Oh give me love (8)

-Give me love like her,
'cause lately I've been waking up alone,
Paint splattered teardrops on my shirt,
Told you I'd let them go

Em sento al gronxador i miro al cel ennigulat d'escòcia. Sospiro suaument, i torno a obrir la boca.

-And that I'll fight my corner,
Maybe tonight I'll call ya,
After my blood turns into alcohol,
No, I just wanna hold ya.

Give a little time to me or burn this out,
We'll play hide and seek to turn this around,
All I want is the taste that your lips allow,
My, my, my, my, oh give me love,
My, my, my, my, oh give me love,
My, my, my, my, oh give me love,
My, my, my, my, oh give me love,
My, my, my, my, oh give me love.

Faig un lleu somriure i miro de nou el terra. Hauria d'estar estudiant, però no en tinc ganes i ja estic preparada per a l'examen de demà. Això no m'excusa de ser a Hogsmeade quan hauria de ser a Hogwarts, però no m'importa. Només vull estar tranquil·la i pensativa durant una estona, i no es demanar molt... no?

Havia anat a tirar el fem quan havia vist la Moria caminar en direcció al bosc, un altre cop no.

- Moriaa!- la cride però passa de mi, perfecte.

Seguisc la Moria, i quant veig que esta a punt d'arribar al bosc, faig una correguda i l'agafe.

- Ei, on anaves tu?- li dic somrient.- Que te dit anar al bosc? Res d'anar a la part fosca- me la pose en braços.- Saps? Hui em fet bona venta, eh? Aquell que ens ha comprat bon material!

Passe pel parc, quan veig a una xica, deuria de ser de Hogwarts, cantant.

- Jo de tu tornaria prompte a Hogwarts.- li dic somrient.- Es farà prompte de nit, i comença a fer fred.- li dic quan passe al seu costat.

Charlie? Des de quan t'has tornat tan responsable?Calla..

-Give me love like never before,
'cause lately I've been craving more,
And it's been a while but I still feel the same,
Maybe I should let you go...- canto en veu baixa.

Algú m'interromp i em treu dels meus pensaments. Arrufo el nas un segon. Odio que la gent faci això. Aixeco el cap i veig a un home, amb un moix. És mono, s'ha de dir. Rodo els ulls quan diu allò de que hauria de ser a Hogwarts.

-Tinc cara de que m'importi això que em dius?- li dic, fredament.

"You know I'll fight my corner,
And that tonight I'll call ya,
After my blood is drowning in alcohol,
No I just wanna hold ya"

Me la mire, simpàtia de persona.

- Sols ho deia pel fet de que ultimament hi ha...bé, no es segur estar-se per aci a partir de les huit, jo sols t'ho recomanava. Però pots fer el que vuigues.- li responc.- Ningú t'obliga mai el contrari.

Continue caminant però aleshores em gire.

- Si canvies d'idea i tens fred, he preparat xocolata calenta, m'agrada oferir-ne als clients quan venen a la tenda en hivern. Si canvies d'idea.

Continue caminant en direcció a Zonko's, al arribar veig al Gabriel atenent un client.

- Hola Gabriel.- em mire el client.- Pot agafar un xocolate, no és preocupe és gratuit.- li dic somrient. La paraula gratuit sempre atrau la gent.

Veig com agafa un dels gots de plastic, deixe la Moria a terra que s'esturufa i puja a un taburet on s'enrosca.

Alço una cella mentre m'ofereix una tassa de xocolata calenta. Bé, mentre no em torni a dir que torni a Hogwarts m'es ben igual a que m'ofereixi. Com si em dona te, que aqui sembla estar tothom boig pel te.

M'aixeco del gronxador, encara tararejant la cançó. Bé, potser puc xafardejar una mica la tenda per dins, abans de tornar a Hogsmeade. Perquè he de tornar, quin remei.

Agafo una de les tasses de xocolata quan entro a la tenda, sense dir res, i després m'apropo a la moixeta que havia vist ja abans. Ella s'apropa a mi de seguida, amb aquest do tan estrany que tinc per els animals. Llavors pasa l'home d'abans.

-Vosté és el senyor... qui?- li demano, acariciant el cap de la moixa.

Veig que arriba, i agafa un got, com si res, sense saludar, bé, el més segur deu ser que siga slytherin, si, per la pinta d'arrogant, però bé, dona igual.

- Pareix que li caus bé. La Moria no sol acceptar els estranys. Si més no al principi.

Dic sorprès, li va costar acceptar la Maggie, ara no s'aparta d'ella però al principi li costava.
Agafe un carret i comence a posar les caixes als estants.

- Charlie Weasley, i vosté és?- dic posant una caixa a un estant. Amb un moviment de vareta les caixes comencen a ordenar-se i les coses que hi han fora del lloc on li corresponen, mentres es van posant on li toca, vaig al següent passadis i es van posant les caixes.- No havies vingut mai a Zonko's?

-Se'm donen bé els animals. En especial els felins...

