'hauria d'anar... Estic a punt de dir-li que me'n vaig quan arriba un patronus gran, el patronus del pare. Alço una cella. Un gran ós bru que havia entrat de cop.

-Jacqueline, no et moguis d'on ets, t'he enviat una cosa que arribarà d'aqui a deu minuts on ets ara mateix per un encanteri. T'estimo.

Em quedo uns segons mirant com es desfà l'òs, i després torno a mirar al Charlie.

-Bé, el pare. Sembla que m'he de quedar deu minuts més...

Me la mire somrient quan diu allò.

- Clar, clar, lady Jacqueline.- li conteste.

Veig apareixer un os, al principi em quede parat, però veig que és un patronus, diu que li durà una cosa en uns deu minuts.

- Si vols pots agafar un altre got, per l'espera.

-D'acord...

Agafo una altra tassa de xocolata i miro el carrer. Segur que d'aqui poc tindrem neu... ja en tinc ganes, la neu està bé, és genial.

-Comença a fer fred. D'aqui poc tindrem neu.- li dic.- Està bé...

Em demano que serà el que el meu pare m'envia. El patronus no ha dit res, així que serà sorpresa. Quina mena de cosa pot ser?

- Ja toca que neve, si no al pas que anem aquest any no en fara. Les nevades son boniques, tot el paisatge blanc, són postals precioses, jo crec que si algun pintor vinguera aci i ho pintarà guanyaria diners.- me la mire.- Ara no em lleves la idea, eh.- li dic somrient.

Agafe jo també un altre got i done un glop, puc acabar ara els papers, si ella ha d'esperar el patronus. No tinc presa per marxar, la Maggie deu estar estudiant o acabant de treballar i no vuic molestar-la.

-Pots estar ben tranquil, no soc molt hàbil amb la pintura.

Suspiro i m'acabo de beure la xocolata. I en pocs segons apareix del no res una gàbia al terra. Alço una cella. Una gàbia? S'assembla a la que em va donar quan em va regalar la Mirja. M'ajupo i obro la gàbia un segon. Un petit gruny surt de dins i se'm possen els cabells de punta. Per fi? Per fi me l'havia... Per fi??? De veritat??

-És...

Era petit, vaig poder-lo agafar amb un braç amb facilitat, no era més que un cadell, però era un cadell de lleopard de les neus. D'Irbis. De l'animal que jo demanava al meu pare des de feia anys i panys...

Em quede mirant la gàbia i aleshores alçe el cap encuriosit. Que seria? Pase a l'altra banda per vore-ho millor, perquè si, tinc curiositat.
I veig com trau un cadell d'Irbis, blanc, totalment blanc, preciós. Com es nota que tenen diners. Em mire el cadell que obri la boca, és preciós, blanc, sense cap mota d'altre color. Que passada.

- Que bonic... - dic mirant-lo.

-M'encanta... És... portava temps demanant-li però ja...

Té els ulls mig tancats, pero quan l'abraço amb els dos braços els obre i veig els seus ulls blaus i clars. M'encanta...

-I que nom et possaré jo a tu?

Somric, contenta. És genial. Per fi...

-Que guay...

- És molt bonic.

Veig que te els ulls d'un color blau clar, s'acurruca als seus braços.

- Vaja, no sabia que podies aconseguir un Irbis, és a dir, vaig a dir que estaven en perill, i tal.

Veig com la Moria s'apropa a ella amb compte.

- Moria, no molestes, vine cap aci.

-El meu pare deu haver aconseguit una llicència...

L'irbis ronroneja, i jo somric. Em fa gracia, sembla un gatet mes gran del que es normal.

-Ja pensare un nom per a tu...

Miro al Charlie i li somric.

-M'he d'anar, suposo que tornare un altre dia.

- Que passada.- li dic.

Aprope la mà a ell i li acaricie el cap, és molt bonic.

- Segur que trobes algun que li pegue.- dic mirant l'Irbis.

Diu que ha de marxar ja, comprensible.

- Bé.- dic allargant-li la mà.- Un plaer haver-te conegut. Ja saps, quan vuigues caramels del teu país, ja saps on acudir.- li dic.

Em mire el Irbis per últim cop, i torne a la part de darrere del taulell, amb els comptes.

-Tornare.

Agafo la bosa amb els caramels i faig desapareixer amb un cop de vareta la gabia que encara es al terra. Em miro de nou el meu petit lleopard de les neus, que sembla que s'ha adormit als meus braços, i somric.

-Aldrik. Així es dirà.

I surto de la tenda, contenta.

[Surto del tema]

Li dic adèu. Quant ha sortit tanque la porta per dins i baixe la persiana, ja que es pot baixar també des de dins, ja pasen de les huit, és hora de tornar a casa i sopar. Però primer acabare els comptes i, després marxare a Londres.
Em quedava poc.

[Tema tancat]