Li segueixo acaronant el cap a la moixeta, o Moria, mentre ronronella. Em demano perquè no se'm donen tan bé els humans com els animals. M'estalviaria moltes imbecilitats que hi han pel camí...

-Senyor Weasley, ah.... jo soc la senyoreta Jacqueline Van der Elst. Jacqueline Dominique Van der Elst. - segueixo jugant amb la moixeta, somrient.- És el primer pic que vinc a Hogsmeade... Però he sentit a parlar de Zonko's, és aqui on administreu als nens de primer tots aquells explosius, no?

Somric, divertida.

- Doncs a veure si li fas entendre que no vaja al bosc que no em fa cas.

Continue posant les caixes quan apareix el Gabriel preguntant si pot fer alguna cosa més.

- No, sols falta posar les caixes al lloc, ho puc fer en un moment, pots marxar, dona-li records a la Martha!- es despideix i marxa.

Em mire la Jacqueline somrient quan diu això.

- Els de primer, diria que si, bé, encara que nosaltres no ens responsabilitzem dels seus actes. Però tenim més clientela, i més productes, no sols explosius. També he vist gent major venint a comprar, eh.- li dic rient.

Amb un moviment de vareta faig apareixer un catàleg i se'l passe.

- Com pots comprovar.

Acabe amb el carret i l'omplic de nou, aquest cop per un altre passadis.

El segueixo mentre camino poc a poc beguent la xocolata i mirant de reüll la Moria.

-Saps que tot això que estàs fent ho pots fer en menys temps amb un cop de vareta, oi?

Li dic perquè no me'n puc estar. No entenc perquè s'hi esforça tant si en dos segons ho pot tenir llest. Potser és fill de la plebe i no va avançar molt en els estudis, qui sap.

-Dic jo que t'aniria molt millor...- Agafo el catàleg que em dona i el miro per sobre.- Caramels de la veritat? T'obliga a dir la veritat? No m'agrada. Tinc dret a guardar els meus secrets... ara quan sabré que puc menjar un caramel o no?- rodo els ulls, però llavors veig un objecte que em crida més l'atenció.- Poció d'amor?? Això és seriós?

M'horroritza la idea, i molt.

- Ho se, i ho faig, però m'agrada alternar. Sempre va bé, no oblidar-se d'utilitzar altres capacitats. Se que pots estar pensant, però vaig traure bones notes als MAG, sols que ja tenia clar que fer, i la vareta, no fa falta fer-ho tot en magia.- li dic somrient.

Em quede escoltant el que diu.

- Caramels de la veritat, si.- aleshores escolte quan diu lo de la poció de l'amor, el to que utilitza.- Funciona, però es a dir, hauria d'estar utilitzant-ne molta, amb un frasquet no tindria suficient, necesitaria com a molt més d'un per mes, i aleshores si veiem que tots els mesos ve a comprar-ne, és sospitos i intentem esbrinar-ho.- tindre familia a Hogwarts servia, pense.- I no li deixem comprar més.

Em mire la caixa, de que....ah, massa alt, aquesta si, amb la vareta faig que es puge a l'últim estant.

Per a què, per a assemblar-se a un muggle? Bé, millor no dic res...

-Igualment em sembla una violació de la intimitat gran...

Veig com guarda les coses ara sí amb la vareta.

-Ja sabia llavors que volia acabar a una tenda d'objectes de broma?- li demano.

- La tenda esta a la família des de fa anys. Tenim dos, pot ser has passat per davant de l'altra, Bromes dels Bruixots Bessons, esta a la Ronda d'Allà. I sempre m'agradat treballar, no hi ha un ofici que sempre has volgut fer? Que per tu és genial? Doncs jo des de petit venia aci ajudar, i em vaig enamorar. Zonko's és més tranquil·la, BB pot ser t'agradaria més.- li dic somrient.

Estire els braços, i deixe el carret darrere el mostrador. Feina feta. Agafe una xocolata calenta, tenen un encanteri perquè no es gelen, i esta com si estiguera acabava de fer. Va bé pel fred. Bec un glop, hmm...bonissima.

- I quin curs fas?

Que la tenda era de pa familia. Doncs el que pensava. No dir res, el segueixo mirant els prestatges silenciosament i somric en veure accesoris per a puff pigmeu, pensant en l'Imbècil.

-Sisè... Però és el meu primer any a Hogwarts.

Bec una mica de xocolata i em posso millor els cabells.

-Abans anava a l'Amsterdam Academy. És totalment diferent a hogwarts, pero que hi hem defer.-Rodo els ulls

- Doncs benvinguda a Hogwarts, encara que faça tard.- li dic calfant-me les mans amb la xocolata.- L'Amsterdam Academy...si, se quina és, un amic d'un dels meus cosins va acabar ahi els seus estudis fa uns anys. Tot i que ell, al contrari teu tirava de menys Hogwarts.-li dic somrient.

La Moria refrega el seu llom en les meues cames, li acaricie el cap, agafe una galleteta d'un dels pots i se la done.

- Encara que Hogwarts també te coses que valen la pena, les vistes des de l Torre d'Astronomia...sobretot quan ix i es pon el sol.

-Suposo que es cultural. La gent, les formes, els paisatges son el de menys...

Doncs sí. Trobava bastant a faltar la gent de l'Amsterdam Academy. Al menys aquí tenia l'Scarlett i la Rachel.

-La tendeta està bé.- li dic, somrient.- Només treballes tu i el noi que he vist abans?

- Doncs hui si. Bé pels matins som més gent sobretot entre setmana, som tres o quatre, però com que tinc dos tendes i l'altra com és més gran hi ha més gent.

Done un altre glop al xocolate.

- També tenim dolços de tot tipus, i de molts llocs del món.-li dic.- A gust del consumidor.- dic somrient.- De vegades alguns alumnes estrangers ens demanen alguns dolços del seu país, per recordar vells temps, i crec que en tinc alguns d'Amsterdam. Si no recorde malament.

Ostres! Havia de fer la paperassa, bé, la podia fer després, si o aquesta nit, ho duria a casa per fer.

M'acabo la xocolata i em llepo els llavis. Que bona... Sento el que em diu i em demano perquè coi a vegades demano coses que realment no m'interesen. Igualment continuo amb un somriure i fent com si la conversació m'interessés molt molt.

Però quan diu allò dels dolços d'Amsterdam giro el cap cap a un costat. Oh, doncs...

-I tens... bé, son uns dolços que van sortir fa poc a l'Amsterdam màgica, però son com caramels que quan te'ls poses a la bocs son durs, i quan la tanques es fa gelatina?

Eren les llaminadures més famoses a l'Amsterdam Academy, i estaria bé tenirles també aqui.

Em quede pensant, hhmm...que es fan gelatina.

- Em sona que...

Deixe la tassa i em dirigisc cap un passadis, li faig una senyal perquè s'espere i arribe a la part dels dolços, a veure, Grècia no, Xina tampoc, Australia, Amèrica....Amsterdam.
Trec el calaix i els veig, just, sols queda una caixeta de dotze. Torne al seu costat i se'ls ensenye.

- Aquests? Doncs tens sort, sols em queda aquesta caixeta. Haure de demanar més, ara que tinc algú d'Amsterdam per aci.- li dic somrient.

La Moria em mira des del terra quan se'n va el seu amo i jo m'ajupo i li acaricio el llom, pensativa.

Al cap de pocs minuts torna amb una caixa a la mà, somrient.

-Gràcies.- li dic, agafant la caixa.- Quant és?

Em miro la caixeta. Quins records...

Em mire la caixeta i la passe per la màquina.

- Són 2 Galions.- li dic somrient

Trec una bosseta i la pose dins. Agafe una fulla de llibreta i apunte la marca, les haure de demanar per al pròxim demanat.

- Si necesites qualsevol altre dolç d'alli, algun en especial, no dubtes en demanar-ho.- vaja, pareixia ara més amable, bé, pareixia. Jo la tractava amb amabilitat, era un client, als clients sempre els havia de tractar aixi si volies que tornaren, fou el primer que em va dir el meu avi, encara que et caiguen malament.

Li dono dos galions i després agafo la bossa que em dona. Alço el cap una mica i veig a la caixa una foto d'una noia, bastant mona.

-És la teva noia, no?- Faig un mig somriure.- Es mona.

Em col·loco els cabells a un costat i el miro a ell, divertida.

Tire les monedes dins la caixa i em quede mirant la foto que diu, ah, la de la Maggie, la que li vaig fer l'estiu passat.

- Si.- li dic somrient.- Va acabar Hogwarts l'any passat, ara esta estudiant a la Universitat.- per què li contava això? Tampoc crec que li importarà, aixi que.- Pot ser l'has vist algun cop pels passadissos.

No devia contar molt més, però quant algú em preguntava sobre ella no em podia estar, era tan....perfecta? Si, perfecta.

Alço una cella. Per molt que digui que va treure els MAG amb bona nota no ho sembla.

-Ja t'he dit que he vingut aquest any, no puc haver-la vista si ja no hi és.

Em miro la fotografia amb una cella alçada i després el miro a ell.

-I de que treballa ara?- demano, encuriosida. Jo no he pensat que vull ser de gran, i no tinc moltes ganes de saber-ho.

- Oh, si cert, perdo, estava pensant en les comptes.

Agafe un paper i continue apuntant els productes que haure de demanar, els que vaig recordant.

- Doncs esta estudiant ciències ambientals a la Universitat, i treballa a la Marmita alguns dies.- li dic.- Tu ja tens pensant que fer al acabar Hogwarts?- pregunte alçant el cap del paper, mirant-la.

Les comptes, és clar. Els homes no podien fer més d'una cosa a la vegada.

-Em queden dos anys. I crec que no faré res. Només estudiaré els animals com a hobbie.

Sí, m'agradava bastant aquell pla.

-Sí, suposo que faré això.